Seguidors

dijous, 30 de desembre del 2010

Adéu 2010, Hola 2011

Un 2010 que el puc dividir en dues parts, de gener a juny donant les últimes pilotades en el món del futbol i de juny fins a dia d'avui estrenant-me com un corredor popular més.
La 1a fase del 2010 ja quasi ni la recordo, com passa el temps. Fa 4 dies estava jugant a futbol encara. Recordo que molts em deien que em movia molt poc en un camp de futbol i ara resulta que he entrat en el món de córrer i ja he fet una marató , qui m'ho havia de dir.
És un món molt diferent, vas a la teva bola, no tens ningú que t'apreti, ets tu sol contra tu mateix, fas esport i de pas intentes superar-te contínuament. Però per sobre de tot, disfrutar i disfrutar sense agonies. Sembla mentida però et calces unes bambes, surts a córrer i t'oblides de tot.
Tampoc em vull oblidar de l'experiència de fer bona part del Camino de Santiago, concretament pel Camí del Nord. Qui no l'hagi fet li recomano, jo personalment no m'ho esperava, em va sorprendre i és una cosa que repetiria en el futur.

Què espero pel 2011?
Ja tinc dissenyada bona part de la temporada. El 1er trimestre va enfocat a la marató de BCN que es farà el 6 de març. Una marató en la qual no em marco objectius de moment. La preparació em faré decidir cap a on tiraré, temps al temps. Com a prèvies això sí, faré les mitges maratons de Sitges i BCN i els 10kms de Vilafranca.
Després de la marató de BCN, m'agradaria dedicar unes setmanes a fer velocitat i de cara el Maig fer la Mitja d'Empúries i alguna cursa més que es presenti.
Ja cap al juny voldria debutar a la marxa dels 7 cims, vull entrar en el món de les marxes de muntanya, combinar el caminar i córrer i veure què tal va. Vull veure si pot ser una opció a tenir en compte de cara al futur.
De cara a la tardor l'objectiu és fer una marató a l'estranger, cap a finals d'octubre o principis de novembre, s'ha d'acabar de concretar el tema i evaluar les 2 opcions que es contemplen. Fer una marató per aquestes dates vol dir que la preparació hauria de començar cap a principis d'agost, així que es presenta una mica dur per la calor que pot fer, però tampoc tinc intenció de fer aquesta marató a tope, això ho deixo per BCN 2012.
Novembre el deixaré per lo que surti i desembre sí que anirà enfocat ja a BCN 2012 com deia, on intentaré pujar el nivell en marató.
Així doncs , pel 2011 tinc 2 reptes principals : ratllar els 40' als 10kms i situar-me per sota de la 1h30m amb bastanta solvència en mitja marató. Però per sobre de tot, disfrutar d'aquest mundillu i seguir aprenent.
De moment, demà acomiadarem l'any corrent la Sant Silvestre de Cunit, 5kms, i el que tingui de venir al 2011 ja vindrà.
Feliç 2011 a tots!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Una setmana després

Doncs bé, ja han passat 8 dies i em sento bé. De fet, van ser potser uns 3-4 dies amb sobrecarregues als quàdriceps i poc més. Em pensava que ho hauria passat pitjor els dies posteriors a la marató, potser serà que anava ben preparat?
Dimarts passat vaig sortir a trotar uns 25', molt molt a poc a poc, evitant l'asfalt per no fet tan dur el contacte al terra, però ni així deixava de notar les sobrecàrregues als quàdriceps. Al final uns bons estiraments que em van anar de perles.
Dijous més del mateix i ja amb millors sensacions. Però res més, cap fred i a descansar.
Aquesta setmana ja tinc pensat provar de fer 2-3 sortidetes per rodar i de pas començar a cremar una miqueta, que vénen uns dies nadalencs on sempre es menja més del compte.
Haig d'admetre també que una mica de mono tinc, però per contra desconectar també és una bona manera de recuperar-se, sobretot psicològicament després de tantes setmanes d'esforç.
Pel dia 31 m'he apuntat a la San Silvestre de Cunit, són 5 kms i serà una bona manera d'acabar aquest 2010. En principi volia fer la Cursa dels Nassos però em fa pal moure'm aquell dia cap a BCN i correr amb tanta gent, així doncs Cunit va de perles per evitar tanta multitud de gent.

I al 2011?
De cara al 2011 tinc vàries coses en ment, unes segures com les mitges de Sitges i Barcelona, els 10kms de Vilafranca als quals no es poden faltar i la Marató de Barcelona al Març. Cap a la tardor del 2011 tinc un parell d'opcions que estic valorant per fer una marató, les dues a l'estranger. Una podríem dir que es farà tot el possible per ser-hi, fins i tot màgia. Si el recurs de la màgia no funciona, anirem cap a la segona opció. Ja anirem informant quan la cosa s'aclareixi.

Bon Nadal a tothom.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Maratonià!

Arribo a la sortida cap a les 8'30, deixo la bossa al guardarropia i calento una miqueta, tampoc massa perquè amb tants quilòmetres per davant no era qüestió de malgastar forces.
Són les 9 menys 10 i em dirigeixo cap a l'arc de sortida i em trobo en Carlos, un aragonès d'uns 50 anys que vaig coneixer al Camino de Santiago junt amb la seva dona i filla. Ell em va dir que corria la marató de Castelló i sempre estàvem en contacte per veure com ho portàvem. El dia abans, parlem i ja quedem que ens veurem per la sortida. Venia de fer la marató de Saragossa en 3h31m i com que té més experiència en el tema, decidim anar junts una estona i així em pot servir d'ajut.
La sortida era estreta, pel centre de Castelló, així que anem fent amb calma fins que la cosa s'obri una miqueta. Faig els 6 primers kms amb 5:06,4:57,4:52,5:05,4:52 i 4:52 de nou. A partir d'aquí inconscientment no em dono compte i augmento el ritme quan tornem a passar per meta i fa una mica de baixada fins a la zona del port d'El Grao. Al km.7 perdo la companyia d'en Carlos, em quedo tallat en un carrer estret i se'n va uns metres i ja desisteixo de fer un canvi de ritme per agafar-lo. El tindria tota l'estona a uns 15-20 segons. Aixi doncs, del 7 al 14 faig 4:35,4:36,4:51,4:32,4:47, 4:40, 4:50 i 4:47. 14 kms fets i ja erem al port, ara s'havia de tornar de nou cap a Castelló.
Vaig bé, clar, hem fet 1/3 em deia però ja sabia que quedava un món. Tornem cap a Castelló, la veritat és que em sorprèn perquè hi ha força gent i et porten en volandes, res a veure amb la Behobia, però s'ha d'aplaudir també, no m'ho esperava. Continuem fent via, em vaig hidratant sempre que donen aigua i de pas anar prenent el gel corresponent quan toca. Fins a la 1a mitja marató res de nou, passem pel centre i els carrers abarrotats i animant, inclús sento crits "Vinga Francesc" de gent que no conec, se'm posa la pell de gallina. Passo la 1a mitja en 1h43m39s, del 15 al 21 els parcials continuen sent entre 4'50'' i 4'56''.
En començar la 2a mitja és quan ja penso, ara vindrà lo bo, has de ser fort, cada km que passi ja és un compte enrera fins als 42,195. Passo per Castalia al km.22, tot ok. Cap problema físic, controlant bé, seguim endavant. Faig fins al 26 entre 4:49'' i 4:58'' i aquí és quan començo la Ronda Este, que són uns 6kms d'anar i tornar per una ronda, a priori i sobre el mapa el primer gran obstacle. Afronto el 27, 28 i 29 bé, segueixo rodant entre 4:52 i 4:55. En els 3kms següents de tornada agafo al Carlos i segueixo rodant igual, ell es queda una mica enrera, de fet ens saludem de nou, xerrem una estona i cadascú segueix la seva marxa. Sabia que a partir del 30 era un meló per obrir, que l'autèntica marató començava a partir d'allà perquè són els kms que no he entrenat mai. Així doncs arribo al 32 sa i estalvi rodant per sota de 5' el km. Només en quedaven 10 ...
A partir d'aquí veig que comença una altra cursa, l'autèntica marató en sí, és quan a cada quilòmetre vaig fent càlculs del temps que em queda, i jo mateix em vaig automotivant. Del 33 al 37 ja faig entre 5'05'' i 5'09''. Noto que vaig un pèl més lent però no acabo de defallir del tot, encara que cada quilòmetre ara sí que ja es fa una muntanya. Ara bé, també era conscient que la marató ja la tenia al sac, llavors és quan començo a pensar en tot, no sé, vaig tenir un moment de feblesa emocional, que si la gent que ja no hi és, l'esforç fet per aconseguir viure aquell moment, ...
Els pitjors quilòmetres són el 38,39 i 40 on estic entre 5'20'' i 5'25''. Aquí és on em torna a agafar el Carlos i em pregunta què tal. Li dic "voy tostao tostao pero llego, tranquilo". Ell segueix i jo veig que m'agafa la llebre de 3h30. Aquí és on m'automotivo i torno a fer un quilòmetre a 5'03''. Això estava quasi fet, 1 quilòmetre i 195 metres fins l'arribada. Del 41 al 42 em torno a deixar anar amb uns 5'16'', ja m'era igual fer 3h29, 3h31 , o 3h30 lo important era que ho tenia fet, buah!, per dins estava super emocionat però quedava lo millor. Encaro la recta final en un passadís humà cridant i cridant, llavors és quan em torno feble emocionalment de nou i penso en tot, una emoció terrible, indescriptible, s'ha de viure. Passar la línia d'arribada se'ns dubte va ser la recompensa final. Sóc maratonià, ara ja ho puc dir i he vist complert el meu petit repte. 3h30m14s corrent sense parar ni un sol moment, qui m'ho havia de dir fa un temps que estaria tota aquesta estona seguida corrent. Sincerament, no m'ho hagués imaginat mai.

El dia després en el qual escric aquest crònica em noto una mica carregat, sobretot de quàdriceps, però si haig de ser sincer em pensava que estaria molt pitjor. Ja veurem els següents dies següents si tinc algun efecte secundari afegit.
I ara què? Doncs ara m'he guanyat un merescut descans. Fins a principis de gener em deixo anar, vull dir que no entrenaré seguint cap pla ni res de l'estil. Aniré sortint de tant en tant, quan em vingui de gust, si vull fer 40' els faig i si em venen de gust 30', doncs 30 i prou. A partir del 2011 ja començaré a treballar de nou per preparar la marató de BCN, sí sí, tot i que quan vaig acabar ahir estava maleïnt allò i em preguntava quina necessitat tenia de patir d'aquella manera, al cap de poc ja estava pensant que a BCN no puc faltar-hi. Bé, de fet ja hi estava apuntat de fa temps. Això sí, no em plantejo res de moment. Quan arribi el dia ja pensaré si intentar baixar de les 3h30 o fer-la més amb calma. Però bé, tot al seu temps, ara a disfrutar l'experiència d'ahir.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Tot llest

Queden tres escassos dies per afrontar la Marató. Ara sí que ja hi sóc. Aquesta setmana l'he dedicada a fer 2 trots dilluns i dimecres de 45' a ritme suau i demà divendres faré 30' molt suaus amb l'excusa per fer uns bons estiraments. A partir d'avui també començo la càrrega de carbohidrats, ideals per afrontar amb més garanties la cursa. Sembla ser que diumenge farà bon temps i temperatura, i sobretot espero que no faci vent, ja l'odiava quan jugava a futbol i veig que en el món del running és igual de molest.
Al final serem uns 2600 corredors i ja sé que el dorsal que portaré és el 889. Buff, ara és quan em vénen al cap moltes preguntes "ja hauré fet tot l'entrenament necessari?", "per què em vaig deixar enredar amb tot això?" , "42195 metres els aguantaré?", ... No amagaré que conforme s'acosta el dia, més "rum rum" tinc a l'estómac, suposo que pel fet de que sigui la primera marató i que desconec totalment la distància em fan estar així. Em va passar el mateix al fer el salt de 10 a 21 km, però clar, de 21k a 42km ja és més exagerat i molt més aventura, no és comparable.
En total han estat 14 setmanes dedicades, 830 kms entre entrenaments i curses de preparació, moltes hores dedicades, dies amb més o menys ganes però que s'havia d'estar allà cumplint, ... Vull aprofitar per agraïr al Xavi Varias tots els consells que m'ha donat, he pogut aprendre i de pas conèixer més d'aquest món. És necessari deixar-se aconsellar per portar uns entrenaments estructurats i amb una mica de sentit i més per un principiant com jo.


Ara només queda disfrutar-ho tan com pugui i com que suposo que hi haurà moments de crisi i patiment, a apretar les dents, ser fort mentalment i pensar que he empleat moltes hores per aconseguir això.


La marca és el que menys em preocupa, aniré al ritme que em senti còmode, suposo que al voltant de 5' el quilòmetre i com em diu tothom, a ser fort a partir del 30, que és allà quan diuen que comença l'autèntica marató. Si trobo el famós mur prometo que l'intentaré tirar al terra com sigui i sino el trobo doncs tiramilles endavant.
Fins dilluns, on espero poder dir que "sóc maratonià".

divendres, 3 de desembre del 2010

A una setmana vista

Penúltima setmana de preparació i els nervis per moments van en augment. He passat de 5 a 4 entrenaments setmanals i em dóna la sensació com si estigués perdent forma, però pel que em diuen és normal aquesta sensació, on ara toca baixar el ritme i dedicar-se a mantenir tot el que s'ha treballat.
Dilluns havia de fer uns 60' de trot, però com que hi havia el clàssic pel mig, vaig preferir passar-ho a dimarts i fer-ho ben fet que no pas amb presses. Així doncs, dimarts sessió de 60' de trot amb abdominals i uns estiraments per acabar la feina. L'endemà dimecres després d'un calentament, 40' a ritme de marató per acabar de nou desaccelerant i més estiraments.
Dijous nou descans per tornar divendres fent uns 8 kms de treball(a 4'42'') acompanyats d'un calentament i uns 10' molt suaus.
La setmana s'ha acabat avui diumenge amb un rodatge de 16km tranquilets( a 5'23'') per no desgastar més del necessari. Ritme còmode però fent uns últims 4 kms una mica més rapidets.
Tanco la setmana doncs amb 51 kms. La que ve ja quasi serà de descans total, 3 trots per estirar cames i fer 4 estiraments i sobretot desgastar el mínim. El dia D està a tocar, tinc ganes de que arribi ja i veure què és això d'una marató.