SanSi Vallecana

Acomiadàvem l'any aquest cop desde Madrid amb la mítica San Silvestre Vallecana on molta gent, més aficionada o no, vol fer-ho amb uns kms a les cames. Riuades de gent a les afores del Bernabéu i un cop estàs allà comença a entrar en acció l'efecte dorsal.

Amb la samarreta dorsal

Un servidor podia acreditar marca i sortir de bastant endavant per evitar-se el "meollo" de gent, però com que pensava que no estava per córrer massa, encara tenia alguna petita molèstia de les 6hores, i el fet que volia prendre-m'ho amb molta calma, al final vaig col.locar-me junt amb l'Eli al grup de més de 60', quasi al final de tot. Era el 1er grup on els que no acreditàvem marca ens podíem col.locar. Ens vam arrepentir una mica de no haver acreditat marca perquè quan estàs allà posat sempre t'agafa el mono, però el mal ja estava fet. No hi havia remei.

El Sergi i la Maria no acreditaven marca però com que tenien "enchufe" es van col.locar per la zona de davant, amb els bons i ens van deixar tirats, :-). Tot i que portaven tota la setmana dient que sortirien amb nosaltres desde darrera, al final zas, efecte dorsal i lado oscuro a la vista. És comprensible, un perquè s'està entrenant molt i jo mateix li vaig dir que per poc que pugués es posés pel davant a tirar i demostrés tot el que porta dins i l'altre perquè si has estat corredora de nivell i t'has de posar a córrer entre "coixos" et desanimaries i molt. Van deixar el pabelló alt, se'ns dubte.

A les 17'15 entràvem al calaix, just al davant nostre teníem una pancarta que aguantaven voluntaris de l'organització i que no permetien que cap de nosaltres d'aquest grup saltés al grup de davant, que era el de menys de 60'. Hi ha havien molts calaixos, que si 38', que si 40', 42', ... Així doncs, ens vam quedar quasi al davant del grup de > 60' i allà a esperar. Estàs allà i se m'ocurreix mirar les bambes de la gent, a veure quants xips grocs veia per allà, és una bona senyal per donar-te compte de la gent que sol correr normalment. Em sembla que a part dels nostres no en vaig veure masses més. Tot xips blancs , senyal de que molta gent que hi havia per allà no és assidua a això de les curses però que un cop o dos l'any no fa mal.

La sortida estava programada amb vàries onades com ja he dit. Nosaltres estàvem a la 4ª i a mesura que anava sortint la gent de les 1eres onades vam entendre que tíndriem algo de sort. La 3ª onada estava programada per les 17'45 i la 4ª, la nostra, a les 18hores, amb lo qual, sortint al davant com sortíem, tíndriem espai per poder córrer uns quants kms.

Un cop surt la 3ª onada, la organització ens va poc a poc acostant a la línia de sortida, deixant enrera el Santiago Bernabéu que tanta estona havíem tingut just al costat. Ens col.loquem a la línia de sortida, tot just esperant les 18 hores, estem en 3ª-4ª fila, bon lloc, veiem la nova alcadessa Ana Botella entre moltres altres autoritats, dic autoritats per ser suau i correcte, i ens van passant vídeos per la pantalla gegant mentre esperem el moment de la sortida. No hem calentat ni res, ha estat impossible. Així que res, a l'aventura i a no fer-se mal.

Després de la "cuenta atrás", arranquem, crono a 0 , 400 metres de pujadeta per començar que serveixen per posar les pulsacions a puesto. Podem córrer bé, en el fons hem tingut sort, sortim endarrera però al davant d'un grup, això et dóna marge per tirar una estoneta. Ara bé, som conscients que tard o d'hora això s'acabarà, perquè atraparem a gent de les onades prèvies i es farà molt més difícil córrer.

L'Eli marca el ritme, anirem a lo que marqui ella i jo simplement l'aniré seguint. Ella pot estar en ritme de 41', així que ja em va bé i coi, que no hi ha res en joc,jeje, tot el que havia de fer al 2011 ja estava enllestit, al final era qüestió d'assaborir el moment i disfrutar una mica.

El circuit és realment bonic i ple de gent animant. A més a més, el sortir quasi de nit ho fa més espectacular i la iluminació dels carrers també ajuda a crear una atmosfera més nadalenca. Lògicament veus de tot : banderes d'Espanya, gent corrent amb samarretes del Madrid, Atlético, ... però clar, estàs a la capital, és el que hi ha. O lo tomas o lo dejas.

El recorregut té molt de descens, no ens enganyarem. Fins a Vallecas és tot baixada o pla, ajuda a fer marques, així que anem fent via durant els 5 primers kms, els que realment vam poder córrer. Passem el 5 en 20'25 i això que ja hem anat avançant a molta gent que havia sortit abans, fent molts zigs zags, canvis de ritme, ... M'agrada, la veritat, és algo diferent i com que em vaig trobant bé i sense exprimir-me, em diverteixo avançant, frenant, accelerant, sense estar pendent del crono.

Però arriba un moment que cada cop costa més i ja es fa una odissea avançar. La riuada de corredors és impressionant i tot i que encara guanyem llocs, el ritme ja baixa perquè passes molta estona tancat entre els corredors sense poder sortir. Així que ens ho prenem amb més calma, anar fent fins a l'arribada tot i que a la mínima que es pugui fem l'esforç per seguir avançant. La darrera pujada mata a molta gent, molts caminen i no tenen forces per arribar corrent fins al final.

Arribem en 45' clavats. Sansi Vallecana acabada i bona experiència tot i la gentada que hi havia. Posició 3449 de 31486 finalitzats i sense cansar-me massa, jeje. Se'm fa curta, porque será? Acostumat a mitges, maratons i 6hores això em sembla una broma de mal gust, jaja. Però ha anat bé per activar una mica les cames per acomiadar l'any.

Parcials que dóna l'organització

Perfil de la cursa

Ens retrobem al punt on havíem quedat amb el Sergi i la Maria, que portaven estona esperant. Ells quasi van arribar a meta quan nosaltres sortíem! Massa ràpid van anar, 35'50 el Sergi i 38'11 per la Maria, on hi ha classe poques coses més es poden dir. Enhorabona als dos. Una perla que comença com el Sergi i una altra, la Maria, que torna a competir mica en mica, això sí, a nivell nostre, el popular.

En resum, circuit bonic, bonic, les coses com siguin, passes llocs emblemàtics com la Puerta de Alcalá, Cibeles, Neptuno, Atocha, ... L'ambient és espectacular i de festa total. Totalment recomanable aquesta Sansi per fer-la un cop a la vida.

Després a celebrar una mica el cap d'any pel centre, prop de la Puerta del Sol, tapeo impressionant per sopar, tot improvitzat, bromes, punyals, catxondeo i molt de riure.

Acabem una mica abans de les 12, comprem raïm amb uns xinos i ens apropem a la Puerta del Sol. Ja era impossible entrar, així que ens col.loquem a un carreró amb vistes a la Plaça tot esperant sentir les campanades. A l'hora de la veritat no en sentim ni una, així que quan vam veure que la gent obria el cava, comencem a menjar el raïm. Any nou, un 2012 per davant. Veurem què tal va. L'únic que sé és que rodejat de bona gent el temps passa volant, que perdurin aquestes escapades amb l'escusa de fer una cursa!

Propera parada : Gran Canària , la 1ª de 12.
Comença l'aventura d'aquí 20 dies. Tinc 3 setmanes, vaja, estrictament serien 2, per posar una mica a to les cames i que tornin a saber què és això de fer kms. Que per molt que pensis que estàs entrenat, quan pares uns dies costa de nou assimilar els kms. Així que ens posarem una mica les piles de nou.
Només una idea al cap, acabar la marató i si pot ser amb el mínim desgast possible, el temps final és el de menys.