Seguidors

dilluns, 24 de setembre del 2018

Ruta Machame : Kilimanjaro , Uhuru Peak ( 5895 metres)

I arribà el dia, tants mesos esperant i ja erem a Moshi, Tanzània. Com va direl Sr. Escofet la nit d'arribada , just abans de posar-nos a dormir "Sr. Fos, estem dormint a Tanzània.".

Introducció : la nostra ruta escollida era la ruta Machame, la ruta on es dormia en tendes. Diuen que és una de les més boniques. Un cop feta, en puc donar fe.

1) Machame Gate (Village) - Machame Camp
2) Machame Camp - Shira Cave Camp
3) Shira Camp - Barranco Camp
4) Barranco Camp - Barafu Camp
5) Barafu Camp - Uhuru Peak - Barafu Camp - Mweka Camp
6) Mweka Camp - Mweka Gate (Village)

Dia 20 d'Agost
Etapa 1 : Machame Gate (1800m) - Machame Camp (2800m) , 10,5 km , 1200+
El dia començà amb la visita del guia al nostre hotel i una revisió exhaustiva de material per comprovar que anàvem ben equipats. Cap problema, tot en ordre. Vam superar el test previ i anàvem ben preparats. El Samuel, el nostre guia, molt simpàtic, ja es va veure de bon inici que era un tio molt agradable i molt de la broma.
Habitació de l'hotel ,Moshi

Un cop repassat el material, ens desplaçàrem cap a l'oficina de Gazelle, l'empresa amb qui vam depositar la nostra confiança per realitzar el trekking.
el 22@ de Moshi, Gazelle
Allà es procedí a fer el pesatge de tot el material necessari per part dels porters. El material no era només les nostres maletes, si no tot el material necessari pel trekking.
Porters preparant el material a l'oficina Gazelle
Allà es quan te'n dones compte que estàs en un altre món. Jo em preguntava, això és la seu d'una empresa que organitza no sé quants trekkings, safaris, ... El fet que et vegis en un altre món totalment diferent, contrasta amb l'amabilitat i tracte que rebem per part de tot l'staff de Gazelle. Chris, el jefe suprem, Abraham, Samuel, els porters, la gent que ronda per allà, ... El turista el tenen protegit, és la seva font de negoci i n'ha de sortir ben content, donar veus quan torni a casa, ...
Després d'una estona de burocràcia, pugem al bus nosaltres 4 (els 2 Jordis, l'Isma i un servidor) més el Joshei, un mexicà que es va afegir al nostre grup. Ja puc dir des d'ara que la relació amb ell va ser perfecte, un plaer haver coincidit amb ell. 
Marxem doncs cap a la porta Machame, però abans no sé quantes parades es fan per recollir aliments necessaris pel trekking. 

Passà 1 hora aproximadament i ja estàvem a la porta Machame, el començament del trekking. Nervis perquè estàvem a punt de començar el que portàvem tants mesos esperant!
porta Machame
Aquí més esper, més papers i més pesatges per part de les autoritats abans de poder començar el trek. Nosaltres vam esperar a la zona habilitada pels caminadors.
zona d'espera habilitada pels caminadors
Aquí podem veure el parking d'entrada
parking
I sí, després de donar-nos el picnic del dia i omplir aigua, ens van donar el vist-i-plau per començar. Vinga, som-hi! Al final es tractava de caminar, no? Però la sensació era diferent, molts temors, com aniria tot, que ens trobaríem per davant, com reaccionaria el cos a l'alçada, estaria bo el menjar? l'aigua? Podria dormir en una tenda? Bastants dubtes que s'anirien resolent amb els dies.

D'esquerra a dreta: Joseph(guia), Martin(guia), Jordi E.,Isma,Jordi A., Francesc(jo), Joshei i en Samuel(guia principal)
Punt de sortida, et desitjaven un bon trekking
Etapa senzilla, rapideta, amb molta vegetació. Anàvem tapats, no feia massa calor, i com ens van dir que en aquesta primera etapa havíem de vigilar amb els mosquits. La meva indumentària : bambes de correr, pantalons de muntanya, samarreta de màniga curta i màniga llarga a sobre. Res extra pel primer dia. A l'esquena motxilla de 30 litres amb la jaqueta gore, la jaqueta d'abrigar i la tèrmica, a més dels 3-4 litres d'aigua.
un servidor
Paradeta per dinar, el picnic que ens havien donat era bastant complet.
I mentrestant, veiem passar porters d'altres equips. Sense paraules, són d'una altra pasta. El cos tenia una sensació molt estranya en veure allò.
els porters
Més imatges d'aquest dia. Totes molt similars, rodejats de selva.
I l'arribada al Machame Camp, destí del primer dia. Unes 4 hores de ruta, comptant les parades. Em va sorprendre anar rapidet. Aquell dia només ens va acompanyar en Martin, el més jove dels guies. Li vam aixecar la camisa.
Camp Machame, final de la 1ª etapa
les nostres tendes. La verda és on fèiem els àpats.
Alguns porters preparant les coses
Cada dia havíem de firmar el registre d'entrades. Aquí tenim l'Isma.
crispetes i te després de l'etapa
amb el Sr.Escofet
Primer dia i tot nou. Entrar a la tenda, preparar les coses, inspeccionar la zona del campament, anar a sopar i poc més. Va anar molt bé, sopar abundant i bo, el tracte exquisit amb tot l'equip. Ah, no ho he dit, a part dels 3 guies, hi havia el xef, un cambrer i crec que 15 porters. L'endemà ja seria un repte nou, arribar a una alçada desconeguda per mi. 
Vaig a dormir. En la següent etapa us explico com va anar la dormida ...

dimecres, 12 de setembre del 2018

OCC (prova de la UTMB), 56km 3500+

Pendent encara la crònica de la Tanzània, em trec de sobre la de la OCC, cursa que vaig disputar 3 dies després d'arribar de l'Àfrica. Aquí la teniu.

I sense quasi temps de descansar del viatge a Tanzània, nova maleta i cap a Chamonix amb el Sr. Escofet. Aquest cop vol més curt direcció Ginebra i trasllat cap a la ciutat francesa de Chamonix.

La cursa tenia un recorregut de 56km i començava del poble suís d'Orsières, passant per Champex-Lac i finalitzant a Chamonix. Transcorria meitat per Suïssa i meitat per França.
Desde el km.10, Champex Lac, venia a ser quasi el recorregut final de la CCC que vaig córrer al 2017. Les mateixes pujades a La Giete i a Catogne, el pas pel col des Montets, i la única variació era un traçat nou per pujar a la Flegere, ja que es passava per 2 poblacions inèdites en la OCC : MontRoc i Argentiere, precisament on teníem l'allotjament.

A part del handicap del viatge a Tanzània, anava amb problemes estomacals de feia un parell de dies. Vaig intentar no pensar-hi, però a la llarga va ser inevitable que apareguessin.
Sortirem de bastant endarrera , ens vam desitjar sort amb el sr. Escofet i cadascú a la seva guerra. Anava a bon ritme, de fet vaig portar una cursa molt bona fins al km.26 però a la vegada considero que enganyosa. Arribava a Trient entre els 200 primers classificat però sense haver menjat i begut quasi res, precisament per por a remoure molt més la panxa. I va ser sortir d'aquest avituallament i notar una baixada física important. La pujada a Catogne, la més dura de totes, la vaig fer a ritme molt lent, quasi pole pole com quan feia el Kilimanjaro. La recordava de l'any passat, però sincerament no la feia tan dura.
De baixada cap a Vallorcine millor, però les cames no anaven com un volia.
A Vallorcine vaig tornar a parar una bona estona i va ser inevitable una buidada davant la moguda que tenia a la panxa. En sortir d'allà, més del mateix. Anava perdent posicions poc a poc, sobretot en les pujades que trobava pel camí.
Un cop a Argentiere, tornava a seure a meditar, beure, recuperar, ... Pujar a la Flegere i baixar, així de fàcil. Però quan ja et costa, la pujada es fa un suplici. I això que no era molt dura, pujada d'anar fent però sense grans desnivells. Seguí perdent posicions alhora que anava descomptant les passes de pujades que em quedaven. No era pole pole però quasi. Se'm va fer llarg, bastant llarg, a diferència de l'any passat quan feia la CCC amb 90 km a les cames. I mireu la diferència que en la CCC ni vaig parar a l'avituallament de dalt a la Flegere, però en aquesta OCC ni vaig pensar-m'ho, tornar a seure a meditar una estona☺ .
Ja sabia el que em quedava, una baixada força corrible però que no vaig poder aprofitar tal com m'hagués agradat. Què hi farem, no sempre es pot. Quedava arribar a meta i descansar, massa tute els últims dies.

Entrada a Chamonix, aquest any havien canviat algun pas d'entrada al poble i s'havien de pujar 2 vegades unes escales posades per no afectar al trànsit. Tocaren allò que no sona, sincerament. Però bé, encarats els últims metres les coses ja es veien diferent. I aquest any amb gent als carrers, de dia, amb bona temperatura, creuava la línia de meta en 8 hores 34 minuts. Posició 278. Una més, segona armilla després de la CCC de 2017.

Menció també al Sr.Escofet, fent una molt bona cursa en el seu debut per aquelles contrades.
Un cop feta la cursa, 2 dies de descans i relax per aquella zona, moment per començar a omplir dipòsits i recuperar forces després del viatge a Àfrica i de la cursa.
Passats uns dies, en ment ja tinc la UTSM de 105km com a plat fort. Apretarem les dents 6 setmanes per arribar el millor possible. Un match-ball, qui em coneix ja sabrà de què parlo.