El 28 d'agost espero estar a la línia de sortida per fer aquesta volta al Montblanc. 170km i 10000+. En el meu foro intern sempre em vaig dir que les primeres, i potser últimes 100 milles que intentaria, serien aquestes.
Motiva, sens dubte. Però per mi és un repte enorme.
Porto 2 anys entrenant al meu aire, vulguis o no amb menys exigència, però ha arribat al moment de tornar-se a posar en mans de professionals. Preparar un tema així ho requereix i per davant es presenten uns 8 mesos bastant hipotecats a la UTMB. Tot i això, el meu full de ruta fins a Març segueix amb els ulls a la marató de BCN. No penso pas que sigui dolent, ans al contrari, sempre que he estat bé en asfalt, m'ha servit per començar començar a preparar bé la muntanya.
Per acabar, faig un petit resum de tot el que ha passat d'octubre a dia d'avui en el tema curses.
Per començar una UltraPirineu en la qual no em vaig sentir a gust en cap moment. Després de 8 hores, vaig decidir abandonar sobre el km 44 al refugi de Prat d'Aguiló. Res a retreure'm, abandono i cap a casa, no era el dia i no estava prou pel que havia d'estar.
A partir d'aquí ja tenia programat una temporadeta d'asfalt, tornar a agafar una mica de ritme.
Al 27 d'octubre tenia la marató de Frankfurt. Va anar prou bé, mantenint un ritme prou constant la vaig acabar en 3 hores 15 minuts. Per no haver-la preparat la vaig treure amb bona nota.
Al 17 de novembre vaig disputar la Mitja de l'Espirall. Queia una setmana abans de la marató de Donostia però com és la de casa la volia fer. Vaig finalitzar-la en 1 hora 28 minuts. Prou bé també venint d'on venia.
La setmana següent a Donostia ja va ser un altra cosa totalment diferent. La volia fer rondant el mateix temps de Frankfurt, però allà vaig notar de seguida que no anava. Vaig pagar la factura del dia anterior, un viatge en solitari, mal ubicat, havent de caminar molt. Segurament això i el fet d'haver fet una mitja la setmana abans em van perjudicar més del compte. Vaig marcar 3 hores 23 minuts i pagant sobretot un desgast excessiu els últims km.
Per acabar l'any, mitja marató de Vilanova el 15 de desembre. Un cop recuperat de la marató i havent entrenat un parell de setmanes, em presentava a Vilanova i marcava ja 1 hora 27 minuts. Poc a poc, progressant i gaudint d'una distància que penso que és de les millors: la mitja marató. No et deix agònic com un 10km però tampoc tens el desgast d'una marató.
Seguiré informant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada