Seguidors

dilluns, 4 de juliol del 2011

Cap de setmana intens

Hi havien diversos fronts oberts aquest cap de setmana : semifinals del Gran Repte, 24 hores de Sant Sadurní i els 10km a Pallejà.
Anem per ordre cronològic i comencem pel Gran Repte. Ens plantàvem a semifinals després d'haver guanyat també el dijous però vaja, no hi havia masses esperances, ja que per temes personals, feina o el que sigui, ens faltaven molts jugadors i importants. Es va intentar però no donàvem per més, una llàstima, al final vam perdre 2-0 però vaja, m'alegro que com a capità he contribuït a muntar un equip amb molta gent que no es coneixia i que han encaixat perfectament. Hem viscut un ambient fabulós i hem disfrutat molt, altra cosa és també acceptar que a mi personalment se m'ha fet molt pesat com a capità haver d'estar dia sí i dia també mirant de poder juntar 11 jugadors per poder jugar tots els partits amb un mínim de condicions. Tenim coses a millorar i així mirarem de fer-ho l'any que ve si se segueix disputant aquesta lliga dels Socis del Barça.
Va ser plegar del partit i marxar pitant cap a Vilafranca. 7 dels 9 components de l'equip de futbol sala jugàvem el Gran Repte, aixi que vam decidir anar a sopar a Vilafranca i fer temps fins les 6 del matí que teníem el segon partit. Quin fart de riure ens vam fer, aquests són realment els moments que valen la pena viure, impagables! Com que futbolísticament no som cap maravella, ens hem de conformar amb això i la veritat és que no ho canvio per res del món.











Sobre el resultat del torneig millor no entrar-hi, és el del menys. Total, que dissabte cap a les 2 del migdia eliminats i cap a casa a descansar que ja tocava.
L'endemà tocava matinar i anar cap a Pallejà a fer els 10kms, encara no sé perquè m'hi vaig apuntar, però vaja, de vegades fem coses sense pensar no? En fi, que a les 8 i poc em plantava a Pallejà per anar a fer les dues voltes al circuit de 5kms. En teoria havia de ser planer però a l'hora de la veritat res de res. Em torno a trobar amb el Jordi, que la setmana passada ja va córrer a Olesa, i el seu pare que desde aquí li agraeixo les fotos que em va treure. Sortim endavant, molt, la veritat és que tot i estar cansat, estava motivat per intentar rodar entre 40 i 41 minuts, però vaja, d'il.lusions viu un de vegades.

La cursa va ser un calc a la d'Olesa, primers 5kms dignes però bastant apurats amb 19'56'', tot i que ja vaig veure que el circuit tenia pujadetes que castigaven molt i en passar per meta per primer cop ja em vaig fer a la idea que la 2a volta seria un calvari. I així va ser, "el hombre del mazo" va fer acte de presència i vaig notar que la cosa no xutava. Els parcials van començar a pujar sense que hi pugués fer res. Quina manera de patir pensava, et fots en uns marrons quan no toquen, vens d'unes 24 hores, de 5 setmanes jugant partits de futbol sense parar, entrenant molt poc o gens, amb calor i en un asfalt encara més calent, deshidratat, ...










Acabo com puc i no tinc ni forces ni esma per apretar en els ultims metres com acostumo a fer, em deixo portar i marco uns 41'19'', un 2on parcial de 21'23'', o sigui, 1'27'' més que la 1a volta. Vaja, amb la reserva posada de feia estona. Arribo amarat i intento hidratar-me tot el que puc a base de begudes, sindría i meló. Avui no tocava això, però vaja, almenys la cursa en quan a organització i tracte al corredor em va agradar molt. Això sí, el circuit no està per fer marca i menys en aquesta època de l'any.

Per aquesta setmana repòs de córrer, excepte dimecres que tornarem a fer el circuit de muntanya dels 10kms de Torrelavit, prova que es farà aquest cap de setmana i en la que malauradament no hi podré anar, així que almenys anirem a rodar per allà a ritme tranquilet.

Ah per cert, felicitat al Abuelo Runner per la seva gesta pels Monegros aquest cap de setmana. 45 kms de la Marató desèrtica de Belchite, no em vull imaginar el que devia ser allò, calor, calor i més calor. Ahir vaig poder parlar amb ell i ja em feia dentetes de cara al 2012. És que es fan masses coses i no es pot estar per tot! Però vaja, la deixo en cartera, qui sap ...

Salut!

5 comentaris:

Judith ha dit...

Doncs per sort, aquest ritme només és un cop a l'any, perquè t'asseguro que jo ja estava tramitant els papers del divorci! jajaja. Molts petonets.

Abuelo Runner ha dit...

Francesc la cursa de Palleja es un poquito traicionera.. para hacer tiempo.. por la calor y el recorrido que es un poco difícil para coger el ritmo.
Descansa este verano que la temporada sera larga.. acuérdate!!
Gracias Francesc por acordarte de mi.

Francesc ha dit...

Judith, el capità ens va cuidar molt bé, dona-li una altra oportunitat, jaja.
Abuelo, siempre me acuerdo de la gente que vale la pena y tu eres uno de ellos. Un abrazo maestro!

Jordi ha dit...

Et va sortir una bona cursa Fos, un 41' és sempre un bon temps, i amb la xafogor que feia encara més. A mi el circuit no em va semblar dur, però sí que és cert que en aquesta época de l'any no és pot anar a fer marca enlloc.
Fins aviat,

Yves ha dit...

Els Longmingues cada cop són menys Longs...