Mitja Barcelona Costa Maresme

Em vaig desplaçar a Calella per disputar la Mitja Barcelona Costa Maresme. Una mitja que ja havia fet l'any 2012, molt plana i que volia fer servir una mica de test per saber com estava.
Després d'una tirada llarga la setmana passada per Igualada, 8km previs + la mitja de l'Anoia a ritme de 4'20", em volia prendre quasi a tope la de Calella.
Aquesta última setmana havia estat molt suau a nivell d'entrenaments. L'objectiu era arribar descansat i més després d'unes últimes setmanes bastant canyeres.
No tenia clar la tàctica a escollir. El dia abans barrinava moure'm a ritmes per marcar 1h27m-1h28m, però un cop arribat a Calella, escalfar i veure que feia una mica de vent lateral, vaig decidir jugar-me-la i seguir a la llebre de 1h25m. La de 1h30m la descartava totalment, seria una pèrdua de temps ara mateix.
Així doncs em vaig posar al grup a veure què succeïa. Al principi va costar agafar ritme, però un cop passaren 2-3 km ja estava estabilitzat i em notava còmode. La llebre, coneixedora al 100% del recorregut, ens anava explicant les seves intencions: apretar aquest km, reservar en els següents, vigilar amb l'aire, ... La veritat és que passaven els km i les sensacions eren bones.
Vaig aguantar vora 14km i en aquell moment, en comptes de cremar-me i seguir la llebre, vaig decidir anar al meu aire i baixar aquells 3-4 segons per km. Només quedaven 7km, ja em conec i sé fins on podia donar i fins on no. Començava a patir, però dintre del que cap era un patiment ben portat i sense deixar-se anar. Prova d'això és que no vaig perdre posicions.
Ja quan vaig veure el pas pel km 20, em reafirmava amb el càlcul de que la llebre anava bastant per sota de 1h25m, ja que si jo estava en temps normals fregaria aquest temps.

Com sol ser normal, acabes traient forces d'on ja no en queden, fas un simulacre de canvi de ritme i creuava la línia de meta en 1h25m1s. Molt bé, realment estava content per l'evolució d'aquestes últimes setmanes. 3ª marca personal,a 45 segons de la millor que tinc, tampoc m'havia proposat res, la veritat sigui dita. Un temps que feia 4 anys que no m'hi aproximava. Sembla mentida, però entre pitos i flautes he abandonat molt l'asfalt i m'he centrat en altres coses.

Vaig aprofitar per passar pel fisio i constatar que tenia un bessó bastant carregat. Ja feia 2-3 setmanes que em va donar un ensurt. Bé, toca cuidar-lo una mica més.
5 setmanes i marató. Creuem dits, espero ser-hi i el que surti ja es veurà. Tampoc sé que em trobaré a Vitòria. No té pinta de ser un recorregut idoni i potser l'època no és la millor, però les coses van com van i per ganes no serà.
Seguim!