Seguidors

dimarts, 25 de setembre del 2012

Mitja Barbastro, efecte contrari

A quasi última hora em vaig inscriure a la Mitja de Barbastro.No ho tenia pas en ment, perquè d'objectiu no en tenia i simplement l'escusa era rodar. Però com que el Xavi estava inscrit i l'any passat ens va agradar molt aquesta cursa , vaig decidir anar-hi.

Només arribar a Barbastro ja noto que fa molta calor, excessiva. 30º que et treien les ganes de qualsevol cosa. Un anava amb ganes, ganes de trobar sensacions positives sense cremar-se excessivament, això sí. En ment estava la marató de Saragossa de la setmana que ve, l'objectiu número 9 del Repte.

Ens col.loquem a la sortida, de la meitat cap endarrera entre els 600 corredors que ens trobem allà. Jo m'agafaré com a referència l'1h'30, el Xavi en teoria anirà un pèl més endarrera.M'enrecordo de l'any passat, sé com és el circuit però sóc conscient que el meu estat no és el mateix. Aleshores portava escassament 3 setmanes entrenant, tenia en ment la marató de Donosti. Però de cames estava fresc, cosa que no puc dir ara. Però un va a una cursa i no hi pensa amb això, si ha d'arribar ja m'ho trobaré penso, mentre pugui intentaré exigir-me una mica.

Es dóna la sortida, molta gent a dintre el poble, fa goig: xarangues, batukada, ... La inèrcia et porta a fer un un parell de kms inicials per sota de 4:20 però ràpidament busco estabilitzar-me en ritmes compresos entre 4:20 i 4:25. Vaig en la recerca  d'algun grupet on integrar-me i anar còmode però no el trobo. Serà cap al km.4-5 on trobo un parell de corredors amb les que m'ajuntaré i decideixo compartir amb ells uns kms. La veritat és que em trobo força còmode, no súper, però si com per anar fent i pensar que al girar sobre el km.10,5 podria donar una mica més.

Sobre el km.7-8 em poso a l'alçada d'un corredor que em sembla català per la samarreta que portava. Vaja, de catalans n'hi havia molts, també ho haig de dir. Jo seguia i va i em saluda. Coi, és el Capi! 1ª reacció "què fas tu aquí?" vaja, com ell m'ho podia preguntar a mi, jeje. Moltes batalletes havíem viscut a Olesa jugant a futbol i ara ens trobem aquí corrent el que no hem corregut mai. Buff, una gran persona, de les grans grans, un gran company de vestidor, persones que et donen gust haver conegut en aquest món del futbol. Total, que està preparant la marató de Castelló i ha començat a entrenar fa poquet. En ment baixar de les 3hores en marató, paraules majors per mi.
Quedem per trobar-nos a l'arribada, jo segueixo al meu ritme. Arribo al km.10 i el crono em marca uns 43'33'', això ve a ser uns 4'21'' de mitjana. Penso que ara amb la tornada a Barbastro podré incrementar el ritme una miqueta, veurem ... En la retina tinc la tornada que vaig fer l'any passat, marcant-me kms a 4' pelats, això crec que em farà més mal que bé perquè hi pensaré i em donaré compte de lo perjudicat que estic ara. Hauria d'haver fet un "reset Barbastro 2011" i no pensar-hi, però és inevitable moltes vegades el no comparar-se.

No tiro, ho noto. No trobo ni la petita baixada que a priori havia de fer. Si quan veníem feia una mica de pujada i tornàvem per la mateixa carretera, on coi era el lleuger descens? Doncs no, jo no el veia. Aniré fins el km.16 marcant ritmes similars, entre 4'20 i 4'25, però totalment incapaç d'anar a més.
I arriba el 17 i entro ja en una deixadesa total: em deixo anar, el cap aguanta menys que les cames ja. Passo a rodar entre 4'40' i quasi 5' el km. Em passa gent, m'intento enganxar però no duro res a roda, ràpidament abandono i decideixo fer la meva. Així rodo 4kms, estava més fora que dins, només pensant en anar fent i arribar.
L'entrada a Barbastro és apoteòsica, un gran km final ple d'ambient amb les mateixes xarangues i batukades que al prinicipi, però encara amb molta més gent encoratjant als corredors. Faig aquest km final en 4'21'', i em permeto fer aquest canvi de ritme simplement perquè sé que ja acabo i tinc l'arribada a tocar.


Al final 1h34'09'', poc de positiu li puc trobar a aquesta mitja, anava per recuperar alguna sensació i podria dir que en vaig sortir quasi amb la cua entre cames. L'únic consol és haver rodat 21,097 kms cosa que segurament no hagués fet en solitari ara mateix. Ah, i que muscularment estic bé, altra cosa és que les cames tirin.

La setmana que ve 9ª marató del Repte: Saragossa. No vull veure el got mig buit, em nego. Patiré, segur, però allà estarem donant el callo. Ja queda poc, s'està fent molt dur, però ho aconseguiré, m'ho vaig marcar i ara no defalliré.