Matant les hores prèvies.

Demà al matí enfilo cap a Donostia, farem paradeta prèvia per Tudela per dinar i tenim previst arribar a destí cap a les 5 de la tarda, anar a recollir el dorsal i fer un trot molt suau de 20' per estirar cames després de les hores de viatge. El centre ni el trepitjarem, que és massa temptador, jeje, toca fer bondat.
Les hores prèvies es passen com poden, els nervis van augmentant alhora que també ho fan les ganes i la motivació. No sé què collons ho fa, però és així, us passa a tots o només sóc jo? Et trobes estrany quasi sense sortir a córrer durant la última setmana, les hores passen lentes lentes i quan menges et dóna la sensació de que "no mengis massa no fos cas que m'engreixés!"

D'altra banda sembla que el temps acompanyarà i no plourà, bé, lo més important és que no farà la calor del dia de la Behobia. Així doncs, per aquest cantó ja comencem bé.
Sobre el meu estat físic, molt millor. Fa 2 setmanes ho veia tot negre i ara el panorama ha canviat bastant. Avui he anat de nou al fisio a fer un vendatge d'aquests amb tires Kinesiotape pel tibial de cara al diumenge i en principi ja ho tinc tot enllestit. Correré amb bambes velles i sense plantilles, ja ho vaig decidir dilluns i no vull tenir problemes amb les plantilles, que 42kms són molts i prefereixo evitar-me el risc de que em surti alguna petita llaga.
Així doncs, només queda córrer i córrer, que no és poc.

Pel que fa a aquesta última setmana, els entrenaments han estat molt suaus :

Dilluns: 54' molt suaus fent uns 10 kms, ritme patxanguero total, sobre 5'25''.

Dimecres: 10' de calentament a 5'20'', 20' en progressió, 10' a ritme marató i 10' novament suaus.

Divendres: per la tarda farem un trot de 30' suaus, 5 sortidetes de 100 metres i fora.

I res, que desconecto del blog. Ja miraré de fer una petita entrada post-marató per escriure 4 paraules de com ha anat, ja que fins dilluns no arribaré a casa. Diumenge farem parada a Pamplona per agafar forces i descansar una mica.

Ciao!

Això està al caure

Doncs sí, això s'acaba. La preparació està arribant al punt final i "el partit" del 27N és a punt de jugar-se.
Aquesta setmana m'ha servit per retrobar-me una mica amb mi mateix, ho necessitava. He pogut entrenar amb normalitat quasi absoluta, i tot i que encara no estic al 100% del peu, no serà obstacle.
Ara és lògic que cada dia que passi tindré més nervis, sorgiran preguntes i dubtes que m'aniré fent constantment: seré capaç d'aguantar el ritme que vull portar molta estona? hauré entrenat prou? seré mentalment prou fort? ....
En fi, lo lògic i normal que ens passa a tots els maratonians abans de córrer una nova marató. Serà la 4a i aquesta és especial, és la que vull ser més agressiu, si revento em sabrà greu però vull provar un ritme més exigent. La 1a a Castellón era el debut, firmava les 3h30 i ho vaig aconseguir, la 2a a Barcelona era simplement aguantar més estona el ritme de Castellón i també ho vaig assolir, la 3a a Báscones de Ojeda va ser fer-la sense apenes preparació i veure el que era fer una marató amb només 50 persones, un calentón de l'estiu, jaja. Donosti la tinc fixada de fa temps i em fa especial il.lusió atacar-la, noto que he millorat i espero plasmar-ho.
Sigui com sigui i passi el que passi, haig de sortir a disfrutar, simplement. És un goig poder córrer una marató i tot el que et barrina el cap durant els 42195 metres. O no ? Per cert, queda una setmana però avui he consultat el temps i preveuen pluja, anirem fent un seguiment dia a dia per veure quina previsió de temps dónen.

Bé, us deixo aquí teniu l'entreno d'aquesta setmana:

Dilluns : descans després de la Behobia. El fisio m'havia aconsellat repòs i haig de dir que tenia el peu dolorit després de la Behobia. I per postres, quàdriceps una mica carregats, res greu però, normal, em conec i sé que la causa és la parada obligada que vaig tenir que fer.

Dimarts : rodatge de 60' per fer 12,1 kms.

Dimecres: 20' calentament suaus, 40' a 4'27'' i 18' novament suaus. Els 40' eren els que havia de fer a ritme de marató, dels quals els últims 2kms els vaig fer en pista i sense voler em van sortir una mica més ràpids.

Dijous: visita al fisio per seguir mirant el peu.

Divendres: 20' calentament, 10kms progressius i 10' per acabar. Vaig estrenar les plantilles i haig de dir que de moment cap problema, vaig anar força còmode. La podòloga em va dir que si m'hi trobava bé endavant, tinc dies per davant per provar-les i no descarto córrer la marató amb elles si m'hi trobo còmode.
Després de fer 20' de calentament a 5'15'' aprox., vaig anar fent 10kms en continua progressió per acabar els últims 3kms en 4'19'', 4'13'' i 4'06'', no necessitava forçar més, simplement acabar bé i còmode. Satisfet vaig finalitzar l'entreno, necessitava una cosa així per agafar confiança.

Dissabte: descans.

Diumenge: 16,5 kms a 4'43''. Última tiradeta que em queda, em sorpren un bon xàfec només començar que em deixa xop durant uns 500 metres però després va parant i puc fer la ruta sense aigua. Novament corro amb plantilles, força bé.

De cara a la últiam setmana, 3 trots suaus i fora, correr poc i així anar amb ganes pel diumenge. Que sigui lo que Déu vulgui!

Per acabar dir que m'he inscrit a la 2a Pujada a l'ermita de Sant Pau, cursa que organitza els Falcons de Vilafranca i com que es fa aquí a Vilafranca al final he decidit a inscriure'm. L'any passat no la vaig fer perquè era una setmana abans de Castelló i no ho veia adequat. Serà una bona ocasió per anar a fer 10kms i finalitzar-ho amb una butifarrada.
Ah, i també estic inscrit a la San Silvestre Vallecana, a Madrid. Aquest final d'any serà diferent i em desplaçaré a Madrid a fer aquesta multitudinària cursa, crec que al voltant de 36000 persones i canviaré una mica la rutina dels caps d'any, sempre va bé canviar d'aires.

El lado oscuro a la Behobia, 1h25m06s

Definició de "lado oscuro": l'anomena així una amiga meva al fet de que és molt difícil anar a una cursa a passar l'estona sense posar-se a competir. És com una veu, un esperit que t'entra dins el cos i et diu que has de sortir a tope o quasi al límit, tu ho intentes evitar però et poseeix i ja no hi pots fer res.
I això em va passar ahir, et trobes allà al teu calaix de sortida força endavant, t'entra la vena competitiva 30 minuts abans de començar, veus l'ambient, la música que et posa la pell de gallina, els pocs kms fets últimament cosa que encara provocava més mono, tot sumat va fer que palante como los de Alicante, això sí, a ritme controladet i sense cremar-me, deixant-me una mica de marge.
Ara, també haig de dir que no les tenia totes. No sabia com em trobaria del peu, tot i que estic moltíssim millor, com païria els pintxos i les cerveses de la nit anterior i com ho afrontaria havent dormit unes escasses 4 hores diria (Abuelo, que noche me has dado colega! Me querías hundir en la miseria!). I per postres ni rastre de pluja, al contrari, molta calor, diria que entre 20º-23º durant tot el recorregut. Jo sincerament prefereixo la pluja de l'any passat que el sol d'ahir, ho fa més del país basc i si s'escau dir-ho, més èpic.

Poc abans de la sortida mirant cap endarrera

I mirant endavant

Queda clar que portava mòbil per fer fotos, no?

No faré crònica detallada de la cursa com altres vegades, ho deixo per d'aquí 2 setmanes a la Marató de Donosti. Més o menys ha estat lo viscut l'any passat, gent i gent als vorals de la carretera animant i animant, és realment impressionant el que es viu allà. S'ha de viure i veure, una festa. Sobretot el tram a partir de Lezo és impressionant, km.14 aproximadament. D'allà fins al final les riuades de públic són alucinants, ja sigui al mateix poble, a la zona del port, durant la pujada de Mirakruz o els 3 últims kms finals fins a Donosti que posen la pell de gallina un altre cop.

El temps que he fet? Doncs 1h25m06s quan l'any passat vaig fer 1h28m39s, la millora és evident, ja ho vaig veient en la majoria de curses que porto fetes aquest 2011. Reconec que vaig anar cap a Donosti amb la idea de rodar en 1h40m, però mentre estàvem allà ja em començaven a entrar dubtes, la gent em picava i jo em mantenia ferm, però al final passa el que passa. Surts en cursa i et vas animant i ja que hi estàs posat, sempre agrada millorar.

XaviV, Eli, Abuelo Runner i jo

Pel que fa al meu comportament en cursa, doncs m'ha sorprès en part gratament com s'ha portat el peu. La tendinitis pel que noto va a menys, tenia alguna molèstia però es podia soportar. He hagut de recórrer a unes bambes més velles però que en principi em poden perjudicar menys. A veure si d'aquí a la marató puc arribar a fer quasi net, tot i que avui dilluns el tinc una mica dolorit. Amb repòs, estiraments i gel a veure si ho puc fer tornar a baixar una mica.
De les sensacions després d'estar quasi setmana i mitja sense fer res, doncs així així. Sense anar a tope del tot m'he notat bastant bé, encara que el cap m'ha començat a donar voltes mentre corria de que 42kms a 4'30 no els aguantaria i si a més fotia aquesta calor. M'havia sentit una mica out després de tants dies sense fer res i això et genera dubtes. Diuen que tot està en el "coco" ...

Aquesta setmana en principi tinc programats 4 entrenaments, a veure si els puc fer i em serveixen, sense fotre massa canya ja, per posar-me al 100% en quan a sensacions i agafar el to. Tinc ganes ja que arribi el dia, ara sí que ja està a tocar. Dos setmanes i fora.

I res, per tancar la Behobia, dir que he disfrutat d'un grap cap de setmana amb el XaviV, el Sergi Condis, l'Eli, l'Àngel, l'Abuelo, i les 2 Annas, ma germana i la seva amiga Anna Malaret. Hem rigut molt amb i de tots, jaja. Bons moments amb bona companyia. Podria comentar 1000 coses de cadascú però és que no acabaria!

Salut!

El primer tastet de Donosti : la Behobia

Ja tenim al caure un altre cop la mítica Behobia- San Sebastian. L'any passat la novetat, aquest any ja sé quin ambient es respira durant el cap de setmana per Donosti. Impressionant! No fas 2 passes i persona que et trobes dius "aquest corre demà", pintxo per aquí, pintxo per allà, cervesa per aquí i cervesa per allà, ni carbohidrats ni mandangues, a viure-ho, que la vida són 2 dies!
Gent d'arreu de l'estat espanyol es reuneix per disputar diumenge els 20kms entre Behobia (un barri d'Irun) i Donosti, una festa de totes totes, públic durant tot el recorregut, en qualsevol racó, animant, celebrant-ho i fent-se partíceps del que és un dia especial.

Personalment avui m'ha donat notícies esperançadores el fisio. Bé, ahir vaig anticipar-me i vaig decidir a provar el peu perquè era conscient que si avui me'l tocava després no estaria per masses trotes. Resultat força satisfactori, 40' seguits corrent amb molèstia, sí, però menor que quan dissabte ho vaig intentar. El ritme era lent, 6' el km, de passeig, però suficient per donar-me compte que la cosa té pinta d'anar per bon camí. O almenys així ho vull creure.
I com deia, avui m'han donat good news perquè efectivament ho tinc menys inflat i en franca progressió. I parlant parlant cada cop estic més convençut que les bambes que utilitzo ara no contrarresten tant la meva pronació com les que tenia abans, a veure si demà en puc treure aigua clara amb la visita al podòleg.
Quin planning tinc ara? Avui dijous repòs, demà com deia visita al podòleg i després sortiré a rodar una miqueta, a veure si puc arribar a fer uns 10-15 kms. I diumenge Behobia amb molta tranquilitat, ja us dic, cinturó posat, mòbil a dins i a tirar fotos durant el recorregut, ja que sembla que el temps acompanyarà aquest any. Haig de reservar energies i més amb la situació que estic ara mateix.
Serà el primer tastet, d'aquí dues setmanes hi haurà el plat fort, la Marató!

Marató NY

Ahir em vaig tragar sencera la marató de NY per la tele. Malalt? Doncs no sé, però ja és el 2on any consecutiu que la miro. I a falta d'activitat, què més que mirar la marató de NY i veure si se m'enganxa algo, jaja.
I em va agradar de nou, alguna dia la faré, estic convençut, però ja arribarà, no corre pressa. Grans els comentaris i la narració, Antonio Alix d'Eurosport, m'encanta, ja sigui en ciclisme o en atletisme, es nota que el tio sap de que parla i està enterat del tema. I les coses clares, com toca. I fent els comentaris Luismi Martin Berlanas, ex 3000 obstacles, i que ara es deu a la Marató. Com dic, bon tàndem i tocant molts temes: com preparar una marató, si és bo disputar-ne dos més o menys seguides com pot ser Berlin i NY, parlant inclús de la Behobia d'aquest cap de setmana i de perquè s'ha negat a la imposició d'un canon de 3 euros que volia incloure la RFEA per corredor, cosa que encara la farà molt més popular, i molts temes més dels quals se n'apren alguna cosa.
I de la cursa en sí, es van poder veure les dues cares de la marató. En categoria femenina es va poder veure l'actuació estelar del "hombre del mazo" a la keniata Keitany, que es va escapar al km.2 però que cap al km.28 ja es podia veure com anava baixant brutalment el ritme fins ser sobrepassada al km.39. Vaja, la realitat que ens passa a molts maratonians a partir del km.28-30 en major o menor mesura i que sembla que als atletes d'èlit no els hi pugui passar. Craso error.
D'altra banda, en categoria masculina, Geoffrey Mutai controlant el grup fins al 32 per fotre l'atxasso, brutal, i marcar un nou rècord de la marató de NY amb 2h05m06s. Sino vaig errat, és l'atleta que ha corregut més ràpid mai una marató, a Boston (2h3m escassos), però no consta com a rècord mundial perquè tenia massa desnivell negatiu desde el punt de sortida al d'arribada i no el van homologar.
També fa gràcia veure com ex-jugadors de futbol la corren. Cada cop n'hi ha més, jo né què ho fa, la veritat. Però el futbolista en sí és gos,gos. Ho dic per experiència, i si et feien córrer 20 minuts pel camp en un entreno et cagaves amb l'entrenador i te'n recordaves de la seva família. Per això em resulta curiós, ara haig de córrer 3 hores i mitja seguides? En fi, enganxa i punt, qui n'ha fet ja sap de què parlo, qui no n'hagi fet pensarà que estem mig bojos.
Doncs això, al que anava :
Ivan Helguera, ex-jugador del Madrid : 4:05:28
Edwin Van der Saar, ex-porter fins l'any passat del ManU : 4:19:16

En quan a mi res de nou, segueixo sense moure'm ni fer l'intent. Seguim amb gel, estiraments, algun Ibu. Em vaig proposar parar fins la visita al fisio de dijous i ho estic cumplint. Pot anar mig bé pel turmell, segurament, i de cara a la preparació espero que no m'afecti massa.
Ara bé, divendres segurament torni a saltar al ruedo, ja que no em puc permetre estar parat fins el dia de la marató.
Salut!

Parada obligada

Doncs sí, després de sortir a provar ahir al matí un moment, he decidit parar fins dijous que torno a tenir visita al fisio. Van ser uns 3,5kms en 22' i tot i el ritme lentíssim noto molèsties al córrer i al girar el peu. Segurament sino sapigués el que tinc seguiria corrent normal i aguantant el dolor, però si ja sé el que tinc, prefereixo ser cautelós i anar amb calma perquè almenys no vagi a més.
Em fot molta ràbia haver de parar, ho he meditat i crec que és el millor que puc fer a 21 dies vista de la marató de Donosti, que també haig de dir que encara que estigui així la faré igual, aguantant el dolor i tira milles. No sé si l'objectiu inicial que tenia pensat serà possible o haurem de rebaixar una mica les pretensions, però el plaer de córrer una nova marató no me'l treurà ningú. Aquestes 3 setmanes que queden decidiran algunes coses.

També he estat recopilant informació sobre la tendinitis al tibial posterior i pel que veig és bàsicament produït per gent pronadora, com és el meu cas. Em posaré en mans d'algun podòleg perquè em faci un estudi de la trepitjada i que em digui si em fa falta plantilles o no a banda d'utilitzar bambes pronadores que ja utilitzo. Tot sigui per prevenir futures lesions si volem seguir fotent-li kms al cos.

Bé, poc més, dir que tanco la setmana amb uns escassos 39 kms. La setmana que ve Behobia, em fa més nosa que servei, però ja que hi anem, a disfrutar-la, córrer al País Basc is different.

Pluja divina?

Quina merda de dia que està fotent. Ara bé, igual és un regal diví perquè descansi i descansi i no surti a córrer ni un metre.
Avui al matí volia aprofitar el dia de festa per rodar molt suau per pista, suar una mica i veure sensacions, però amb la pluja ja ho he descartat. Ara a la tarda aprofitant un moment que ha parat de ploure ho anava a intentar de nou, però res, veig que torna a ploure. Així que res, a descansar. Ho intentarem potser demà en algun moment del dia.
Porto doncs dimecres, dijous i divendres de repòs total, dies de gel, antiinflamatoris, fent estiraments i sense parar de donar-li tombs al tarro. Em fot, però és el que hi ha i no s'hi pot fer res.
D'aqui al dia 27 pocs entrenos i selectius, desgast minim,a intentar conservar el treball fet i arribar amb les millors condicions possibles. La Behobia-Donosti de la setmana que ve la faré, sí, però no pas sortint desde davant com em tocaria per dorsal. Segurament la disputi amb la meva germana amb tranquilitat, rollo 2 hores, i aprofiti per fer fotos d'aquesta gran cursa.