Seguidors

dilluns, 27 de juliol del 2020

VGAP 5/5

5ª Etapa VGAP : 24/07/2020 St.Pere Sacarrera - La Granada, 46,1km 830+
7 hores 22 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: Turó del Gall- Santjust - L'Aguilera

Última etapa de la VGAP. A priori era la més curta, al voltant d'uns 38km.
Com no, el Sr Escofet ens torna a portar al punt d'inici de l'etapa, on ho vam deixar el dia anterior. El primer vèrtex del dia, el Turó del Gall, el teníem a poc menys de 2km, en una pujada fàcil per camí i una part final molt més vertical per una trialera. Un cop dalt, el vèrtex va ser molt senzill de trobar, i això que anàvem mentalitzats que hauríem de sortejar molts esbarzers per arribar-hi. El corriol estava net, cosa que va fer que fos molt fàcil accedir-hi.
Turó del Gall
A partir d'aquí, quedava descobrir una ruta nova fins al vèrtex de Santjust, situat prop de Sant Llorenç d'Hortons. Per optimitzar la ruta, era millor primer passar pel Santjust i després fer el de l'Aguilera, que no pas al revés, però aquest tram Turó del Gall-Santjust no s'havia explorat i anàvem només amb la referència de seguir la ruta del wikiloc. El recorregut marcava passar per la urbanització de Can Bou, però ja vam veure que sobre el terreny ens manava baixar per un torrent per després remuntar-lo. A simple vista, allò era inviable. Vam desistir i ja teníem clar que s'havia d'allargar el quilometratge per arribar al vèrtex. Així doncs, el regal extra ens va portar uns quants km de més ( en vermell el que hauria de ser, en verd el que va ser).
Però vaja, no quedava més remei que arribar al vèrtex. No va ser gens dificil de trobar, però el cop psicològic d'haver de fer tan de tomb, creuar 2 vegades l'urbanització de Can Canals per anar i tornar, la calor, ... tot sumava ja.
Santjust
Trobat el vèrtex, quedava trobar un bar. Els 2 que teníem més a prop estaven tancats. Ja és mala sort que 1 dels 2 ho estigués per baixa mèdica. Ens quedava una altra opció, ja de tornada i desviant-se una miqueta del recorregut : enmig de la urbanització de Can Canals. Ho vam intentar i vam tenir sort. Hidratació ràpida i avall, que encara devien quedar uns 20km per acabar. Tocava desfer una bona part del camí i mentalitzar-se d'arribar a Torrelavit.
Un cop a Lavit, nova parada abans d'atacar la darrera pujada cap al vèrtex de l'Aguilera. Sorprenent aquest per la seva alçada. Foto i avall.

L'Aguilera
8 km i VGAP enllestida. Comencem a baixar camí del Pla. Hi ha ganes d'arribar, queda poc i tot ja es veu molt a prop. I novament divisem un cotxe, una silueta, que es creua en el nostre camí just arribar a la ctra del Pla a Torrelavit. Punt de control de l'organització. El Sr Varias fent control de material i escoltant-nos cap a meta.Passem pel Pla i ja sembla tot de cara per completar la VGAP. El Roger m'obsequia amb un tomb extra pels voltants del Pla i per fi ataquem correctament direcció la Granada. Arribem a Santa Fe i comencem el circuit de la crono, aquest cop però caminant i en solitari. 
La Granada, per fi, 46km després. La que havia de ser l'etapa més curta en quilometratge, es va convertir en just el contrari. Coses que passen. 

En resum : 217km , 5100+ i unes 34 hores de joc real per fer aquesta VGAP en 5 etapes seguides. Es diu ràpid, potser no li donem prou valor a aquestes coses. Molt bona experiència viscuda junt amb el Roger, conèixer més de les nostres contrades i aconseguir realitzar aquest petit repte que ens vam proposar. 
Arribada a La Granada

diumenge, 26 de juliol del 2020

VGAP 4/5

4ª Etapa VGAP : 23/07/2020 Base Heliport Torrelles - St.Pere Sacarrera, 45,1km 1360+
7 hores 13 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: Clapí Vell - Clivilleres - Pujol d'Orpinell

Encarem l'etapa reina de la VGAP, la més "alpina", amb 3 vèrtexs per sobre dels 700 metres d'alçada.
Com no podia ser menys, el Sr Escofet ens porta molt amablement al punt de sortida, allà on ho havíem deixat el dia anterior.
Pujada per pista, sostinguda cara al Clapí Vell. Lloc conegut ja del 7 Cims, primer cim que es fa durant la marxa. 
Clapí Vell
Baixada ràpida fins les Dous, punt on aprofitem per fer una mini parada per refrescar-nos una mica. Fins a Font-Rubí queden uns 10km, amb bastanta pujada i caloreta. Passat Can Coral ens endinsem ja pel bosc per fer una baixada llarga i pronunciada que ens fa perdre bastant alçada, cosa que implica que l'haurem d'anar recuperant. Següent objectiu : el punt que creua la ctra de la Llacuna. Seria arribar allà i saber que queden uns 3km per Font-Rubí. Es va pujant constantment, en alguns moments alleugerits per les ombres i la petita brisa que va venint.
Creuem la ctra, veiem una Masia i una font, perfecte, bon punt per refrescar-se. Hi ha uns gossos, en principi no fan res, però ... Decidim vorejar la masia i tornar a agafar el camí per evitar-los, mai se sap.
Font-Rubí cada cop queda més a prop, és un punt important de l'etapa on tenim avituallament on hi ha ma mare esperant-nos.
avituallament Font-Rubí
Pa amb tomaquet, truita, fuet, sindria, vichy, aigua, cafe, no falta res. Portàvem 21km. Fem una bona parada observant tot el que hem fet durant aquests dies. "Si fa 2 dies esstàvem fent aquelles muntanyes d'allà davant", "mira el Castellot, el tenim allà". No deixa de ser curiós quan t'ho pares a pensar.
Bé, reemprenem la marxa camí del vèrtex de Clivilleres. El tenim a uns 7km, però no es fan durs. Ja veníem d'haver fet quasi tot el desnivell positiu i poc ens quedava per fer. Arribats al turó, costa una mica trobar el corriol d'entrada cap al vèrtex. Finalment, hi accedim. Un altre a la butxaca.
Clivilleres
Enfilem cap a St Joan de Mediona, baixadeta d'uns 4km per pista i un tram per corriol amb bastanta pedra on s'ha d'anar en compte. Un cop a St Joan, parada al bar del camp de futbol, refresc, contemplar com la gent es banya a la piscina i cap a dalt, en busca del següent vèrtex : Pujol d'Orpinell. La part inicial es fa còmode per pista fins que arriba una paret que em fa suar el que no està escrit. Superat això, catifa vermella fins el vèrtex, tot i que també està una mica amagat.
Pujol d'Orpinell
Després d'això, 1,5km de baixada i a dinar a les Pinedes de l'Armengol. Bé, aquesta era la idea, perquè a l'hora de la veritat estava tot tancat. Gran decepció. Eren vora les 3, a ple sol, amb el que decidim descansar 15', carregar aigua en una font i tirar els 5km que queden fins a un punt de recollida a prop de St Pere Sacarrera. Avisem a l'Enric que a les 16h serem allà.
I quasi ho clavem. Després de caminar i trotar durant aquests 5km, donem l'etapa per acabada. Eren les 16h i 5 minuts i arribem on es troba l'Enric. Tornem a casa, amb gana, però amb la feina feta. Després d'haver fet 45km i 1360+, ens quedaria una etapa final per sota de 40km per cantar l'alirón.
Queda divendres!

dissabte, 25 de juliol del 2020

VGAP 3/5

3ª Etapa VGAP : 22/07/2020 Castellet - Base Heliport Torrelles, 42,1km 640+
6 hores 13 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: El Serral - Turó de St Pau - Olivella - Castellot.

Tornem a Castellet de bon matí. Aquest cop ens hi acompanya el Sr. Escofet.
Es comença amb 8km plans fins al Serral, al costat dels Monjos. Cap complicació, de fet queda just darrera de l'antic Hostal Penedès.
El Serral

Desde aquell punt, ens anem acostant cap a Vilafranca, per la zona Esportiva i pujar a la muntanya de Sant Pau per trobar el segon vèrtex del dia que hi ha just a l'esplanada del restaurant El Cim.
Turó Sant Pau
D'aquí, camí a Pacs per camins rurals per arribar a Vilobí i fer una parada per esmorzar. Aquestes parades són bàsiques, més o menys a mitja etapa per poder recuperar forces pel que queda per davant.
Sortim a pel tercer vèrtex del dia, Olivella, que està molt a prop dels pèlags de Vilobí.
Olivella
D'aquí,uns 10km fins als peus del Castellot. Carreteres interiors i caminets per conèixer més barriades de la nostra comarca. No es fan tan dur com podia semblar, i tot que el cel es va ennuvolant per moments, la xafogor és gran. Arribem a les Cases Noves de la Riera i carreguem aigua a la font que hi ha. Estem just als peus de la pujada al Castellot. Pujada recta, per feina que solventem força bé. En arribar dalt, trobem el pas barrat per unes obres. No ens podem acostar al vèrtex.
Castellot
Passem informació de la nostra situació a l'organització. Ens queden quasi 8km per acabar l'etapa, una carretera interior prop de Torrelles. Però d'aquell punt ens quedarien encara 4km a peu fins a Torrelles, ja fora de ruta, per anar a dinar i que algú ens vingués a recollir.

La baixada inicial del Castellot és ràpida per pista, uns 3km que passen volant. Però després queda una bona estona de mareig, tenia la sensació que estava al cul del món, enmig del no res, i anaves fent voltes i voltes a una riera, en continua pujada. Com sempre, ja són hores de plena calor i tens ganes d'acabar i penses amb la beguda fresca que t'espera. 
I com si fos d'una aparació caiguda del cel, divisem una petita carretera, un cotxe, una silueta. Casun tot, el sr Varias allà esperant-nos en el punt que teníem pensat com a final d'etapa. Molt gran!

VGAP 2/5

2ª Etapa VGAP : 21/07/2020 ctra Olesa - Begues - Castellet, 41,2km 1000+
6 hores 49 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: La Mola - Penya del Papiol - Puig de l'Àliga - Les Tortes.

Situats en el punt on ho vam deixar el dia anterior, comencem la pujada a la Mola. Vells records em van venir al cap del meu abandonament en la UTBCN del 2016, quan la baixava precisament per aquest costat camí de la retirada.
Aquest cop la situació era ben diferent, es va pujar d'hora i la calor encara no apretava. Pujada sense masses desnivells i en un entorn completament aïllat del món, de l'estrés i totes aquestes coses. Només natura.

Puig de la Mola
Baixada una mica tècnica al principi i després ja més sostinguda per agafar ja direcció cap a l'Arboçar. Camins desconeguts, tot i que la zona és molt propera per on transcorre el circuit negre de les Gunyoles. Compartim en gran part del dia el GR 92.3 i també tram de la Molins-Vilafranca. Pugem el Papiolet per la part més fàcil i nou vèrtex a la vista Bé, en aquest cas no hi queda res.
Penya del Papiol
Decidim fer la baixada de 2km i desviar-nos uns 800 metres per anar a esmorzar a St.Miquel d'Olèrdola, ja que a partir de llavors a priori només tenim 2 fonts on poder agafar aigua. Així que ens hidratem bé, la calor ja apreta de debò, i el que queda per davant no és broma. 
Uns 2,5 km fins al castell d'Olèrdola, que es fa bastant fàcil, i de nou font per refrescar-se una mica. A partir d'aquell punt, 4 km en pujada fins al Puig de l'Àliga, passant per Daltmar. Aquí sabia que hi havia una altra font, però en el moment d'arribar, comprovem que no funciona i per tant decepció, s'haurà de tirar amb el que queda.
Puig de l'Àliga
A partir del vèrtex del Puig de l'Àliga,coneixia bona part de la baixada. Una zona on el sol pica bastant i un dels punts més crítics de la jornada. Sí que en algunes zones un pèl més ombrívoles et revifes amb algun cop d'aire fresc que et ve, però el camí fins les Tortes es preveu dur. 
Arribats al Pantà de Foix, comença la pujada més forta del dia. Una bona suada en un tram molt vertical, racionalitzant l'aigua i desconeixent el que queda per arribar el vèrtex. Després comença a planejar fins que arribem a una urbanització. Segons el GPS no ha de quedar massa, divisem el dipòsit objectiu que ens havia comentat el Xavi i entrem al vèrtex vorejant la tanca. Aconseguit, però amb la sensació d'estar al límit en quan a hidratació.
Les Tortes
Va,baixada i arribem a Castellet, 4km resten i a dinar. Queda aigua però aquella sensació de beure aigua calenta amb la calor que cau no em motiva massa. La solana cau amb ganes a aquella hora però la recompensa final no té preu. Dinarot a Castellet i etapa finalitzada.
Dinem, ens ve a recollir la meva mare i a descansar que demà hi tornem de nou.

VGAP

VGAP ( vèrtexs geodèsics Alt Penedès) : ruta circular que uneix els vèrtexs geodèsics de primer ordre de la comarca de l'Alt Penedès.
Ruta dissenyada i feta en el terreny per Xavier Varias.
recorregut VGAP

1ª Etapa VGAP : 20/07/2020 La Granada - ctra Olesa - Begues , 42km 1270+
6 hores 30 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: La Serra - La Guàrdia - Turó de les Mentides - Puig d'Agulles i Montau.

Començàvem aquesta aventura amb el Roger Vives desde el centre de la Granada en direcció al primer vèrtex, el de La Serra, situat a escassos 3km. Molt senzill de trobar, enmig d'una vinya.
La Serra
Vam enfilar direcció Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, per endintrar-se en un bosc i fer una petita pujada per trobar el segon, el de La Guàrdia. 2/19
La Guàrdia
D'allà, baixada fins a Sant Pau d'Ordal per després anar a buscar creuar la N-340 i ja endinsar-se en zona més boscosa en busca del següent vèrtex. Una zona que ja hi he passat alguna vegada, en alguna sortida d'entrenament i també en la Molins-Vilafranca.
Sabia on es trobava el vèrtex, el que passa que per arribar-hi va costar Déu i ajuda. Són corriols poc transitats, poc clars,ple de branques, esbarzers, i t'has de fer fort per arribar-hi. Realment, si no saps que allà hi ha un vèrtex ni t'hi acostes. Unes bones esgarrinxades em vaig emportar com a premi, però al final allà estava.
Turó de les Mentides
L'Ordal estava a tocar, així que després d'aquesta guerra ens mereixíem una parada, esmorzar i agafar forces pel que quedava. Així doncs, avituallament a l'Ordal. La veritat que el dia acompanyava, ja que tot i la calor, hi havia bastants núvols i això feia que la sensació de calor no fos tanta.
Un cop carregades les bateries, enfilem la pujada al quart vèrtex del dia. També el coneixia, tot i que les vegades que hi havia pujat ho havia fet per una altra vessant.
La pujada no té cap mena de dificultat, tot per pista ample i al final un tram pavimentat per arribar a la bola i el vèrtex.
Puig d'Agulles
Ara 10km de baixada fins a Olesa i allà decidir si atacar el Montau i deixar-lo enllestit o per contra, parar a Olesa i continuar l'endemà.
Tram que es fa rapidet, sobretot si et deixes anar en les baixades, on guanyes molt de temps. Ens cauen 3 gotes de camí a Olesa però la cosa no va a més. Anem bé i arribant a Olesa trobem una font. Carreguem aigua i decidim continuar. Millor fer els 5km de pujada del Montau, els 3 de baixada i acabar la 1a etapa just quan es creua la ctra d'Olesa a Begues. Avisem al Xavi perquè sàpiga que farem això i així tingui una idea sobre l'hora d'arribada.
La pujada al Montau es va fent força bé, però la seva part final és molt més vertical i en aquell moment la calor era considerable.
Montau
I avall que fa baixada, uns 3km més on ens espera el Xavi per donar com a finiquitada la primera etapa, completant uns 42km i 1267+.