Ens posem al dia

Ha plogut bastant desde l´última entrada. Una mescla entre deixadesa, poc a explicar i falta d'objectius clars m'ha portat a arribar a aquest punt. Bé,intentaré portar-lo més al dia i no deixar-lo morir tant de temps.

Us deixava amb els Bombers ara farà 2 mesos i escaig. D'ençà he fet 1 marxa de 58kms amb +2500 desnivell, els 7 Cims; una mitja d'asfalt, Tossa de Mar i la Kumunpaca a Sant Sadurní d'Anoia.

Als 7 Cims hi participava per 3ª vegada i la progressió és clara. 8h40m el 1er any, 7h49m al 2012 i 7h29m aquest 2013. El millor de tot és que vaig arribar molt sencer i amb la sensació de tenir marge clar de millora. En muntanya no em conec prou i sempre vaig amb molta cautela per no patir un gran pet a mesura que passin els quilòmetres.

La setmana següent als 7 Cims vaig córrer la Mitja de Tossa. Realment va ser una bona emboscada, ja que sí, el circuit era molt bonic, peròdur de nassos. Se'ns dubte la mitja marató més complicada que he corregut mai, amb l'afegit d'una forta calor que a mi personalment em va deixar molt tocat. Al final 1h 34 minuts i cap a casa, jeje.

Fa poc, coincidint amb la disputa de la VCUF (Volta Cerdanya Ultra Fons)  vam anar la Maria i un servidor a fer un tramd'aquesta cursa. El recorregut que vam fer fou Alp-Cap de Comella - Alp, uns 26kms amb +1300 de desnivell. Tot confiant trobar corredors durant la ruta iaixí fer-la més amena, la nostra sorpresa fou quan ens vam enterar que s'havia suspès la prova just arribar a Alp i que per tant tot el tram que nosaltres

estàvem fent ja no es disputaria. La previsió de fortes pluges i tempesta elèctrica ho va precipitar. Nosaltres no ens vam mullar pas, només vam veure lanostra ruta interrompuda 5' per un fort xàfec però coincidí que ens trobàvem al telecabina Alp 2500 i estàvem sota cobert.

I el 16 de Juny vaig córrer la Kumunpaca, uns 21kms amb uns +700 positius. No tenia en ment fer res però a última hora em vaig animar per fer-la amb el Sergi, tot i que vam acordar fer-la molt i molt suau. A l'hora de la veritat així va ser, calma xixa sumant uns bons kms per les cames però sense cremar-se, que afegits als 14kms del dia abans pel Puig de l'Àliga em van anar força bé.

I ara què? Aquest segon semestre té pinta de presenetar-se més distret que no pas el primer. Existeix la possibilitat de fer el debut en una Ultra de muntanya el 10 d'Agost a la Vall d'Aran. Serien 66kms amb +4000 de desnivell. Em faria gràcia provar-ho, no ho nego, i crec que el meu futur més proper tirarà cap a les ultres de muntanya, però no ésuna prioritat per aquest any. Si es fa bé, sino tan panxos.

De cara a la marató de Donostia suposo que un parell de mitges maratons cauran pel camí i vulguis o no , quan ja divises un objectiu, augmenta l'alicient i la motivació.

En cap cas m'he obsessionat en baixar de 3 hores, sé que és molt difícil i tinc les meves limitacions, així que em conformo en seguira-la preparant, arribar al dia idisfrutar-la surti el que surti. Però bé, de moment estem a 1 de juliol i encara queda molt per davant.

Bombers BCN : 38'36''

Debut a la cursa estrella dels 10K : els Bombers de Barcelona. Algun any l'havia de fer i aquest, sense res pel mig, era l'ocasió ideal. Ja quasi no m'enrecordava de tot el que necessitava per una cursa: esmorzar d'hora, preparar la roba, el xip, la pulsera per accedir al calaix, ... 3 mesos han passat desde el dia que vaig córrer els 10K de Sant Antoni, una mena de test per saber d'on partia, que va acabar amb uns 40'12''.
Des de llavors, entrenar i entrenar. Unes setmanes més , d'altres menys, però sempre seguint una línia de treball que em marca la Maria, que a part de ser la meva parella, també m'entrena, fa el que pot amb mi, jaja.. La idea és clara, anar adquirint una bona base de cara a l'objectiu que m'he marcat aquest any : la marató de Donostia. I en això estem, i crec que puc dir que estem anant pel bon camí.

I amb aquestes em presentava a la sortida , amb ganes i convençut de poder marcar un 38 i algo al crono. Bé, sempre i quan em deixessin sortir del calaix, jeje.

Molts corredors, no entraré a valorar si això és una aberració o no, si els carrers donen per tanta gent, si el que es tracta es d'esmunyir la vaca fins on sigui,  ... Al final 27000, sí, amb l'única i l.lusió de córrer i passar-s'ho bé, disfrutar i oblidar-se de tot per uns instants. Bé, just abans de començar emotiu minut de silenci de record per les víctimes de l'atemptat de Boston, tots anem en el mateix barco i coses així no han de passar més, que collons, som gent que només fem esport!

La cursa en sí no va anar del tot malament. Vaig ser molt regular, almenys això diuen els parcials cada 2,5 kms ( 9'40-9'38-9'41-9'38). El recorregut ja el coneixia , en part per la marató de BCN i també per haver fet la Cursa de Sant Antoni. Bàsicament era pujar el Paral.lel, baixar Gran Via, pujar Ronda Sant Pere fins Urquinaona i tirar avall per Via Laietana.

A partir del km.7 ja vaig començar a patir una mica. El tram de Ronda Sant Pere puc dir que va ser on vaig passar-ho pitjor, però arribats a Via Laietana, baixada fins a meta tot i que ja anava una mica tocat.

Al final 38'36'', força content i en meta exhaust.

Marca prou digna per mi en un 10k homologat com cal i esperançat perquè veig que mica en mica em vaig posant al meu millor nivell.

La propera serà els 7 Cims, una bona marxa de resistència de 58kms amb +2500 que ja veurem com l'afrontem. Entrenada gens, la veritat. Confio en el meu motoret diesel i anar fent via.

Posem-nos al dia

Poca activitat al blog perquè la veritat és que no hi ha massa per explicar.
Vaig a fer 4 cèntims de la situació fins el dia d'avui.
El dia 2 de març, el dia de les nevades, em vaig acostar junt amb el Xavier a fer una duatló de muntanya a Igualada. En principi eren uns 6kms a peu, 18 amb BTT i 3 més a peu. A l'hora de la veritat el tram de BTT va veure reduït el seu kilometratge perquè la neu havia deixat molts camins intransitables.

 L'experiència va estar molt bé i la vam gaudir força, una manera de canviar una mica el xip i fer alguna cosa diferent.

D'altra banda el diumenge 10 de Març tenia els 10kms de Cambrils, un test per veure en quina situació estava. Al final no hi ha va haver test, un cap de setmana amb un fort refredat i malestar em va fer quedar a casa i desistir de fer els 10 kms.

Mentrestant vaig entrenant el que puc, està sent un 1er trimestre molt relaxat sense quasi bé competir. No tinc masses objectius al cap a curt termini i això fa que costi més tot plegat, encara que vaig seguint una rutina d'entrenaments.
Òbviament no faré la marató de BCN aquesta setmana, ja em vaig dir fa temps que fer-la per fer no, que per això ja n'havia fetes moltes el 2012.

En principi fins el 5 de maig no tornaré a competir, serà als 7 Cims, 58kms que tinc la impressió que aquest any se'm faran molt llargs. Potser abans faig els Bombers de BCN o els de Lleida, ,i tot i que la motivació per fer curses de 10kms no és la mateixa que puc tenir quan faig una Mitja o una Marató, vull mirar de fer almenys uns altres 10kms.

Ah, ja tinc triada la Marató pel 2n semestre d'any, serà a Donostia el 24 de novembre.Allà serà on intentaré buscar de nou una millora al meu millor temps en marató, precisament aconseguit a Donostia al 2011. Esperem que torni a ser talismà.

Primer contacte amb els 10kms : Sant Antoni

Debut als 10kms de Sant Antoni que em deixa ben clar on estic : 40'12''. Em vaig marcar aquesta cursa, homologada 100%, per veure on es trobava el meu punt de partida i ara ja sé on és. Entre les 12 maratons del 2012 i que només porto 2 setmanes d'ençà que he tornat a l'activitat,poc més podia esperar.

Em va agradar la cursa, circuit ideal, bona temperatura, sense vent, vaja, condicions idònies per qui es disposés a fer bona marca. Potser picava una miqueta la pujadeta que es feia per una part del Paral.lel i Sepúlveda, però la baixada que hi havia en molts trams del recorregut ho compensava.

Personalment, ja dic, no aspirava a res, buscar el meu límit o fregar-lo i anar fent. Passava els 1ers 5 kms en 19'50, i tot i que em feia gràcia fer sub40 ni que fos per un segon, era ben conscient que tot em començava a pesar i que quedava el pitjor tram de la cursa per fer. I així va ser, al km.6 em va venir un pensament de desconnexió i deixar-me portar. Se m'estava fent molt llarga la cursa, sembla mentida eh? Acostumat a fer tantes maratons. Però no tenia res a veure, aquests ritmes explosius fa molt que no els treballo i això es paga.

Però vaig seguir com vaig poder, mantenint la dignitat, per acabar fent uns segons 5kms en 20'22. Ni del 8 al 10, amb terreny favorable, em vaig veure capaç d'intentar recuperar els 15 segons que em separaven del sub40, ja m'era igual, no volia arribar al patiment extrem.

Així que al final 40'12'' per debutar al 2013 i ara només queda millorar, tinc molts mesos per endavant.

El 2012 el vaig tancar amb uns 668kms en curses degut en gran part a les 12 maratons. Aquest any baixaré escandalosament aquest quilometratge i anirà dedicat exclusivament a arribar el màxim de bé possible a la marató de finals d'any que m'he marcat com a objectiu. Aquesta serà Donostia, al 24 de novembre. És una marató amb molta qualitat de marques, amb un nombre de corredors crec que idoni per córrer, en un circuit ideal, amb el públic basc que anima i molt, una terra sempre encantadora i perquè no dir-ho, on ja vaig fer

la marca de 3 hores 8 minuts que tinc avui en dia en marató ... El principal handicap? La climatologia del Nord, però vaja, un dia de mal temps me'l puc trobar a qualsevol lloc.Creuarem els dits el dia que arribi.

Tinc molts pardals que em ronden pel cap, però aquest 2013 me'l prenc molt relaxat de kms. Crec que faig bé després de l'abusiu 2012.

 

De moment diumenge a veure els 10kms de Vilafranca desde fora, aquest any toca col.laborar amb l'organització : Fondistes Penedès.

Serà se'ns dubte una gran festa, amb les 1600 inscripcions exhaurides i una manera de viure una gran matinal a la nostra vila.

Per cert, la propera cursa on participaré no serà fins als 10kms de Cambrils el 3 de març, així que imagino que estaré un temps una mica out del blog.

El 2013 per endavant

Primer de tot felicitar l'any nou a tots els que em seguiu habitualment. Espero que les coses en aquest 2013 us vagin molt bé i que tots els vostres desitjos es cumpleixin. Jo em conformo amb salut, feina i seguir tenint una dona com la Maria al meu costat, amb això en tinc més que suficient.

Bé, he tornat a l'activitat, que ja anava sent hora. Ha estat practicament un mes de repòs total que he aprofitat per fer alguna escapadeta esporàdica amb bici i poc més. Un mes que ha passat volant i que ha servit per desconectar una mica d'un 2012 carregat de kms i maratons.

Vinc amb aires renovats i amb noves il.lusions, deixant de banda les maratons d'asfalt i centrant-me més en altres aspectes. Això sí, la fulla de ruta marcada pel 2013 és molt menys exigent a nivell de kms. De moment tinc dos objectius marcats , un a cada semestre de l'any :

- La cursa dels Bombers de 10kms a l'Abril
- Una marató ben preparada a finals d'any , que podria ser Donostia, València o Castelló

Tant als 10kms com a la marató vull mirar d'aconseguir marca personal. Baixar de 38' en 10kms en una cursa homologada seria el primer pas.
Tinc 37'54'' a Vilafranca del 2012 però sempre he pensat que aquesta cursa és una mica més curta i li falten metres, per això busco curses homologades per estaments federatius per sortir de dubtes.
En quan a la marató de l'hivern, perquè no somiar en baixar de les 3 hores o almenys intentar-ho. Queda molt lluny però se'ns dubte aquest any ho atacaré a consciència.

Per començar a escalfar motors, el 20 de gener aniré a fer els 10kms de Sant Antoni a BCN, serà més que res una aproximació per veure en quin estat em trobo . Sempre me n'han parlat bé d'aquesta cursa i ara és un bon moment per descubrir-la. Objectiu cap, trobar el nivell de patiment just i sense preocupar-me massa del crono.

Botifarunner al febrer és una altra que entra al meu calendari. Al març veurem, no contemplo la marató de BCN aquest any. No m'atrau ara mateix la idea de fer una marató només pel sol fet de fer-la, sense cap mena d'aspiració. Ara que per altra banda em tira el que és la marató de casa i que em faria gràcia disputar-la sempre. Veurem.

Maig és data pels 7 Cims, marxa de 58kms a la qual no vull faltar. I poc més puc dir, que ja anirem veient el què surt i com funciono.
De moment a entrenar el que es pugui, la resta ja anirà venint.

El final d'un repte : Castelló, la 12ª.

Arribava a Castelló amb algun dubte, una sobrecàrrega al psoas i a l'adductor esquerra havien fet que pràcticament descansés la última setmana i mitja. En 11 maratons no havia tingut res i ara anava una mica així així per veure si em donava problemes durant la cursa. A part d'això, moral a tope i convicció per acabar el Repte de la millor manera possible. Una il.lusió, tornar a baixar de 3h30m i acabar amb un bon regust, volia tastar de nou el ser sub 3h30m.

Ens llevàrem ben d'hora i aquest cop sí, ens fotíem tant el Xavier com jo el tiberi que hi ha a l'hotel, res de pastís. Pa, embotit, sucs, iogurts, cereals, croissants , cafe, acabant a lo gran un repte com aquest.
Tornarem a l'habitació, ens preparem i enfilem cap a la sortida. Un cop allà em vaig donar compte que el GPS no xutava i que per tant em quedaria sense, tocaria anar amb un simple crono. Ara sembla que sino corris amb GPS no ets ningú, però mira, quasi millor, no estaria tan pendent de ritmes i històries, correria més per sensacions.

La sortida, acompanyada d'una petita mascletà, va ser prou bonica. Sempre són moments especials i aquest ho era més, la darrera marató del Repte. Sortia de bastant endarrera, tenia adjudicat el penúltim calaix, però al ser uns 2000 corredors tampoc era massa problema. Tenia la llebre de 3h30m a la vista i no em suposaria massa esforç arribar-hi.

Cap al km. 1 ja vaig veure a mon tiet Salva entre la munió d'espectadors. S'havia desplaçat desde Sueca per venir-me a veure, tot un detall. L'aniria trobant més endavant en varis punts, ja que molts punts del circuit eren molt cèntrics i hi havia molta facilitat per moure's.

Desde bon principi notava que podria ser un gran dia, tot i no haver dormit massa la nit anterior, ni 4 hores mal comptades. No sé, hi ha dies que notes que les cames van i tens la sensació que podràs disfrutar. Em vaig col.locar en el "pelotón" de 3:30 , un grup voluminós i amb molts ànims al principi. Com que no ho tenia clar em vaig dedicar a cremar uns quants kms dintre aquest grupet. Devia ser vora el km.7 quan em piquen per l'esquena i sento "tu eres el que hace 12 maratones? lo ví en tu blog". Em quedo de pedra, era un atleta anomenat Pascual, poca informació més en trec. Veig que a la seva samarreta hi posa triatlón cierzo , així que dedueixo que pot ser d'Aragó. Però no ens vam dir res més, cadascú es col.locava on podia dintre el grup i a nem tirant. Vaig passar amb el grup pel km.10 en 49'05''. Quedava menys i el millor de tot és que m'havia passat volant.

I feia i feia dintre el grup fins aproximadament el km.15-16. M'anava agobiant amb tanta gent, així que vaig decidir sortir d'allà i anar a l'aventura en solitari. Les cames xutaven i la motivació hi era per partida doble, cada km consumit era un menys per acabar el repte i em veia amb forces per baixar de 3h30m tot i que quedava un món encara.
Però no vaig sol, comparteixo uns 4kms amb el Pascual i començàrem a parlar una mica. Ell també feia 12 maratons, Castellón era la seva 11ª i la setmana següent li quedava Pisa. M'explica que ha fet una marató a Afganistán i alucino, tot i que després de tornada a casa veig en el seu blog que hi és bastant allà per feina (ironmandrogadura.blogspot.com). Xerrant i xerrant passem uns kms i arribem a la zona del port del Grao, on m'acomiado d'ell i li comento que em volia provar, que les sensacions eren bones i tenia ganes. Ell es quedà, patia d'un soli i es marcava acabar. Veig hores més tard que acaba en 3h41m, per tant està a un pas de les 12.

Sortint del Grao hi havia el pas per la mitja marató i marcava 1h42m56s aproximadament. Vaja, que doblant em veia rondant les 3h26m. En aquells moments ja pensava en baixar de 3h30m, les sensacions eren molt bones i em veia capacitat encara per incrementar un pèl més la marxa. Així que m'hi vaig posar, fent un parcial del 21 al 30 a 4'40''. És al 30 on torno a veure a mon tiet, ja no recordo en quants punts l'havia vist, però aquí si que els vaig veure bé, càmera en mà per fer-me aquesta foto.

Portava 2h24m44s reals, estava a una hora de creuar la meta si tot anava bé. Així li dic al Salva. No em notava gens fatigat, ans al contrari, estava amb ganes de continuar. Ni vaig pensar en murs ni històries, endavant i fora, deixa't de tonteries em vaig dir. En la ment ja tenia rebaixar les 3h23m41s d'aquest any a Barcelona i per tant aconseguir la 2a millor marca d'aquest any. M'ho vaig proposar com a font de motivació.


De mentre, durant 4-5 kms em vingueren records, imatges, anècdotes de totes les maratons del 2012, ja començava a veure que tot allà s'acabava i que seria molt bonic anar-les recordant. De mentre les cames seguien tirant i seguia avançant i avançant a corredors. Cada km que quedava era com un petit homenatge, en part tenia ganes d'arribar i assaborir-ho però per altra banda era el punt final a un repte que ens ha tingut ben distrets aquest 2012.

Devia ser cap al 35-36 on atrapo a dos correcats i m'enganxo a ells. El seu ritme era molt semblant al meu i pel que veia en el crono, el temps de BCN l'aconseguiria de no rebentar en els darrers kms. Em vaig posar a roda i vaig compartir una estona amb ells a roda. La feina estava feta, el repte era quasi a la butxaca. Els kms s'acabaven i ja va ser quan arribat al km.40 ho notava, rodejat entre la multitud de gent.
Els ultims 195 metres en baixada van ser la proclamació de la felicitat absoluta, veure complert un repte que semblava molt llunyà. Per postres baixo amb escreix el temps de BCN i marco 3h22m12s, amb una segona mitja per sota de 1h40m. Va ser una bona manera d'acabar, amb boníssimes sensacions i una alegria immensa.

Em retrobava novament amb mon tiet, a qui vull donar les gràcies pel suport donat en varis punts del recorregut i per les fotos realitzades. Se'ns dubte, un n'està molt agraït.
Pel que fa el Xavier,  entrava 10 minuts després, li havia tocat fer una marató més conservadora ja que dissabte afronta novament unes 24 hores en pista. Enhorabona també, ho trobarem a faltar tot això!!! Què fotrem al 2013?

RESUM I FUTUR.

2012 ha estat un any hipotecat a 12 maratons, un any que desconeixia com podria acabar però que al final ha anat sobre rodes, amb moments per tot, però amb un balanç final molt positiu. Plantejar-se un repte així se les portava i creava dubtes. No ho faré mai més, ha estat un moment i un any especial, però tinc clar que tantes maratons en un any no és necessari.
Així doncs, tanco un cicle. Vaig començar debutant en marató el 2010, precisament a Castelló i tanco aquest cicle de maratons 2 anys després, també, a Castelló. 16 maratons en 2 anys, una burrada. Ara toca deixar-les reposar per tornar-les a agafar inclús amb més ganes.
Ara mateix no en vull tornar a fer una altra, necessito entrenar-la, treballar-la bé i anar amb un objectiu clar.
I això només passa per descansar desde ja mateix, crec que m'ho he guanyat a base de bé, deixar les bambes a un cantó i només treure-les els dies que em vinguin de gust per rodar una mica. Ja toca desconnectar, que el cos em demana calma.

Algun dia ja us explicaré els meus propòsits pel 2013, ho deixarem al congelador de moment. Avui no toca.

El blog també es prendrà un temps sabàtic, se'l mereix. Comporta feina escriure, hi ha dies que costa molt i fa mandra i el blog ha decidit anar-se de vacances també.

Salut!

Ho trobarem a faltar!

Ha plogut molt desde que el dia 21 de gener empreníem un repte que vèiem molt llunyà, una cosa que es veia molt llunyana: completar 12 maratons durant tot el 2012.
El 1er viatge, a Gran Canària, va ser accidentat però almenys la marató va anar sobre rodes (3h28m). Tornàvem cap a casa amb la 1a marató a la butxaca i personalment més content encara sabent que m'estava esperant una persona molt especial.
Els mesos han anat passant i les maratons han anat caient. Sevilla per mi va ser la millor de carrer, ja no parlo de sensacions i de temps realitzat(3h17m), sino per tot en general. A Barcelona, amb una petada de les que fan època per ser massa ambiciós i poc realista, vaig marcar 3h23m. La 4ª va ser a la Corunya, bona marató també, en guardo bon record (3h34m); després venia una triada que feia por, empalmava Empúries (3h43m) amb els 7Cims (58kms +2800 desnivell) i la marató de Blaye,la 6ª, la gran debacle (3h53m). Allà vaig tocar fons, estava tocat i mig enfonsat. Va ser un cap de setmana molt dur, rematat amb una mala nit post marató i un viatge de tornada amb un malestar general al cos que no em deixava ser persona.
Passava pàgina i 3 setmanes després anàvem cap a Bilbao (3h45m). La cosa var anar una mica millor de sensacions, el temps ja m'era indiferent. Això sí, la marató més trista que potser he fet mai. No repetiria mai a Bilbao!
La 8ª era Rio Boedo, la més diferent a totes. Allà vaig tornar a patir una mica, inclús caminant en algun tram, però de nou marcava 3h45m. El pitjor ja havia passat, 2/3 completats i vulguis o no, ja es veia diferent.
A Saragossa tornava a disfrutar de nou (3h34m), completant uns últims 10kms amb unes sensacions molt bones. Em veia de nou de pujada!
La 10ª va ser a Castelldefels(3h34m), mateix temps però cursa totalment diferent. Cascadet a l'arribada i clarament de més a menys. I res, com ja sabeu la última fou València (3h47m) i molt satisfet d'haver-la compartit de principi a fi amb mon tiet. Gran marató també a tenir en compte.
I ens trobem aquí, a les portes de la 12ª : Castelló. El Xavier i jo , jo i el Xavier per tancar aquest REPTE que ens ha ocupat tot el 2012.  No som els millors, no fem marques espectaculars, no guanyarem mai copes,... però disfrutem com mai, ens ho passem super bé i ens prenem cada marató com una festa. Han estat molts moments compartits que ens quedaran gravats a la memòria, només nosaltres dos sabem el que ens ha costat tot això, el patiment d'un, el patiment de l'altre, emocions que van i venen, i molts i molts records que seran dificils d'oblidar mai.
Aquests últims 42195 metres seran els més especials, seran la culminació de 12 mesos d'esforç i segurament que al creuar la línia d'arribada o fins i tot abans, un tou de persones , emocions, ... ens vindran a la memòria. Segur que  mon avi a qui vaig dedicar la 1ª marató, mons pares, la Maria per tot el que ha hagut d'aguantar, la meva germana Anna i tots els familiars i amics que m'han estat donant suport durant aquests mesos em vindran al cap en algun moment o altre. Per tots ells anirà aquesta marató , se'ns dubte.
2012 12 mesos 12 maratons, ho trobarem a faltar!