Marató Atenes - 11 novembre 2018

A les 7 érem a Marathon, la veritat és que l'organització perfecte, però arribar allà 2 hores abans de l'inici de la cursa ... Fas el que pots per fer temps.
La sortida es donà per blocs. Estàvem al quart bloc, força endavant i la nostra sortida fou només 2' després de l'èlit.

circuit i perfil

M'ho vaig prendre amb molt de respecte, catenaccio pur i dur. A veure-les venir , gaudir de l'ambient sense cap preocupació pel temps i si quedava alguna mena de força pels últims 8-9 km de baixada, intentar apretar una mica. Però això eren masses suposicions.
Per mi era tornar a fer una marató d'asfalt 3 anys després, sense haver preparat res i de fer l'Ultra del Montsant de 94km tot just feia 3 setmanes. Per l'Enric era la 2ª, s'havia entrenat molt bé i no tenia cap dubte que aconseguiria batre la seva marca de 3 hores 49 minuts tot i el dur recorregut que teníem per davant. Pel Xavier era una més, camí de les 40, i era el que tenia més clar com actuar durant els 42195 metres.

l'Estadi de Marathon, lloc de la sortida

Anàvem els 3 junts, però era allò que ara jo t'agafo uns metres, ara me'ls agafes tu, .... Ens anàvem intercanviant les posicions, però sempre anem amb un marge molt petit de distància. Els 10 primers km potser foren els més fàcils i planers. Després d'un primer km molt lent, ens varem anar situant a ritmes sobre 5' el km, però sense massa preocupació, anar fent a l'espera de la duresa del recorregut.

estadi Panatinaiko

A partir del 10 i fins al 16 venia el primer tram de pujada, amenitzat però per la gran quantitat de públic que hi havia als vorals de la carretera.
Després d'una lleugera baixada, afrontàrem la part més dura del recorregut. Uns 13km de contínua pujada. Marcava la primera mitja en 1:47:19, els 3 anàvem juntets. M'havia passat prou ràpid, però no les tenia totes, quedava el pitjor i les maratons no perdonen.
Ja es començava a veure a gent caminant. Em va sorprendre, portant uns 22km i veure gent ja patint. El ritme que portava no era gran cosa, però era pam pam anar fent a la marxeta i intentant no defallir i allargar el màxim el cansament.
Cap al km 24 el Xavier va canviar el ritme, mentre jo continuava amb l'Enric. Mmmmmm, em començava a notar cansat i li vaig comentar a l'Enric que si volia tirar, que per mi cap problema, endavant. Són d'aquells moments que notes que no gires rodó. Em passarà o durarà fins al final? L'Enric em digué que no, que ni boig pensava tirar. Així doncs seguirem junts, tenint el Xavier a uns 30-40 segons tota l'estona.
I començà la baixada. Després d'uns quants km a ritmes entre 5'05" i 5'20" el km, era obligat apretar si les cames ho permetien. I sí, ho permeteren. Ens posàrem un pèl més ràpid a intentar gaudir d'aquells km finals. Però alerta, eren uns 10km i no es podia fer massa el valent encara que fos en lleugera baixada, camuflada això sí amb unes pujadetes que trencaven el ritme.
A partir del 34 i mig segueixo apretant, fins al punt que l'Enric em diu que no pot, aquell moment que les cames et diuen prou, i que tiri. Més endavant atrapava al Xavi, a qui li vaig treure les enganxines. Fora bromes, intercanviàrem unes paraules comentant-li que volia aprofitar el moment fins que durés. Igual se m'acabava la gasolina i gripava en res, o potser em donava per arribar fins el final.La qüestió és que tot i alguna pujada matadora, vaig seguir constant, m'anava fent els càlculs de l'estona que em quedava, intentar enganyar la ment amb qualsevol cosa. Si segueixo així estaré sobre 3 hores 33 minuts em deia, prou digne per una marató tan dura i sense camp mena de preparació prèvia.
Divisat el cartell del quilòmetre 41 ja ho vaig veure fet. Era qüestió de temps. Per cert, bon ambient hi havia en aquells quilòmetres finals pels carrers d'Atenes, prou bé.
L'última baixada ja em sonava d'haver-la vist el dia anterior,uns 500 metres, i és allà on vaig decidir treure el mòbil per immortalitzar els instants finals. En ma vida havia portat un mòbil a sobre en una marató d'asfalt, però en aquesta vaig decidir fer-ho, em feia gràcia gravar els moments finals i l'entrada a l'estadi Panatinaiko. Va valer la pena, l'entrada a l'estadi era de pell de gallina. Un bon record que quedarà gravat per sempre. 3 hores 32 minuts 32 segons i uns últims 8 km a 4'41", bona manera d'acabar.

amb la medalla

El Xavier arribava 1' després i l'Enric assolia nova marca personal en 3 hores 38 minuts, així que jornada rodona. Això sí, els 3 estàvem trinxats i va costar recuperar.
Sempre et guardaràs un molt bon de la primera marató,de la que has fet millor marca, però d'aquesta et quedes que fou aquí on començà tot, la seva simbologia, entre els Déus grecs.