Seguidors

dilluns, 3 de novembre del 2014

Mitja de Cunit

Era la primera presa de contacte amb l'asfalt després d'11 mesos sense quasi trepitjar-lo. A més a més surto d'una lesió, de la que encara tinc alguna molèstia, cosa que ha fet que només porti 3 setmanes d'entrenament i hagi anat molt en compte de no passar-me de rosca amb el genoll.

L'objectiu bàsic, no us enganyaré, era acabar la mitja sense grans molèsties al genoll i poder gaudir novament d'una cursa. No m'importava el temps, la qüestió era poder córrer 21,097 kms seguits.

I així va ser, tot va anar força bé, encara que com era d'esperar els últims 3-4 kms se'm van fer una mica llargs. La falta d'entrenament i la forta calor em va passar factura, però ja m'ho esperava. Al final 1h34m11s i satisfet perquè havia fet un pas, tornar a córrer.El més important fou que el genoll m'aguantà la mitja sencera i això em dóna confiança de cara al futur.

Dissabte passat vaig fer la tirada més llarga abans de la marató : 25 kms, sobre 4'50''. Ara mateix penso en fer 42kms i no m'hi veig, però suposo que és trobar-s'hi, la motivació del dia, córrer amb més gent, ... S'hauran de conjuntar els astres perquè el dia 30 surti una marató digna, trobar el ritme idoni, no passar-se de rosca i anar cremant quilòmetres. Quan parlo de digna em refereixo a acabar-la mig sencer. Ja no parlo de cap temps en concret, no aspiro a res i només la vull anar a gaudir.

De moment aquest diumenge nova mitja, a Corçà, prop de Girona. Sense cap pretensió, intentar sortir més o menys per fer entre 1h32-1h34 i trobar-me còmode, no em vull exigir més.
Si la cosa va bé i en surto satisfet, a l'Espirall ja miraré de posar una marxeta més.


dimarts, 7 d’octubre del 2014

En fase de recuperació

Estic aquí de nou, espero que per quedar-m'hi. Ha plogut molt desde que vaig fer la VCT. Pel camí el Trail d'Ulldeter, unes vacancetes , la marató de Berga i la decepció de no poder participar a la UltraPirineu.
La Marató de Berga va ser la meva tomba. Dues setmanes abans de la marató notava unes molèsties al genoll dret que m'impedien, en certs dies, entrenar amb normalitat, però no li vaig donar molta importància. Pensava que seria alguna cosa passatgera. Vaig anar a Berga i la veritat és que em trobava molt bé fent el tram més difícil de la marató en bones condicions. Els 30 primers kms els vaig treure molt bé i super motivat.
Però va ser iniciar el tram on es podia córrer fins a meta i allà les molèsties em van fer la guitza. No podia córrer, només deixar-me caure i el meu ritual a partir de llavors fou caminar, parar, estirar, deixar-me caure molt suau, parar, estirar , .... Els quilòmetres costaven molt de passar i lògicament molts corredors em van avançar, gent que en meta em va arribar a treure 40'!!!
En resum, un calvari. El resultat : una tendinitis rotuliana de cavall que arrastrava de feia uns dies i que a Berga la vaig agreujar més.
Conseqüències : UltraPirineu (el repte de l'any) a tomar vent que dic jo i a recuperar-se el més aviat possible.

I en aquestes estic, i sembla que començo a veure una mica de llum. Durant aquestes dues últimes setmanes he anat fent molta BTT, l'únic que podia fer, fisio i exercicis per reforçar. Sóc un deixat en aquest aspecte i a partir passaran a formar part de la meva dieta.
Dissabte vaig tornar a córrer per primer cop, 25', suaus, molt suaus, per agafar moral. No vaig notar dolor, ja era un pas. Diumenge ja vaig arribar fins a 43', un pèl més ràpids i tot en ordre també.
I avui dimarts 50', 10kms. Volia arribar als 60', però he parat, notava un petit dolor i he dit prou per avui. Haig de tenir paciència i pensar que el final del túnel està a prop, i ser positiu.
Pel davant em queda una mica d'asfalt per acabar l'any. Alguna mitja vull córrer i com no, tornar a fer la Marató de Donosti.


divendres, 13 de juny del 2014

VCT (Volta Cerdanya Trail)

Dissabte 7 de Juny
88kms , 14h53'06"
Alp-Puigcerdà


Primera gran prova de foc en el món de les Ultres que m'esperava a la Cerdanya. Després de fer al març 70kms a Xerta, aquest ja era un pas una mica més gran. Més quilòmetres, més alçada, un pelet més de desnivell positiu global i sobretot més calor.

I no arribava precisament en les millors condicions, una inoportuna diàrrea em van fer encendre les alarmes. 
Al briefing previ ja em vaig acollonir. En una xerrada introductòria molt interessant de l'Emma Roca el primer que va dir era que era bàsic hidratar-se els dies previs , però que anéssim amb compte amb els isotònics que no ens produíssim diàrrea, cosa nefasta pel cos per la pèrdua de líquid que podia comportar. Vaig pensar, sabrà del meu estat ? No m'havia passat mai, no era canguelo previ, no pas, estava amb moltes ganes per descubrir això de les ultres. 
Escoltàrem totes les interessants explicacions que ens donaren i un cop el peix estava venut, vam enfilar cap a casa del Josep i la Montse a  Bellver. Moltes sortides prèvies de cap de setmana havíem compartit amb el Josep abans d'aquesta cita. De fet ja vam anar a Xerta plegats, havíem fet entrenaments per Montserrat, per la Muntanyeta, pel recorregut de la Cavalls de Vent,.. 

Dissabte al matí sona el despertador sobre les 6'30. Bé, mentida, no sona, que ja m'havia despertat bastant abans, no tenia més son, tenia mal de cap i com no, la panxa remoguda. No era el millor presagi per estar tantes hores perdut per la muntanya ... En fi, que vaig esmorzar i un cop tot enllestit, camí a Alp. 

Un cop a Alp,  ens reunírem amb el tercer membre de l'expedició, el Joan Torrents. Pel Joan era la seva primera Ultra, el màxim de distància que havia fet era 7 Cims, 58kms. Però vaja, al meu entendre sobrat per fer una cosa així.

Hi havia una mica de nervis, no ho negaré. Nervis o ganes d'endinsar-se en un món desconegut , no sé com dir-ho. Decidim passar la primera prova sobre les 8'30 : el control de material. Estaves allà pensant: m'hauré deixat el DNI? el frontal el tinc, oi? Seran tiquismiquis amb la roba? ... Al final tot en ordre i un descans interior m'invadia el cos: seria de la partida. Quedaven uns minuts i ho vaig aprofitar per fer els últims preparatius i tenir-ho tot llest. 

Eren les 9 i es donà la sortida d'Alp, uns 200 i pocs corredors, tots amb la il.lusió de completar els 88kms, ja fos en 8, 15 o 24 hores. Cadascú tenia el seu particular repte i allà estàvem, per combatre la forta calor que es preveia i els kms i desnivell que havíem de superar. Contadors a 0 que sortim.


Sortírem de quasi el final de tot i vam deixar que s'escapessin el Toti Bes i la Núria Picas, llàstima. Ja no els veuríem més ... I ja començàrem mirant amunt, destí a la Masella primer i posteriorment seguint encara un pèl més amunt, fins quasi els 2000 metres. Per començar doncs, uns +900 metres en 7 kms. Ens preguntàvem si el ritme era adequat i sí, no forçàvem en cap moment, eren molts quilòmetres per davant i molta guerra que quedava. La xixa que queia era considerable i xino xano aconseguírem el primer control, a la Masella. Però encara quedaven uns +200 per superar, amb algun bon rampot que et deixava fregit fregit. 
Un cop aconseguida la cota màxima, baixada tècnica per començar, per després ja per un terreny més còmode arribar a Urús. Molta comoditat de moment, el primer descens havia estat divertit i les sensacions fins al moment eren bones. 


Era moment d'hidratar-se i menjar alguna cosa, poquet perquè l'avituallament tampoc donava per massa. És un aspecte que a mi personalment em va decepcionar bastant, el tema avituallaments. Beguda calenta, poc tiberi, sense fruita fresqueta, ... Vaja, és la meva humil opinió.

El proper destí era arribar fins al refugi de Cortals de l'Ingla. Un tram exigent, de 12 quilòmetres i on vaig començar a notar que la cosa no anava massa fina. Vaig patir una petita caiguda sense conseqüències i en marxa un altre cop, coses que passsen ... Pel mig del bosc i amb una ombra que s'agraïa, arribarem al refugi de Cortals i el meu cap barrinava que alguna cosa no funcionava del tot bé.

De Cortals a Bellver de Cerdanya, just a partir de la Font d'Ingla, fou un tram de descens a ple sol i sense cap mena d'ombra. Allà vaig anar deixant novament comentaris d'arribar a Bellver i evaluar el meu estat, ja que em notava dèbil, que no estava bé i que la calor m'estava matant. El Joan i el Josep mentrestant m'intentaven treure aquesta idea del cap. El Josep, un tio ben curtit, sabia molt bé que les ultres són uns constants puja i baixa en la ment d'un corredor i que ara pots estar mig enfonsat però al cap de 30' podies estar eufòric. I fet i fet, sobre les 13'30 arribàvem a Bellver i allà ens preníem el primer descans, foren uns 20' de calma, per menjar, beure, fer les necessitats(cony de diarrea) i recuperar forces. 

Amb aires renovats, ens vam posar a caminar una estona. Sota aquella canícula i amb el menjar a l'estómac, va ser la decisió més adient. Era un altre tram lleig lleig, fins a Nas (km.37)  poca història, uns quilòmetres més cremats i jo seguia sense estar molt a gust. Després ja vam començar a córrer i arribàrem a Prullans (km.46), el següent punt de descans i on vaig veure per primer cop la Maria, el Sergi i la Neus. No feia massa bona cara, però un altre cop vaig tenir temps de refrescar-me i descansar una mica. Ja havíem recorregut una mica més de la meitat i no podia plegar, pensava en el següent punt, Talltendre, fer 7kms més i veure com arribava. Passar els quilòmetres, les hores, que anés passant la calor, potser tot això m'ajudaria moralment. 


Tot i que a Prullans el Joan hi va arribar algun minut abans, vam tornar a reemprendre de nou els 3 plegats, camí de Talltendre. Això sí, abans de sortir, control de material per part de l'organització. 


Les pujades començaven a ser un petit calvari i fins a Talltendre, on vam tornar a parar uns 15', no vaig recuperar-me una mica. Trobada novament amb tota la tropa, feia patxoca: la Montse, parella del Josep; uns grans amics com la Neus i el Sergi; la Foix, dona del Joan, amb les seves nenes, la Jana i Mariona; la meva parella, la Maria, que segurament deuria patir bastant, no em va veure massa bona cara; i gràcies també al Joan i l'Anna, una sorpresa també veure'ls per allà. Veure a tots els coneguts com van fent el teu seguiment és un "subidón" important. I crec que a algú se li feia la boca aigua de no estar amb el dorsal corrent ...

Arribats doncs a aquest punt pensava: 53kms fets, un tram ara a priori favorable fins a Meranges i allà últim esforç amb la pujada al refugi de Malniu. Vinga! 
Així que de Talltendre a Meranges em vaig refer, tampoc era per tirar cohets, però un tram que es preveia llarg el vam fer molt i molt ràpid, arribant a Meranges sorprenent als nostres propis seguidors, que ens esperàvem molt més tard. La cara m'havia canviat una mica, tot i que era conscient que no estava bé. Però coi, després de 67kms, ara ja no podia fer figa. Quedava potser l'obstacle més difícil, 3kms i uns +600. Després de menjar alguna coseta, tornàvem a la càrrega. 

La pujada fins al refugi de Malniu se les treia. Com deia abans, en 3kms es guanyaven 600 metres d'alçada. Se'm va fer molt dura, allà em vaig donar compte que en les pujades les cames ja no donaven per més, els quàdriceps a punt d'explotar a cada passa i els bessons igual. Un autèntic calvari, però no em podia rendir, ja que un cop a dalt quedava el més senzill, la baixada llarga fins a Puigcerdà.
En una hora clavada vam arribar al refugi, havia patit molt en les parets més verticals, en ma vida havia tingut aquesta sensació. Pensava, per molt que arribis a dalt, amb aquest estat estaràs 10 hores per arribar a meta. 
Un cop dalt, petita parada, 4 moviments a les cames per part del Joan que em van donar una mica de vida, posar-se el paravent, frontal i a continuar, que allà parats començava a fer rasqueta. Devien ser cap a les 21'35 quan arrancàvem de nou, encara aprofitant els darrers moments de la llum de dia i amb les ganes d'arribar com abans millor a Puigcerdà. Bé, pensava, sino puc córrer tardaré una mica més ... Però ves per on baixant em vaig tornar a sentir còmode, aquells moments de patiment i que m'havien dit deixa-ho estar, es van convertir en just el contrari. Quin goig encendre els frontals i córrer per aquells paratges, al.lucinant! Nosaltres sols sota un cel estrellat i seguint les senyals del marcatge de la VCUF. 
En un no res fèim cap a Guils-Fontanera on ens esperava de nou tota l'afició. Fou una paradeta més breu, es notaven les ganes que teníem d'acabar. Vaig deixar els pals a la Maria, jo ja no els faria servir més, i cap avall de pet.


El got ja es veia quasi ple. Quedava superar un últim obstacle, una baixada tècnica fins al poble de Guils que se les tenia i després ja deixar-se portar per trams de pista i asfalt fins al centre de Puigcerdà. Sense masses ensurts vam deixar enrera aquesta part més tècnica i ja divisàvem les llums del poble de Guils. Última parada, breu, i tornem-hi, Puigcerdà ens esperava.

L'arribada a Puigcerdà com no, dura, en pujada i amb el regal de no sé quants esglaons. Però vaja, un regal, perquè al cap i a la fi s'agraeix aquest final, fer un darrer esforç i acabar de donar-ho tot. Superats els esglaons , entràrem els 3 plegats, on la nostra particular claca ens esperava.  VCT completada :  14 hores 53 minuts, 7 minuts abans de la mitjanit. Primera Ultra a la butxaca i gran experiència l'adquirida. Diuen que quan es pateix s'assaboreix tot molt més i us puc assegurar que és així.
Des d'aquí només puc tenir paraules d'agraïment cap al Josep i el Joan, ja que em van ajudar a continuar i a fer veure que una cosa d'aquesta magnitud comporta molts alts i baixos.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Trail de Xerta

Després de molt de temps , tornem a fer una petita entrada per comentar els últims aconteixements.

Va caure el trail de Xerta, 70kms i +4000, una jornada que passaré a recordar com el meu bateig en proves de llarga distància en muntanya. No havia passat mai de 58kms, el que dóna de sí els 7 Cims, però haig de dir que comparar 7 Cims amb el Trail de Xerta és com comparar peres amb taronges. 7 Cims s'adapta més a un perfil de corredor asfalteru, amb molt de tram per córrer bé mentre que Xerta no té res a veure, pedra, pedra i més pedra. No havia vist mai tanta pedra junta, :-).






No arribava en les millors condicions, poca bondat entrenant, mandra, deixades, i una petita contractura a l'isquio esquerra i tenir els bessons molt carregats no eren un bon presagi de cara a aguantar 70kms i tot el tute que m'esperava.  Però vaja, de vegades quedem sorpresos de la resistència del cos humà i a Xerta
no en va ser una excepció.
Sempre acompanyat pel Josep Saumell, vam fer tota l'etapa plegats, era el pacte, a no ser que algú dels dos no pugués continuar pel motiu que fos. Ell ja l'havia fet, me n'havia parlat molt i molt bé i em va mig enganyar, tot sigui dit. Però li agraeixo, va valer molt la pena i repetiria. Bé, això segurament no ho vaig dir just en
el segon + 1 de finalitzar la cursa, jeje. Ens passa sempre "mai més faré una marató" i al dia següent ja estàs buscant on fer la propera.

El trail, tal com diuen ells la cursa de dissabte, espectacular. Un asfaltero com jo ha de reconèixer que anava una mica perdut, a l'aventura, conscient que allà la gent era d'un perfil una mica diferent al que estic acosumat a trobar-me en una marató d'asfalt, que tenia i tinc moltes limitacions en muntanya, ...
M'ho vaig prendre com una excursió de moltes hores. De fet ve a ser això, no? Córrer suau quan es pot i caminar i caminar llargues estones. I entremig menjar i menjar com el que més.

Haig de dir que per ser la primera no va estar malament, els paisatges espectaculars, el tracte rebut per part de tots els voluntaris un 10 o més, la companyonia amb la resta de corredors excel.lent, ... Llàstima a nivell personal de no haver arribat en bones condicions i estar a cada passa que feia amb el dubte de com em respondria el cos. De fet, vaig tenir uns moments de crisis cap al km.30-35 on veia bastant fotut poder continuar ( els bessons se m'estaven carregant molt), però va ser arribar a un avituallament , menjar, beure i fer uns estiraments i tot aquell dolor que m'apretava va anar desapareixent i no em va molestar més en la segona meitat de la cursa.

Per estrany que sigui, ens va venir un "subidón" coronant el tercer pepino del dia. És el que dóna tants i tants kms, que tens moments de tot. Allà dalt vam conèixer al Jordi, a qui no vam deixar ja fins arribar a meta. Va ser de gran ajuda i ens va guiar perfectament, marcant el ritme, constant i com deia ell "sin prisa pero sin pausa". Mica en mica ja anàvem veient que allò ho teníem mig a la butxaca i que el pitjor ja havia passat. Les ganes d'arribar augmentaven, el plat de macarrons ja s'olorava. 

I arribàvem de nou a Xerta, encara de dia, 12 hores i 31 minuts després d'haver sortit, molt contents, i amb les cames força bé pel que podia haver estat.
Era el meu debut i jo crec que em podia donar un aprovat, anava amb molts dubtes, a aprendre i veure com funcionava tot allò. Segurament, d'haver estat bé, hagués pogut retallar molt més, i què? M'ho vaig passar de conya, em vaig fotre les botes menjant, gaudint d'uns meravellosos paratges desconeguts per mi. Què més podia demanar?

Content doncs per mi i pel Josep, que va rebaixar hora i mitja el temps de l'any passat.

Punt i apart, ara ja la vista està posada en la VCT de la Cerdanya. M'estic acabant de recuperar d'aquesta petita contractura que m'està fent una mica la guitza i no em deixa entrenar amb absoluta normalitat. Suposo que aquesta setmana acabaré de fer net i em permetrà mirar amb ganes tot el que em queda per davant.

A hores d'ara, tinc la inscripció confirmada a :

- 7 Cims el 4 de maig  , 58,6 kms i +2300
- La VCT el 7 de Juny  , 87 kms i +4400
- Ultrapirineu el 20 de setembre , 103 kms i +6300
- Marató de Donosti el 30 de novembre.

O sigui que toca posar-se les piles de nou per encara amb les màximes garanties possibles tot el que em queda pel davant.

divendres, 10 de gener del 2014

Planning 2014

Deixo de banda l'asfalt per un temps i em centraré en muntanya. No és cap inocentada, el 28 de desembre ja fa temps que ha passat. Un s'ha d'anar marcant objectius, petits reptes, per mantenir la motivació al màxim. Abans de fer la marató de Donostia ja tenia més o menys clar que al 2014 provaria la muntanya. Crec que és el moment. Això no treu que cap a la tardor em busqui una marató d'asfalt, perquè segurament també em vingui de gust.

La Cerdanya, 7 de Juny és la data , concretament la VCT ( Volta Cerdanya Trail) , 87 kms amb 4400 de desnivell positiu. Serà doncs el meu petit repte d'aquest 2014, intentar fer-los a ple rendiment segons les meves possibilitats.


Pel camí però caurà segurament també el Trail de Xerta al Març, 70kms i +4000. Seria la meva 1ª Ultra, cert, però aniria amb la idea de prendre-m'ho amb calma i aprendre tot el que pugui en un terreny en el qual no hi estic acostumat.

Us detallo a continuació una mica la resta de curses/marxes que tinc pensat fer fins el 7 de Juny.

- Cursa de les 4 termes a Mont Roig del Camp o Botifarunner
- Trail de Xerta , 70 kms +4000
- L'Encatanda de Guardiola de Font Rubí
- Marxa Molins - Vilafranca
- 7 Cims

Desde la marató de Donostia poca cosa, alguns rodatgets molt suaus, vaig córrer també la cursa dels Nassos de Sant Sadurní, he provat un parell de dies les raquetes de neu, una sortideta molt suau per Montserrat i poc més. Aquesta setmana ja m'he posat les piles de nou fent bàsicament rodatges de 40'-50'
i ho rematarem aquest cap de setmana, dissabte fent el circuit Negre de les Gunyoles, cosa que ja em suposarà estar almenys 1h 40 minuts caminant/corrent, i diumenge repetirem sortida per Montserrat per tornar a sumar uns 20kms i +1000 positius.

Serà un 2014 distret i l'encarem amb moltes ganes. Vull descobrir el món de les Ultres de muntanya, de moment les de menys de 100kms, crec que m'agradarà, és una percepció que tinc.