Seguidors

dimarts, 31 de juliol del 2007

Una experiència molt bonica

Bé, ja s'ha acabat per aquest estiu això de les curses. L'experiència ha estat molt positiva i se'ns dubte que quan deixi el món del futbol ja sé cap a on encararé els meus pròxims objectius. He corregut dues curses des de que es va acabar la lliga. La primera va ser el passat 23 de juny a Olesa de Montserrat, la cursa del foc de 10 km. La preparació era nul.la, ni un sol entrenament i a més a més el calçat esportiu no era l'idoni. Vaig acabar la cursa amb 48 minuts i pico,això era el de menys,el més important per mi era acabar-la i veure l'ambient d'una cursa d'aquestes característiques. En acabar em vaig dir "Mai més", tenia totes les cames bloquejades amb molt de dolor.
Però a partir d'aquí em vaig dir "Haig de repetir una cursa més aquest estiu" i em vaig anar preparant per la cursa del 28 de juliol a Aldaia (València). Aprofitant la visita que feia a la família, vaig anar a córrer amb el meu oncle Salvador, la meva cosina Astrid i el Jordi. La cursa era de 8 quilòmetres però les sensacions van ser totalment diferents, em trobava molt millor físicament i em vaig permetre inclús apretar durant l'últim quilòmetre. Resultat final, 37 minuts i el que és més important, vaig acabar la cursa molt més fresc i sense cap mena de dolor. Sí, eren dos quilòmetres menys però ni que els hagués corregut la sensació al final hagués estat la mateixa.
Com deia al principi, tinc pensat que quan deixi el futbol em dedicaré a les curses d'aquesta mena i progressivament i amb entrenaments adequats anar preparant el repte de la marató. Quina sensació es té al completar una marató?Diuen que és alguna cosa inexplicable, córrer 4 hores i veure el teu esforç recompensat al creuar la línia d'arribada.
Però ara per ara toca pensar que el dia 20 d'agost començo de nou la temporada amb l'Olesa, amb l'objectiu de fer una bona temporada i perquè no, intentar l'ascens a la Primera Catalana.

El Salvador i jo en acabar la cursa de 10km d'Olesa.