Seguidors

diumenge, 30 de juliol del 2017

UT Catllaràs , 52km 3500+

Seguint amb la preparació per la CCC, nou pas endavant. Tornava a la Pobla de Lillet per fer la dura, duríssima Ultra del Catllaràs. Ja ho vaig publicar en el post del 2015 per aquesta mateixa cursa. Terreny desconegut per molta gent, amb alçades màximes de 1600 metres, però amb uns pepinos que a ple Juliol et deixen amb la boca seca.
perfil de la cursa
Objectiu : acabar-la el millor possible, posar-me al cap de nou que podia aguantar-la tot i la seva duresa i agafar moral de cara a la CCC, tot just d'aquí un mes. Sóc conscient que vaig més curt de preparació que quan vaig fer la UltraPirineu al 2015 però és el que hi ha, ha estat un any diferent i ho he anat trampejant com he pogut, amb molt de sacrifici això sí.
Tornem a la cursa. Cursa amb molt de nivell, dissenyada per Klassmark, garantia de duresa assegurada. Prova que era la culminació de la Missionx3 ( Cap de Creus, Ulldeter i Catllaràs) i on la gent va com es sol dir "amb el cuchillo entre los dientes".
Molta xafogor, ja que tot i sortir a les 6 del matí, al cap de 10 minuts ja estava tot xop de dalt a baix. Vaig pensar, ui, com no t'hidratis bé ho passaràs malament. 
Poc a poc anava recordant per allà on passava , m'anaven venint records del 2015. Recordava que la primera pujada no era extremadament dura i es podia anar fent tranquilament sense patir. Així que arribar al km 14 a l'avituallament va ser bastant facilet, en 1h45m m'hi plantava i amb la sensació d'anar guardant bé. Calcava temps al 2015, ja que recordava algunes referències de pas que em servien d'ajuda ... o no. Però quedava el pitjor per davant, se'ns dubte.
Fins a Malanyeu, km.21, quedava superar la pujada a la Creueta, un bon pepino per posar les cames a lloc. Ho passo però amb relativa solvència i em planto a Malanyeu a punt de complir les 3 hores de cursa. A l'avituallament veia la Fernanda Maciel, jo arribava i ella marxava. Em va estranyar, no entenia com podia estar a la seva alçada. 
Haven sortit de l'avituallament, vaig tornar a posar el modo pujada. Nova tirada de pals i del que fes falta per superar el Graell de Pujals, amb les famoses escales i la corda pel mig. Pujant és on vaig avançar la Fernanda. Vaig entendre el perquè. La vaig veure pujar només amb un pal, a la mà dreta i vaig recordar que s'havia trencat algun lligament de la ma esquerra feia poc en una cursa. Vaig parlar un moment amb ella, li vaig entrar en l'idioma espanyol, però collons, es va posar a parlar en català com si res. Em va dir que tot just acabar la cursa se n'anava directe cap a Chamonix, ja que participarà en la UTMB, sent una de les favorites. 
Jo em notava bé pujant i vaig seguir tirant. De moment les cames responien i tot estava en ordre, cap contratemps a destacar. Així que havent coronat i després d'uns 7km de baixada arribava al km.30 situat a la Nou de Berguedà, l'avituallament principal. 4 hores 20 minuts a les cames i parada obligada per agafar aire i mentalitzar-se pel que venia per davant, la part més dura del recorregut.
10' després sortia de nou, amb la vista ja posada al temible Sobrepuny. Una pujada d'uns 3km amb un desnivell positiu de 800 metres. La vaig afrontar amb bastant reserva, sabent que el principi era molt enganyós,ja que el desnivell era moderat. Però de sobre allò tira amunt i a partir d'allà fes el que puguis. Anava mentalitzat ,em deia "vinga va, 1h15-1h20 de pujada". I anava passant l'estona, per moments em va passar pel cap parar i agafar aire, però no, vaig continuar i just al cap d'1 hora arribava al cim. A dalt hi havien 3-4 nois/es i una d'elles em diu "vinga Francesc, ja ho tens". Collons, me la quedo mirant i li dic "com saps el meu nom?". Jaja, em va dir "pel dorsal". Osti, ni m'havia fixat que sortia el nom. Vam riure entre tots i avall. 5h30m portava, en quedaven 18 i uns 500+ molt pestosos per davant, amb el sol que ja començava a apretar.
Nova baixada , quedaven uns 4-5 kms per l'avituallament sòlid, i per sort, entremig va aparèixer un avituallament d'aigua. Tenia líquid de sobres, però allò de parar i fer 2 gots d'aigua (el got el portava jo) no ho podia evitar. 
Després d'una lleugera pujada arribava al km.38, avituallament de Sant Romà de la Clusa. Oohh, allà una dutxa per refrescar-se! Que bé sentava allò! Aigua fresqueta que et regalimava per tota la cara, tot i que al cap de poc ja estava tot ben sec. Hidratació, menjar alguna coseta ( tot i que em va costar menjar durant el dia d'ahir) i avall, millor dit, amunt, que venia pujada. Uns últims 7km eterns de pujada fins al cim del Pedró a 1765 metres. Dic eterns perquè tot ja costava més i la calor cada cop apretava més. Pensava més ja en la piscina de l'arribada i la cervesa que en res més. 
Va costar, però també haig de dir que en cap moment vaig tenir una davallada ni res per l'estil. Cansament però res que no sortís de lo normal. Coronat el Pedró, tèorica baixada, i com sempre, i no surt als perfils, encara quedaven regals amagats en forma de pujades. Et fas ilusions i al cap de res, has de tornar a mirar amunt i llavors ja tires més per inèrcia que altra cosa. 
km 40,5 , nou avituallament i tu mires el perfil i posa 0 metres de desnivell positiu. Però clar, preguntes en broma "són 3,5km fins a meta , oi? " Sí, sí. "tot baixada, oi?" bé, hi ha un parell de repetxons. Ja hi som penso, no sé com s'ho fan, però sempre passa el mateix. No hi ha un moment de pau i tranquilitat. 
Aquells 3,5 km es van fer eterns. Corriol i corriol, pedra i pedra i allò que no s'acabava mai, fins que vaig veure un cartell que marcava 1km a la Pobla. Però bé, ja no sabia què pensar, perquè igual aquest km després es convertia en més si et feien donar un tomb pel poble de regal. 
Al final sí, reconeixia aquell corriol, ja es veia el poble i allò estava al caure. Buff, quines ganes d'arribar que tenia. 8 hores 37 minuts després creuava la línia de meta. Cansat, genolls tocats, costava caminar. Havia superat un bon test.


La següent ja serà la CCC, 101 km i 6100+. Queda poquet, s'ha d'acabar de fer un esforç i a veure si amb aquestes 3 setmanes puc acabar d'afinar un pelet més. 

El que va d'estiu

Doncs seguim entrenant. El que es pot, perquè amb aquesta calor costa molt. Però quan tens un objectiu a la vista, busques la motivació allà on sigui per intentar seguir amb el pla establert.

Comentar que a principis de juny vaig anar a fer la Marató Montañas de Benasque, 42km i uns 2700+. Dura, això sí, per uns paratges del Pirineu Aragonès molt xulus. A nivell personal, seguia millorant, tot i que se'm va fer llarga. Els km que falten a les cames es van notar. Però bé, va ser una bona manera de passar un cap de setmana diferent i de sumar quasi 7 hores de muntanya.

He anat aprofitant molts entrenaments de km i desnivell per fer algun cim. Així fou el cas que a la setmana següent me n'anava a fer ruta pel Cadí Moixeró i aprofitava que passava pel Pas de Gosolans per anar a fer el Comabona. Un cim molt fàcil de fer, però que mai m'hi havia acostat.
Al cim del Comabona (2548m)
La setmana següent em tornava a acostar per aquesta zona, però per fer el cim més alt de la província de Barcelona : el Costa Cabirolera, a la mateixa serra del Cadí. Coses que un aprèn mirant mapes, ...

Cim Costa Cabirolera ( 2604m)
Oci no ha faltat. Visita a la meva germana a Frankfurt i aprofitant per anar el concert de Coldplay. Vam veure el de Barcelona, així que li vaig tornar la visita.
abans de començar el concert
No han faltat tampoc les 24 hores de futbol sala. Tradició ja de fa molts anys i que a pesar de la nostra edat, encara seguim donant guerra als més joves.
Longs 2018
Nova visita a Benasque a mitjans de Juliol : objectiu fer el cim del Posets (3374m) , el segon més alt del Pirineu darrera l'Aneto. Un molt entreno, pujant caminant desde la població d'Eriste (1100m) fins al cim. Uns 28km en total , en un dia amb unes condicions perfectes. Vaig experimentar per primer cop els grampons. No sóc massa d'aquestes coses, però només hi havia un parell de passos on era necessari posar-se'ls, tot i que no tenien perillositat de caure al buit ni res d'això.
al cim del Posets (3374m)

l'Aneto de fons
un dels passos amb grampons
I aprofitant una setmana que tenia de vacances, me'n vaig anar a fer sol el Tour del Canigó. Una ruta d'uns 70km i 4000+ que gira al voltant del cim del Canigó. Se sol fer en 4 etapes, jo la vaig fer en 2. Carregat amb una motxilla de 20 litres, vaig sortir del refugi de Batere , vaig anar fins al de Cortalets, vaig fer el cim del Canigó i la baixada fins al Refu de Mariailles on vaig fer nit. Uns 29km i 1900+.
cim del Canigó (2785m)

la vertical baixada per la Xemeneia

Ruta molt ben indicada en tot moment
L'endemà tenia un bon tute , uns 37km i 2100+ , passant pel refu de Sant Guillem i tornant a arribar a Batere.
panorama al començar el segon dia

vaques i vaques, moltes en vaig trobar durant el recorregut

la recompensa final al refu de Batere
Seguim , que això no para.