Seguidors

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Tan a prop i tan lluny a la vegada

Setmana dura, culminada avui amb 28,5 quilòmetres. Sabia que no afrontava la tirada d'avui en les condicions òptimes i potser ho he pagat al final, on els darrers 4-5 kms se m'han fet molt durs, no tan pels temps fets sino per les sensacions d'esgotament que notava. Al cap i a la fi, ho he fet a 5'02'' de mitja(quasi al ritme de marató), però pensar que encara em queda 1/3 per davant ... Buff, prefereixo no pensar-hi massa que m'esgoto. Sempre miro de treure-li el cantó positiu : he corregut sol (en cursa sempre al veure més gent la sensació és totalment diferent), sense desplaçar-me massa lluny de casa pel temps amenaçador que hi havia, amb el conseqüent joc de 'coco' que això comporta, i amb alguns desnivells que en teoria no m'haig de trobar a Castelló i que sembla mentida però quan portes 20 i pico quilòmetres se't fan una muntanya.
D'altra banada, també m'ha anat bé per provar alguns gels de cara a la marató i que espero que facin efecte (jo la veritat és que desconec el tema i no sé si realment fan efecte o el tema està més en el cap).
Tanco la setmana doncs amb uns 72 kms, una de les setmanes amb més càrrega que porto. La setmana que ve més càrrega i la pròxima cap a Donosti a fer la Behobia.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

MMP a Castelldefels : 1h32'33''.

Comentava la setmana passada que la idea era seguir durant la Mitja a la llebre per rondar els 1h35'. Doncs bé, he sortit molt endarrera, massa, i la llebre quasi no l'he vist. He començat alegre, amb ganes,ja tenia una motivació extra que era agafar la llebre. Començo a rodar sobre 4:22, 4:25, 4:18 sempre rondant aquests parcials, depenent de si trobava alguna pujadeta o no. Sempre positiu i anar avançant gent, psicològicament també era important. Anem cap al passeig i fem una tirada per allà per tornar cap a la sortida al canal olímpic on esperaven els 10km. Abans però, cap al 8, pujada per un pont a l'alçada de la C-31, ara el passes bé, però més tard ...
Res, enfilo ja els 10 primers i passo per l'arribada amb 44'16 i permeteu-me dir que bastant sobrat. La meva marca de 10 és 43'53'' de fa un mes i poc , a la Mercè, però ara mateix estic bastant per sota d'aques temps. Per cert, sensació extranya al veure que la gent esprintava perquè ja acabava els 10 mentre jo seguia al meu ritme constant en busca dels 21kms. Segueixo endavant, penso que ja només en queden 11 i 97 metres, oi?
Tornem cap al passeig mentre et creues amb tota la marabunta que encara havien d'arribar als 10 kms. Em creuo amb la meva germana, i em saluda, vinga Frans diu, gràcies em dic i penso "tu ja acabes i jo torno a començar i a sobre més cansat". Reset.
Passo 3 kms que noto que afluixo, no sé si inconscientment o què, perquè faig del 12 al 14 entre 4:28 i 4:30. Dic, a veure si ho pagaré? Igual m'he fet massa el valent. Però després d'això em refaig i torno a rodar uns segons per sota, agafant de nou el ritme que havia portat durant la majoria del recorregut. Aquest kms amunt i avall pel passeig han estat bastant aburrits, perquè et creues amb la resta de la gent, però bé, m'anirà bé per preparar el coco per futurs reptes.
Encarem ja la resta, 4 kms, per dintre vaig pensant el temps que em queda a cada km que passo. Si faig uns 4:20 i em queden 4 kms, em queden tants minuts de córrer. Buff, ara ja comences a patir i desitges com sigui arribar. Pel km.19 atrapo la llebre, crec que anava una mica més ràpid perquè no em quadrava el temps que portava jo i el de la llebre. En fi, queda el pont un altre cop per pujar i penso: collons, ja el podrien treure. Però allà està, quiet i esperant a la gent. Buff, vinga va, un petit esforç i fa baixada(lo de baixada és un dir). El passo i ja no queda quasi res. Nota futbolística: em dóna temps de veure en una cantonada parat l'autocar de l'Ascó de 3a divisió, després veig que han perdut al camp del Castelldefels 3-0. Apa, bon viatge de tornada. Tanco nota, perquè veieu que encara em queda futbol a les venes. Així doncs encaro els 2 últims kms i no veig el cartell de 20, miro el rellotge i veig que posa 20, així que apreto i faig el meu km més ràpid de la Mitja en 4:05. L'arribada és un fet, al final 1h32'33'', MMP, jeje, com m'agrada dir això un novato com jo. De fet, tenia un 1h37'23'' a Vilanova l'any passat i ja està.Ara estic molt millor preparat, d'això se'ns dubte. Em queden 7 setmanes per la marató de Castelló, i de pensar en 42 kilòmetres m'asusto una mica, `però bé, encara queda temps per pensar-hi.
A seguir entrenant i ja en parlarem més endavant. Toquen 2 setmanes més de sessions dures i després ja encararem la Behobia-San Sebastian.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Cursa del Cava, realment sorprès

Bona cursa la disputada a les nostres contrades del Penedès. 13 kms amb bon clima, bon ambient i un paissatge típic de la comarca.
La idea incial era baixar de la hora, fer un 58 o 59 minuts. Alhora de la veritat surto i ja veig que el 1er Km el faig a 4'06. Collons, em dic, vols dir que aguantaràs a aquest ritme? Segueixo tirant, 2on km igual, 4'06. Vinga, que ja només en queden 11, qui no es consola és perquè no vol. Camí de la Granada el terreny picava un tros cap amunt, tot i aixi 3er km a 4'24. A la Granada em pensava que era pla, i el tomb que fas pel poble va picant la majoria de nou cap amunt, quina sorpresa, no massa grata la veritat, però completem el quart kilòmetre a 4'22. Buff, pensava, no aguantaràs, frena frena! Però no, algo dintre teu et fa donar el que tens i no conformar-te, agafa't que ara ve baixada. Sense baixar el ritme però conservant per lo que vindria després, he anat fent el descens d'uns 3 km omplint la reserva pels tobogans de després. Sense donar-ho tot però mantenint el ritme. Així doncs, arribem al quilòmetre 7,8 on ara venia lo de debò.
Primera pujada, just abans del Sol i Vi, solventada amb èxit, agafant-se a l'asfalt i amb alegria, amunt. Baixadeta per estirar cames i a pujar cap al Sol i Vi, ascens d'uns 800 metres. Al contrari del que em pensava, a les pujades era quan em sentia més fort. Sí,superada. Ja només en queden 2!
De nou petit descens i encarem uns 400 més cap amunt. Ja sabia que aquí havia d'apretar, ja que després era baixada fins entrar a Sant Sadurní i podia baixar a bon ritme però recuperant. Anava en temps de fer 55 o 56 minuts, ni jo mateix m'ho creia. Avancem doncs i ens endinsem en el descens d'uns 2 kms, vamos!
Entrem a Sant Sadurní i el terreny torna a picar amunt i ho remata la pendent final de 200 metres, on ho he donat tot i m'he sorprès a mi mateix adelantant a uns quants corredors. 100 metres més en baixada i arribada. Temps final de la cursa 55'42, tot i que el real ha estat de 55'30. Gran sorpresa i alegria per mi, els entrenaments tot i estar enfocats cap a una marató, estan donant els seus fruits.
Aquesta setmana torno als 4 entrenaments forts tot i que diumenge faré la Mitja Marató de Castelldefels. Allà la intenció és seguir la llebre de 1h35m i si em veig bé, apretar una mica per rebaixar els 1h37m que tinc de Vilanova l'any passat.


Pocs moments abans de començar la cursa amb companys de feina

diumenge, 10 d’octubre del 2010

5a setmana completada

Comentava la setmana passada que no havia tingut bones sensacions el diumenge amb la tirada llarga. Avui ha estat el contrari, 26 kms fets de dalt a baix, d'una tacada, en 2 hores 11 minuts, a una mitja de 5'03'' el quilòmetre. Matí ennuvolat, com a tot el país, i en els quals he tingut uns 6-7 kms amb pluja, això sí, bastant fineta. M'he trobat bé, però segueixo tenint respecte a com puc reaccionar a partir del quilòmetre 30 d'una marató.
Ha estat la guinda a una de la setmanes més dures que porto fins ara. 72 kms en total en 5 dies d'entrenament combinant 2 rodatges, un de 60' i el d'avui de 130', sèries variades i pujades.
La setmana que ve em mereixo un premi i faré un dia més de descans.Serà una setmana suau per fer diumenge descansat la Cursa del Cava. La intenció és fer uns kms abans de la cursa i després els 13 kms exprimint-me al màxim de les meves possibilitats.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Segueix la preparació

Us deixava fa 2 setmanes amb la cursa de la Mercè, sembla mentida com passa el temps i quasi ni te'n dones compte. Durant aquest dies he seguit els entrenaments, 5 per setmana, una combinació de sèries a més bon ritme amb tirades llargues, amb la culminació al diumenge d'una bona tira de quilòmetres. Diumenge passat,26 de setembre, van ser 24 kms. Avui, 3 d'octubre, han estat 21. Se m'han fet més durs avui, suposo que en part pel cansanci acumulat, una llaga al peu que em fa la guitza, no haver descansat massa bé, ... tot suma i com que no tenia bones sensacions ho he deixat en 21 en comptes dels 24 que tenia de fer. Però bé, s'ha de patir per després poder arribar en condicions i que no em pugui retreure res del treball fet.
El que si que em passa pel cap de vegades és el pensar "Val la pena això? Quina necessita tinc de fotre'm aquestes pallisses?" Mai hagués pensat que faria sortides de 21, 24 kms i que em plantegés fer una marató. És el que té aquest "mundillu", tothom ho comenta, que un cop hi entres és molt dificil sortir-ne. Però m'alegro de que un cop deixat el futbol hagi buscat una alternativa que em mantingui la motivació i pugui descobrir el meu límit i capacitat de patiment.
Ara em queda una setmana dura de treball abans no arribi la cursa del Cava el 17 d'octubre, que se'ns dubte s'agraïrà.
Abans de despedir-me, us recomano seguir el blog del Xavier Vàrias. El tio va sortir la setmana passada de casa seva, Sant Sadurní, en direcció a Santiago, a peu. Uns 1200 kms en quasi un mes d'aventura. Avui ha arribat a Tudela, sembla que de moment li va tot bé. Segur que aconseguirà el seu objectiu amb solvència.