Penjo les botes

La veritat és que algun dia havia d'arribar aquest moment i personalment no el veia, o si menys no pensava que tardaria més en venir, però arriba un moment que t'ho has de plantejar i preguntar-te "Val la pena continuar? No ho has disfrutat ja prous anys?". Bé, el que vull dir és que ja vaig anunciar que no continuaria jugant al Vilafranca i que deixo el futbol, un esport que m'ha donat molt en els 15 anys que he jugat a nivell amateur.
Vaig debutar amb 17 anys al Vilafranca i penjo les botes als 32, participant de nou amb un ascens a la 3a Divisió amb l'equip el qual em vaig formar desde petit. La veritat és que tants anys donen per molts records, alegries, decepcions, però el més important és la quantitat d'amics i gent tan agradable que he pogut conèixer durant tots aquests anys. Ho dic sincerament, no té preu, a tots ells els desitjo el millor. Començaria a enumerar gent i gent però no acabaria mai, així doncs gràcies a tots per aguantar-me durant aquests anys.
Ho deixo estar amb 4 ascensos consecutius, encara que aquest últim amb el Vilafranca haig de reconèixer que no l'he sentit gaire meu i no el puc comparar als 3 anteriors viscuts a Olesa. Ha estat una temporada una mica dificil a nivell personal, sobretot pel que em va suposar haver de plegar d'Olesa quan es portaven poques jornades de lliga. He portat aquesta espina clavada a dins tota la temporada perquè les coses me les prenc molt a pit i les valoro i deixar-les em sap greu. Però bé, analitzo les 3 anteriors temporades i em sento més recomfortat, no em puc queixar del que he pogut viure, com a futbolista ha estat una de les millors experiències viscudes mai.
A partir d'ara em dedicaré al món del running, desde que ho vaig provar ja tenia clar que un cop plegués del futbol seria l'alternativa a prendre.
De moment, ja m'he inscrit per la Behobia-San Sebastian del proper mes de Novembre(cursa de 20km mítica a nivell estatal, tan mítica que les inscripcions s'acaben en un dia) i tinc al cap fer el debut a la marató pel Desembre si tota la preparació prèvia va bé. Vull viure nous reptes a nivell personal i espero aconseguir-los i sobretot disfrutar-los.

Dues fotografies dels darrers moments com a jugador , la primera és l'últim partit a Vilafranca què vaig jugar, victòria per 5-3 el dia que Rafa Moral feia 400 partits amb el Vilafranca. Precisament amb el Rafa estem a sota, en l'últim partit de lliga jugat a Tortosa.

Viatge llampec

Després de l'empat a casa contra l'Igualada a 0 i acostar-se una mica més a l'ascens, se'ns va donar festa fins dijous, ja que el dimarts hi havia l'anada de les semifinals de Champions entre l'Inter i el Barça. En principi el veuria per la tele, però dilluns al matí rebo la trucada d'un amic meu que em diu que li sobren dues entrades pel partit. Comptant que aquest amic havia d'anar a Milan sí o sí pero després del partit es quedava allà perquè ell aniria cap a Munich que és on treballa, havia de buscar més inquilins per poder muntar un cotxe de 5 persones perquè la cosa sortís més econòmica. I així va ser, trucades amunt i avall, emails, ... fins que al dilluns a la tarda vam trobar més entrades i vam ompliar un cotxe. S'ha "d'agraïr" en part al núvol de cendra d'Islàndia, ja que això va fer retreure a molta gent que no pogués volar i que segurament tenia planejat perdre només un dia de feina, quan anant amb bus o amb cotxe n'hauries de perdre 2. Aíxi doncs, a les 3 de la matinada del dilluns al dimarts vam emprendre el viatge cap a Milà.
No era la 1a vegada que feia aquest viatge amb cotxe, al 2006 ja vaig anar a veure les semis contra el Milan, amb gol de Giuly i victoria per 0-1. Aquest cop el resultat ha estat ben diferent, però tot i la derrota, t'ho passes molt bé, vius els moments previs amb tota l'afició del Barça i sino heu tingut l'ocasió de fer-ho mai, us ho recomano. A part San Siro és espectacular, es va viure un ambient impressionant i llàstima del resultat final, tot i que queda la tornada i hem de ser optimistes.
En quan al Vilafranca, demà anem cap a Guixols en quadre. Tenim un tou de baixes i anem amb lo just, 11 de circumstàncies i a la banqueta estaré per fer bulto i si fa falta intentaré jugar uns minuts tot i que no estic en masses bones condicions.

Sort que el Barça em reanima

Buff, la mandritis d'escriure ha durat. Bé, torno a ser aquí després d'unes setmanes de deixades al blog. Ha passat de tot durant aquest temps. El Vilafranca segueix més o menys igual, després de 2 partits sense guanyar, avui ho hem aconseguit per 1-2 al camp de la Gim.Iberiana.Partit complicat en un camp petit i de terra, però 3 punts més, ja són 64, que acosten al club a la 3a Divisió. Per part meva, porto 2 setmanes amb problemes físics i espero poder tornar a estar disponible aviat. Crec que estic notant el pes d'una temporada complicada per mi i que m'està costant adaptar-me a una manera de treballar una mica diferent a la que estava acostumat, i sense deixar de banda que quan et fas gran et costa més recuperar-te d'algunes lesions.
Bé, fora penes i anem al gra. Quins temps que corren pels culés!Aquestes setmanes han donat per molt:la classificació per la final four de bàsket, l'arribada a semis en la Champions i la trajectòria immaculada a la lliga de futbol, amb el banyet inclòs de 0-2 al Bernabeu. La Lliga s'encarrila tot i que s'ha de seguir estant al màxim nivell i a la Champions es preveu una eliminatòria complicada contra l'Inter de Mourinho. Només queda que disfrutar d'això que estem vivint. Sincerament, si aquest any es guanya la Lliga i la Champions al Bernabeu, què més es pot demanar com a barcelonista? Se'ns dubte es presenten unes setmanes apassionants.

Sobre un maratonià

Comentava el dia de la victòria per 2-3 a San Cristobal que allò podia ser una estocada a la lliga. Doncs dos partits després, s'ha seguit amb "la faena" amb 2 victòries més:2-1 al Tàrrega i ahir amb un 0-2 al camp del Vilassar de Mar. Hores d'ara la distància amb el segon són 11 punts i el que és més important, el quart classificat es troba a 14 i el goal averages favorable a nosaltres. 5 partits d'avantatge quan en queden 12 per jugar. 57 punts a la classificació i posaria la mà al foc que amb 67 punts es pujarà enguany a 3a Divisió.
Però avui deixaré el futbol una mica de banda. Em voldria centrar més en un esdeveniment que es va celebrar ahir a Barcelona i que va en augment aquests últims anys: la Marató. El dissabte vaig anar a veure els stands dedicats a la Marató amb el Xavier Varias, gran aficionat a l'atletisme i que ara passa per un mal moment degut a una lesió, però segur que en breu tornarà a donar guerra. Allà es palpava l'ambient previ a la cursa i vaig poder xerrar una estona amb un futur maratonià que en aquell moment estava bastant nerviós, el Carles Aceña. Havia anat a recollir el dorsal i vam intercanviar sensacions,bé, més que res ell, que era el que estava acollonit. Portar una vida sana durant 3 mesos era un repte i diu que ho va complir. I el premi va arribar al diumenge: 3 hores 25 minuts i sense forçar. Impressionant Carles! Maratonià! Ara que menys que dedicar-nos un dels teus grans escrits a tots els bloggers, que sé que n'hi ha uns quants tot i que mai escriuen.
Després d'un dia blanc, blanc (quina casualitat coincidint amb el seu efímer liderat a la lliga... espero) comunicar-vos que diumenge tornem a jugar a casa, contra el Sants. A veure si pot continuar la ratxa.

Estocada a la lliga?

S.Cristobal 2 Vilafranca 3
Comentava la setmana passada que una victòria al camp del Sant Cristobal podia ser el cop de mà definitiu a la lliga. Home, definitiu potser tampoc, però són 3 punts contra un rival directe que deixen la situació molt encarada. Queden 14 jornades i la distància amb el quart classificat és a hores d'ara de 10 punts més el goal average.



El partit d'ahir va començar malament, un ràpid 1-0 va posar el partit coll amunt mol aviat, però l'equip va reaccionar i es va arribar al descans amb un 1-3. Jo vaig entrar cap al minut 35, i ja era el segon canvi de l'equip i no pas per cap lesió. A la 2a part l'equip local va apretar i ben aviat va fer el 2-3. Van tenir el domini del partit però sense gaudir d'ocasions clares i patint, patint vam aconseguir 3 punts molt valiosos.
I com bé deia, passen les jornades i les diferències amb el 4art classificat segueixen augmentant. Això ha de continuar, no despistar-se del partit a partit i quan quedin 10 partits ja en parlarem, que el món del futbol és molt traicioner ...

Pròxima jornada : Vilafranca - Tàrrega
Diumenge a les 12'15 ens visitarà l'equip lleidetà. Serà el 13è partit a casa i espero que arribi la 13ena victòria a casa. Espero explicar-vos el dilluns que hem aconseguit una nova victòria a casa.

Amb mitja part n'hi ha prou

Vilafranca 4 Peralada 0
Després del partit del Poble Sec, vaig estar fins divendres sense entrenar degut a un morat prou gran que m'havia sortit a la zona dels isquiotibials de la cama dreta. A primera vista em pensava que estava trencat per l'aparositat del blau, per això vam decidir esperar fins l'ecografia del divendres per saber l'abast. De totes maneres, dijous vaig sortir a correr una mica i no notava quasi dolor. En l'ecografia es va confirmar que no tenia res trencat i que possiblement el blau fos provocat per algun cop fortuït. Així doncs, divendres vaig entrenar més o menys normal però sabent que aniria convocat principalment per omplir banqueta i sortir en un cas extrem d'aluna lesió en defensa.
En quan al partit, després d'uns 10 primers minuts on el Peralada va tenir un parell d'ocasions, va arribar el vendaval de gols en 30 minuts, deixant el partit sentenciat al descans amb un contundent 4-0. A la 2a part, com es podia preveure, el partit va baixar bastant d'intensitat i el Peralada va intentar fer el gol de l'honor però sense sort. 12 victòria a casa en 12 partits, 3 punts més al sac i a sobre el goal average guanyat, ja que a terres gironines es va perdre per 2-0.

Propera jornada: S.Cristobal - Vilafranca
Nou partit contra un rival de la part alta. Veurem si arriba una victòria fora de casa i que suposi una estocada dura pels demés equips. D'aconseguir guanyar sí que seria un cop sobre la taula quasi definitiu, ja que deixariem el 4art classificat a 10 punts com a mínim. Serà dissabte a les 5 de la tarda.

Mitjana anglesa

Poble Sec 2 Vilafranca 2


Tocava jugar a fora i per tant es va empatar. S'està agafant la dinàmica de guanyar a casa i empatar lluny de Vilafranca. Està clar que mantenint aquest ritme es pujarà a 3a, ara bé, no sempre s'aconseguirà guanyar a casa i per tant s'ha d'intentar sumar més fora de casa.
Del partit del Poble Sec, molta intensitat, lluita, en un camp molt petit que ja coneixia de la temporada passada, amb la diferència que enguany ja era de gespa artificial. Qualsevol resultat hagués estat just penso jo, però la sensació és que al final teníem el partit a la mà i se'ns va escapar amb un possible penal i un xut al pal quan quedava molt poc per finalitzar.
Ahir vaig jugar en una nova demarcació, central per davant del lliure, donades les absències que tenim en defensa. No hi estic acostumat, però com ja vaig dir un dia, un s'ha d'adaptar a les necessitats de l'equip i intentar donar el màxim de tu. No vaig entrenar casi res en tota la setmana per molèsties en un isquio i ahir vaig acabar novament tocat al finalitzar el partit. A veure si no és res i podem estar en condicions pel partit contra el Peralada.

Pròxima jornada: Vilafranca - Peralada
Ens visitarà el l'equip gironí, dels punters de la lliga, i per tant serà una prova molt important per deixar encara més lluny la quarta plaça. Si som capaços de treure endavant aquest partit i el següent al camp del S.Cristóbal es podrà pensar en fites majors. Així que el primer pas el proper diumenge a les 12'15 hores.