Seguidors

dimarts, 5 de setembre del 2017

CCC ( Courmayeur- Champex Lac - Chamonix ) , 101 km 6100+

Tercera visita a Chamonix, aquesta ja per córrer la germaneta de la UTMB : la CCC . Per qui no ho sàpiga són 101 km amb 6100 metres de desnivell positiu. Es comença desde la població de Courmayeur ( just a l'altra punta del túnel del Mont Blanc), recorrent tot el massís del Montblanc, passant per la població suïssa de Champex Lac i acabant a Chamonix.

Pel que vaig poder veure els dies previs, allò era alguna cosa més que una cursa. Un esdeveniment amb gran ressò mundial, potser el que més en el món del trail running. PTL, TDS, OCC, CCC, UTMB, la YCC per les futures promeses, tot un reguitzell de proves amb les grans figures d'aquest món. Gent de 90 i pico nacionalitats arreu del món, tots amb la il·lusió de participar en aquesta festa.
El perfil de la CCC és aquest.
perfil CCC

La part italiana de Courmayeur al Grand Col Ferret; la part suïssa fins a coronar Catogne i la part francesa de Catogne fins a Chamonix. Un recorregut espectacular, coneixia el terreny de Bertone a Champex Lac i la baixada final de la Flegere a Chamonix. Tot això ho vaig poder fer al trekking del Montblanc fet al 2015.
Les previsions meteorològiques però no eren bones, es preveia un canvi de temps el dia anterior a la cursa, com així va ser. Les temperatures van caure en picat i la pluja va aparèixer. Dijous, el dia abans de la cursa, se'ns comunica que finalment el recorregut no es veurà alterat i es farà tot sencer. Doncs bé, que sigui el que Déu vulgui.

Arriba el dia D. A les 7 del matí havíem d'agafar un autocar de la organització que feia parada just davant on dormíem a Les Houches i que ens portaria directament a Courmayeur pel túnel del Montblanc. Tot en ordre, ben organitzat i arribant al poble italià amb molt de temps de marge, on per cert, lluïa el sol tal com es preveia.

Surto en la primera onada : els dorsals 3000. Per un pèl, perquè jo tenia el 3908. Pel que vaig deduir anava ordenat pel ranking de la ITRA. Així que els dorsals 3000 al 3999 sortien a les 9; tots els 4000 a les 9'15 i els 5000 a les 9'30. Per una qüestió d'espai a Courmayeur bàsicament, si no haver fet la sortida de cop hagués estat un caos. En total sortim 2155 corredors.
Abans de començar , sonen els himnes oficials de França i Itàlia i s'anuncia un petit canvi al recorregut. Els últims quilòmetres de la pujada final a la Tete Aux Vents queden cancel·lats, ja que es preveien temperatures de -9º i neu. Així doncs el perfil de cursa va quedar d'aquesta manera, cosa que jo i crec que tots desconeixem a la sortida.

Estic enmig del grup i em prenc la sortida molt relaxat, tal com tenia pensat. El meu objectiu bàsic és acabar-la. Sé però que si no tinc cap contratemps puc estar en les 18 hores, però per no marcar-me objectius massa ambiciosos em vaig preparar uns temps de pas de 20 hores perquè els de casa ho poguessin anar seguint i no patissin tant :-) . Tenia en ment doncs alguns temps de pas sobre aquestes 20 hores per sempre tenir una referència en ment.
Passem pels carrers de Courmayeur i ràpidament anem enfilant amunt, sempre en asfalt. Quan pica em poso a caminar sense cap mena de vergonya, mentre molta gent, suposo que per l'eufòria inicial, segueix intentant córrer. Però bé, cadascú sap el que es fa. Jo a lo meu.
Quan comencem a agafar el camí, allò ja es torna en fila de 1 i aquí ja no queda més que anar fent amb paciència al ritme que et marqui el de davant.
Avançar és molt difícil i ni m'ho plantejo, prefereixo anar tranquil, conservar energies, que això és molt llarg. A mitja pujada ja començo a notar que el paravent em sobra i me'l trec, quedant amb màniga curta mentre anem guanyant alçada. És la pujada més llarga del recorregut, però al ser al principi la fa més suportable. Així que com qui no vol la cosa en 2 hores i 11 minuts passo pel cim de la Tete de la Tronche, sostre de la cursa amb 2570 metres. Posició 498 i 19' per sota del temps que havia calculat, ja que suposava que el fet d'anar molt tranquil i amb la gentada que hi hauria ho passaria amb 2 hores 30 minuts.
La baixada fins al primer avituallament, al Refugi de Bertone, és ràpida. Són uns 4 km que passen volant i amb 27' més em planto a Bertone ja remuntant algunes posicions (465). Primer pit stop breu, carrego una mica d'aigua, bec una mica de Coca Cola ( això que a mi no m'agrada), endrapo algunes galetes salades i me n'emporto algunes de mantega pel camí. Gran descobriment aquestes de mantega, em van encantar. El que venia ara per davant ho coneixia una mica del trekking que vam fer al 2015. Uns 7 km amb quasi 300+ i on es podia córrer bé per bons camins, sempre amb el massís del Montblanc a l'esquerra. Segurament és el punt de la ruta on tens el Montblanc més a prop, encara que estava tapat pels núvols i no el veig.
Vaig molt conservador, sé que queda molt i no vull malgastar forces que després pugui trobar a faltar. En poc més de 58' però arribo al refugi de Bonatti, ho feia més lluny i em va sorprendre arribar-hi més d'hora del que pensava. 22 km fets, 3 hores 36 minuts de cursa i posició 414. No escatimo perdre temps en cada avituallament, tinc clar que m'ho haig de prendre amb calma, beure bé i alimentar-me sovint.
Deixo Bonatti enrera, ve la baixada fins a Arnouvaz, on hi ha el primer avituallament important. Un tram clarament descendent, que es fa bé, tot i que en alguns llocs a fila de 1. Arnouvaz és el primer punt clau, allà s'ha de sortir fresc per encara la pujada al Grand Col Ferret. En 4 hores 18 minuts hi arribo, primer lloc on es nota el calor de la gent, ja que és un punt on els acompanyants hi poden arribar bé amb el cotxe. Posició 393. Les opcions per escollir menjar i beguda són molt variades, un luxe.
Surto de la carpa i començo els 4,5 km fins al Grand Col Ferret, el pas fronterer d'Itàlia a Suïssa. Els primers 2 km són un pèl més suaus, on et deixen al costat del majestuós Refugi Elena. A partir d'aquí, la cosa tira més pel dret, amb 2 km més on quasi guanyes 500+. A mesura que vaig pujant la boira va en augment. Segueixo amb màniga curta, però ja noto que si la cosa segueix així hauré de tornar a posar-me el paravent. La pujada la faig bé, tranquil, al meu ritme i seguint amb la progressió. Mentre la boira es va cada cop espessint més, començo a divisar el coll i amb no res m'hi planto. Això sí, no hi ha temps per badar, ara realment sí que fot molta rasca i només començar a baixar em paro i ara sí em poso el paravent. Dubto inclús de posar-me també els guants, però ho desestimo.
Per cert, al Col Ferret , km quasi 32, hi passo en 5 hores 28 minuts, quasi 1 hora de marge amb el planning de 20 hores que m'havia marcat. Penso per dins que "de moment" anem bé, la cosa va girant rodona. Posició 356.

A la baixada, que és realment on es pot córrer i puc aprofitar més aquesta part, és per contra on m'ho segueixo prenent amb molta cautela. Fins a la Fouly queden uns 10 km i no m'exprimeixo ni tampoc trobo aquell punt per aconseguir exprimir-me. A estones camino, a estones arranco, però no tinc aquella sensació d'aprofitar els km aquests per treure'n tot el suc possible. Potser és que vaig amb por de passar-me de ritme i després pagar-ho.
A la Fouly, punt quilòmetric 41,5 , hi arribo amb 6 hores 28 minuts, molt per sota de les 7 hores 55 minuts que m'havia marcat. Quasi una marató de muntanya de 2800+ en 6 hores 28 minuts. No està malament, i això que queden 60 km per davant encara. Posició 352, o sigui que en 10 km de baixada, on havia a priori de tirar, només guanyo 4 posicions. Tinc aquesta sensació en cursa i amb resultats en ma em queda constatat.
5' d'avituallament per carregar piles a la Fouly i objectiu a la vista, Champex Lac al km 55. 14 km per davant, on es segueix baixant durant bona estona per asfalt, per després encarar quasi 500+ abans d'arribar a Champex Lac.
Comencen a caure les primeres gotes quan estic a punt d'arribar a Champex. Pel que havia pogut seguir en la meteo els dies abans, a partir d'aquest punt la climatologia no seria tan benèvola. Aconsegueixo Champex i entro a la carpa de l'avituallament. Tinc clar que aquest punt és parada obligatòria, repòs, alimentar-se bé i quan em noti bé, cap amunt i a seguir. Agafo el plat de macarrons, em prenc un recuperador que porto a sobre i m'assec a menjar. Tinc la sensació d'estar a la guerra, aquelles pelis que veus amb ferits, la gent fent assistència, cares llargues, ... És el km 55 i la CCC comença a passar factura. Per la meva part, ves, no em veig súper, però tampoc em veig ni ferit, ni mutilat ni res per l'estil. Porto 8 hores i 10 minuts, no veig res fet, però sí que ho veig més a prop, tot i que tinc la sensació que amb el que queda per davant, la nit, l'empitjorament de la meteorologia, el cansament, ... tot plegat es faria molt feixuc.
25' després, la meva feina a Champex ja ha acabat, així que decideixo arrancar, això sí, havent-me posat ja l'impermeable en substitució del paravent. Surto de la carpa i el fred que em penetra al cos és tal, que haig de parar sota una teulada, treure'm l'impermeable, posar-me la tèrmica, de nou l'impermeable i de pas els guants. Plou i fa molt fred, són les 17'30 de la tarda i penso que amb el que queda per davant ...
Queda un petit tram generós de 5 km i a partir d'aquí 3 pujades i 3 baixades, quina pitjor no ho sé, s'haurà de veure.
La primera d'elles és la Giete, quasi 700+ en 5 km. No sé què dir, aquella sensació de, em poses això davant, doncs vinga ho farem. Llarga llarga la pujada, pensava que igual no tenia fi perquè no acabava mai. Entre els núvols, la pluja ,la fina boira, tot plegat ho feia un paisatge de pel·lícula de por. Era qüestió d'anar seguint el camí, les cintes i escolta, ja arribarem dalt. Això sí, quan sembla que ja comences a baixar et canvia la cara. Encara sense frontal al poc de començar el descens arribo a un petit refugi, cabanya, sento música, penso, l'avituallament de la Giete? Yes, km 67. Un control simple, aigua i poc més, res de menjar, el sòlid m'espera a 5 km avall, a Trient. Una baixada al principi amb una mica de fang, després un tram de pista per acabar fent "esses" per un bosc i arribar a Trient, apurant sense frontal la poca llum que quedava. Km 72, 11 hores i 14 minuts i posició 335. Aquí torno a fer un descans. Dos plats de sopa amb fideus senten de conya per entrar en calor. Veig molta gent ja apurada, més ferits de guerra. La CCC segueix deixant seqüeles, el clima, el pas dels km, tot suma i s'acumula. Allà penso interiorment que seré finisher, no val confiar-se, però amb 28km per davant i el marge d'hores que tinc, sé que sino tinc cap contratemps podré acabar la cursa. Vaig amb 2 hores de marge sobre les 20 hores i ja començo a pensar més en esperit competitiu, cosa que fins en aquest moment no havia fet. La confiança de veure't bé m'hi fa pensar.
13' després, surto de l'avituallament, amb el frontal ja encès i plovent novament. Buff, seguim.
Sobre el paper 5km més i 800+ per davant, ja de nit, amb la pluja calant a estones i ja no saps què coi trepitges, si tolls d'aigua, fang, ... Fred fred excessiu no tinc, vaig ben cobert i no em cala. Pujada dura, crec que una mica més que l'anterior, però per sort és de nit i no veus massa cap on puges. Quin consol! :-). Així que et deixes portar i vas fent. Avanço gent, bona senyal, i segueixo concentrat. Es fa llarg, ferragós, de vegades costa arrancar en algun petit descans, però no defalleixo. No recordo massa la part final de la pujada, ja em perdonareu, però en canvi la baixada sí que es fa molt pesada, plena de fang, amb boira i on costa mantenir l'equilibri i molt més encara poder córrer. Vaig amb mesura, sé que baixant sóc poca cosa i amb aquestes condicions encara menys. Alguna relliscada faig i llepo, però res greu. Maleeixes el fang fins a extrem de fotre algun crit d'estar fins els pebrots, però per sort en algun moment s'acaba tot això i entres en una pista més fàcil i un sender per bosc que et deixa a les portes del cel :  Vallorcine , km 83. Arribo en 13 hores 31 minuts , posició 309.
Vallorcine, un pas menys per arribar a Chamonix. Nou avituallament gran per menjar el que sigui. Mmmm, torno a la sopa? Gana no tenia massa. Així que dóno un tomb per la carpa i miro què hi ha i què em pot venir de gust. Oohh sorpresa, veig cafè i al costat llet!!! Sí sí, llet. Un tallat? Doncs sí, trec el got que portava, em poso una mica de cafè, ho acabo omplint de llet, sucre i cap dins. Buff, quin goig! Tan goig que me'n prenc un altre. A continuació un tros de pastís de xoco i em dic, estàs servit. M'he quedat a gust i sé que queda poc per meta i a més amb la retallada que havien fet a la última pujada penso que no eren 101 km , sino 4-5 menys. Total, que abans de sortir d'allà miro els km que queden fins a la Flegere i posa 11, quan jo compto que haurien de ser alguns menys. Que estrany, marxo pensant que el que treuen per un lloc ho afegiran per un altre. Deu ser això, que al final hauran compensat els quilòmetres per un altre costat. És igual, no hi penso més i segueixo.
És sortir de la carpa de l'avituallament i dic coi, què passa. Les cames van soles després de 83 km. Estic com a nou. Penso igual és una cosa passatgera però mentre duri aprofita-ho. I començo a tirar i tirar amb ganes i avançar i avançar corredors en el primer tram de pujada moderada. Fins al Coll des Montets són uns 6km que van pujant però de manera suau. A partir d'aquí pica més i al cap de poc comença una baixada molt difícil que no m'encaixa en el perfil que tenia al cap. Un tram de molta pedra, arrels, lent, molt vertical i on és fàcil deixar-s'hi mig turmell o el que sigui. Feixuc, pesat, per després tornar a començar de nou una llarga pujada que em portaria cap a la Flegere. Ja començo a pensar que tot això ho han fet per compensar el desnivell que es perd a la Tete Aux Vents, com així va ser. Però és igual, jo em segueixo trobant sencer i confiat, veus que queda poc i la confiança ja és total.
Després de molta estona i pensant que allò s'havia allargat molt, el camí s'obre i es comença a fer la pujada final per una ampla pista. Ep, allò ja em sonava i a dalt de tot ja es veia la Flegere. Una mica més d'esforç i sóc dalt. Ni paro a l'avituallament, és l'únic que em passo de llarg. No em feia falta, sabia el que quedava, tot baixada. La Flegere, posició 269 i 15 hores 52 minuts de cursa. 8 km queden i vaig amb la idea de baixar de 17 hores, ja posats ... Això està a tocar. El millor de tot, les sensacions de veure't tan sencer. La baixada comença per pista ampla per després tornar a entrar en un bosc i anar fent "esses". Vaig amb cautela, tampoc ens passem. Pedres, arrels, qualsevol mínim error, i més que no porto un frontal per tirar cohets, et xafa la història. Això sí, quan ja surto definitivament del bosc i el camí s'eixampla, avall que fa baixada i a acabar de cremar les naus. Corres i avances corredors que ni t'ho expliques, són d'aquelles coses que jo no li trobo explicació després de quasi 100 km.
Ja quan entro a Chamonix, sé on sóc i el que queda, el pas al costat de la riera i la fira del corredor i els 4 carrers del centre que havia caminat els dies anteriors. Ho gaudeixo, no n'hi ha per més. No ha estat fàcil, i quan t'ho curres més satisfacció et fa. Moltes hores invertides, ja sigui entre setmana arribant de la feina, ... O els caps de setmana, fer cims, rutes llargues, ... Però ho gaudeixes, no ho fas per obligació, i això és el més important.
Encares la recta final, aquella recta que has vist moltes vegades en vídeos veient com el Kilian, François d'Haene, Michael Lanne, Pau Capell, ... la creuen amb els laterals plens de gent i celebrant els seus èxits. Gent poca a aquesta hora, :-), però m'és igual, sóc finisher de la CCC, per un popular com jo, és de les coses que et reporta més satisfacció. Saps que no guanyaràs mai, que la teva victòria és superar-te a tu mateix, fer realitat petits somnis que et marques a la vida.
Arribo en 16 hores 42 minuts, posició 240, molt millor del que un podia esperar, content per haver acabat uns altres 100 km en una prova amb tant de prestigi com és la UTMB, amb gent de tantes nacionalitats i on un dorsal és molt difícil d'aconseguir.


a l'arribada

sota l'arc de la UTMB
Em noto bé, això és la millor senyal. Recullo l'armilla de finisher, ja la tinc, finisher de la CCC ! A partir d'aquí, tot molt fàcil i ben organitzat. Menjar, dutxa, transport fins l'apartament. De 10.
armilla finisher CCC
Passats pocs dies puc dir que físicament em trobo bé. Alguna petita molèstia però res greu. Per altra banda, el cap ja torna a barrinar certes coses pel futur, però és moment de calma i deixar passar una mica el temps. Viure experiències com aquesta et fa pensar més enllà, però no toca ara. Ara una mica de descans, segurament torni a jugar a futbol una temporada més (la última, això sí), però tampoc vull deixar de córrer perquè si no després haig d'arrancar de 0 i costa molt. Tinc clar que la vida són 2 dies i s'ha d'aprofitar al màxim amb tot allò que et faci il·lusió fer, que després no sigui massa tard quan ja no es pot.
S'acaba aquí la CCC, una aventura que va començar a finals de gener amb el sorteig i que acaba a principis de setembre. Una més a la llista !