7 Cims en 7 hores 49 minuts

Era la 2ª vegada que feia els 7 Cims. La veritat és que m’enganxava en mala data, però les curses/caminades que es fan per aquí la comarca no m’agrada perdre-me-les i per això estava a la línia de sortida tot i el desgast que porto acumulat en forma de maratons.

Aquesta era especial, diferent. Sortíem el Xavi, la Maria i jo a l’aventura, anar fent i veure com evolucionàvem amb els quilòmetres. Per part meva i del Xavi mirar de sortir vius de cara a la marató de Blaye, pel que fa a la Maria provar això de fer una travessa tan llarga i veure fins on podia arribar. Entrenament? Ben poquet, dos caminades i poc més, les agendes de tots plegats no donen per més. Així que ja dic, a l’aventura.

Sortim de quasi darrera de tot, de turisme podríem dir. No teníem cap idea en ment, però si podia ser mirar de fer entre 8 i 9 hores. Anem caminant i quasi de romeria fins el Clapí Vell, on a la baixadeta ja comencem a córrer una mica per empalmar la breu ascensió al cim de l’àliga. A partir d’aquí, s’obre la veda, la cosa s’anima. La Maria i el Xavi s’animen i comencen a marcar el ritme aprofitant el bon terreny per córrer. Anem trobant coneguts pel camí i avançant i avançant gent.

Fins les faldes del Montmell anem fent via i recuperant posicions, ara tinc la impressió que això ja no ho frena ningú i que serà un no parar.

Fem cap al 1er avituallament sòlid, cap al km.15 i res, agafar una llesca de pa, omplir d’aigua i tornar a tirar. En aquest moment el Xavi es queda una estona més a l’avituallament i ja no el veurem més, seguim la Maria i jo endavant.

Ve el Montmell i com a totes les pujades, em poso davant per marcar una mica el ritme. 

El fem amb calma i sobretot encara més a la baixada, ja que no som experts i es nota la nostra desconeixença en aquests terrenys. Solventada la baixada complicada del Montmell, encarem potser un dels trams més bonics entre boscos i amb una pista perfecte per córrer. Aquí és on se’ns dubte comencem a marcar el terreny. Jo m’aprofito del volum que porto a les cames i la Maria simplement per potencial que té, quien tuvo retuvo que dic sempre. Es posa davant i marca un ritme alegre i anem guanyant i guanyant temps. Ho torno a dir, això ja no ho frena ningú i que sigui el que Déu vulgui. Tinc una sensació contradictòria en el meu interior, per una part penso que dissabte que ve tinc una marató i hauria de reservar, i per l’altre que “què collons, a fotre-li que ja tindrem temps de recuperar”. A més, la Maria disfruta i s’ho està passant bé, tot i ser la seva 1ª experiència en proves així, i repeteixo, sense entrenar. I per això miro de fer un esforç i continuar, perquè si fos per mi hauria “abandonat” feia estona.

Arribem al 2on avituallament sòlid com qui no vol la cosa i ja ens hem cruspit uns 31kms. Poca parada fem, agafem mig entrepà de butifarra, omplim el bidonet d’aigua i a seguir caminant mentre mengem. Comença la 2ª part dels 7 cims, on les cames ja comencen a notar l'esforç i on encara queden 4 cims per davant: Montagut, Formigosa, Solanes i Castellar. Personalment, el que se'm fa més dur és el Montagut, curtet però amb fort desnivell. El superem i no defallim, aprofitant els plans i les baixades suaus per posar ritmet. Així superem els següents cims amb bona cara. La Maria segueix a tope, jo començo a notar una mica més els bessons carregats que portava d'Empúries. Quedava poc i no volia deixar-ho estar per culpa dels bessons. M'avisen alguna vegada però em conec i sé que podré acabar. 

Arribem a l'últim avituallament i queden uns 6kms de baixada. Son les 14:18 i ja veig que baixarem de 8 hores, falta saber per quan. I sí, baixem i per força, ja que arribem a les 14:49, o sigui, 7 hores 49 minuts després d'haver arrancat. Guau!!! L'any passat 8h40, aquest any 7h49. Però com diria el meu amic Abuelo, company de 7Cims l'any passat, aquest any sense tirar fotos ni amortitzar el menjar dels avituallaments, jeje. Però també haig de dir que disfrutant molt tot i el cansament que porto a les cames. La Maria acaba 2ª en dones i super contenta després de la seva 1ª aventura de tants kms.

Ara toca recuperació express i dissabte la 6ª marató del Repte, a Blaye, al nord de Burdeus. La veritat és que vaig una mica carregat, sobretot de bessons, però vaja, queda aquesta marató i 3 setmanes de repòs fins Bilbao. Intentaré arribar el més fresc possible.

Salut!