Ben arribat avui dilluns de Pamplona, passaré a enrotllar-me una mica del que vaig sentir ahir durant la marató i també del gran cap de setmana que hem passat juntament amb el Xavi Varias. Per qui no vulgui llegir-ho, dir que la marca a la marató de Donostia va ser de 3 hores 8 minuts 8 segons, superant qualsevol espectactiva que em pugués crear. Ni en somnis podia imaginar una cosa així. Anem a explicar-ho.
Sortim dissabte matí vora les 10'30 de Vilafranca, bosses carregades, tot a punt direcció Donostia un altre cop, just 15 dies després de tornar-hi de la Behobia. Per no fer el viatge tan pesat, parem a dinar a Tudela a un restaurant de la cadena La Mafia. Una bona amanida i un plat de pasta consistent. Algo de postre, cafè i reemprenem la marxa.
Sobre les 16 hores ens plantem a l'hotel, situat a escassos 200 metres de la sortida. Com que és d'hora, sortim a fer un trot de 25' per estirar una mica les cames, quasi sense suar això sí, i tornem a l'hotel. Pròxim objectiu, recollir el dorsal a Anoeta. Hi anem i sense gens de cua ja tenim el dorsal, la bossa de record, cutre com totes, i fem una volteta per la petita fira que hi ha instalada.
L'estadi d'Anoeta la tarda del dissabteJa amb tot allò vist, fem una petita passejada per la zona en busca d'uns dècims de loteria, més que res per allò de que si toca ... Fem paradeta en algun bar per fer temps, una mica de suc de civada i tornem a l'hotel per sopar. Havíem guardat lloc al mateix hotel, ja que tenien una sala habilitada per un buffet-sopar per maratonians i ens fotem les botes de pasta, pexugues de pollastre i fruita. Quedem ben servits la veritat, que nos quiten lo bailao.
La sala on es va fer el sopar per maratoniansPer tancar el dissabte, matem l'estona veient la 2a part del Madrid i el partit del Barça, però millor no entrem en detalls, aquest cap de setmana això passava a segon pla i més després de veure els resultats ...
Apa, a dormir que demà ens espera una bona. Això de dormir és dubtós, personalment em costa molt dormir fora de casa i en vísperes d'una marató encara més, així que crec que amb prou feines vaig dormir 5 hores netes.
A les 6 i poc fem diana. Bé, jo estava ja donant voltes feia estona, així que ens anem canviant i baixem a l'esmorzar. De fet només baixem per demanar un cafè ja que l'esmorzar el portàvem a sobre: el pastís de carbohidrats que tan bé funciona. Però bé, baixem i estem una bona estona pel menjador amb la resta de maratonians que maten els moments previs omplint dipòsits.
Tornem a l'habitació, ens vestim ja amb la roba de córrer, mirem que ho tinguem tot i a les 8 anem tirant cap a Anoeta. Igual són 10 minuts a peu, no és res això. Fa fresqueta i el cel, tot i que encara és mig fosc, es veu totalment serè i sense núvols. Arribem a Anoeta, anem cap a la zona del guardarroba i ens hi estem una estona per cubrir-nos del fred.
Em fa una foto el Xavi, fem conya, serà una premonició?Agafo els 3 gels que portaré, les ulleres, una samarreta de màniga llarga per utilitzar durant els 1ers kms per si fa fresqueta, uns guants de plàstic de benzinera que portava el Xavi i cap a les 8'30 sortim a l'exterior per fer un simulacre d'escalfament. Fem una volteta per fora Anoeta, 4 estiraments per enganyar, la darrera pixera i cap a la sortida, queden uns 10 minuts. Som-hi!
Ara em mullo, no m'agradava fer pronòstics sobre quin temps fer a la marató però vaig a explicar-vos el que realment sentia i com ho afrontava. Sabia que estava molt més fort, bastant més que del març quan vaig fer 3h26m a BCN, ja que era conscient que aquesta no l'havia fet a tope. D'altra banda però, estava mig indecís, no sabia com respondria el peu ni si m'afectarien les quasi 2 setmanes de parada que vaig tenir. Però ho tenia clar, sortir a ritme de 4'30'', o sigui les 3h10m i aguantar lo màxim possible a aquest ritme. Després ja tocaria patir, fos a partir del 32, 34, 36, ... el que sigui.
Comencem a córrerJust abans de començar tiro la samarreta de màniga llarga i els guants de plàstic, estem a 5º però no h'hi ha per tant, entrarem ràpid en calor i després et sobra tot. Ens col.loquem entre la zona de 3 hores i 3hores 30 i ens desitgem sort. Ja no ens tornarem a trobar fins a l'arribada o això espero, que arribem els dos, sense lesions i amb unes condicions mínimes, ja m'enteneu, que no sigui allò que ens acabem arrastrant com sigui per arribar.
Així que arranquem, sortida! Com a tota sortida, tu t'intentes posar a una zona segons les teves possibilitats, però veig que molta gent això encara no ho entén. En fi, anem sortejant una mica i agafem ritme. 1er km lent 4'36'', però cap problema, ràpidament ens trobarem i anirem fent. La 1a volta surt d'Anoeta, va cap al centre i torna a Anoeta, són uns escassos 6kms que els faig fregant els 4'29''-4'30'' del GPS que tinc, però ja veig una certa diferència entre quan em marca a mi el km i quan passo pel cartell del km, però no em preocupo.
Total, que entre pitos i flautes fem la 1a entrada a Anoeta al km.6. Ara veig en la classificació de cursa que passo amb un temps de 27'38'', quan tenia pensat fer-ho en 27' clavats. Tot va correcte, no tinc cap problema i em sento molt còmode a aquest ritme. Però clar, queda una eternitat, ara comencen les 2 voltes de 18kms. Fins ara això eren bales de fogueig.
Surto d'Anoeta i torno a enfilar cap al centre de Donosti. Per allà el km.7-8 és quan coincideixo amb un noi basc, iniciem una conversa i compartirem viatge una estona. Em pregunta a quin ritme vaig, li explico que a 3h10 i ens quedem junts. M'explica que és la 2a marató que fa, que la 1a l'havia fet en 3h27 entrenant només 200kms i que per aquesta n'havia entrenat uns 300. Jo no me'n faig creus!
Així que parlant parlant anem fent kms, sempre controlat per mi, jo ja li dic que no em sortiré d'aquí i que si ens embalem en algun km frenaré. Em fa cas i diu que perfecte, que ell tampoc les té totes.
Fins al 12 són callejeos per la zona més antiga de Donostia, però arribats al 12 sortim ja pel passeig de la Concha i enfilem un tram d'anada i tornada de 7kms que serà se'ns dubte el més dur de soportar. Cap al 12 se'ns junta un altre basc, un tio que ja porta unes 10 maratons i que té 3h10m. Aquest ja fa més respecte perquè diu que va bé amb nosaltres i ja apretarà més endavant si pot. El passeig per la Concha dura 1km i poc i després anem cap un tram més abandonat, una zona ja més exterior que acaba fent mitja volta al km.16 en una mena de polígon.
Anem comentant la jugada fins que ells dos s'acceleren una mica i se'n van uns metres. Jo segueixo igual, que si 4'27'', 4'28'', 4'30'', controlant i amb precaució, tot i que passen els kms i em continuo trobant igual de bé, cap molèstia al peu, sensacions boníssimes,... però em quedo sol!
Intento posar-me en un grup però veig que és un ritme una mica més lent així que tiro sol, bé, enteneu-me, hi ha gent pel mig clar, però no vaig junt a ningú amb qui compartir ritme. La llebre de 3h15 està darrera meu i la de 3h molt per davant m'hagués matat.
Al km.20 em prenc el 1er gel, Coup de Fouet a la vista. No és que estigués apurat, però com que s'han de prendre ... Ja tenia pensat que me'n prendria un al 20, un altre al 28 i el darrer al 38. Ahir no em vaig posar ni cinturó ni res, dos a la petita butxaca i un altre per on pugués.
I ja arribant a la mitja marató és quan agafo a un navarrès que també buscava les 3h10. Un tio molt simpàtic, feia goig anar-hi parlant. Mentre veiem de fons l'arc de la mitja marató recordo que comenten "ahora ya a descontar". Sí, tota la raó, però tots sabem que queda lo pitjor de la marató. I uns minuts després ens atrapa un altre navarrès i formen un trio que anirem fent bastants kms. Comencem a parlar de si el bon temps que fa, de si la Behobia, que si a Pamplona tenen una mitja marató molt abandonada, ... Molt agradables els dos, la veritat, i l'estona se't fa més amena i els kms passen una miqueta més ràpid tot camí d'Anoeta. Ara veig que el km.22 el fem en 4'14'', et poses a xerrar i inconscientment apretes, però els hi dic que "alto" i ens tornem a siutar en 4'26 i 4'24 just abans d'entrar a Anoeta per segon cop. En alguna cosa coincidim aquí "sólo queda una vuelta" i ens fotem a riure els 3. Sí, clar, però una volta de 18kms quan ja en portes 24 a les cames. Però res, això està fet per valents i tornem a encara la tornada cap al centre de Donostia amb ilusió. Si haig de dir la veritat em segueixo notant molt bé però per dintre m'havia marcat d'arribar així fins al 28, més o menys on comença en serio tot això, així que de moment ho veig bastant normal.
És curiós però que sortint d'Anoeta comença una nova etapa. No feia ni 3 minuts que xerràvem i de cop crec recordar que ens anem separant una mica, un se'n va per davant i l'altre es queda una miqueta, però res, distàncies molt petites. Del 24 al 27 faig 4'24, 4'27 i 4'24 de nou. I ja no tornem a coincidir més els 3 junts, coses de la marató ...
km.28: Comença l'autèntica maratóPer la poca experiència que porto, tot just era la 4a marató, penso que aquí és on comença l'autèntica marató. Tothom més o menys podrà tirar fins aquest km però a partir d'aquí no saps mai com et reaccionarà el cos.
De moment, arribo aproximadament al 28 i em prenc un nou gel, en aquest cas l'antioxidant per les rampes. Marco el 28 en 4'18'', el 29 en 4'21 i tornem a entrar de nou pel passeig de la Concha, kms 30 i 31, que els faig en 4'31 i 4'24.
Entre el 30 i 31 és on torno a atrapar el navarrès que havia tirat per davant i aprofitem per rodar junts una estona, ens anirà bé perquè estem en la fase crítica de la marató, però sembla que els dos no ho notem pas. Recordo que m'explica que tenia 3h31 en marató, a l'any 1998!, i que al haver tingut fills no havia reprès un entrenament més o menys seriós fins ara i que tenia un amic que li havia fet un pla de 3h15. Estem anant de nou cap a la zona més aburrida del recorregut, però en aquest moment és quan em plantejo "sí, ve lo fotut, però vas bé, mira endavant i mira el que et trobes. I pensa que al arribar el 38 això s'acaba, allà estarà ple de gent que et portarà en volandes fins a meta". Dit i fet, segueixo fins al 34 entre 4'19 i 4'24 i la goma segueix sencera, res de slicks desgastats, jeje, de moment no cal parar a boxes. Durant aquest tram avanço als dos bascos que m'havien acompanyat una estona, la diferència de ritme era notable i inconscientment et creixes, devia ser cap al 32 aproximadament. Recordo que un d'ells em diu que anés en compte no ho pagués però li comento que em veig bé i que tot això que tindré guanyat, em conec i en cas de petar no veia un "descalabro" a la vista. Així que segueixo tirant fins al 34 amb el company navarrès.
Al 33 aprofito per agafar un parell de talls de plàtan, em notava una miqueta buit de panxa, així que entre això i el gel de més endavant penso que ja en tindré prou. Arribem al 34 i fem el gir, tornant per l'altre cantó de la carretera fins al 38. Aquí és on em despedeixo del navarrès perquè veig que el tio va amb moltes ganes i molt fort. Potser anem uns metres més junts fins que ell se'n va. Jo no és que baixés el ritme, al contrari, ja que encadeno 3kms seguits en 4'19, 4'16 i 4'18. Sincerament alucino, vaig avançant gent i gent i jo em trobo perfecte, marcant inclús els parcials més ràpids. Em creixo encara més i ja no li tinc por a res. Faig càlculs interns i ja penso que el sub 3h10 el tinc a la mà, ja que estic anant més ràpid que la 1a mitja i sino rebento ho tindré fet. Sincerament i no us vull enganyar, això era totalment inesperat. La idea inicial era viure de rentes i estava fent el contrari!
Encaro cap al 38 i em vaig preparant l'últim gel,el Red Tonic, mai l'havia provat. En les anteriors maratons l'havia portat però ni l'havia fet servir, ja sigui per cansament i ni esma de prendre-me'l o pel que fos. Però sí, ahir el vaig fer servir, però no perquè em fes falta ni res, sino perquè anava bé i inclús tenia aquesta esma necessària per provar-lo. Torno a dir que no em fan pes els gels i aquest el trobava dolent com tots.
Així que arribant el 38 me'l prenc. Aquí hi torna a haver molta gent i qualsevol crit d'ànim et dóna ales, que si "Franxesc" (encara que s'equivoquin és igual), que si "aúpa, venga", "ánimo campeones"... Qualsevol cosa val, s'agraeix i molt i et fa posar la pell de gallina, són moments únics i bestials de viure.
Llavors penses, queden 4 miserables kms, si ja n'has fet 38, això que és? Són 18 minuts com a molt? Endavant i fora. Anoeta està a tocar i d'aquí me'n puc emportar un gran record.
Total, que avinguda avall faig el 39 en 4'21 i el 40 en 4'15 i segueixo avançant corredors. Del 40 al 41 hi ha una petita pujada que em fa passar en 4'29, és que tot i això no passo de 4'30 que era el ritme que tenia marcat d'inici!
Gir a la dreta i comença el gir a Anoeta per fora l'estadi. Molta gent i sense para d'animar a tothom qui passava per allà. Això està fet, seré sub 3h10 i ara només em queda saber en quan acabaré. Però tampoc m'importa massa, me'l prenc com un premi aquesta darrer km i no m'exprimeixo tot i arribar molt sencer. Disfruto de la volta per fora Anoeta i la pista d'atletisme que hi ha al costat. M'avança un corredor, el tio anava molt fresc, potser devia ser l'únic que m'avançava desde feia molts kms. Segueixo la volta i ja veig per 3er cop la porta d'entrada a l'estadi, moment èpic, Anoeta per tu, ara sí que és definitiu, entraràs allà i ja no hauràs de tornar a marxar. Un altre repte a la butxaca i aquest aconseguit amb escreix. Toca disfrutar i assaborir aquests 300 metres que deuen quedar fins a l'arribada, la veritat és que et fa sentir especial.
Penso en tot el que he entrenat desde principis de setembre per arribar a aquell moment, que podia sortir creu? Cap problema, sempre he dit que acabar una marató, cumpleixis o no un objectiu que et marquis, ja és un èxit. Ara bé, si a sobre l'acabes en bones condicions i rebaixes el temps més optimista que et podies plantejar, la felicitat és molt més gran, no enganyaré a ningú. Total, que em ve al cap tot això però en cap cas m'emociono tant com a la 1a marató, allà fins i tot em va saltar alguna llàgrima, ahir no. Potser perquè no vaig patir massa? Potser perquè com la primera marató res? Sigui el que sigui estava cofoi però en cap cas amb la llagrimeta a punt de caure com a Castelló.
Moment on aixeco els braços ( tot i que no es veu massa bé)Al final doncs, 3 hores 8 minuts i 8 segons, rebaixant 18 minuts i 41 segons el temps de la marató de BCN del març. 1a Mitja en 1h35m27s i 2a Mitja en 1h32m41s. Al fore405 em surten 42,553 kms.
Deixo aquí tots els parcials per cada km:
| km |
|
| km |
|
|
| 1 | 4:36 |
| 22 | 4:14 |
|
| 2 | 4:29 |
| 23 | 4:26 |
|
| 3 | 4:29 |
| 24 | 4:24 |
|
| 4 | 4:26 |
| 25 | 4:27 |
|
| 5 | 4:29 |
| 26 | 4:24 |
|
| 6 | 4:30 |
| 27 | 4:21 |
|
| 7 | 4:33 |
| 28 | 4:18 |
|
| 8 | 4:23 |
| 29 | 4:21 |
|
| 9 | 4:25 |
| 30 | 4:31 |
|
| 10 | 4:28 |
| 31 | 4:24 |
|
| 11 | 4:28 |
| 32 | 4:19 |
|
| 12 | 4:23 |
| 33 | 4:24 |
|
| 13 | 4:30 |
| 34 | 4:24 |
|
| 14 | 4:27 |
| 35 | 4:19 |
|
| 15 | 4:31 |
| 36 | 4:16 |
|
| 16 | 4:30 |
| 37 | 4:18 |
|
| 17 | 4:28 |
| 38 | 4:22 |
|
| 18 | 4:27 |
| 39 | 4:21 |
|
| 19 | 4:28 |
| 40 | 4:15 |
|
| 20 | 4:27 |
| 41 | 4:29 |
|
| 21 | 4:24 |
| 42 | 4:17 |
|
|
|
| 43 | 2:20 | 553 metres |
Fa 1 any en tenia prou en debutar i fer 3h30 i ni se'm passava pel cap 11 mesos després fer-la en 3h8m, ho veia impossible, d'un ritme impensable per mi! I encara menys pensant que pugués fer la 2a Mitja més rapida que la 1a. Hagués pensat que estava boig!
Un cop creuada la meta, em quedo a la porta d'entrada a l'estadi per veure l'arribada del Xavi. Ja ens havíem creuat en algun punt del recorregut i anava molt per davant del globus de 3h30, i tot i que no tenia cap objectiu marcat, li feia gràcia provar de baixar de 3h30. Al final es marca 3h22m tot i no entrenar específicament cap marató sino les 24hores que d'aquí 3 setmanes es faran a BCN. Ell és el culpable de que ahir fos a Donosti corrent ja que en un principi havia d'estar a Castelló d'aquí dues setmanes i també és qui m'ajuda en tot això dels entrenaments a seguir. Merci!
Però això no va acabar aquí, després d'estirar,dutxa i recollir les coses de l'hotel vam anar a dinar a Zizurkil, petita població on la Edurne Pasaban té un restaurant/alberg. El restaurant s'anomena Abeletxe, per si algú s'hi vol deixar caure algun dia, i vam menjar d'allò més bé, envoltats d'un gran paisatge. Ho teníem ben merescut i vam seguir comentant la jugada i anècdotes que havien passat durant la marató.
I com que els nostres familiars no veien massa bé això de tornar el mateix dia, vam fer parada a Pamplona. No hi havia estat mai i vam passar la tarda pel centre, vam veure la ruta que es feia pels encierros de San Fermin, l'ajuntament i lògicament van caure cerveses i pintxos mentre vèiem com els navarresos disfrutaven de la victòria d'Osasuna. Al vespre pizza, descansar i avui al matí tornada a casa.
Gran cap de setmana, més no es pot demanar.
I ara què?De moment descans, segurament demà dimarts trot molt suau de 15-20 minuts per fer bons estiraments, dimecres partit de futbol7 i diumenge a la Cursa dels Falcons aquí Vilafranca. Bé, això de Cursa per mi en tindrà ben poc, passejada amb l'escusa de la butifarrada final, no hi haurà lado oscuro, ho puc ben assegurar. Aquest cop sí que cumpliré el que dic.
I cap a l'horitzó molt proper ja veiem la 1a marató del 2012, Gran Canària, 22 de gener. Repetirem el Xavi i jo, amb pretensions ben diferents, només acabar-la i veure si és la 1a de 12 maratons que volem fer el 2012. No ho tenim massa clar però jo crec que sí, que al final ens animarem i ho intentarem.
Últim esforç
Últim esforç
