Seguidors

dimecres, 25 de gener de 2012

La 1ª del Repte, Gran Canària 22-01-2012

Ja em pensava jo que això de 12 maratons seria un bon repte, el que no sabia és que ja al 1er viatge el repte fos haver de buscar un vol a corre pressa. Algú ens volia mal de bon inici ???
Resulta que el vol que teníem programat per dissabte s'havia passat a diumenge i no en teníem constància. Que si vueling, que si edreams, ... i com que no en treuríem aigua clara en aquell moment i tots se'n rentaven les mans, busquem una solució, volar 1 hora més tard de lo programat amb un altre vol. Al cap i a la fi era fàcil, pagant Sant Pere canta. O compres o et quedes a terra sense marató, així de trist. Doncs a comprar. El tema del vol però queda pendent de denunciar i a veure si en podem treure alguna cosa.
Vale, comprem i mira, havíem de sortir a les 10 i ho farem a les 11, aixo sí, havent-nos rascat la butxaca de bon matí. Però aquí no acaba la broma, ja que ens anuncien que estan fent tasques de manteniment de l'avió i es retrassarà la sortida. Bravo! Ja en portem dos: sense vol i el que comprem es retrassa. 2 de 2 , el repte comença bé!
Uns 45 minuts després embarquem, fila 22 seient D pel Xavi, a partir d'ara Delta Varias, fila 22 seient C per mi, Charlie Fos, almenys així ens van anomenar en el moment d'embarcar l'hostessa que validava els bitllets i DNI.
Podrem volar, això sí, 1 hora més tard. Perillava la pasta party de Gran canària? No sé, estava a l'aire, com nosaltres en breu.
Vol tranquil, sense saber com posar les cames, ja sabem com són tots aquests vols que diuen que són de "low cost",però al cap i a la fi arribem al cap de 3 hores a l'aeroport de Gran Canària.
Sembla que tot torna a anar rodat. Ara toca recollir la maleta facturada. Això pim pam, cinta 31 segons posa a la pantalla, anem cap allà, l'agafem i fora. El Xavi s'espera i jo mentre vaig a preguntar el bus que hem d'agafar per anar cap a Las Palmas. "Tu tienes pinta de maratoniano" em diu el d'Informació. "Er 60 tenéis que coger, sale a menos diez". Torno a on és Delta Varias amb la informació privilegiada sota el braç i veig que la cosa segueix igual, la cinta ni es mou i a sobre la gent que l'espera no ens sona de res, collons, aquí passa algo pensem. Per acabar-ho d'adobar, mirem a la pantalla i no posa Barcelona sino Oslo!!!. Casun tot, ja podíem esperar ja. No sé que ens podran portar d'Oslo, però la nostra maleta segur que no. Vinga, faig una carrereta a 3'30'' el km fins la pantalla principal i veig que posa que BCN és la cinta 35. La mare que els va ... "Xavi, la 35", va cap allà i pam, maleta rodant per la cinta quasi en solitari. Mirem el rellotge i queden 5 minuts perquè l'autobus surti, ja podíem esperar ja. Ara sí que comencem a córrer amb la maleta i motxiles a l'esquena, preguntar i preguntar fins que al final trobem la cua de l'autobús, tenim lloc, menys mal. Si haguéssim perdut aquest autobús ens hauríem d'haver esperat 30 minuts més i segurament perdre la pasta party, que era gratis i amb el dispendi econòmic de bon matí que portàvem ...
Viatge amb bus d'uns 20 minuts tranquilet i arribem al Parque de San Telmo, d'allà caminem 5 minuts fins l'arc d'arribada, passant abans pel km.42. Aquests paios ja ho tenien tot muntat i molts carrers tallats amb un dia d'antelació. Tot i que hi havia una cursa infantil a la tarda de dissabte, ho tenien ja tot preparat per les curses de l'endemà i a sobre tallant carrers a punta pala. Sense miraments els tios.

Arribem a la fira del corredor, recollim ràpidament el dorsal i anem a menjar la pasta. Al cap i la fi era un simple plat de pasta, pa, un iogurt i aigua, però com que era gratis ja teníem el dinar fet.

Acabem de dinar, fem un tomb per la resta de stands de la fira i decidim anar cap a l'hotel. Esperem al guagua que mai va passar, sort d'un taxista que ens avisa. Una més, però ja no ve d'aquí tampoc. Tot eren tàctiques per desestabilitzar-nos al màxim, estic convençut!
Solució, agafem un taxi. I com no, se'ns ocurreix dir-li "muchas calles cortadas eh por el maratón". Buah, vaia rajada va fotre el tio, es va quedar a gust, que se vayan a correr a Maspalomas, allí al desierto, que allí sí que tienen espacio para correr. Y que suban corriendo desde allí si quieren. Buff, paguem i baixem ràpid perquè no ens vegi la pinta de corredors que tenim, amb xandal i les bosses a mà de la fira del corredor, és que vaia dia portàvem.
Amb l'hotel hem de reconèixer que cap problema, almenys tenien constància de la reserva, sino és que n'hi ha per tirar-se al mar, que el teníem res, a 100 metres.

Passem la tarda per l'hotel, anem a fer un trot de 20' pel passeig de la Playa de las Canteras, concretament entre els km.31-33. Un anar i tornar còmode i precisament al km.32 veiem el mur, una paret pintada de colors que cridava l'atenció, ja era curiós que estigués al km.32 ...
Acabat el trot, tornem a l'hotel. Simplement era per estirar cames, que el dia havia estat dur i amb molts sobresalts.

Sopar de pasta i cap a l'habitació a mirar de dormir una mica. Això és complicat el dia abans d'una marató, ja en pots portar 5, 50 o cap , que el cuquet sempre va per dins. És una cosa que va lligada a la marató, no s'hi pot fer res i perdurarà sempre dins, almenys en el meu cas. Bona nit!

M'estic enrollant com una persiana i encara no ha començat la marató, la cosa avui va per llarg, així que entro ràpid en detall.

Va, som diumenge matí, ja hem esmorzat el típic pastís de carbo-hidrats i som a la sortida, ens posem el dorsal, preparem tots els estris, que si gorra, que si ulleres, que si vaselina, que si els gels, ... i fem les fotos de record. Avui toca debut amb Fondistes Penedès en una marató.

Després d'un breu calentament pels carrers del voltant, tornem a la sortida quan queden uns escassos 10 minuts. Ens col.loquem al calaix 3, el que teníem assignat en el dorsal. Ara ja només queda esperar a les 9, mentre molta gent del calaix 4 veiem que va prenent posició inclús davant nostre. Pensem "passeu passeu que després la brigada de neteja anirà fent feina", què gran Delta Varias amb aquests comentaris. Escombra i recollidor! Argot maratonià que utilitzem.

A les 9 en punt comencen a la vegada la Mitja i la Marató. Sense cap mena de pressa comencem a córrer, molts estrangers entre la gent, i els primers 2 kms que van bastant per sobre de 5' el km. Però ràpidament anirem agafant el ritme idoni sense cap mena de problema i ens anem col.locant en ritmes per sota de 5' el km, bàsicament havíem de seguir un 4'58'' el km.

Els primers avituallaments són una mica de caos, em ve al cap el del km.5 on haig de parar-me i tot per agafar aigua mentre veig que Delta Varias veig que es distància uns metres. Hi havia masses corredors pel poc espai d'avituallament. Crec que és una cosa que haurien de millorar de cara al futur, l'avituallament dels 1ers kms. I res, agafo l'ampolla i vaig progressant per donar caça a Delta Varias.

I anem consumint kms i entrant en calor. Calor? Jo crec que no massa, devíem estar al voltant de 20º, però en cap moment vaig tenir la sensació de patir molta calor. Em deien que en algun tram algun termòmetre indicava 24º, jo ni me'n vaig donar compte ni vaig tenir aquesta sensació.

Ja cap al km.8 entrem al passeig de la Playa de las Canteras, lloc amb força animació de públic i amb bones vistes al mar. Són 3 kms de passeig on per sort no feia massa vent, que era el principal obstacle que ens podíem trobar allà. Un cop acabat el passeig, girem a l'esquerra i anirem fent via de nou cap a la zona d'arribada. Portàvem una hora de cursa i tot anava rodat. 12kms fets, "només" en quedaven 30 per davant.

Fins el km.17 és terreny assequible, tot i que no sé perquè però aquesta 1a Mitja se m'està fent llarga. És una sensació que teníem els dos tot i que anem bé de cames. Així que a seguir corrent entre la gent, que cada cop n'hi ha més conforme ens acostem al km.17.

Al 17 passem molt a prop de meta i entrem en un tram pantanós quan veig el cartell del km.18. Carrerons amb pujadetes que ara no fan mal, però que ho parlo amb Delta Varias i arribem a la mateixa conclusió: a la 2a volta faran destrossa a les cames. Són carrerons més estrets puja i baixa, vaja un tram duret.
Després de la marató ho comentàvem, els últims 4kms haurien de ser lo màxim planers possibles per estimular al corredor, com a Donostia per exemple. Aquí era al revés.
Osti, no vull deixar de comentar el canvi de ritme que em fot Delta Varias a la catifa del km.18 per passar just davant meu i puntuar per davant en la nostra particular lluita per les metes volants, jaja. Diria que me les va guanyar quasi totes, ho pagaria després als kms finals?

Acabat aquest tram més duret, enfilem meta i passem la mitja marató en 1h45m14s, pel que sembla el GPS que porto va bastant desfassat ja uns bons metres, ja que els nostres càlculs eren de fer 1h44m tal com anàvem. En aquest punt comença l'autèntica marató, toca començar la 2a volta i a partir d'ara pocs corredors trobarem durant el recorregut. Si erem uns 500 maratonians en total i calculo que devíem anar una mica per davant de la meitat, pocs en veuríem doncs d'aquí en endavant. Però tampoc ens hem d'exclamar, si hem fet la Marató de Río Boedo la resta és superable.

De la Mitja fins al 29 torna a ser un tram una mica monòton excepte algun lloc on hi ha animació i un speaker va dient els números de dorsal dels que passem per allà. Ja començo a tirar una mica de menjar, que si un tros de plàtan, taronja i el pertinent gel que em prenc una mica més endavant. Em va faltar menjar una mica més de pastís per esmorzar, em notava amb gana.

Cap al km 29 tornem a enfilar pel passeig de la Playa de las Canteras, zona amb molta gent animant de nou i on un altre speaker va anunciant els noms de tots els maratonians que van passant. Collons, sembla una tonteria però fa gràcia, te n'alegres, et sents un privilegiat corrent per allà el mig quan sents el teu nom pels altaveus. Em trobo perfecte, realment cap problema fins ara. Que duri!
Mentre correm pel passeig sento algú que diu "Vilafranca", devia ser que va reconèixer la camiseta de Fondistes Penedès potser? Perquè em giro però no el vaig conèixer pas. Seguim endavant corrent pel passeig.

I arribem al km.32, encara al passeig, zona que ens queda molt a prop l'hotel. Em ve al cap una persona, bé, de fet la tenia molt present durant tota la ruta. N'havíem parlat una mica d'aquest punt, el 32 i sobre com hi arribaria, si molt cansat o no. Afortunadament em segueixo notant fresc i penso en positiu, 1 hora com a molt i seré a meta. Ara sí que comença l'autèntica compte enrera. Sembla mentira, portes 32 kms a les cames, te'n queden 10 i el que et passa pel cap és pensar que en només 1 hora seràs finisher novament.

Vaig bé doncs i veig que Delta Varias comença a pagar una mica l'esforç. És normal, li falta aquell punt de competició, està tornant a ser el que era, i mica en mica va agafant el nivell que tenia. Parlo amb ell i comentem la situació. Arriba un moment en la marató que cadascú ha de fer el seu camí i uns dies tiraré jo, altres ell, depèn també de la motivació que puguem tenir cadascú. En aquesta, volia baixar de 3h30m per varis motius i així doncs ens separem per retrobar-nos al cap d'una hora.

No em fa mal res, em trobo bé, amb molta reserva al dipòsit i a partir del km.33 canvio una mica de ritme uns kms. Passo de rodar de 4'50''-4'55'' a fer-ho durant 5kms al voltant de 4'25"-4'38'' i la brigada de neteja comença a fer la seva feina, jo escombro i el Xavi per darrera recollirà. Estem sonats, sí, però és una manera de fotre'ns uns riures mentre fem una marató. Ens fotem un fart de riure que no us ho podeu imaginar i encara en queden 11 per fer!!!

No noto molèsties, tenia un bessó que m'havia preocupat una mica durant la setmana, però no em molesta pas, s'està comportant. Tot sobre rodes.
Ara ja es tracta d'un compte enrera, a cada km calculo els minuts que em queden i em vaig animant a mi mateix

Al km.38 atrapo la 3a noia i la deixo enrera. Recordo que li dono ànims, jaja, com si jo anés sobrat. Vaig ja justet de forces però tot i això aprofito aquest tram favorable per fer-lo a bon ritme, encara per sota de 4'40''. La gent t'anima i això és energia extra que et tira endavant. A més ja ho veus fet, són els kms on valores molt tot el que estàs fent i ho notes amb les cares de molta gent que et dóna el seu suport, valoren molt l'esforç d'un maratonià.

Els últims 3kms es fan molt pesats, a més és el tram més dur del circuit com deia ja en el pas de la 1ª volta. Terreny trenca cames, pujadetes que et deixen tieso de veritat quan ja portes 39kms a sobre. Però bé, la marató està quasi feta, sé que baixaré de 3h30m, ara és qüestió d'arribar, simplement. Així doncs aquests últims 3kms intento assaborir-los al màxim, qualsevol crit d'ànim, aplaudiment, ... t'entra i et dóna ales, és increïble. Mires d'acabar-ho de disfrutar i quan divises al fons l'arribada és un moment màgic, especial. La satisfacció d'acabar-la i l'emoció em va per dins, moltes coses et passen pel cap durant aquells metres que queden.

Abans de creuar la línia de meta, li dedico la 1ª d'aquest Repte per sobre de tot al meu avi que ens va deixar fa 1 mes, al meu tiet Joan que ha patit un ictus fa poc i a la meva mare, perquè s'ho mereix i sé que està patint força amb tot això que ha passat últimament. Sembla que s'ha juntat tot en poc temps i el mínim que podia fer era dedicar aquesta 1ª Marató a tots ells. Així que aquí la teniu, per vosaltres va.

Al final em surten 3h28m08s , 1h45m14s a la 1a Mitja i 1h42m54s a la 2ª, uns 42,7kms al GPS i pel que vaig poder sentir i llegir en premsa, hi ha hagut moltes queixes a l'organització sobre la mesura del circuit, sembla que se'ls en va anar una mica de les mans, alguns comenten que si 500 metres de més, altres 1km, .. A mi sincerament no em preocupa perquè no buscava marca, em conformava en baixar de 3h30m, però si m'hagués preparat a consciència aquesta marató i em trobo això, em faria molta ràbia. 500 metres al ritme que ens movíem són 2'-2'30'', poca broma.
En resum , primera marató del Repte completada i 5ª a nivell particular, anem augmentant doncs l'historial maratonià poquet a poquet.

Delta Varias arriba en 3h32m i ja tenim els dos la 1ª del 2012 a la butxaca, objectiu complert. Ens quedem una estona a pocs metres de la línia d'arribada, comentant la jugada, sentats i hidratant-nos. Després prenem la cervesa de rigor que ens ofereixen, tot i que a mi no m'acaba d'entrar i em mig marejo per un moment, res greu però. I desfilem cap al pavelló del Gran Canària a buscar la motxilla, res, 100 metres a peu. Oh!!! Sorpresa!!! Ens trobem amb dos piscines de plàstic amb aigua i gel, crioterapia, i 60 camilles per massatge. No tenim pressa i pensem que per la poca gent que hi ha, s'ha d'aprofitar. Així que posem les cames 10 minuts en aigua molt molt freda per després passar a un merescut massatge. Quin luxe! Super recomfortant. Acabem amb uns bons estiraments i feina feta.

Vull destacar per sobre de tot el treball de tots els voluntaris que es trobaven per tot el circuit, donant ànims, ajudant en el que fos, ... I també per tots els serveis que van donar als corredors en acabar la prova, en aquest aspecte chapeau, no ens van faltar de res. Altres coses no tan bones serien alguns avituallaments escassos per la gentada que hi havia i la medició del circuit, pero bé, en general va estar prou bé.

Diumenge tarda ens el prenem de repòs: dutxa, dinar, sessió de PC a l'hotel, passejada de nou per Las Canteras, cervesetes, alguna tapa i sobretot molts riures. Sopem pizza i tornem a l'hotel, concretament al PC de nou per inscriure'ns a la Botifarunner, cursa de muntanya que es fa el 26 de febrer. Les inscripcions duren molt poques hores i per això ens vam donar pressa.

Dilluns al matí en aixecar-me noto que de cames estic perfecte, zero agulletes, la veritat és que no notava res. Qui m'havia de dir que el dia abans havia fet una marató. La grúa doncs no va tenir que fer acte de presència a l'habitació, bona senyal.
I a tope de ganes i molt molt content i il.lusionat per tot aquest 2012 que tot just ha començat. M'han passat moltes coses durant aquest últim mes, algunes negatives i d'altres molt positives, i em quedo sempre amb lo positiu, mirant endanvant.

Tornem a casa sense incidències, només faltaria, que ja en vam tenir prou amb l'anada. Gran Canària ja és història, la 1ª aconseguida.

A per la pròxima : Sevilla
En l'horitzó ja divisem Sevilla, que diuen que Sevilla tiene un color especial.
Ara 3 setmanes més on miraré de seguir entrenant i el 19 de Febrer arribarà Sevilla. Bé, abans tenim aquest diumenge els 10kms de Vilafranca. Encara m'ho haig de pensar una mica sobre què fer, però ara mateix ni em preocupa. Quan arribi diumenge ja m'ho plantejaré, encara que m'ho puc imaginar cap on aniran els trets ...

Salut i gràcies a tots pels missatges de suport rebuts, ja sigui via blog, sms, whatasapp, mail, ... S'agraeixen i molt, no us podeu pas imaginar!

8 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Joder tio, començo a pensar que mentre vas corrent portes un bloc de notes i vas apuntant tot el que et passa pel cap... tu corres o cròniques?
felicitats!

ultraman ha dit...

Quii ensurt a ultima hora,sort que que vas mirar el vol abans de volar
molt bona la cronica,sort amb el teu repte,aquesta vivencies et faran mes fort.

Guillem ha dit...

Si a totes les maratons de l'any tenia tantes aventures com a aquesta us ho passareu pipa, eh!

Al final sembla que la marató va ser el més senzill, jeje!

Enhorabona!

Abuelo Runner ha dit...

Pedazo de cronica te as marcado... pues as cambiado el refrán... lo que bien empieza mal acaba, por lo que mal empieza bien acaba.
Muchas felicidades por la 1ª maratón de la 12.. y una cosa importante no tener ni una agujeta ni molestia.. es que esta que te sales.

Miquel Xirau Fernandez ha dit...

Van intentar desestabilitzar-vos i no van poder. Quin luxe poder gaudir d'una marató i fer una molt bona marca. Enhorabona i a per la següent!!!

forest ha dit...

Bien tio .Ahora a por Sevilla.Que envidia me das jajajaja.

Jordi ha dit...

Moltes felicitats!, la primera a la saca!. :-)
A veure si per Sevilla la logística va més rodada, jeje.

Manuel Tintoré Maluquer ha dit...

Me voy a quedar por aquí-