Seguidors

diumenge, 20 de maig del 2012

Marató de Blaye, la 6ª en 3h53m

Perdoneu el retard però ha estat una setmana força atapeïda a la feina i no he tingut quasi temps per escriure. Així que avui ja no tenia escusa, aquí teniu la crònica de la 6ª marató que va caure amb molt d'esforç i sacrifici, però feta està. 3 hores 53 minuts de patiment, notant l'exigència de la pròpia marató i sobretot de la tralla acumulada. Anem a explicar-ho.

Blaye, petita ciutat patrimoni de la UNESCO situada uns 70 kms al nord de Burdeus era l'escenari escollit per la 6ª Marató. Maig estava complicat i teníem dues opcions: Aguilar de Campoo o aquesta de Blaye, així que ens vam decantar per anar a finalment a l'estranger veient la peculiaritat d'aquesta marató.

Fèiem ruta doncs fins a Blaye els 2 mendes, o sigui el Xavier i jo, i també ens acompanyava la Maria que correria la 1a edició dels 10kms. Viatge llarguet, amb molta calor, però arribada al bungalow del camping sense incidències. Ara, sort del GPS que sino encara l'estaríem buscant.

Anem a Blaye de pet a recollir el dorsal i feinada que vam tenir per entendre'ns. Ningú és capaç d'entendre "one hundred and ninety four?" Era el meu dorsal. Va costar, però finalment teníem la bossa i el dorsal. Una bossa que feia patxoca, amb una samarreta tècnica força maca i dues ampolles de vi de la terra. Matem la tarda fent un passeig, sopem i a dormir, que toca pensar en una altra marató.



És dissabte, ens trobem al punt de sortida, són al voltant de les 8'30. Ens posem a punt i comencem a veure el panorama. Una imagen vale mas que mil palabras que diuen, Jesucrist amb la creu a l'esquena corrent la marató.


Moltíssima gent disfressada, de fet al fer la inscripció et pregunten si aniràs disfressat o no. Hi havia de tot: infermeres, pallassos, pirates, ... La veritat, un ambient molt diferent al que estem acostumats. Es veu que a França se les prenen molt a festa les maratons.

A les 9 es dóna la sortida i m'acomiado de la Maria, que correria els 10kms a les 9'30. Sé que sense massa entrenament i amb els 7 Cims a l'esquena és capaç de guanyar.

Bé, ja hem sortit, som quasi 400 i com fem últimament, piano a piano i molta calma. Fem els primers metres per dintre Blaye per després ja marxar cap a les poblacions del voltant.


Quines pintes no? De moment molta broma entre la gent, no entenem massa cosa, excepte algun crit de la gent dient "Jesus,Jesus". Suposem que anava per Jesucrist.
Marxem de Blaye amb alguna pujadeta que desperta les cames i ja anem veient que el terreny és un puja-baixa, serà dur ! penso interiorment. Anem alternant el pas per petits pobles amb molta animació, degustació de vins inclosa, passem entre vinyes, per algun camp, ... La veritat, molt distret i diferent. Se'ns dubte el més diferent al que tenim aquí és el tema de degustació de vins. Petites bodegues obren les seves portes i donen l'opció als corredors de prendre un gotet de vi. Personalment no provo res, una marató és massa sèria i tampoc em trobo fi. Passen els kms i veig que no giro rodó, em costa mantenir el ritme, que ja de per sí era lent, aixi que ja veig que avui també tocarà patir i molt. Això no treu que pel camí trobem el següent:


Jaja, quin fart de riure Déu meu!!!

Arribem al km.20 i li pregunto al Xavier com va. Em diu que bé, jo confesso que no em sento a gust. Compartirem aventura fins la mitja marató (amb 1h55 clavades), on allà el Xavier m'agafa uns metres una estona i després li dic que tiri. Ell incrementa el ritme, jo segueixo igual, rodant sobre 5'-5'15'' mentre vaig cremant kms mentre començar a créixer l'agonia.
I a partir del 30 no dóno per més, disminueixo encara més el ritme i ja vaig en caiguda lliure.


A partir d'ara a capear el temporal que dirien, pit i collons. No hi ha més, 12 kms on entro al meu món i m'abstrec de tot. Km a km i a anar descomptant entre la solitud. Sembla mentida però les cames no tiren, no dónen per més. Costen molt de menjar els kms i em passa pel cap posar-me a caminar. Però si al 31 ja camino, com afronto el que queda? Així que km a km vaig restant metres com puc.

I divisant un avituallament just al km.36 em poso a caminar just 10 metres abans perquè volia beure aigua tranquilament i menjar alguna cosa. Em diuen alguna cosa en francès la gent que estava a l'avituallament i jo que no estava per orgues els hi dic "espanyol". Es callen de cop, jaja. Però una noia que corria i anava darrera meu em ve a dir que queden sols 6 kms. Sí,només 6, uns 36' al pas que anava, quina agonia!

Just "arrancar" de nou, em sembla veure a la llunyania una persona que conec. De cara venia la Maria per acompanyar-me els últims kms. Crec recordar que li comento que vaig molt malament i tot seguit li pregunto si ha guanyat els 10kms. Ja m'imaginava que hauria guanyat, i sí, m'ho confirma, amb un 41'30'' en un circuit força ondulat. 4 caixes de vi de regal i tots els honors per part de l'organització.Escombrada en dones, traient més de 5 minuts a la 2ª classificada i 16ª en la general absoluta.
Jo sóc una ànima en pena i ella al costat m'intenta animar de qualsevol manera. Intento seguir qualsevol consell que em dóna, em veu patir molt. Sé que el que estem fent és de descerebrats però també sé que ho valora i quan em diu que som uns cracks per fer-ho m'ho crec. Sí, ara ho penso, i crec que sí, que això és una autèntica bogeria, però mai més, també ho dic. Mai més.
Bé, els kms passen, el patiment segueix, però ja entrem a Blaye per acabar. Porto ja 3h45m i ho tinc a tocar quan de fons ja veiem la Citadelle de Blaye, la zona emmullarada on finalitza la marató. Faig l'entrada tot i que encara quedaran uns metres per l'interior.


Menys mal, això s'acaba, escassos 200 metres, última pujadeta i entrada a meta quan ja sento l'speaker de fons. Anava dient els noms dels finishers i pronuncia el meu nom, o almenys ho intenta. I sento que diu algo com "espanyole", poc més, ja que de francès ni papa.


Finalitzo en 3h53m que van donar per molt,arribo extenuat, fos, sense un gra de força. Això està sent molt dur,vaig tornar a patir de debò. Passo una estona de debilitat emocional estirat a la gespa, alguna llàgrima se m'escapa pensant en tot el que he patit. Em passen moltes coses pel cap però totes van a parar al mateix lloc: deixar-ho estar, que això no té cap mena de sentit. Serà un sentiment que em durarà una estona, després ja em refaig i torno a pensar en positiu. Som així.

El Xavier finalitza en 3h37m. Estava pletòric i ho va aprofitar per fer una 2ª mitja en progressió total. Ja en portem 6, eh? No està malament, em fet el més dificil penso jo, hem passat un dur test amb Empuries, 7 Cims i Blaye, hem fet les maratons més llunyanes i el futur ja pinta molt millor, a partir d'ara a descomptar.




Tot va començar a Gran Canària el 22 de gener. En menys de 4 mesos hem fet 6 maratons, uns 7 Cims, alguna mitja marató, 10 kms, ... El cos ho paga, però era una cosa que ja sabíem i assumim. El 3 de juny a Bilbao intentarem la 7ª per llavors agafar unes bones vacances fins el 19 d'Agost.

Salut!

dimarts, 8 de maig del 2012

7 Cims en 7 hores 49 minuts

Era la 2ª vegada que feia els 7 Cims. La veritat és que m’enganxava en mala data, però les curses/caminades que es fan per aquí la comarca no m’agrada perdre-me-les i per això estava a la línia de sortida tot i el desgast que porto acumulat en forma de maratons.
Aquesta era especial, diferent. Sortíem el Xavi, la Maria i jo a l’aventura, anar fent i veure com evolucionàvem amb els quilòmetres. Per part meva i del Xavi mirar de sortir vius de cara a la marató de Blaye, pel que fa a la Maria provar això de fer una travessa tan llarga i veure fins on podia arribar. Entrenament? Ben poquet, dos caminades i poc més, les agendes de tots plegats no donen per més. Així que ja dic, a l’aventura.

Sortim de quasi darrera de tot, de turisme podríem dir. No teníem cap idea en ment, però si podia ser mirar de fer entre 8 i 9 hores. Anem caminant i quasi de romeria fins el Clapí Vell, on a la baixadeta ja comencem a córrer una mica per empalmar la breu ascensió al cim de l’àliga. A partir d’aquí, s’obre la veda, la cosa s’anima. La Maria i el Xavi s’animen i comencen a marcar el ritme aprofitant el bon terreny per córrer. Anem trobant coneguts pel camí i avançant i avançant gent.
Fins les faldes del Montmell anem fent via i recuperant posicions, ara tinc la impressió que això ja no ho frena ningú i que serà un no parar.
Fem cap al 1er avituallament sòlid, cap al km.15 i res, agafar una llesca de pa, omplir d’aigua i tornar a tirar. En aquest moment el Xavi es queda una estona més a l’avituallament i ja no el veurem més, seguim la Maria i jo endavant.
Ve el Montmell i com a totes les pujades, em poso davant per marcar una mica el ritme. 


El fem amb calma i sobretot encara més a la baixada, ja que no som experts i es nota la nostra desconeixença en aquests terrenys. Solventada la baixada complicada del Montmell, encarem potser un dels trams més bonics entre boscos i amb una pista perfecte per córrer. Aquí és on se’ns dubte comencem a marcar el terreny. Jo m’aprofito del volum que porto a les cames i la Maria simplement per potencial que té, quien tuvo retuvo que dic sempre. Es posa davant i marca un ritme alegre i anem guanyant i guanyant temps. Ho torno a dir, això ja no ho frena ningú i que sigui el que Déu vulgui. Tinc una sensació contradictòria en el meu interior, per una part penso que dissabte que ve tinc una marató i hauria de reservar, i per l’altre que “què collons, a fotre-li que ja tindrem temps de recuperar”. A més, la Maria disfruta i s’ho està passant bé, tot i ser la seva 1ª experiència en proves així, i repeteixo, sense entrenar. I per això miro de fer un esforç i continuar, perquè si fos per mi hauria “abandonat” feia estona.
Arribem al 2on avituallament sòlid com qui no vol la cosa i ja ens hem cruspit uns 31kms. Poca parada fem, agafem mig entrepà de butifarra, omplim el bidonet d’aigua i a seguir caminant mentre mengem. Comença la 2ª part dels 7 cims, on les cames ja comencen a notar l'esforç i on encara queden 4 cims per davant: Montagut, Formigosa, Solanes i Castellar. Personalment, el que se'm fa més dur és el Montagut, curtet però amb fort desnivell. El superem i no defallim, aprofitant els plans i les baixades suaus per posar ritmet. Així superem els següents cims amb bona cara. La Maria segueix a tope, jo començo a notar una mica més els bessons carregats que portava d'Empúries. Quedava poc i no volia deixar-ho estar per culpa dels bessons. M'avisen alguna vegada però em conec i sé que podré acabar. 


Arribem a l'últim avituallament i queden uns 6kms de baixada. Son les 14:18 i ja veig que baixarem de 8 hores, falta saber per quan. I sí, baixem i per força, ja que arribem a les 14:49, o sigui, 7 hores 49 minuts després d'haver arrancat. Guau!!! L'any passat 8h40, aquest any 7h49. Però com diria el meu amic Abuelo, company de 7Cims l'any passat, aquest any sense tirar fotos ni amortitzar el menjar dels avituallaments, jeje. Però també haig de dir que disfrutant molt tot i el cansament que porto a les cames. La Maria acaba 2ª en dones i super contenta després de la seva 1ª aventura de tants kms.

Ara toca recuperació express i dissabte la 6ª marató del Repte, a Blaye, al nord de Burdeus. La veritat és que vaig una mica carregat, sobretot de bessons, però vaja, queda aquesta marató i 3 setmanes de repòs fins Bilbao. Intentaré arribar el més fresc possible.

Salut!

dimecres, 2 de maig del 2012

La 5ª : Empuries, 3h43m37s

Empúries ja és història, està al sac i seguim vius. 5ª marató del Repte del 2012 i 9ª particular finalitzada.

En acabar aquesta marató haig de reconèixer que ho veia negre, avui segurament ja ho veig d'un altre color. Però reconec que això s'està fent dur, molt dur, però per contra, a cada marató que passa, més il.lusió fa el veure que ja et queda una menys per fer.

Encarava les primeres dues maratons de l'any (Gran Canària i Sevilla) aprofitant l'inèrcia que portava del 2011 i que encara estava fresc i seguia entrenant amb continuïtat. A la 3ª, BCN, ja vaig patir però més pel ritme que vaig voler imposar que per altra cosa, va ser un suicidi en plan kamikaze que el vaig pagar car.
La 4ª , Corunya, ja vaig saber controlar i fer el que em convenia, tranquilet i a la marxeta i més tenint en compte que ja he deixat d'entrenar, em limito a correr 30'-40' 1 cop o 2 per setmana i res més.

A Empúries el plantejament va ser idèntic a la Corunya, anar al tran tran. Ho vaig cumplir fins la mitja marató, clavant el temps, 1h50m, però ai, cada marató és un món i té molts factors que influeixen: l'estat físic, el descans previ, el clima, el perfil del circuit, el nombre de corredors que disputen la marató, l'ambient als carrers, la mateixa motivació, ...

                                                              
En aquesta la calor va influïr molt per tal de no poder millorar a la 2ª mitja, afegint-li a més a més el cansament acumulat que ja es comença a notar, cansament a nivell físic i sobretot mental. Això de les maratons és un desgast que et va minvant mica en mica.

Tornem a la marató, que em desvio. La 2ª mitja doncs no la vaig poder fer més ràpid, entre la solitud, la calor i la por que tenia a que ho pugués pagar, vaig anar fent i realment el patiment i les ganes d'acabar només van arribar quan quedaven 3-4 kms. Però és el de sempre, ho veia fet i ja per molt que baixés el ritme sabia que l'acabaria. Així que nova marató a la butxaca, aquesta en 3 hores 43 minuts 37 segons i lògicament, cansat, jeje. Però res fora de lo normal. Això ´si, una mica destemplat en acabar, mig marejat, amb malestar general. Però el dinar posterior ho va arreglar tot.


L'endemà dilluns ja vaig tornar a fer 30' de recuperació per camins amb la Maria. Les cames responien bé i no tenia seqüeles i qui millor que ella per aconsellar-me el que havia de fer.

I ahir, aprofitant que per Sant Jordi la Maria em va regalar un llibre de 30 excursions a fer per tot Caltalunya, vam decidir fer-ne una, la 1ª de les 30. La veritat és que de vegades anem molt lluny, fora de les nostres contrades desconeixent realment el que ens envolta i el que tenim ben a prop. Així que aquest llibre ens ajudarà a conèixer molt més la nostra terra.

Vam anar vora Reus, a un poblet anomenat Vilaplana. Desde d'allà vam començar la nostra ruta a peu passant per diverses fonts, arribant al refugi de la Mussara i al cim de les Airasses, rodejats de runes i un monolit en memòria de Josep Iglésies, reusenc il.lustre, a mes d'escritor i geògraf. La visió des d'aquesta talaia era meravellosa ( i més amb el temps que feia ahir). Un gran lloc que m'alegro d'haver conegut.

Cim de les Airasses

Van sortir uns 15kms de ruta, amb uns +800 metres de desnivell positiu en total.

El que queda per davant ...
Diumenge farem els 7 Cims. Objectiu? Completar els 58kms junt amb la Maria i mirar de fer-ho entre 8 i 9 hores si és possible. I sino es pot, doncs res, a disfrutar-los igualment, que el paisatge s'ho val.

I el dia 12 Marató a Blaye, prop de Burdeus. La 6ª del Repte.
Si passo aquests dos examens se'ns dubte que ja ho miraré tot d'una altra manera.

Salut!