La 5ª : Empuries, 3h43m37s

Empúries ja és història, està al sac i seguim vius. 5ª marató del Repte del 2012 i 9ª particular finalitzada.

En acabar aquesta marató haig de reconèixer que ho veia negre, avui segurament ja ho veig d'un altre color. Però reconec que això s'està fent dur, molt dur, però per contra, a cada marató que passa, més il.lusió fa el veure que ja et queda una menys per fer.

Encarava les primeres dues maratons de l'any (Gran Canària i Sevilla) aprofitant l'inèrcia que portava del 2011 i que encara estava fresc i seguia entrenant amb continuïtat. A la 3ª, BCN, ja vaig patir però més pel ritme que vaig voler imposar que per altra cosa, va ser un suicidi en plan kamikaze que el vaig pagar car.
La 4ª , Corunya, ja vaig saber controlar i fer el que em convenia, tranquilet i a la marxeta i més tenint en compte que ja he deixat d'entrenar, em limito a correr 30'-40' 1 cop o 2 per setmana i res més.

A Empúries el plantejament va ser idèntic a la Corunya, anar al tran tran. Ho vaig cumplir fins la mitja marató, clavant el temps, 1h50m, però ai, cada marató és un món i té molts factors que influeixen: l'estat físic, el descans previ, el clima, el perfil del circuit, el nombre de corredors que disputen la marató, l'ambient als carrers, la mateixa motivació, ...

                                                              
En aquesta la calor va influïr molt per tal de no poder millorar a la 2ª mitja, afegint-li a més a més el cansament acumulat que ja es comença a notar, cansament a nivell físic i sobretot mental. Això de les maratons és un desgast que et va minvant mica en mica.

Tornem a la marató, que em desvio. La 2ª mitja doncs no la vaig poder fer més ràpid, entre la solitud, la calor i la por que tenia a que ho pugués pagar, vaig anar fent i realment el patiment i les ganes d'acabar només van arribar quan quedaven 3-4 kms. Però és el de sempre, ho veia fet i ja per molt que baixés el ritme sabia que l'acabaria. Així que nova marató a la butxaca, aquesta en 3 hores 43 minuts 37 segons i lògicament, cansat, jeje. Però res fora de lo normal. Això ´si, una mica destemplat en acabar, mig marejat, amb malestar general. Però el dinar posterior ho va arreglar tot.


L'endemà dilluns ja vaig tornar a fer 30' de recuperació per camins amb la Maria. Les cames responien bé i no tenia seqüeles i qui millor que ella per aconsellar-me el que havia de fer.

I ahir, aprofitant que per Sant Jordi la Maria em va regalar un llibre de 30 excursions a fer per tot Caltalunya, vam decidir fer-ne una, la 1ª de les 30. La veritat és que de vegades anem molt lluny, fora de les nostres contrades desconeixent realment el que ens envolta i el que tenim ben a prop. Així que aquest llibre ens ajudarà a conèixer molt més la nostra terra.

Vam anar vora Reus, a un poblet anomenat Vilaplana. Desde d'allà vam començar la nostra ruta a peu passant per diverses fonts, arribant al refugi de la Mussara i al cim de les Airasses, rodejats de runes i un monolit en memòria de Josep Iglésies, reusenc il.lustre, a mes d'escritor i geògraf. La visió des d'aquesta talaia era meravellosa ( i més amb el temps que feia ahir). Un gran lloc que m'alegro d'haver conegut.

Cim de les Airasses

Van sortir uns 15kms de ruta, amb uns +800 metres de desnivell positiu en total.

El que queda per davant ...
Diumenge farem els 7 Cims. Objectiu? Completar els 58kms junt amb la Maria i mirar de fer-ho entre 8 i 9 hores si és possible. I sino es pot, doncs res, a disfrutar-los igualment, que el paisatge s'ho val.

I el dia 12 Marató a Blaye, prop de Burdeus. La 6ª del Repte.
Si passo aquests dos examens se'ns dubte que ja ho miraré tot d'una altra manera.

Salut!