Dips i Travessa del Montseny

Reemprenem la marxa i no val a badar. La parada deguda a la UTBCN em fa anar contra corrent i sense quasi opció d'errada. Se'ns presenten per davant 4 marxes consecutives.

21 Maig : Marxa dels Dips : 61kms , 3000+

La primera era la dels Dips. Dic era perquè es va fer la setmana passada però vaig anar faltat de temps per escriure una mica durant la setmana. Marxa dels Dips, al petit però bonic poble de Pratdip, prop de l'Hospitalent de l'Infant. 61kms i 3000+, toma candela per tornar a l'activitat. Pel que havia llegit era bastant dura pels desnivells a salvar i sobretot pel tipus de terreny : pedra i pedra, sense pràcticament trams plàcids de pista per poder deixar-se anar una mica. 

Farem un breu resum. Primers 10kms acompanyat de la senyora calma. Necessitava situar-me i entrar en calor . És per això que em vaig situar per la part de darrera i anava fent. Un cop passat l'avituallament del km.9, vaig decidir atacar la pujada per la serra de Llebaria de manera progressiva. Això sí, no em privava de fer fotos de la zona.

 Em va sorprendre molt positivament tota aquella zona, la desconeixia.

 

Una zona a 800-900 metres d'alçada però amb unes vistes impressionants. Un terreny pedregós, amb grimpades, i cordes que per un moment em van fer pensar que estava a qualsevol lloc menys en una marxa.

Jo anava responent bé i progressant. Durant el tram de baixada de Llebaria a Pratdip vaig conèixer a l'Arantza (mujeresquecorren.blogspot.com) , que també està fent el campionat de marxes de la FEEC. 
Arribava novament a Pratdip, sobre el km.24 i bastant fresc. Tocava omplir una mica la panxa, això era sagrat. 

I de camí cap a l'últim bucle i anar restant. "Ves tirant" em deia, ara ja no paris. No han passat ni 10 dies i ja no recordo massa. I com que tampoc tinc ganes d'escriure massa, com diria aquell, zanjem el tema.

Al final 9 hores 42 minuts. Tal com em presentava, vaig arribar prou sencer, a excepció del meu famós isquio esquerra que estava un pèl carregat. El millor estava per venir: dutxa, massatge, entrepà de llom, truita de patates, cafè i tota l'amabilitat d'un poble pel que fes falta. Això sí que queda gravat.
25 punts més a la butxaca. Gran marxa pel seu recorregut, grans avituallaments i gran predisposició de tots els voluntaris. Potser alguna cinta més marcant el circuit no hagués estat de menys, però en general molt bona nota li poso a aquesta marxa. 

29 de Maig : Travessa del Montseny : 47kms , 2500+

 I aquest cap de setmana ha caigut la Travessa del Montseny. Tocava matinar un altre cop, aquest cop a les 2'45 del matí per anar fins a Gualba. El fet de no ser circular penalitza encara més.
Ruta xula xula, d'Aiguafreda a Gualba passant per llocs tan emblemàtics com el castell de Tagamanent i els cims del Matagalls, Les Agudes i el Turó de l'Home.

Aquest cop no la feia en solitari, tornàvem a coincidir amb el Xavier, que també està en plena suma de punts pel campionat. 

Ritme molt cansino durant els primers 15kms, amb la pujada al Castell de Tagamanent i el passeig posterior pel Pla de la Calma. Costava arrancar, no hi havia ganes, però vam dir va, provem un parell de kms fins a Coll Formic. Al peu del Matagalls vam jalar, jo un donut i 3 galetes. D'altres mentre es fotien tot el que trobaven per davant, cafè inclòs.

Es presentaven 4kms de pujada fins al Matagalls. Li dic al Xavi que ens veiem a dalt, que vaig a accelerar una mica. 

 A dalt del cim del Matagalls, amb una mica de vent i el cel mig emboirat.

 

Comencem a tirar avall fins a Can Marçal. Són 5kms de baixada entre boscs la majoria i que passen molt bé. Entre pixada, fotos i demés ens plantem a l'avituallament on un parell de sandwitx entren de meravella. Feia falta, perquè venia el pepino de la jornada i s'havia d'anar ben preparat. 5kms fins al cim de les Agudes. Després d'una tramet planer, ens endinsàrem pels boscos i corriols de la zona. La pujada ombrívola era de postal, fent un ziga zaga continu fins arribar als peus de les Agudes. Una última pujada ens deixava a la creu. 

D'allà una mica de baixadeta per tornar a recuperar alçada ràpidament i arribar al control del Turó de l'Home. Ens vam desviar de la ruta de la travessa per anar fins el cim i fer-se una foto de record. Valia la pena ja que hi érem perdre uns minuts i aprofitar el moment.

El que quedava ja era tot baixada fins a Gualba. Després d'uns 5kms arribàvem a l'últim avituallament, el de Santa Fe, amb una coca de xocolata que et deixava el dipòsit ple pels últims 10kms. D'aquí al final alternàrem trams de córrer i caminar.

Al final arribem amb 8 hores exactes, a bon ritme i sencers de cames.

Oficialment sumo 163 punts ( tot i que en la meva ment només n'hi ha 139). En necessito 261 per completar el campionat de la FEEC.

Aquest dissabte tornem-hi : la Gràcia-Montserrat . 63kms i 2500+, sortint des de el barri de Gràcia a les 5 de la tarda i arribant de matinada, si tot va bé, a Montserrat. Aquesta amb frontal, serà xula. 24 punts més ens esperen.

Una UTBCN inacabada

Sona el despertador, 4'30 del matí. De fet menteixo, ja estava despert un pèl abans. Em poso en marxa, rutina habitual abans de cada coses d'aquestes que faig. No em costa, la veritat, ho faig per gust. Esmorzar, repassar 4 coses i que no falti res, i carretera i manta cap a Begues. M'agrada arribar aproximadament 1 hora abans als llocs, situar-me, anar amb calma i més amb una cursa d'aquestes característiques.
Plovisqueja a Begues, però em refugio al pavelló on deixarem les bosses i em vaig preparant, bé, com tots els que estem per allà. Tothom està al seu món, concentrat, cadascú a la seva manera. No em fa por el que m'espera, em motiva però sempre penses: que si m'aguanta la cama, a veure com es comporten els genolls, si se'm tanca la panxa passats x quilòmetres, ...
6:45 i vaig cap a la sortida on fan una breu repassada del material. Ensenyo mòbil, manta tèrmica i frontal. Ja porto posat l'impermeable, segueix plovent, així que cap a dins a esperar 10' per la sortida. Em col.loco pel final, sóc conscient que això és molt llarg. Vaig sense pals, novetat. Pel tipus de pujades i terreny, no els considero oportuns.
Això comença i em poso a córrer molt suau sota la pluja que cau. No sé quants serem, igual no arriba a 300, però veig bastants estrangers. El nom de UTBCN deu fer caure a molts guiris, quan en realitat es trepitja la zona de Begues i el Garraf.
Vaig fent molt suau, puja i baixa constant, sempre sota una fina pluja que va caient.

Arribo a les Burigues, molt fàcil, sense patir, faltaria menys, km.16. Són les 8:55 i segons el planning que tenia de 15 hores portava ja 28' de marge. Fins aquí havia estat un terreny força corrible i es podia fer via. Menjo i tiro. Següent parada d'aquí 6kms, al Corral Nou.
Aquí el terreny ja canvia, començo a trobar-me amb la pedra. La veritat és que és una pena el temps que fa, ennuvolat i amb boira, cosa que no et deixa veure molt més enllà del terreny que trepitges.
Corral Nou, hi arribo i segueixo sencer. No recordo la hora que era, crec que quasi les 10 del matí. Aquest tram s'havia fet pesat per la pedra típica d'aquesta zona.
Ja en porto 22, següent objectiu : km.34, platja del Garraf. Seguim amb la pedra, per avorrir. Espera una pujadeta exigent, però com totes, curtes i de poca estona, per començar el descens fins l'avituallament. Una baixada guapa, que gaudeixo, i em deixo anar. Em recorda així salvant les distàncies la Transvulcània, quan ens acostàvem cap a Tazacorte i hi veies des de les alçades tot el mar. Tram xulu, xulu. Un cop a baix, asfalt i arribo a l'avituallament. Són les 11:10 i veig que vaig amb 45' per sota de les 15 hores. Penso massa ràpid, però és que tampoc m'he exprimit, m'he deixat anar sense més. Literalment tinc la platja a 10' i passem per la sorra. Llàstima del dia gris que feia, perquè una remullada seria lo seu. 34 kms fets i en aquest moment em comparava amb la UP del 2015. Recordo que tenia el primer objectiu d'arribar a Bellver, km.40, intacte, com qui diu sense suar. Així va ser, ho feia en 6 hores , aquí en 4 hores 10 minuts, però la UP és molt més dura. Tanco incís. Surto de l'avituallament i camino mentre acabo de menjar una mica. Venia una pujada i com el dia s'anava arreglant, em trec l'impermeable. Vaig fent, sense aquell punt que tenia fa res, però amb constància.
Inicio la pujada final a l'Ermita i costa més del normal, quan era una pujada que tampoc tenia massa de si. Veure l'Ermita i l'avituallament va ser un descans. I encara sort dels ànims que et donaven tots els voluntaris.
Ermita Trinitat, km.47. La 1 del migdia, segueixo amb 45' de marge, tot i que segueixo notant que no vaig bé. Aquí obliguen a parar-se com a mínim 3', de fet ens ho controlen. Cap problema, rarament estic menys de 5' en un avituallament. Es veu el mar i el peatge del Garraf, bonica vista des de aquesta ermita on la gent molt amable està per nosaltres. Agafo un sandwich però ja no me'l menjo tot, no m'entra bé, i torno a arrencar.

Proper control a Can Grau, 12kms per davant. Amb el pas dels kms segueixo constatant que allò no anava bé. El ritme va decaient a cada minut que passa, les forces van desapareixent. Aquests moments fan ràbia, però algun motiu passen. Llavors et poses a pensar i pensar mentre passa l'estona, però no en treus aigua clara. He sortit massa ràpid? Collons no crec. I sino, llavors què? Has anat menjant? Sí, i sempre amb isotònic i aigua a sobre.I llavors? Potser el petit mal de panxa que tenia ahir. Que si ara peso un pèl més que fa uns mesos, que si has baixat la guàrdia i has perdut respecte a uns 100kms, que si vas sense pals i potser ho has notat... Al final jo crec que és una suma de tot plegat. Amb tot això arribo a Can Grau.

Ja no menjo, surto de l'avituallament i enfilo. Faig uns 300 metres i me'n torno cap a l'avituallament. No vaig i els comunico que plego. Hi havia 4 persones que també havien abandonat i esperaven un cotxe que els portaria cap a Begues. Em diuen que només podien anar-hi 4 i que aquell punt no era d'abandonament, que a 6kms sí que podia abandonar. Buff penso, saps què? Busca una ombra perquè aleshores el sol ja queia, asseu-te, descansa i ja aniràs fent fins al km.65 on plegaràs. Durant aquest estona constato que no era el dia, em noto alt de pulsacions tot i estar assegut, i un cansament generalitzat en tot el meu cos. I no tenia gana, set, no m'entrava res.
Passada una estona m'aixeco i em decideixo a arrancar de nou amb un lent caminar, com si estigués fent passes per la Lluna. Poc a poc em vaig posant a lloc però i vaig fent. Queda la pujada a la Mola pel mig, així que penso que en 1h30-1h40 puc estar al següent control. Vaig fent, amb filosofia, passa a passa i anar fent tu, ja arribarem. La pujada a la Mola em sembla quasi un 3000. Per sort són pujades de poca estona, res a veure amb moltes pujades que et trobes pel Pirineu.
Un cop dalt, queda una baixadeta per pista i un bon tram de pedra, incòmode i més quan ja vas com vas.

Arribo finalment al km.65, avituallament dels Casals i allà dono per finalitzada la meva aventura. No tenia cap sentit continuar. Podria haver arribat al km.70 a Begues a l'avituallament principal, seure, menjar i veure si em recuperava, però la decisió estava presa de feia estona. Portava uns quants kms fos i no tenia cap sentit continuar. Ni se'm va passar pel cap acabar-la com fos per poder sumar els 5 punts de cara a la UTMB, era una tonteria. Jo faig això perquè m'agrada, per gaudir-ho, però quan no tens el dia i no vas bé, el millor és fer aquell pas que tan costa i saber dir que no. Ho hagués pogut fer amb 18 hores i arribant quasi a 4 potes? Sí, però quin sentit tenia? Hi ha més vida a part d'això i ja és prou dur fer coses d'aquestes com que a sobre haguem de fer-ho molt més extrem.

I res, una nova experiència que em quedo, aquest cop amarga per dir-ho d'alguna manera, tot i que no estic pas trist per no haver-la acabat. Al contrari, crec que vaig ser prou madur com per saber dir que no a una situació que no acompanyava i que no calia forçar fins ves a saber on.

Propera pararada, si res no falla, la Marxa dels Dips el 21 de Maig.

UTBCN : la prèvia

Bé, això ja ho tenim a tocar i el cuquet ja va per dins fent de les seves. Estem ja a 3 dies mal comptats de la UTBCN ( 100kms i uns 4000+).

Com arribo? Almenys puc dir que amb ganes , :-). La resta poc té a veure amb el 2015, que va ser un any de canvi : nous entrenaments, alimentació més cuidada, molta dedicació, ... Aquest 2016 la cosa ha canviat una mica. Arrel d'unes molèsties que arrossego a un isquio i que no acaben de desaparèixer, el nivell d'entrenaments i exigència ha baixat molt. Bàsicament puc dir que em dedico a rodar i poc més. I els caps de setmana a fer alguna cosa de més volum, on estic aprofitant per fer el campionat de Catalunya de Caminades de Resistència. Però crec que estic bastant bé, amb confiança per afrontar tants kms, i amb aquestes marxes he pogut anar comprovant que les vaig acabant bé i amb força a les cames per seguir fent kms.

Anem a la UTBCN. Per què aquesta? Buscava una durant el primer semestre de l'any, a prop de casa, i mira per on vaig  veure aquesta que feien per Begues. En el punt de mira a llarg plaç està la UTMB (ultra trail del Mont Blanc). Per poder entrar al sorteig es necessita acumular 15 punts en 3 curses com a màxim durant els darrers 2 anys, així que la meva intenció és acumular 10 punts aquest 2016 : 5 a la UTBCN i 5 més a Sierra Nevada al Juliol, i sumats als 5 del 2015, entrar al sorteig.
La UTBCN era una bona opció perquè és a prop de casa, per un terreny trencacames però que en principi té molt per córrer i on segurament necessiti menys hores, sobre el paper, per finalitzar-la. La meva previsió si tot va normal és fer-la en quasi 16 hores: sortir endarrera amb molta calma i anar progressant amb el pas dels kms. Sembla fàcil , però ho intentaré aplicar com ja vaig fer a la UltraPirineu del 2015.

Sembla que la previsió meteorològica pinta que pot caure aigua durant el dissabte. Esperem que refresqui però no que caigui un diluvi que ens deixi empapats.

La setmana que ve us explico com ha anat!

17 d'Abril : Marxa de les Ermites, 46kms 1500+

No serà una marxa que passi a la història i també per falta de temps, no em penso allargar massa en aquesta crònica. 

Iniciàrem la marxa molt tranquil.lament el Xavier i un servidor. No semblava una marxa excessivament difícil pel desnivell del que constava però acumulava una mica de cansament del dia anterior on vaig estar seguint en directe la Trailwalker a ple sol. Això i el fet de dormir poques hores aquest cap de setmana posaven les coses un pèl més difícils. Així que anar fent i ja es veuria.

La primera meitat de la marxa la vam fer com ja veníem fent en la majoria, al tran tran per dir alguna cosa. Acumulàrem bona part del desnivell entre els corriols de pujada, i els bastants trams de pista, a diferència de la setmana passada a Tremp, on de pista res de res. La veritat és que cadascuna d'aquestes marxes té el seu què : una tenia el Castell de Cardona controlant-nos en tot moment, una altra transcorria per castells, a Tremp amb les muntanyes nevades acompanyant-nos en tot moment i aquesta per ermites.
El temps anava passant i com qui no vol la cosa vam arribar a Sant Llorenç Savall, més o menys a la meitat del recorregut. Portàvem unes 3 hores 45 minuts.

A la segona meitat de la marxa vaig canviar de ritme. Un cop vaig haver menjat una mica i vaig carregar líquid, vaig decidir tirar amb una mica més d'exigència. No devia quedar molt de desnivell positiu i era un terreny amb molta pista on es podia fer via i em venia de gust ja que em trobava bé.

Al final 6 hores 11 minuts. Una marxa amb un marcatge justet, sobretot en els últims kms on en molts llocs vaig dubtar si seguir endavant o no ja que les cintes estaven molt i molt separades. Crec que és una cosa bàsica la senyalització i s'hauria de tenir més cura en aquest aspecte.

En quan als avituallaments per mi aquesta marxa perfecte. Amb el que hi havia no necessitava més. Un parell amb pa amb tomàquet i formatge i embotit, uns altres amb croissants, galetes, llaminadures, ... Segurament el d'arribada era més pobre, però bé, personalment aquest dia no em feia falta. Menció especial com sempre a tots els voluntaris : de 10, 11 o el que se li vulgui posar, no va faltar de res.
Vaig marxar pitant a un dinar familiar i com no posem el toc gastronòmic d'aquesta entrada:

17 puntets més pel Campionat. I ara res, desconnexió de marxes. A priori no tornaré fins a Dips, el 21 de Maig, encara que segons com estigui igual afronto Navàs la setmana anterior. Però ara mateix no hi pararé més a pensar en tot això.

Setmana i mitja i UTBCN, 102 kms i uns 4000+. Primer objectiu de l'any, ser finisher i aconseguir 5 punts més de cara a la UTMB. En fa molta ilusió afrontar-la. Està clar que el nivell de l'any passat no el tinc, però pel que he anat veient en aquestes marxes, crec que estic preparat i amb el cap mentalitzat com per tornar-me a enfrontar a una cosa així. Passa a passa, km a km, control a control. No hi ha més i sobretot ganes per fer-ho, que per això fem tot això : perquè ens agrada.

Ja us ho explicaré.

9 d'Abril 2016 : Marxa de les Carenes 51,5kms 2300+ , una marxeta més

Podríem dir aquello de "al loro que no estamos tan mal".
Aquesta marxa ha estat molt diferent a les altres, s'ha vist realment l'autèntic esperit i les ganes de voler fer coses com aquestes per part de tots els marxadors/corredors. Direu, per què? La Marxa de les Carenes no és circular i transcórrer per senders entre Pont de Suert i Tremp. L'hora de sortida també se les portava: 5 del matí de dissabte.
Així que vam prendre la decisió de fer nit divendres a Tremp. Això de fer nit és un dir , perquè realment vam dormir 3-4 hores. A les 2'30 sonava el despertador, esmorzàrem a l'alberg on amablement ens van servir un cafe i després de deixar el cotxe al costat del pavelló de l'arribada, agafàvem un bus fletat per l'organització direcció Pont de Suert. De fet hi havien dos autobusos, quasi plens dels marxadors que havien escollit la mateixa opció que nosaltres.
Durant el viatge ni vam intentar dormir, trèiem algun tema de conversa el Xavi i jo. Ja li havia comentat que depèn de com em veiés intentaria exigir-me una mica més pensant ja en la UTBCN de 100kms. Sabent que en els primers 30kms ens menjàvem quasi tot el desnivell positiu, la meva intenció feia setmanes era forçar durant aquests kms. Però aquesta última setmana no havia estat bona de nou, un trot de 8kms el dimarts, un padel el dimecres i repòs absolut per protegir el genoll dret i de pas l'isquio esquerra. Jaja, quin cromo.

Un cop acaba el viatge fins a Pont de Suert, notàrem rasqueta, però res fora de lo normal. Ens vam protegir tots a l'oficina de turisme, per recollir el dorsal, record de la Caminada, prenent algun suc i fent temps fins les 5, hora de sortida.
No crec que arribéssim a 200. Aquest cop amb el frontal posat iniciàrem la marxa, unes 2 hores de frontal serien necessàries. Ningú revisava el material, jo per si de cas en portava un de recanvi, tal com deia el reglament de la prova.

Començàrem el tram d'asfalt per sortir de la Pobla ja caminant rapidet i vam entrar en un bosc començant a pujar i baixar. Creuem de nou la carretera i accelero el pas caminant, començàvem de nou a mirar cap amunt, aquest cop ja sense parar. Vaig anar tirant amb l'ajuda dels pals enmig de la foscor i la llum més o menys potent dels frontals de cada marxador que anaves trobant. La veritat que és una sensació molt guapa això de moure't en plena nit. Passàrem per unes runes que em vaig quedar observant amb l'ajuda del frontal i llàstima de la negror, perquè les muntanyes que ens rodejaven durant la pujada devien ser de foto de postal.

Anava ben tapat, samarreta , tèrmica i paravent, més els guants. Em notava bé i les ganes anaves augmentant alhora que anava atrapant a gent. No era un ritme que m'exigís molt, però si que en comparació per exemple amb la marxa de Cardona o la de l'Alt Camp, ja era caminar amb alguna marxa de més. Amb la tonteria semblava arribar a dalt, però no, després d'una lleugera baixadeta, venia l'atac final, però aquest cop anava darrera un grup de 4 que ni em deixaren pas ni jo tampoc els hi vaig demanar. Sino veig un camí més o menys ample per passar, m'aguanto a darrera sino és que em deixen passar. Em fa cosa demanar pas. I així, sense poder passar, vaig notar una baixada del ritme considerable. Ja notava que el ritme era molt més lent perquè per darrera ens estaven atrapant molts frontals. Vaig aprofitar un moment que el camí semblava que s'eixamplava una mica per passar i fer via. Coronava al cap de poc i al cap de res ja en baixada arribava al primer avituallament. No tenia gana, faig un glop d'aigua gelada( literalment es gelava) i tiro avall. Era el km.10, aquí començo a córrer i decideixo seguir provant-me, ara en baixada. El dia ja havia sortit feia una estona, així que apago el frontal i gracias por todo. La baixadeta de pista res, trams de pedra i algun tram entre bosc.

Fins el següent avituallament devien quedar uns 10-11kms, uns 4 de baixada , uns 6-7 de pujada exigent i 1 de planer. Tampoc és que anés massa guiat per les distàncies, ja que molt indicats en quan a distància no estaven els avituallaments. Durant la baixada pateixo un contratemps, perdo un dels meus acompanyants. Bé, més que perdre'l, no el deixaré tirat tot i que deixava de donar-me servei. El pal dret es trenca de la manera més inútil. Em paro un moment per veure què em deien 2 nois que estaven darrera meu, caic i el pal se'm queda entre les pedres i patapam, fa crec. Es trenca el mànec.
Bé, segueixo, quin remei, amb el pal esquerre intacte i el dret fent de suport però mig coix. No em vaig descentrar, seguia per feina amb paso firme i després d'una bona pujada i un bon calentón, enfilava cap avall per arribar a l'avituallament principal d'Adons, havent remuntat moltes posicions. Allà vaig parlar amb un parell de nois del Blancafort mentre m'hidratava i amb la que era la segona noia en aquell moment. Hi havia gana, així que em vaig muntar un entrepà de pernil i formatge i després de treure'm el paravent, reemprenia la marxa.

Il.lús de mi pensava que el mes dur havia passat, però quedaven uns 10kms fins al següent avituallament que telita. Durant aquest tram vaig entendre el perquè el nom de la Marxa de les Carenes. Un puja i baixa constant, amb pedra i més pedra, carenejant tota l'estona. A l'esquerra, segons m'enterava més tard la Vall de Boí plena de neu; a la dreta per lògica es devia veure part del pirineu aragonès. Ens movíem sobre una alçada de 1700 metres i l'entorn era espectacular. Vaja, semblava una Ultra qualsevol de muntanya més que una marxa. Va ser divertit aquest tram tot i que es va fer llarg de collons. Els turmells, genolls, quàdriceps es van posar a prova de bomba. I per sort el meu cos reaccionava bé. Veure l'avituallament va venir a ser com un "venga, que això ja ho tenim". Devien quedar uns 20kms, la majoria cap avall. Ja es veia Tremp, però quedava molt lluny, massa encara.

Així que avall, però amb pedra i pedra per avorrir-se de nou. Pensava, seguiré i a veure com reacciona el genoll, ja no tenia ganes de parar. La veritat és que vaig gaudir bastant tota aquella estona i ja anava veient que si la cosa no es torçava podria baixar de 8 hores, una manera de motivar-me i buscar algun alicient. Passaven els quilòmetres com si res per arribar a l'avituallament de Santa Engràcia, l'últim que quedava. Segons comentaren per allà, encara quedava una pujada, a Talarn, però ni papa de quanta distància i desnivell podia representar.

Seguirem la marxa, sense cap pista per córrer i movent-se molt per terreny on es podia córrer però s'havia d'anar molt en compte allà on trepitjaves. Clin clin sentí, casun, se'm va partir definitivament el mànec del pal. Així que em vaig parar per recollir-lo i vaig aprofitar per plegar els pals de la manera que vaig poder. L'esquerra bé, el dret com vaig poder. Després de tornar a córrer una estoneta més, vaig divisar la petita però dura pujada a Talarn. La vaig superar sense problemes i un cop a Talarn ja marxa de nou. Devien quedar uns 4-5 kms i realment era el pitjor del recorregut. Aquella volta per pista per entrar a Tremp era el més engorrós del recorregut, més que res pel tomb que es feia per arribar a Tremp.

Finalment, un cop ja vaig entrar a la població, estava situat i sabia el que quedava. Creuava la meta en 7 hores 27 minuts i tot i que és una marxa i només importa acabar i sumar punts, vaig veure que finalment havia arribat el 16è de la general, anant de menys a més i sabent gestionar perfectament les forces. Arribava sencer, sense molèsties i suportant perfectament tant l'isquio com el genoll. Bona senyal. Havia estat doncs un bon test en un entorn important de muntanya, en un terreny puja i baixa, amb molta pedra i sense pista per poder córrer amb comoditat. Avituallaments normalets, però el de meta ho arreglava tot. Para muestra un botón ( i repetint els cops que vulguéssis):

L'amabilitat i generositat dels voluntaris de nou de 10.

I res, anem sumant punts, 22 punts més que en sumen oficialment 101, 77 si resto els punts de Prades que no vaig fer i que intentaré que no siguin necessaris per arribar als 279. De moment el cos aguanta prou bé, la propera setmana anem cap a Castellar, anirem fer la marxa de les Ermites. Aquesta un pèl més curta i amb menys desnivell. Serà la última que faré abans de la UTBCN el 30 d'Abril.

2 d'Abril, Marxa entre l'Alt Camp i la Conca. 55,8 kms , 2250+

5ª Marxa del Calendari. Aquest cop el destí fou el Pla de Santa Maria, a prop de casa per descubrir aquesta ruta pels camins de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, que organtiza el centre Excursionat de la Xiruca Foradada.
Desplaçament proper, 35 escassos minuts per plantar-se a aquesta petita població i emprendre la Marxa. 200 escassos marxadors decidits a completar els quasi 56kms i 4500 metres de desnivell acumulat, un recorregut on semblava que la primera part era la més dura i que a partir de l'avituallament del km.30 es podria fer més via.

 

Ens ho prenem amb molta calma, com a Cardona. De fet pensem que ja va bé que comenci cara amunt, perquè de ganes de córrer gens. La inteció doncs era caminar i caminar i el córrer ja ho deixaríem per la segona part de la Marxa, que semblava menys exigent.

Els avituallaments com sempre, la joia de la corona. Crec que vaig a aquestes marxes per menjar! Ja només arribar al primer avituallament a Cabra del Camp cauen un parell de donuts i alguna llaminadura que ens emportem. Comencem bé.

Tinc un problema últimament, no recordo massa els llocs de pas, deu ser l'edat. Al segon avituallament sí que recordo l'entrepà que em foto, ostia era pernil o formatge? Si és que ...
Emprenem de nou la marxa i ara mateix tinc un buit mental fins al control 3, us ho juro.
El quart control sí que el recordo, era el km.30 i en aquell punt va ser quan ens vam dir cap avall després que un voluntari ens fes una classe de geografia dient-nos per on ens quedava passar. Vam córrer una mica fins a Barberà de la Conca, uns 8kms que van passar rapidets. Allà, paradeta, seure una mica i l'entrepà de dues salsitxes picantetes que va sentar de meravella. Tan recompesat vaig quedar que per marxar d'allà i reemprendre la marxa va costar lo seu. Així que del cinquè al sisè control poc de córrer, en alguna baixadeta puntual i poc més.

Arribats a Miramar torno a mirar els donuts amb uns ulls ... Però amb la xixa que queia penso que deixa-ho en dues galetes , 3 llaminadures i quan arribem a meta ja farem les paus. Aquest últim tram el tornem a córrer, encara que de tant en tant fem alguna paradeta caminant. Apretava el sol en aquell moment però ja ho teníem fet. Una marxa més a la butxaca, 9 hores 26 minuts diria, el mateix temps que a Cardona però aquest cop acabant molt sencer i poc cansat. La petita pretemporada que he pogut fer desde la marxa dels Castells m'ha ajudat i de les molèsties a l'isquio ahir ni rastre, encara que per contra apareixien unes petites cosetes al genoll que "ai", em recordaven la tendinitis que vaig tenir al 2014. Esperem que no vagin a més, perquè aquest mes d'Abril se las trae que dirien.
Una gran marxa i una zona més que hem descobert. Cada marxa té el seu encant i les seves particularitats. I totes en comú tenen que els voluntaris i l'organització són de 10, almenys fins ara.

Ara a mirar endavant. Ja hem passat la primera marxa del mes d'Abril. Me les prenc com un entrenament a molt baixa intensitat, però s'ha de reconèixer que són kms i kms i que això porta desgast vagis al ritme que vagis.
Afegim 21 punts més, que sumats als 20 de Cardona i als 14 dels Castells ja en fan 55. Això sense comptar els 24 de Prades, que per molt que me'ls donguessin, no vaig fer la marxa i intentaré que no comptin per arribar als 279 que es necessiten.

Ara passem pàgina i ja estem pensant en la propera, aquest cap de setmana que ve toca la Marxa de les Carenes, de Pont de Suert a Tremp: 54kms més i uns 5100 acumulats. És una bona embarcada, comença dissabte a les 5 del matí, però fem això perquè ens agrada, així que no és cap obligació.


Ah, que m'oblidava. Després de la dutxa va caure un entrepà d'hamburguesa. Crec que dissabte hi vaig sortir perdent :-).
Salut i kms!

13 de Març, Marxa dels Castells . 54kms , 600+

Per segon any consecutiu repetia a la Marxa dels Castells. Era conscient que la situació res tenia a veure amb l'any passat. Aquest 2016 l’estic trampejant com puc i l’objectiu era només sumar els punts per la CCCR i poc més. Era molt conscient de les meves limitacions a nivell físic ara mateix, sabedor que córrer tanta estona seguida em podia jugar una mala passada.

El circuit era el mateix que el 2015, però en sentit contrari i sortint desde Cervera enlloc de Guissona.

Va costar lo seu. Un recorregut , que com diu el seu nom, passa molt a prop de molts dels castells de la comarca de la Segarra. Ara bé, el recorregut és un monòleg tota l’estona, pista i pista. Desnivell quasi nul. Ja sabia el que em trobava, encara que això no sabia si era bo o dolent.

Aquest cop la vaig fer amb el Joan, donada l’absència del Xavi per uns problemes de salut. Vaig haver de canviar el xip, si anava amb la idea de fer-la entre 6 i 7 hores (molt lluny de les 4h42m del 2015) anar amb el Joan em suposava per una banda tenir companyia però per l’altre haver d’exigir-me una mica més.

Vam buscar un ritme per poder anar fent i que si res no es torçava estaríem un pèl per sota de les 6 hores. 
Sense molèsties completava els primers 25-30 kms, però a partir d'aquí ja va costar més. L'arribada a Guissona, km.37, era l'objectiu que em marcava i no mirava més enllà. 

Un cop a Guissona, parada, entrepà de buti i arrancada de nou. Quedaven uns 17kms i és allà quan vaig notar que anava una mica coix al intentar córrer.
Mica en mica però aquella coixera va desaparèixer per deixar-ho de nou en un trote cochinero, el famós trote cochinero que dèiem quan jugavem a futbol. 
I així anar fent sense pena ni glòria ens anàvem apropant de nou a Cervera. 

Al final doncs una hora més que l'any passat, que tampoc està tan malament donades les circumstàncies en les quals em trobo ara mateix. I 14 punts més a la butxaca, que sumats als 20 del Setge de Cardona ja en fan 34. 

A més a més aquesta setmana li puc sumar els 24 de la marxa de Prades. La FEEC al final ha decidit otorgar els punts de la marxa a tots els que vam estar a Prades el dia de la marxa. Oficialment doncs tinc els 58 punts disputats fins ara, encara que aquests 24 de Prades, si vaig tirant endavant el campionat, intentaré que no en formin part i sumar en la resta de marxes els 279 punts mínims. 

La propera serà el 2 d'abril, el dia del meu sant, i serà la marxa entre l'Alt Camp i la Conca. 56kms més amb uns 2650+.