Una miqueta de tot

Dimarts arrancava el Gran Repte i no podia començar de "millor manera" que amb una maneta en contra. No vaig tenir més remei que jugar davant les baixes que ja teníem el primer dia. Quina bona manera de començar el torneig!

L'endemà vaig anar a correr uns 40 minuts a un ritme molt superior al de diumenge passat. De rodar a 6' el km vaig passar a fer-ho a 5'13'' i sense notar molta molèstia a la zona de dolor. Això em va alegrar i ja em veia de nou pel bon camí.

Dijous vaig tornar a fer sessió de fisio i la cosa ja pintava millor. Teníem partit de la Lliga de Socis a les 11 de la nit i havia de jugar com fos!!! Quina bogeria de dia. Erem justos de gent, bé justos, ni això. Tot el dia fent sms, mails, whatsapps, trucades per saber quants seríem. Al final vam ser 10, no teníem cap porter i dels 10 que erem un estava lesionat, així que es va posar de porter. Ves per on que vam guanyar 2-1 tot i que l'equip contrari no tenia res a veure amb el de dimarts, sort que eren més fluixets sino ens haguéssim emportat una altra golejada segur. La victòria ens va donar una mica de moral pels pròxims partits i ànims per intentar d’alguna manera arribar a les semis.

Divendres vaig continuar amb la meva posta a punt sortint a rodar uns 42' per acabar fent uns bons estiraments i amb atenció especial a la zona del bessó dret. Va ser molt positiu, començant amb molta calma i anar progressant per acabar sortint-me una mitja de 4’39’’. Em va sorprendre, devia ser el mono que portava a sobre de cremar com sigui. Això sí, en finalitzar els estiraments em notava la zona de dalt del bessó molt carregada i ja no ho tenia massa clar de cara a diumenge.

Però res, a Martorell vaig anar entre la pluja. En arribar allà també plovia i ja em temia lo pitjor entre el fang que hi hauria per allà aquells camins. Recullo la samarreta-dorsal obligatòria per córrer, deixo la bossa al guardarroba i vaig a calentar una miqueta, no massa, que tampoc fa falta en dies com aquests. Era una cursa sense objectius, només trobar-se bé i no tenir cap molèstia si era possible.

A la sortida em col.loco de meitat cap endarrera i a les 10 arranca la Cursa del Diable amb puntualitat. Els primers 3kms eren els més durs, en pujada continua i amb molts camins estrets on havies de parar i fer cua per poder superar uns bassals enormes d’aigua. Vaig començar amb molta cautela, caminant i corrent, sense estressar-se massa, que tampoc és bo.Tireu tireu que ja vindré, jeje.

A partir del km3 la cosa canviava, el terreny es tornava més puja i baixa però sense grans desnivells, això sí, encara em trobava alguna pujadeta on em posava a caminar sense cap mena de vergonya mentre d'altres em passaven, no volia carregar-me excessivament i no tenia clar encara si aguantaria els 12 kms. Si em passava algú pujant, després li tornava durant la baixadeta o el pla, ja m'havia vingut l’esperit competitiu que tard o d’hora sempre t’acaba sortint per molt que avui no toca. Era en els trams planers on em trobava millor i notava el fons maratonià que havia acumulat durant tots aquests mesos ( tot i que últimament m’hagi deixat anar una mica massa). Però en fi, és el que tocava, descansar després de mesos de molt de tute per un aficionat com jo.

Fins al km.8 havia marcat uns parcials de 7:21, 6:28, 5:41, 5:05, 5:45, 5:29 i 5:10. Arribats al 8, venia la baixada, la veritat és que era un tram molt bonic i ràpid, i tot i la pluja que havia caigut es podia córrer amb bastanta facilitat. Potser van ser un parell de kms per camins i corriols i la resta ja era asfalt, un tram més planer excepte la petitat pujada al pont del Diable per tal de creuar el riu. Va ser en el darrer tram d’asfalt on vaig fer els dos darrers kms en 4’18 i 4’11 i em va sorprendre i gratament arribar bé i sense molèsties al bessó. El temps final segons el meu crono va ser de 1h02m44s, vaja, un bon entrenament d'una horeta per Martorell.

Al final, com no, entrepà de butifarra que no falti, refresc i correcuita cap a casa, ja que tenia celebració familiar : el meu avi feia 90 anys i teníem un dinar de celebració. Va ser molt emotiu i vam passar una bona estona amb ell i la resta de família. Suposo que l'home devia passar un dia ple d’emocions i molts records li devien passar pel cap i el mínim que es podia fer era fer-li un modest homenatge per tot el que ens ha donat durant tots aquests anys.

I ara toca de nou Gran Repte, dissabte també farem unes 12 hores de futbol sala a Esplugues i miraré d'alternar algun dia entre setmana unes sèries de velocitat per anar preparant una mica els 10kms d'Olesa del 26 de Juny.