Seguidors

dissabte, 25 de juliol del 2020

VGAP 2/5

2ª Etapa VGAP : 21/07/2020 ctra Olesa - Begues - Castellet, 41,2km 1000+
6 hores 49 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: La Mola - Penya del Papiol - Puig de l'Àliga - Les Tortes.

Situats en el punt on ho vam deixar el dia anterior, comencem la pujada a la Mola. Vells records em van venir al cap del meu abandonament en la UTBCN del 2016, quan la baixava precisament per aquest costat camí de la retirada.
Aquest cop la situació era ben diferent, es va pujar d'hora i la calor encara no apretava. Pujada sense masses desnivells i en un entorn completament aïllat del món, de l'estrés i totes aquestes coses. Només natura.

Puig de la Mola
Baixada una mica tècnica al principi i després ja més sostinguda per agafar ja direcció cap a l'Arboçar. Camins desconeguts, tot i que la zona és molt propera per on transcorre el circuit negre de les Gunyoles. Compartim en gran part del dia el GR 92.3 i també tram de la Molins-Vilafranca. Pugem el Papiolet per la part més fàcil i nou vèrtex a la vista Bé, en aquest cas no hi queda res.
Penya del Papiol
Decidim fer la baixada de 2km i desviar-nos uns 800 metres per anar a esmorzar a St.Miquel d'Olèrdola, ja que a partir de llavors a priori només tenim 2 fonts on poder agafar aigua. Així que ens hidratem bé, la calor ja apreta de debò, i el que queda per davant no és broma. 
Uns 2,5 km fins al castell d'Olèrdola, que es fa bastant fàcil, i de nou font per refrescar-se una mica. A partir d'aquell punt, 4 km en pujada fins al Puig de l'Àliga, passant per Daltmar. Aquí sabia que hi havia una altra font, però en el moment d'arribar, comprovem que no funciona i per tant decepció, s'haurà de tirar amb el que queda.
Puig de l'Àliga
A partir del vèrtex del Puig de l'Àliga,coneixia bona part de la baixada. Una zona on el sol pica bastant i un dels punts més crítics de la jornada. Sí que en algunes zones un pèl més ombrívoles et revifes amb algun cop d'aire fresc que et ve, però el camí fins les Tortes es preveu dur. 
Arribats al Pantà de Foix, comença la pujada més forta del dia. Una bona suada en un tram molt vertical, racionalitzant l'aigua i desconeixent el que queda per arribar el vèrtex. Després comença a planejar fins que arribem a una urbanització. Segons el GPS no ha de quedar massa, divisem el dipòsit objectiu que ens havia comentat el Xavi i entrem al vèrtex vorejant la tanca. Aconseguit, però amb la sensació d'estar al límit en quan a hidratació.
Les Tortes
Va,baixada i arribem a Castellet, 4km resten i a dinar. Queda aigua però aquella sensació de beure aigua calenta amb la calor que cau no em motiva massa. La solana cau amb ganes a aquella hora però la recompensa final no té preu. Dinarot a Castellet i etapa finalitzada.
Dinem, ens ve a recollir la meva mare i a descansar que demà hi tornem de nou.