Avui he decidit inscriure'm a última hora als 10kms de Sitges, lado oscuro que dirien alguns. Una mica de mono, el veure molts coneguts inscrits i perquè no, que penso que estic per baixar de 39', tot això ha derivat en que ho intentaré. Després de la tirada d'avui per la CDLA de 23kms per preparar una mica la Marató i tenir bones sensacions, he decidit fer el pas. Si fos una marató que hagués preparat a consciència i la tingués entre cella i cella per fer marca, ni m'hauria plantejat anar a Sitges, però no us enganyaré, em veig bé per fer una marató en 3h40-3h45 i no crec que em suposi cap problema fer els 10 de Sitges una setmana abans.
Com deia, avui hem fet un entreno per la CDLA l'Eli, el Xavi, el Jordi Solé i jo mateix. Quan fem entrenos llargs, per molt que m'acusin alguns :-) , mirem sempre de començar molt molt suau i anar progressant mica en mica. Els 2 primers kms per sobre de 6' i a partir d'aqui i fins el gir als 10kms hem anat fent els 4 junts al voltant de 5'20'' el km. Ritme molt còmode.
Al fer el gir al 10, l'Eli i el Xavi s'han destacat una miqueta per davant mentre que el Jordi i jo hem anat fent, ja a ritme més ràpid, movent-nos entre 4'45 i 5' el km.
Una mica abans d'arribar al 19, ens hem tornat a juntar els 4. Al 19, el Xavi i jo hem tirat endarrera perquè volíem fer al voltant de 23 kms. Hem rodat els últims 4 kms entre 4'30 i 4'17.
En resum, bon entreno pel Jordi que s'està preparant a consciència per arribar a la Mitja de BCN a tope i avui ha sumat una bona base de temps i kms a les cames. L'Eli també ha sumat tot i que tampoc no hi està massa acostumada, ja que no sol fer distàncies superiors a 10, i el Xavi doncs res, com jo, a activar cames de cara a Gran Canària.
Avui també em quedo amb l'ambientàs que hi havia durant tot el recorregut, gran quantitat de runners preparant els seus entrenos de cara a imminents objectius i molts ciclistes amb BTT. És increïble com a crescut tot plegat, però alhora s'ha de dir que fa goig que la gent faci esport abans que entrar en altra mena de vicis perillosos.
Ahir dissabte també vaig fer alguna cosa. L'Eli es va treure un entreno de la màniga i vam fer 7'5kms a 5' el km i després havíem de fer un 2000, 1500 i 1000 recuperant 3'. El 2000 el vam fer en 7'58'', els 1500 en 6' i els 1000 en 3'44''.
Amb la tonteria aquesta setmana m'han sortit 71 kms en 5 dies. Em sembla que serà un 2012 molt divertit i ple d'emocions ...
Salut!
diumenge, 8 de gener del 2012
divendres, 6 de gener del 2012
Reis 2012
Han passat els Reis i últimament sempre deixen caure alguna coseta relacionada amb el running. M'han fet soci de Fondistes Penedès, dels enciams com li diuen alguns bons amics de la competència, jaja. Ja feia temps que la idea em rondava pel cap i finalment m'hi he llançat aprofitant que passaven els Reis Mags. El fet de conèixer alguns atletes del club també ha ajudat bastant.
Ja aniré veient mica en mica com es mou tot i el tarannà que se segueix. La meva manera de fer no canviarà massa, per no dir gens, però sí que et pot donar oportunitat a conèixer molta més gent d'aquest mundillu i compartir experiències amb el temps. La seva web és : www.fondistespenedes.cat .
També m'han deixat unes noves pantorrilleres Compressport. Aquí els Reis s'han passat una mica perquè més cridaneres no poden ser. Desde que les faig servir haig de dir que em van molt bé i em trobo més segur a les zones dels bessons.
Pel que fa a les Maratons, aquesta setmana s'ha confirmat també la Marató de l'Agost, Río Boedo, prop de Palència, on repetirem experiència.
De moment queden dues setmanes per la 1a, la Marató de Gran Canària. El cuquet ja va per dins, hi ha ganes de començar i entrar a la roda de maratons. Una marató que pinta força bé tot i que va estar a un pas de no celebrar-se aquest any. Finalment es va tirar endavant i les xifres demostren que els corredors som uns "malalts", 3000 atletes ara mateix distribuïts en les 3 proves : 10 , Mitja i Marató. Pot estar molt bé per començar l'any i aquest repte que ens espera.
Pel que fa als entrenos que porto aquesta setmana :
- Dilluns: la veritat és que surto una mica a veure-les venir, la intenció era rodar una mica i decideixo anar progressant fins completar 10kms en 45'. En acabar 2 kms de refredament fins a arribar vora a casa i allà ho completo amb 4 sortidetes de 100 metres. Com sempre acabem fent estiraments i combino amb algun isomètric.
- Dimarts: entreno junt amb l'Eli i el Xavi. Calentem 20' a 5'38'', amb molta calma i empalmem 5' rapids, 5' lents, 5' rapids, 5' lents i 5' rapids. Els ràpids els fem a 4'07'', 3'53'' i 3'32'' l'últim. Buff, acabo traient el fetge però satisfet
- Dimecres: decideixo sortir a rodar entre 50'-60', còmode, sense estressar-me ni mirar massa el crono. Una volta per Vilafranca per estirar cames. Al final faig 11 kms a 4'46''.
Per diumenge queda pendent la tirada de 22-24 kms de diumenge a la CDLA. Avui o demà hauria de fer alguna coseta, però fa una mandra !
Apa, salut!
Ja aniré veient mica en mica com es mou tot i el tarannà que se segueix. La meva manera de fer no canviarà massa, per no dir gens, però sí que et pot donar oportunitat a conèixer molta més gent d'aquest mundillu i compartir experiències amb el temps. La seva web és : www.fondistespenedes.cat .
També m'han deixat unes noves pantorrilleres Compressport. Aquí els Reis s'han passat una mica perquè més cridaneres no poden ser. Desde que les faig servir haig de dir que em van molt bé i em trobo més segur a les zones dels bessons.
Pel que fa a les Maratons, aquesta setmana s'ha confirmat també la Marató de l'Agost, Río Boedo, prop de Palència, on repetirem experiència.De moment queden dues setmanes per la 1a, la Marató de Gran Canària. El cuquet ja va per dins, hi ha ganes de començar i entrar a la roda de maratons. Una marató que pinta força bé tot i que va estar a un pas de no celebrar-se aquest any. Finalment es va tirar endavant i les xifres demostren que els corredors som uns "malalts", 3000 atletes ara mateix distribuïts en les 3 proves : 10 , Mitja i Marató. Pot estar molt bé per començar l'any i aquest repte que ens espera.
Pel que fa als entrenos que porto aquesta setmana :
- Dilluns: la veritat és que surto una mica a veure-les venir, la intenció era rodar una mica i decideixo anar progressant fins completar 10kms en 45'. En acabar 2 kms de refredament fins a arribar vora a casa i allà ho completo amb 4 sortidetes de 100 metres. Com sempre acabem fent estiraments i combino amb algun isomètric.
- Dimarts: entreno junt amb l'Eli i el Xavi. Calentem 20' a 5'38'', amb molta calma i empalmem 5' rapids, 5' lents, 5' rapids, 5' lents i 5' rapids. Els ràpids els fem a 4'07'', 3'53'' i 3'32'' l'últim. Buff, acabo traient el fetge però satisfet
- Dimecres: decideixo sortir a rodar entre 50'-60', còmode, sense estressar-me ni mirar massa el crono. Una volta per Vilafranca per estirar cames. Al final faig 11 kms a 4'46''.
Per diumenge queda pendent la tirada de 22-24 kms de diumenge a la CDLA. Avui o demà hauria de fer alguna coseta, però fa una mandra !
Apa, salut!
dilluns, 2 de gener del 2012
SanSi Vallecana
Acomiadàvem l'any aquest cop desde Madrid amb la mítica San Silvestre Vallecana on molta gent, més aficionada o no, vol fer-ho amb uns kms a les cames. Riuades de gent a les afores del Bernabéu i un cop estàs allà comença a entrar en acció l'efecte dorsal.
Amb la samarreta dorsal
Un servidor podia acreditar marca i sortir de bastant endavant per evitar-se el "meollo" de gent, però com que pensava que no estava per córrer massa, encara tenia alguna petita molèstia de les 6hores, i el fet que volia prendre-m'ho amb molta calma, al final vaig col.locar-me junt amb l'Eli al grup de més de 60', quasi al final de tot. Era el 1er grup on els que no acreditàvem marca ens podíem col.locar. Ens vam arrepentir una mica de no haver acreditat marca perquè quan estàs allà posat sempre t'agafa el mono, però el mal ja estava fet. No hi havia remei.
El Sergi i la Maria no acreditaven marca però com que tenien "enchufe" es van col.locar per la zona de davant, amb els bons i ens van deixar tirats, :-). Tot i que portaven tota la setmana dient que sortirien amb nosaltres desde darrera, al final zas, efecte dorsal i lado oscuro a la vista. És comprensible, un perquè s'està entrenant molt i jo mateix li vaig dir que per poc que pugués es posés pel davant a tirar i demostrés tot el que porta dins i l'altre perquè si has estat corredora de nivell i t'has de posar a córrer entre "coixos" et desanimaries i molt. Van deixar el pabelló alt, se'ns dubte.
A les 17'15 entràvem al calaix, just al davant nostre teníem una pancarta que aguantaven voluntaris de l'organització i que no permetien que cap de nosaltres d'aquest grup saltés al grup de davant, que era el de menys de 60'. Hi ha havien molts calaixos, que si 38', que si 40', 42', ... Així doncs, ens vam quedar quasi al davant del grup de > 60' i allà a esperar. Estàs allà i se m'ocurreix mirar les bambes de la gent, a veure quants xips grocs veia per allà, és una bona senyal per donar-te compte de la gent que sol correr normalment. Em sembla que a part dels nostres no en vaig veure masses més. Tot xips blancs , senyal de que molta gent que hi havia per allà no és assidua a això de les curses però que un cop o dos l'any no fa mal.
La sortida estava programada amb vàries onades com ja he dit. Nosaltres estàvem a la 4ª i a mesura que anava sortint la gent de les 1eres onades vam entendre que tíndriem algo de sort. La 3ª onada estava programada per les 17'45 i la 4ª, la nostra, a les 18hores, amb lo qual, sortint al davant com sortíem, tíndriem espai per poder córrer uns quants kms.
Un cop surt la 3ª onada, la organització ens va poc a poc acostant a la línia de sortida, deixant enrera el Santiago Bernabéu que tanta estona havíem tingut just al costat. Ens col.loquem a la línia de sortida, tot just esperant les 18 hores, estem en 3ª-4ª fila, bon lloc, veiem la nova alcadessa Ana Botella entre moltres altres autoritats, dic autoritats per ser suau i correcte, i ens van passant vídeos per la pantalla gegant mentre esperem el moment de la sortida. No hem calentat ni res, ha estat impossible. Així que res, a l'aventura i a no fer-se mal.
Després de la "cuenta atrás", arranquem, crono a 0 , 400 metres de pujadeta per començar que serveixen per posar les pulsacions a puesto. Podem córrer bé, en el fons hem tingut sort, sortim endarrera però al davant d'un grup, això et dóna marge per tirar una estoneta. Ara bé, som conscients que tard o d'hora això s'acabarà, perquè atraparem a gent de les onades prèvies i es farà molt més difícil córrer.
L'Eli marca el ritme, anirem a lo que marqui ella i jo simplement l'aniré seguint. Ella pot estar en ritme de 41', així que ja em va bé i coi, que no hi ha res en joc,jeje, tot el que havia de fer al 2011 ja estava enllestit, al final era qüestió d'assaborir el moment i disfrutar una mica.
El circuit és realment bonic i ple de gent animant. A més a més, el sortir quasi de nit ho fa més espectacular i la iluminació dels carrers també ajuda a crear una atmosfera més nadalenca. Lògicament veus de tot : banderes d'Espanya, gent corrent amb samarretes del Madrid, Atlético, ... però clar, estàs a la capital, és el que hi ha. O lo tomas o lo dejas.
El recorregut té molt de descens, no ens enganyarem. Fins a Vallecas és tot baixada o pla, ajuda a fer marques, així que anem fent via durant els 5 primers kms, els que realment vam poder córrer. Passem el 5 en 20'25 i això que ja hem anat avançant a molta gent que havia sortit abans, fent molts zigs zags, canvis de ritme, ... M'agrada, la veritat, és algo diferent i com que em vaig trobant bé i sense exprimir-me, em diverteixo avançant, frenant, accelerant, sense estar pendent del crono.
Però arriba un moment que cada cop costa més i ja es fa una odissea avançar. La riuada de corredors és impressionant i tot i que encara guanyem llocs, el ritme ja baixa perquè passes molta estona tancat entre els corredors sense poder sortir. Així que ens ho prenem amb més calma, anar fent fins a l'arribada tot i que a la mínima que es pugui fem l'esforç per seguir avançant. La darrera pujada mata a molta gent, molts caminen i no tenen forces per arribar corrent fins al final.
Arribem en 45' clavats. Sansi Vallecana acabada i bona experiència tot i la gentada que hi havia. Posició 3449 de 31486 finalitzats i sense cansar-me massa, jeje. Se'm fa curta, porque será? Acostumat a mitges, maratons i 6hores això em sembla una broma de mal gust, jaja. Però ha anat bé per activar una mica les cames per acomiadar l'any.
En resum, circuit bonic, bonic, les coses com siguin, passes llocs emblemàtics com la Puerta de Alcalá, Cibeles, Neptuno, Atocha, ... L'ambient és espectacular i de festa total. Totalment recomanable aquesta Sansi per fer-la un cop a la vida.
Després a celebrar una mica el cap d'any pel centre, prop de la Puerta del Sol, tapeo impressionant per sopar, tot improvitzat, bromes, punyals, catxondeo i molt de riure.
Acabem una mica abans de les 12, comprem raïm amb uns xinos i ens apropem a la Puerta del Sol. Ja era impossible entrar, així que ens col.loquem a un carreró amb vistes a la Plaça tot esperant sentir les campanades. A l'hora de la veritat no en sentim ni una, així que quan vam veure que la gent obria el cava, comencem a menjar el raïm. Any nou, un 2012 per davant. Veurem què tal va. L'únic que sé és que rodejat de bona gent el temps passa volant, que perdurin aquestes escapades amb l'escusa de fer una cursa!
Propera parada : Gran Canària , la 1ª de 12.
Comença l'aventura d'aquí 20 dies. Tinc 3 setmanes, vaja, estrictament serien 2, per posar una mica a to les cames i que tornin a saber què és això de fer kms. Que per molt que pensis que estàs entrenat, quan pares uns dies costa de nou assimilar els kms. Així que ens posarem una mica les piles de nou.
Només una idea al cap, acabar la marató i si pot ser amb el mínim desgast possible, el temps final és el de menys.
Amb la samarreta dorsalEl Sergi i la Maria no acreditaven marca però com que tenien "enchufe" es van col.locar per la zona de davant, amb els bons i ens van deixar tirats, :-). Tot i que portaven tota la setmana dient que sortirien amb nosaltres desde darrera, al final zas, efecte dorsal i lado oscuro a la vista. És comprensible, un perquè s'està entrenant molt i jo mateix li vaig dir que per poc que pugués es posés pel davant a tirar i demostrés tot el que porta dins i l'altre perquè si has estat corredora de nivell i t'has de posar a córrer entre "coixos" et desanimaries i molt. Van deixar el pabelló alt, se'ns dubte.
A les 17'15 entràvem al calaix, just al davant nostre teníem una pancarta que aguantaven voluntaris de l'organització i que no permetien que cap de nosaltres d'aquest grup saltés al grup de davant, que era el de menys de 60'. Hi ha havien molts calaixos, que si 38', que si 40', 42', ... Així doncs, ens vam quedar quasi al davant del grup de > 60' i allà a esperar. Estàs allà i se m'ocurreix mirar les bambes de la gent, a veure quants xips grocs veia per allà, és una bona senyal per donar-te compte de la gent que sol correr normalment. Em sembla que a part dels nostres no en vaig veure masses més. Tot xips blancs , senyal de que molta gent que hi havia per allà no és assidua a això de les curses però que un cop o dos l'any no fa mal.
La sortida estava programada amb vàries onades com ja he dit. Nosaltres estàvem a la 4ª i a mesura que anava sortint la gent de les 1eres onades vam entendre que tíndriem algo de sort. La 3ª onada estava programada per les 17'45 i la 4ª, la nostra, a les 18hores, amb lo qual, sortint al davant com sortíem, tíndriem espai per poder córrer uns quants kms.
Un cop surt la 3ª onada, la organització ens va poc a poc acostant a la línia de sortida, deixant enrera el Santiago Bernabéu que tanta estona havíem tingut just al costat. Ens col.loquem a la línia de sortida, tot just esperant les 18 hores, estem en 3ª-4ª fila, bon lloc, veiem la nova alcadessa Ana Botella entre moltres altres autoritats, dic autoritats per ser suau i correcte, i ens van passant vídeos per la pantalla gegant mentre esperem el moment de la sortida. No hem calentat ni res, ha estat impossible. Així que res, a l'aventura i a no fer-se mal.
Després de la "cuenta atrás", arranquem, crono a 0 , 400 metres de pujadeta per començar que serveixen per posar les pulsacions a puesto. Podem córrer bé, en el fons hem tingut sort, sortim endarrera però al davant d'un grup, això et dóna marge per tirar una estoneta. Ara bé, som conscients que tard o d'hora això s'acabarà, perquè atraparem a gent de les onades prèvies i es farà molt més difícil córrer.
L'Eli marca el ritme, anirem a lo que marqui ella i jo simplement l'aniré seguint. Ella pot estar en ritme de 41', així que ja em va bé i coi, que no hi ha res en joc,jeje, tot el que havia de fer al 2011 ja estava enllestit, al final era qüestió d'assaborir el moment i disfrutar una mica.
El circuit és realment bonic i ple de gent animant. A més a més, el sortir quasi de nit ho fa més espectacular i la iluminació dels carrers també ajuda a crear una atmosfera més nadalenca. Lògicament veus de tot : banderes d'Espanya, gent corrent amb samarretes del Madrid, Atlético, ... però clar, estàs a la capital, és el que hi ha. O lo tomas o lo dejas.
El recorregut té molt de descens, no ens enganyarem. Fins a Vallecas és tot baixada o pla, ajuda a fer marques, així que anem fent via durant els 5 primers kms, els que realment vam poder córrer. Passem el 5 en 20'25 i això que ja hem anat avançant a molta gent que havia sortit abans, fent molts zigs zags, canvis de ritme, ... M'agrada, la veritat, és algo diferent i com que em vaig trobant bé i sense exprimir-me, em diverteixo avançant, frenant, accelerant, sense estar pendent del crono.
Però arriba un moment que cada cop costa més i ja es fa una odissea avançar. La riuada de corredors és impressionant i tot i que encara guanyem llocs, el ritme ja baixa perquè passes molta estona tancat entre els corredors sense poder sortir. Així que ens ho prenem amb més calma, anar fent fins a l'arribada tot i que a la mínima que es pugui fem l'esforç per seguir avançant. La darrera pujada mata a molta gent, molts caminen i no tenen forces per arribar corrent fins al final.
Arribem en 45' clavats. Sansi Vallecana acabada i bona experiència tot i la gentada que hi havia. Posició 3449 de 31486 finalitzats i sense cansar-me massa, jeje. Se'm fa curta, porque será? Acostumat a mitges, maratons i 6hores això em sembla una broma de mal gust, jaja. Però ha anat bé per activar una mica les cames per acomiadar l'any.
Parcials que dóna l'organització
Perfil de la cursa
Ens retrobem al punt on havíem quedat amb el Sergi i la Maria, que portaven estona esperant. Ells quasi van arribar a meta quan nosaltres sortíem! Massa ràpid van anar, 35'50 el Sergi i 38'11 per la Maria, on hi ha classe poques coses més es poden dir. Enhorabona als dos. Una perla que comença com el Sergi i una altra, la Maria, que torna a competir mica en mica, això sí, a nivell nostre, el popular.
Perfil de la cursaEn resum, circuit bonic, bonic, les coses com siguin, passes llocs emblemàtics com la Puerta de Alcalá, Cibeles, Neptuno, Atocha, ... L'ambient és espectacular i de festa total. Totalment recomanable aquesta Sansi per fer-la un cop a la vida.
Després a celebrar una mica el cap d'any pel centre, prop de la Puerta del Sol, tapeo impressionant per sopar, tot improvitzat, bromes, punyals, catxondeo i molt de riure.
Acabem una mica abans de les 12, comprem raïm amb uns xinos i ens apropem a la Puerta del Sol. Ja era impossible entrar, així que ens col.loquem a un carreró amb vistes a la Plaça tot esperant sentir les campanades. A l'hora de la veritat no en sentim ni una, així que quan vam veure que la gent obria el cava, comencem a menjar el raïm. Any nou, un 2012 per davant. Veurem què tal va. L'únic que sé és que rodejat de bona gent el temps passa volant, que perdurin aquestes escapades amb l'escusa de fer una cursa!Propera parada : Gran Canària , la 1ª de 12.
Comença l'aventura d'aquí 20 dies. Tinc 3 setmanes, vaja, estrictament serien 2, per posar una mica a to les cames i que tornin a saber què és això de fer kms. Que per molt que pensis que estàs entrenat, quan pares uns dies costa de nou assimilar els kms. Així que ens posarem una mica les piles de nou.
Només una idea al cap, acabar la marató i si pot ser amb el mínim desgast possible, el temps final és el de menys.
diumenge, 1 de gener del 2012
2012 , coses que em passen pel cap ...
Ja som al 2012, he acabat l'any amb la Vallecana però desconec com, ja que aquest post ja el tinc fet del dia 30 i es publica automàticament l'1 de gener.
Deixem enrera un 2011 a nivell de runner boníssim, amb molta progressió i encarem un 2012 que es preveu de molt volum.
El principal repte del 2012 són les 12 maratons. Al final ho tirem endavant després de meditar-ho durant un temps. Això no vol dir que en fem una per mes, ja que al juliol i setembre aquí no se'n fan, sino que hi haurà mesos en què haurem de doblar. I com que volem evitar anar a l'estranger, la cosa de moment queda així:
Maratons confirmades i que tenim pensat fer :
22 Gener - Gran Canària
19 Febrer - Sevilla
25 Març - Barcelona
15 Abril - La Corunya
29 Abril - Empúries
27 Maig - Bilbao
18 Novembre - València
Maratons per confirmar data que farem si es mantenen al mateix mes:
Juny - Toral de Vados (León)
Agost - Río Boedo (Báscones de Ojeda)
A partir d'aquí en quedarien 3 per fer. Haurem de jugar amb les dates a mesura que es vagin confirmant Mediterrani, Costa Daurada, Saragossa, Castelló, Ourense i Màlaga (6 de desembre).
A banda de l'asfalt, vull fer el debut a la Botifarunner, repetir als 7 cims i provar també l'Olla de Núria. I si tinc vacances a finals de juliol m'agradaria escapar-me a Chamonix i fer la ruta circular del Mont Blanc. Vaja, unes vacances actives. Però bé, calma, ja anirem veient com es mou tot.
I per acabar l'any què millor que repetir les 6 hores en pista, em va agradar l'experiència i tinc ganes de millorar resistència i sobretot treure'm les males sensacions que vaig tenir durant les dues últimes hores.
És només un petit tastet del que podria ser el 2012.
Salut i kms per tothom!
Deixem enrera un 2011 a nivell de runner boníssim, amb molta progressió i encarem un 2012 que es preveu de molt volum.
El principal repte del 2012 són les 12 maratons. Al final ho tirem endavant després de meditar-ho durant un temps. Això no vol dir que en fem una per mes, ja que al juliol i setembre aquí no se'n fan, sino que hi haurà mesos en què haurem de doblar. I com que volem evitar anar a l'estranger, la cosa de moment queda així:
Maratons confirmades i que tenim pensat fer :
22 Gener - Gran Canària
19 Febrer - Sevilla
25 Març - Barcelona
15 Abril - La Corunya
29 Abril - Empúries
27 Maig - Bilbao
18 Novembre - València
Maratons per confirmar data que farem si es mantenen al mateix mes:
Juny - Toral de Vados (León)
Agost - Río Boedo (Báscones de Ojeda)
A partir d'aquí en quedarien 3 per fer. Haurem de jugar amb les dates a mesura que es vagin confirmant Mediterrani, Costa Daurada, Saragossa, Castelló, Ourense i Màlaga (6 de desembre).
A banda de l'asfalt, vull fer el debut a la Botifarunner, repetir als 7 cims i provar també l'Olla de Núria. I si tinc vacances a finals de juliol m'agradaria escapar-me a Chamonix i fer la ruta circular del Mont Blanc. Vaja, unes vacances actives. Però bé, calma, ja anirem veient com es mou tot.
I per acabar l'any què millor que repetir les 6 hores en pista, em va agradar l'experiència i tinc ganes de millorar resistència i sobretot treure'm les males sensacions que vaig tenir durant les dues últimes hores.
És només un petit tastet del que podria ser el 2012.
Salut i kms per tothom!
dimecres, 28 de desembre del 2011
Avi, el post d'avui va per tu
Han estat unes festes diferents, bé, de fet no ha existit el Nadal. El referent a la família, l'avi, ens va deixar el dia de Nadal, dormint, sense patir, amb els deures fets i conscient que ho tenia tot llest per emprendre el seu viatge.Quin exemple ens has donat en aquests últims dies, em trec el barret, però vaja, és el que has fet tota la vida. Sempre amb un somriure pels demés, inclús en els darrers moments que has estat entre nosaltres. Dos dies abans de deixar-nos et vas anar acomiadament de tothom, com si ja sapiguessis que l'agència de viatges que sempre deies et tenia el bitllet preparat.
Et trobaré molt a faltar, no ho saps prou, però estic molt content, orgullós d'haver tingut un avi com tu. Bon viatge avi, no et podré agraïr mai personalment tot el que has fet. Gràcies per tot.
I la vida continua, és un tòpic, però és la pura realitat. Ara bé, el record estarà sempre present per molt que passin els dies.
Per tant, dissabte cap a Madrid a fer la San Silvestre Vallecana i a passar el cap d'any per la capital. Un canvi en la rutina habitual dels caps d'any.
Ahir a la tarda ja em vaig posar de nou les bambes, res, 20 minuts només per comprovar que tot estava en ordre després de córrer les 6 hores. I sí, sembla que estava tot correcte.
Per cert, a veure si em poso al dia en els diversos blogs, ho sento però no he tingut massa temps ni ganes de mirar masses coses durant aquests dies.
Salut i feliç 2012!
dilluns, 19 de desembre del 2011
Crònica de les 6 hores
Avui em costarà molt fer una petita crònica de les 6hores del dissabte però pels que m'aneu llegint de tant en tant us ho mereixeu, així que aquí la teniu.
6 hores donen per molt i dissabte ho vaig poder comprovar. Ho afrontava una mica amb l'espectativa de veure com reaccionaria el meu cos cap a les 4 hores, era tot un món per descubrir. Estava convençut que fins a les 4 hores podria mantenir un ritme i que a partir de llavors noves sensacions m'estarien esperant. I més o menys així va ser.
Després d'uns 10 minuts de briefing amb l'organització, explicant-nos 4 detalls a tenir en compte, es fa una petita presentació de tots els corredors i ens disposem a sortir a les 3 de la tarda.
Anava amb la idea d'anar rodant al voltant de 4'55'' i a lo que surti. No ho tenia massa clar, però m'hi volia llançar i provar-ho.
Total, que es dóna la sortida i comencem a donar voltes a la pista, seran 3 hores en un sentit i les 3 hores restants en un altre.
Vaig entre els 4 primers però no em preocupo gens, al meu ritme, el meu petit repte personal és fer 6hores i si passo de 60kms em donaré més que satisfet.
Cada 10kms ens informen de la posició que anem i no se'm fa pesat això de donar voltes a la pista, em pensava que en aquest aspecte seria més dur el tema. Però com que vas doblant gent de la teva prova, et van doblant a tu, veus en sentit contrari corredors de les 24hores, 12hores,... se't fa més amè. Ens anem creuant sovint amb el Xavi, que fa les 24 hores i encara ens podem anar saludant, més endavant almenys per la meva part serà ja més difícil.
Els 34 primers kms els faig sense problemes, vaig bebent, agafo algo de menjar i segueixo corrent, l'Eli em dóna la samarreta de màniga llarga perquè comença a fer fred i em va animant, el Sergi també mira de motivar-me, ... Fins aquí força bé.
Al 34 paro a pixar als vestidors i ja notes que vas mig tieso. Et dius, ara hi hem de tornar i encara no he arribat a les 3 hores? Ja començo a rodar uns segons més lent i noto que això es pot fer molt molt llarg. Però vaja, passo la marató crec que en 3h30m, minut amunt minut avall i arribo dignament fins al km.44, quan portava unes 3 hores 40 minuts. Semblava que portés un món corrent i encara em quedaven més de 2 hores per davant!
Aquí comença la meva 1a mini crisi, paro un moment, estiro lo que puc, menjo algo i camino una mica. És un moment nou per mi, comença un patiment que fins ara no havia experimentat mai. Camino i corro 2kms i passo les 4hores amb 46 kms. 46kms! Tela, he fet més que una marató i encara haig de continuar!
Noto que corrent suau vaig millor que caminant, així que hi torno durant 4kms, però a ritme de entre 5'45 i 6' el km. Ara ja es tracta d'anar esgarrapant metres d'on sigui. Et proposes 5 minuts més i paro, però quan has fet aquests 5 minuts et dius que 5 més i fora. I així em vaig auto-enganyant fins que m'arriba la 2a crisi.
Aquesta més llarga, potser uns 4kms on en camino potser la meitat, menjo el que puc i torno a fer una mini parada per estirar lo que ja ni notava. Quedava 1h30m per acabar i em dic que "pels meus pebrots has d'arribar a 60 kms".
Així que m'hi poso, primer caminant una estona per després entrar a la última hora "corrent" a 6 el km. Dintre lo que cap vaig trobant el ritme i aconsegueixo encadenar el que em queda fins al km.60 a aquesta marxeta sense parar. El Sergi m'anima a cada volta que falta i sento també els ànims del Bodi. Chapeau per la gent de l'organització també, cada crit d'ànim en aquell moment de feblesa és com una passa més que et fa avançar.
Veig que els 60 kms els aconseguiré i que a sobre em sobrarà temps, però em proposo no parar fins aquest moment. Passo per meta per 150ena vegada i em diuen que he arribat als 60kms, em dic prou, ara a caminar fins les 6hores. M'acompanya el Bodi una volteta caminant, anem xerrant i en acabar-la em diu que pel que queda que em posi a córrer, un últim esforç. Igual devien quedar uns 15 minuts encara!
Així que va, tornem-hi! T'arrastres com pots, ni jo mateix ho sé, però encara ho aconsegueixo i deixo la meva marca de 6hores en 62 kms 513 metres, finalitzant en 5a posició, 156 voltes a la pista donades!
Super orgullós, ara ja puc dir que sóc ultrafondista i se'ns dubte, és la prova més dura que he fet mai. He portat el patiment al límit i fins que no arribes a aquests extrems no et dónes compte del que estàs disposat a patir. Recullo la medalla de finisher de les 6 hores. Una més a la saca!
A partir d'aquí només em queden paraules d'agraïment per tota la gent que em va donar suport.
Gràcies especialment a l'Eli i al Sergi pel recolzament donat durant la prova, 1000 gràcies en serio, s'agraeix molt, no ho sabeu pas.
Al Bodi pels moments finals que em va donar i per animar-me a córrer un cop passats els 60kms. També moltes gràcies.
I al Xavi, que tot i córrer les 24 hores encara em donava ànims quan ens creuàvem. I com no l'enhorabona per haver finalitzat les 24 hores amb 152 kms, una gran gesta.
A l'organització, voluntaris, demés corredors, la gent que animava, ... també gràcies per aquestes 24hores que em van fer gaudir, realment es crea un clima molt bonic. Gràcies a tota la família de corredors.cat per l'organització d'aquest esdeveniment on els beneficis van destinats a la marató de TV3.
I per sobre de tot, dedico aquestes 6 hores al meu avi. Per mi era un moment emotiu molt especial per la situació en que es troba. La flama de la vida se li va apagant i se'ns dubte que tot aquest esforç va per ell, ahir ja li vaig poder dir que havia fet 62 kms. Va per tu avi!
Conclusions post-6 hores
El primer que em deia només acabar era "mai més", vaja, igual que la 1ª marató que vaig córrer ... i ja veieu on sóc ara! Inclús al Sergi em sembla que li vaig dir "no provis mai una cosa d'aquestes, és de bojos". Però va ser anar a dormir, per dir alguna cosa, perquè em cruixia tot, aixecar-se, tornar a la pista per veure el final de les 24hores i anar barrinant ja en fer les del 2012. Això sí, amb preparació més adient, perquè aprofitant l'entrenament de la marató de Donostia no n'hi havia prou.
Si les tornés a fer ara mateix les faria segurament un pèl més lent desde bon principi. Però vaja, mai se sap, igual reserves i després tampoc pots tirar. L'experiència és la que m'anirà guiant per dir com afrontar proves d'aquesta distància.
Analitzant ara el kilometratge veig:
- 3 primeres hores : 36 kms. Tot normal.
- 4ª hora : 46 kms. Passo la primera mini crisi però encara faig 10kms en una hora.
- 5ª hora : 52,8 kms. Quan ho passo pitjor, no faig ni 7kms.
- 6ª hora : 62,513. Torno a fer quasi 10kms.
O sigui, que vaig tenir una bona crisi entrant i durant la 4ª hora però després me'n vaig refer. Moltes vegades podem arribar a pensar que no podem més. Error, durant la última hora demostro que vaig fer quasi 3kms més que en l'anterior. Però n'extrec clarament que em faltava preparació tal com ja sabia, que a partir de les 4 hores era una aventura. No anava errat.
I pel que vaig notar i no m'ho pensava, córrer en pista castiga bastant. Almenys és la sensació que em va donar i que parlant amb demés gent també em van corroborar.
Res més, ara a recuperar-se i descansar una mica, ja tindrem temps de tornar-hi.
Sobretot , salut per tots!
6 hores donen per molt i dissabte ho vaig poder comprovar. Ho afrontava una mica amb l'espectativa de veure com reaccionaria el meu cos cap a les 4 hores, era tot un món per descubrir. Estava convençut que fins a les 4 hores podria mantenir un ritme i que a partir de llavors noves sensacions m'estarien esperant. I més o menys així va ser.
Després d'uns 10 minuts de briefing amb l'organització, explicant-nos 4 detalls a tenir en compte, es fa una petita presentació de tots els corredors i ens disposem a sortir a les 3 de la tarda.
Anava amb la idea d'anar rodant al voltant de 4'55'' i a lo que surti. No ho tenia massa clar, però m'hi volia llançar i provar-ho.
Total, que es dóna la sortida i comencem a donar voltes a la pista, seran 3 hores en un sentit i les 3 hores restants en un altre.
Vaig entre els 4 primers però no em preocupo gens, al meu ritme, el meu petit repte personal és fer 6hores i si passo de 60kms em donaré més que satisfet.
Cada 10kms ens informen de la posició que anem i no se'm fa pesat això de donar voltes a la pista, em pensava que en aquest aspecte seria més dur el tema. Però com que vas doblant gent de la teva prova, et van doblant a tu, veus en sentit contrari corredors de les 24hores, 12hores,... se't fa més amè. Ens anem creuant sovint amb el Xavi, que fa les 24 hores i encara ens podem anar saludant, més endavant almenys per la meva part serà ja més difícil.Els 34 primers kms els faig sense problemes, vaig bebent, agafo algo de menjar i segueixo corrent, l'Eli em dóna la samarreta de màniga llarga perquè comença a fer fred i em va animant, el Sergi també mira de motivar-me, ... Fins aquí força bé.
Al 34 paro a pixar als vestidors i ja notes que vas mig tieso. Et dius, ara hi hem de tornar i encara no he arribat a les 3 hores? Ja començo a rodar uns segons més lent i noto que això es pot fer molt molt llarg. Però vaja, passo la marató crec que en 3h30m, minut amunt minut avall i arribo dignament fins al km.44, quan portava unes 3 hores 40 minuts. Semblava que portés un món corrent i encara em quedaven més de 2 hores per davant!
Aquí comença la meva 1a mini crisi, paro un moment, estiro lo que puc, menjo algo i camino una mica. És un moment nou per mi, comença un patiment que fins ara no havia experimentat mai. Camino i corro 2kms i passo les 4hores amb 46 kms. 46kms! Tela, he fet més que una marató i encara haig de continuar!
Noto que corrent suau vaig millor que caminant, així que hi torno durant 4kms, però a ritme de entre 5'45 i 6' el km. Ara ja es tracta d'anar esgarrapant metres d'on sigui. Et proposes 5 minuts més i paro, però quan has fet aquests 5 minuts et dius que 5 més i fora. I així em vaig auto-enganyant fins que m'arriba la 2a crisi.
Aquesta més llarga, potser uns 4kms on en camino potser la meitat, menjo el que puc i torno a fer una mini parada per estirar lo que ja ni notava. Quedava 1h30m per acabar i em dic que "pels meus pebrots has d'arribar a 60 kms".
Així que m'hi poso, primer caminant una estona per després entrar a la última hora "corrent" a 6 el km. Dintre lo que cap vaig trobant el ritme i aconsegueixo encadenar el que em queda fins al km.60 a aquesta marxeta sense parar. El Sergi m'anima a cada volta que falta i sento també els ànims del Bodi. Chapeau per la gent de l'organització també, cada crit d'ànim en aquell moment de feblesa és com una passa més que et fa avançar.
Veig que els 60 kms els aconseguiré i que a sobre em sobrarà temps, però em proposo no parar fins aquest moment. Passo per meta per 150ena vegada i em diuen que he arribat als 60kms, em dic prou, ara a caminar fins les 6hores. M'acompanya el Bodi una volteta caminant, anem xerrant i en acabar-la em diu que pel que queda que em posi a córrer, un últim esforç. Igual devien quedar uns 15 minuts encara!
Així que va, tornem-hi! T'arrastres com pots, ni jo mateix ho sé, però encara ho aconsegueixo i deixo la meva marca de 6hores en 62 kms 513 metres, finalitzant en 5a posició, 156 voltes a la pista donades!
Super orgullós, ara ja puc dir que sóc ultrafondista i se'ns dubte, és la prova més dura que he fet mai. He portat el patiment al límit i fins que no arribes a aquests extrems no et dónes compte del que estàs disposat a patir. Recullo la medalla de finisher de les 6 hores. Una més a la saca!
A partir d'aquí només em queden paraules d'agraïment per tota la gent que em va donar suport.Gràcies especialment a l'Eli i al Sergi pel recolzament donat durant la prova, 1000 gràcies en serio, s'agraeix molt, no ho sabeu pas.
Al Bodi pels moments finals que em va donar i per animar-me a córrer un cop passats els 60kms. També moltes gràcies.
I al Xavi, que tot i córrer les 24 hores encara em donava ànims quan ens creuàvem. I com no l'enhorabona per haver finalitzat les 24 hores amb 152 kms, una gran gesta.
A l'organització, voluntaris, demés corredors, la gent que animava, ... també gràcies per aquestes 24hores que em van fer gaudir, realment es crea un clima molt bonic. Gràcies a tota la família de corredors.cat per l'organització d'aquest esdeveniment on els beneficis van destinats a la marató de TV3.
I per sobre de tot, dedico aquestes 6 hores al meu avi. Per mi era un moment emotiu molt especial per la situació en que es troba. La flama de la vida se li va apagant i se'ns dubte que tot aquest esforç va per ell, ahir ja li vaig poder dir que havia fet 62 kms. Va per tu avi!
Conclusions post-6 hores
El primer que em deia només acabar era "mai més", vaja, igual que la 1ª marató que vaig córrer ... i ja veieu on sóc ara! Inclús al Sergi em sembla que li vaig dir "no provis mai una cosa d'aquestes, és de bojos". Però va ser anar a dormir, per dir alguna cosa, perquè em cruixia tot, aixecar-se, tornar a la pista per veure el final de les 24hores i anar barrinant ja en fer les del 2012. Això sí, amb preparació més adient, perquè aprofitant l'entrenament de la marató de Donostia no n'hi havia prou.
Si les tornés a fer ara mateix les faria segurament un pèl més lent desde bon principi. Però vaja, mai se sap, igual reserves i després tampoc pots tirar. L'experiència és la que m'anirà guiant per dir com afrontar proves d'aquesta distància.
Analitzant ara el kilometratge veig:
- 3 primeres hores : 36 kms. Tot normal.
- 4ª hora : 46 kms. Passo la primera mini crisi però encara faig 10kms en una hora.
- 5ª hora : 52,8 kms. Quan ho passo pitjor, no faig ni 7kms.
- 6ª hora : 62,513. Torno a fer quasi 10kms.
O sigui, que vaig tenir una bona crisi entrant i durant la 4ª hora però després me'n vaig refer. Moltes vegades podem arribar a pensar que no podem més. Error, durant la última hora demostro que vaig fer quasi 3kms més que en l'anterior. Però n'extrec clarament que em faltava preparació tal com ja sabia, que a partir de les 4 hores era una aventura. No anava errat.
I pel que vaig notar i no m'ho pensava, córrer en pista castiga bastant. Almenys és la sensació que em va donar i que parlant amb demés gent també em van corroborar.
Res més, ara a recuperar-se i descansar una mica, ja tindrem temps de tornar-hi.
Sobretot , salut per tots!
divendres, 16 de desembre del 2011
Prèvia de les 6 hores
Això de la vida és una muntanya russa, un dia estàs a dalt i al següent qualsevol notícia et deixa mig KO. He passat de l'alegria del diumenge al xof total que porto durant tota la setmana.
L'estat de salut del meu avi m'ha deixat molt tocat, per mi és una persona molt especial, que m'ha ensenyat molt, amb qui sempre he mantingut una molt bona relació i per molt que pensis que és llei de vida, veure'l com l'he vist últimament em sap moltíssim greu. Està ingressat desde dilluns i sembla que no pinta massa bé la cosa.
És per això, que en aquestes 6hores cada km que faci ho dedicaré a ell. A veure si diumenge li puc explicar els km que he fet, ja que està molt al corrent de totes les maratons, mitges i demés curses que faig. Fins i tot em va dir mig rient aquesta setmana que a la pròxima cursa que anés que l'apuntés a ell també. Té bon humor fins i tot en aquests moments tan complicats. Molt gran l'avi!
A causa de tot això, aquesta setmana he deixat el córrer de costat per intentar estar les màximes hores possibles amb ell. Vaig sortir dimarts a trotar una mica per mirar de desconectar però em vaig trobar sense ganes, així doncs ho vaig deixar estar, em sembla que no vaig fer ni 7kms. I desde llavors res de res.
Tenia pensat escriure en aquest post sobre la tàctica a seguir, ritmes, roba a portar, menjar, beguda, ... però sincerament, això durant aquesta setmana m'ha passat a segon pla. Demà mirarem de fer-ho lo millor possible.
Sobretot, salut per tothom!
L'estat de salut del meu avi m'ha deixat molt tocat, per mi és una persona molt especial, que m'ha ensenyat molt, amb qui sempre he mantingut una molt bona relació i per molt que pensis que és llei de vida, veure'l com l'he vist últimament em sap moltíssim greu. Està ingressat desde dilluns i sembla que no pinta massa bé la cosa.
És per això, que en aquestes 6hores cada km que faci ho dedicaré a ell. A veure si diumenge li puc explicar els km que he fet, ja que està molt al corrent de totes les maratons, mitges i demés curses que faig. Fins i tot em va dir mig rient aquesta setmana que a la pròxima cursa que anés que l'apuntés a ell també. Té bon humor fins i tot en aquests moments tan complicats. Molt gran l'avi!
A causa de tot això, aquesta setmana he deixat el córrer de costat per intentar estar les màximes hores possibles amb ell. Vaig sortir dimarts a trotar una mica per mirar de desconectar però em vaig trobar sense ganes, així doncs ho vaig deixar estar, em sembla que no vaig fer ni 7kms. I desde llavors res de res.
Tenia pensat escriure en aquest post sobre la tàctica a seguir, ritmes, roba a portar, menjar, beguda, ... però sincerament, això durant aquesta setmana m'ha passat a segon pla. Demà mirarem de fer-ho lo millor possible.
Sobretot, salut per tothom!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)