Seguidors

dimecres, 27 d’abril del 2016

UTBCN : la prèvia

Bé, això ja ho tenim a tocar i el cuquet ja va per dins fent de les seves. Estem ja a 3 dies mal comptats de la UTBCN ( 100kms i uns 4000+).
Com arribo? Almenys puc dir que amb ganes , :-). La resta poc té a veure amb el 2015, que va ser un any de canvi : nous entrenaments, alimentació més cuidada, molta dedicació, ... Aquest 2016 la cosa ha canviat una mica. Arrel d'unes molèsties que arrossego a un isquio i que no acaben de desaparèixer, el nivell d'entrenaments i exigència ha baixat molt. Bàsicament puc dir que em dedico a rodar i poc més. I els caps de setmana a fer alguna cosa de més volum, on estic aprofitant per fer el campionat de Catalunya de Caminades de Resistència. Però crec que estic bastant bé, amb confiança per afrontar tants kms, i amb aquestes marxes he pogut anar comprovant que les vaig acabant bé i amb força a les cames per seguir fent kms.

Anem a la UTBCN. Per què aquesta? Buscava una durant el primer semestre de l'any, a prop de casa, i mira per on vaig  veure aquesta que feien per Begues. En el punt de mira a llarg plaç està la UTMB (ultra trail del Mont Blanc). Per poder entrar al sorteig es necessita acumular 15 punts en 3 curses com a màxim durant els darrers 2 anys, així que la meva intenció és acumular 10 punts aquest 2016 : 5 a la UTBCN i 5 més a Sierra Nevada al Juliol, i sumats als 5 del 2015, entrar al sorteig.
La UTBCN era una bona opció perquè és a prop de casa, per un terreny trencacames però que en principi té molt per córrer i on segurament necessiti menys hores, sobre el paper, per finalitzar-la. La meva previsió si tot va normal és fer-la en quasi 16 hores: sortir endarrera amb molta calma i anar progressant amb el pas dels kms. Sembla fàcil , però ho intentaré aplicar com ja vaig fer a la UltraPirineu del 2015.
Sembla que la previsió meteorològica pinta que pot caure aigua durant el dissabte. Esperem que refresqui però no que caigui un diluvi que ens deixi empapats.

La setmana que ve us explico com ha anat!

dimecres, 20 d’abril del 2016

17 d'Abril : Marxa de les Ermites, 46kms 1500+

No serà una marxa que passi a la història i també per falta de temps, no em penso allargar massa en aquesta crònica. 

Iniciàrem la marxa molt tranquil.lament el Xavier i un servidor. No semblava una marxa excessivament difícil pel desnivell del que constava però acumulava una mica de cansament del dia anterior on vaig estar seguint en directe la Trailwalker a ple sol. Això i el fet de dormir poques hores aquest cap de setmana posaven les coses un pèl més difícils. Així que anar fent i ja es veuria.

La primera meitat de la marxa la vam fer com ja veníem fent en la majoria, al tran tran per dir alguna cosa. Acumulàrem bona part del desnivell entre els corriols de pujada, i els bastants trams de pista, a diferència de la setmana passada a Tremp, on de pista res de res. La veritat és que cadascuna d'aquestes marxes té el seu què : una tenia el Castell de Cardona controlant-nos en tot moment, una altra transcorria per castells, a Tremp amb les muntanyes nevades acompanyant-nos en tot moment i aquesta per ermites.
El temps anava passant i com qui no vol la cosa vam arribar a Sant Llorenç Savall, més o menys a la meitat del recorregut. Portàvem unes 3 hores 45 minuts.

A la segona meitat de la marxa vaig canviar de ritme. Un cop vaig haver menjat una mica i vaig carregar líquid, vaig decidir tirar amb una mica més d'exigència. No devia quedar molt de desnivell positiu i era un terreny amb molta pista on es podia fer via i em venia de gust ja que em trobava bé.

Al final 6 hores 11 minuts. Una marxa amb un marcatge justet, sobretot en els últims kms on en molts llocs vaig dubtar si seguir endavant o no ja que les cintes estaven molt i molt separades. Crec que és una cosa bàsica la senyalització i s'hauria de tenir més cura en aquest aspecte.
En quan als avituallaments per mi aquesta marxa perfecte. Amb el que hi havia no necessitava més. Un parell amb pa amb tomàquet i formatge i embotit, uns altres amb croissants, galetes, llaminadures, ... Segurament el d'arribada era més pobre, però bé, personalment aquest dia no em feia falta. Menció especial com sempre a tots els voluntaris : de 10, 11 o el que se li vulgui posar, no va faltar de res.
Vaig marxar pitant a un dinar familiar i com no posem el toc gastronòmic d'aquesta entrada:



17 puntets més pel Campionat. I ara res, desconnexió de marxes. A priori no tornaré fins a Dips, el 21 de Maig, encara que segons com estigui igual afronto Navàs la setmana anterior. Però ara mateix no hi pararé més a pensar en tot això.

Setmana i mitja i UTBCN, 102 kms i uns 4000+. Primer objectiu de l'any, ser finisher i aconseguir 5 punts més de cara a la UTMB. En fa molta ilusió afrontar-la. Està clar que el nivell de l'any passat no el tinc, però pel que he anat veient en aquestes marxes, crec que estic preparat i amb el cap mentalitzat com per tornar-me a enfrontar a una cosa així. Passa a passa, km a km, control a control. No hi ha més i sobretot ganes per fer-ho, que per això fem tot això : perquè ens agrada.

Ja us ho explicaré.

dilluns, 11 d’abril del 2016

9 d'Abril 2016 : Marxa de les Carenes 51,5kms 2300+ , una marxeta més

Podríem dir aquello de "al loro que no estamos tan mal".
Aquesta marxa ha estat molt diferent a les altres, s'ha vist realment l'autèntic esperit i les ganes de voler fer coses com aquestes per part de tots els marxadors/corredors. Direu, per què? La Marxa de les Carenes no és circular i transcórrer per senders entre Pont de Suert i Tremp. L'hora de sortida també se les portava: 5 del matí de dissabte.
Així que vam prendre la decisió de fer nit divendres a Tremp. Això de fer nit és un dir , perquè realment vam dormir 3-4 hores. A les 2'30 sonava el despertador, esmorzàrem a l'alberg on amablement ens van servir un cafe i després de deixar el cotxe al costat del pavelló de l'arribada, agafàvem un bus fletat per l'organització direcció Pont de Suert. De fet hi havien dos autobusos, quasi plens dels marxadors que havien escollit la mateixa opció que nosaltres.
Durant el viatge ni vam intentar dormir, trèiem algun tema de conversa el Xavi i jo. Ja li havia comentat que depèn de com em veiés intentaria exigir-me una mica més pensant ja en la UTBCN de 100kms. Sabent que en els primers 30kms ens menjàvem quasi tot el desnivell positiu, la meva intenció feia setmanes era forçar durant aquests kms. Però aquesta última setmana no havia estat bona de nou, un trot de 8kms el dimarts, un padel el dimecres i repòs absolut per protegir el genoll dret i de pas l'isquio esquerra. Jaja, quin cromo.

Un cop acaba el viatge fins a Pont de Suert, notàrem rasqueta, però res fora de lo normal. Ens vam protegir tots a l'oficina de turisme, per recollir el dorsal, record de la Caminada, prenent algun suc i fent temps fins les 5, hora de sortida.
No crec que arribéssim a 200. Aquest cop amb el frontal posat iniciàrem la marxa, unes 2 hores de frontal serien necessàries. Ningú revisava el material, jo per si de cas en portava un de recanvi, tal com deia el reglament de la prova.
Començàrem el tram d'asfalt per sortir de la Pobla ja caminant rapidet i vam entrar en un bosc començant a pujar i baixar. Creuem de nou la carretera i accelero el pas caminant, començàvem de nou a mirar cap amunt, aquest cop ja sense parar. Vaig anar tirant amb l'ajuda dels pals enmig de la foscor i la llum més o menys potent dels frontals de cada marxador que anaves trobant. La veritat que és una sensació molt guapa això de moure't en plena nit. Passàrem per unes runes que em vaig quedar observant amb l'ajuda del frontal i llàstima de la negror, perquè les muntanyes que ens rodejaven durant la pujada devien ser de foto de postal.

Anava ben tapat, samarreta , tèrmica i paravent, més els guants. Em notava bé i les ganes anaves augmentant alhora que anava atrapant a gent. No era un ritme que m'exigís molt, però si que en comparació per exemple amb la marxa de Cardona o la de l'Alt Camp, ja era caminar amb alguna marxa de més. Amb la tonteria semblava arribar a dalt, però no, després d'una lleugera baixadeta, venia l'atac final, però aquest cop anava darrera un grup de 4 que ni em deixaren pas ni jo tampoc els hi vaig demanar. Sino veig un camí més o menys ample per passar, m'aguanto a darrera sino és que em deixen passar. Em fa cosa demanar pas. I així, sense poder passar, vaig notar una baixada del ritme considerable. Ja notava que el ritme era molt més lent perquè per darrera ens estaven atrapant molts frontals. Vaig aprofitar un moment que el camí semblava que s'eixamplava una mica per passar i fer via. Coronava al cap de poc i al cap de res ja en baixada arribava al primer avituallament. No tenia gana, faig un glop d'aigua gelada( literalment es gelava) i tiro avall. Era el km.10, aquí començo a córrer i decideixo seguir provant-me, ara en baixada. El dia ja havia sortit feia una estona, així que apago el frontal i gracias por todo. La baixadeta de pista res, trams de pedra i algun tram entre bosc.

Fins el següent avituallament devien quedar uns 10-11kms, uns 4 de baixada , uns 6-7 de pujada exigent i 1 de planer. Tampoc és que anés massa guiat per les distàncies, ja que molt indicats en quan a distància no estaven els avituallaments. Durant la baixada pateixo un contratemps, perdo un dels meus acompanyants. Bé, més que perdre'l, no el deixaré tirat tot i que deixava de donar-me servei. El pal dret es trenca de la manera més inútil. Em paro un moment per veure què em deien 2 nois que estaven darrera meu, caic i el pal se'm queda entre les pedres i patapam, fa crec. Es trenca el mànec.
Bé, segueixo, quin remei, amb el pal esquerre intacte i el dret fent de suport però mig coix. No em vaig descentrar, seguia per feina amb paso firme i després d'una bona pujada i un bon calentón, enfilava cap avall per arribar a l'avituallament principal d'Adons, havent remuntat moltes posicions. Allà vaig parlar amb un parell de nois del Blancafort mentre m'hidratava i amb la que era la segona noia en aquell moment. Hi havia gana, així que em vaig muntar un entrepà de pernil i formatge i després de treure'm el paravent, reemprenia la marxa.

Il.lús de mi pensava que el mes dur havia passat, però quedaven uns 10kms fins al següent avituallament que telita. Durant aquest tram vaig entendre el perquè el nom de la Marxa de les Carenes. Un puja i baixa constant, amb pedra i més pedra, carenejant tota l'estona. A l'esquerra, segons m'enterava més tard la Vall de Boí plena de neu; a la dreta per lògica es devia veure part del pirineu aragonès. Ens movíem sobre una alçada de 1700 metres i l'entorn era espectacular. Vaja, semblava una Ultra qualsevol de muntanya més que una marxa. Va ser divertit aquest tram tot i que es va fer llarg de collons. Els turmells, genolls, quàdriceps es van posar a prova de bomba. I per sort el meu cos reaccionava bé. Veure l'avituallament va venir a ser com un "venga, que això ja ho tenim". Devien quedar uns 20kms, la majoria cap avall. Ja es veia Tremp, però quedava molt lluny, massa encara.

Així que avall, però amb pedra i pedra per avorrir-se de nou. Pensava, seguiré i a veure com reacciona el genoll, ja no tenia ganes de parar. La veritat és que vaig gaudir bastant tota aquella estona i ja anava veient que si la cosa no es torçava podria baixar de 8 hores, una manera de motivar-me i buscar algun alicient. Passaven els quilòmetres com si res per arribar a l'avituallament de Santa Engràcia, l'últim que quedava. Segons comentaren per allà, encara quedava una pujada, a Talarn, però ni papa de quanta distància i desnivell podia representar.

Seguirem la marxa, sense cap pista per córrer i movent-se molt per terreny on es podia córrer però s'havia d'anar molt en compte allà on trepitjaves. Clin clin sentí, casun, se'm va partir definitivament el mànec del pal. Així que em vaig parar per recollir-lo i vaig aprofitar per plegar els pals de la manera que vaig poder. L'esquerra bé, el dret com vaig poder. Després de tornar a córrer una estoneta més, vaig divisar la petita però dura pujada a Talarn. La vaig superar sense problemes i un cop a Talarn ja marxa de nou. Devien quedar uns 4-5 kms i realment era el pitjor del recorregut. Aquella volta per pista per entrar a Tremp era el més engorrós del recorregut, més que res pel tomb que es feia per arribar a Tremp.

Finalment, un cop ja vaig entrar a la població, estava situat i sabia el que quedava. Creuava la meta en 7 hores 27 minuts i tot i que és una marxa i només importa acabar i sumar punts, vaig veure que finalment havia arribat el 16è de la general, anant de menys a més i sabent gestionar perfectament les forces. Arribava sencer, sense molèsties i suportant perfectament tant l'isquio com el genoll. Bona senyal. Havia estat doncs un bon test en un entorn important de muntanya, en un terreny puja i baixa, amb molta pedra i sense pista per poder córrer amb comoditat. Avituallaments normalets, però el de meta ho arreglava tot. Para muestra un botón ( i repetint els cops que vulguéssis):

L'amabilitat i generositat dels voluntaris de nou de 10.

I res, anem sumant punts, 22 punts més que en sumen oficialment 101, 77 si resto els punts de Prades que no vaig fer i que intentaré que no siguin necessaris per arribar als 279. De moment el cos aguanta prou bé, la propera setmana anem cap a Castellar, anirem fer la marxa de les Ermites. Aquesta un pèl més curta i amb menys desnivell. Serà la última que faré abans de la UTBCN el 30 d'Abril.

dilluns, 4 d’abril del 2016

2 d'Abril, Marxa entre l'Alt Camp i la Conca. 55,8 kms , 2250+

5ª Marxa del Calendari. Aquest cop el destí fou el Pla de Santa Maria, a prop de casa per descubrir aquesta ruta pels camins de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, que organtiza el centre Excursionat de la Xiruca Foradada.
Desplaçament proper, 35 escassos minuts per plantar-se a aquesta petita població i emprendre la Marxa. 200 escassos marxadors decidits a completar els quasi 56kms i 4500 metres de desnivell acumulat, un recorregut on semblava que la primera part era la més dura i que a partir de l'avituallament del km.30 es podria fer més via.
 


Ens ho prenem amb molta calma, com a Cardona. De fet pensem que ja va bé que comenci cara amunt, perquè de ganes de córrer gens. La inteció doncs era caminar i caminar i el córrer ja ho deixaríem per la segona part de la Marxa, que semblava menys exigent.

Els avituallaments com sempre, la joia de la corona. Crec que vaig a aquestes marxes per menjar! Ja només arribar al primer avituallament a Cabra del Camp cauen un parell de donuts i alguna llaminadura que ens emportem. Comencem bé.

Tinc un problema últimament, no recordo massa els llocs de pas, deu ser l'edat. Al segon avituallament sí que recordo l'entrepà que em foto, ostia era pernil o formatge? Si és que ...
Emprenem de nou la marxa i ara mateix tinc un buit mental fins al control 3, us ho juro.
El quart control sí que el recordo, era el km.30 i en aquell punt va ser quan ens vam dir cap avall després que un voluntari ens fes una classe de geografia dient-nos per on ens quedava passar. Vam córrer una mica fins a Barberà de la Conca, uns 8kms que van passar rapidets. Allà, paradeta, seure una mica i l'entrepà de dues salsitxes picantetes que va sentar de meravella. Tan recompesat vaig quedar que per marxar d'allà i reemprendre la marxa va costar lo seu. Així que del cinquè al sisè control poc de córrer, en alguna baixadeta puntual i poc més.
Arribats a Miramar torno a mirar els donuts amb uns ulls ... Però amb la xixa que queia penso que deixa-ho en dues galetes , 3 llaminadures i quan arribem a meta ja farem les paus. Aquest últim tram el tornem a córrer, encara que de tant en tant fem alguna paradeta caminant. Apretava el sol en aquell moment però ja ho teníem fet. Una marxa més a la butxaca, 9 hores 26 minuts diria, el mateix temps que a Cardona però aquest cop acabant molt sencer i poc cansat. La petita pretemporada que he pogut fer desde la marxa dels Castells m'ha ajudat i de les molèsties a l'isquio ahir ni rastre, encara que per contra apareixien unes petites cosetes al genoll que "ai", em recordaven la tendinitis que vaig tenir al 2014. Esperem que no vagin a més, perquè aquest mes d'Abril se las trae que dirien.
Una gran marxa i una zona més que hem descobert. Cada marxa té el seu encant i les seves particularitats. I totes en comú tenen que els voluntaris i l'organització són de 10, almenys fins ara.

Ara a mirar endavant. Ja hem passat la primera marxa del mes d'Abril. Me les prenc com un entrenament a molt baixa intensitat, però s'ha de reconèixer que són kms i kms i que això porta desgast vagis al ritme que vagis.
Afegim 21 punts més, que sumats als 20 de Cardona i als 14 dels Castells ja en fan 55. Això sense comptar els 24 de Prades, que per molt que me'ls donguessin, no vaig fer la marxa i intentaré que no comptin per arribar als 279 que es necessiten.

Ara passem pàgina i ja estem pensant en la propera, aquest cap de setmana que ve toca la Marxa de les Carenes, de Pont de Suert a Tremp: 54kms més i uns 5100 acumulats. És una bona embarcada, comença dissabte a les 5 del matí, però fem això perquè ens agrada, així que no és cap obligació.


Ah, que m'oblidava. Després de la dutxa va caure un entrepà d'hamburguesa. Crec que dissabte hi vaig sortir perdent :-).
Salut i kms!