Seguidors

dilluns, 29 de març del 2010

Sort que el Barça em reanima


Buff, la mandritis d'escriure ha durat. Bé, torno a ser aquí després d'unes setmanes de deixades al blog. Ha passat de tot durant aquest temps. El Vilafranca segueix més o menys igual, després de 2 partits sense guanyar, avui ho hem aconseguit per 1-2 al camp de la Gim.Iberiana.Partit complicat en un camp petit i de terra, però 3 punts més, ja són 64, que acosten al club a la 3a Divisió. Per part meva, porto 2 setmanes amb problemes físics i espero poder tornar a estar disponible aviat. Crec que estic notant el pes d'una temporada complicada per mi i que m'està costant adaptar-me a una manera de treballar una mica diferent a la que estava acostumat, i sense deixar de banda que quan et fas gran et costa més recuperar-te d'algunes lesions.
Bé, fora penes i anem al gra. Quins temps que corren pels culés!Aquestes setmanes han donat per molt:la classificació per la final four de bàsket, l'arribada a semis en la Champions i la trajectòria immaculada a la lliga de futbol, amb el banyet inclòs de 0-2 al Bernabeu. La Lliga s'encarrila tot i que s'ha de seguir estant al màxim nivell i a la Champions es preveu una eliminatòria complicada contra l'Inter de Mourinho. Només queda que disfrutar d'això que estem vivint. Sincerament, si aquest any es guanya la Lliga i la Champions al Bernabeu, què més es pot demanar com a barcelonista? Se'ns dubte es presenten unes setmanes apassionants.

dilluns, 8 de març del 2010

Sobre un maratonià

Comentava el dia de la victòria per 2-3 a San Cristobal que allò podia ser una estocada a la lliga. Doncs dos partits després, s'ha seguit amb "la faena" amb 2 victòries més:2-1 al Tàrrega i ahir amb un 0-2 al camp del Vilassar de Mar. Hores d'ara la distància amb el segon són 11 punts i el que és més important, el quart classificat es troba a 14 i el goal averages favorable a nosaltres. 5 partits d'avantatge quan en queden 12 per jugar. 57 punts a la classificació i posaria la mà al foc que amb 67 punts es pujarà enguany a 3a Divisió.
Però avui deixaré el futbol una mica de banda. Em voldria centrar més en un esdeveniment que es va celebrar ahir a Barcelona i que va en augment aquests últims anys: la Marató. El dissabte vaig anar a veure els stands dedicats a la Marató amb el Xavier Varias, gran aficionat a l'atletisme i que ara passa per un mal moment degut a una lesió, però segur que en breu tornarà a donar guerra. Allà es palpava l'ambient previ a la cursa i vaig poder xerrar una estona amb un futur maratonià que en aquell moment estava bastant nerviós, el Carles Aceña. Havia anat a recollir el dorsal i vam intercanviar sensacions,bé, més que res ell, que era el que estava acollonit. Portar una vida sana durant 3 mesos era un repte i diu que ho va complir. I el premi va arribar al diumenge: 3 hores 25 minuts i sense forçar. Impressionant Carles! Maratonià! Ara que menys que dedicar-nos un dels teus grans escrits a tots els bloggers, que sé que n'hi ha uns quants tot i que mai escriuen.
Després d'un dia blanc, blanc (quina casualitat coincidint amb el seu efímer liderat a la lliga... espero) comunicar-vos que diumenge tornem a jugar a casa, contra el Sants. A veure si pot continuar la ratxa.