Seguidors

dilluns, 27 de febrer del 2012

Post-Sevilla + Botifarunner

Setmana on he començat a notar una mica el pes dels kms a les cames, sobretot divendres i diumenge a la Botifarunner. Si després de Gran Canària estava fresc com una rosa aquesta setmana no he pogut dir el mateix. Els entrenos acumulats i les 2 maratons a les esquenes m'han passat una mica de factura, a part que tampoc m'he cuidat massa com tocaria.
Dimarts sortideta de 41' a 4'40'', dimecres 45' a 4'30'' i divendres: 20 ' a 4'32'', 15' a 4'02'', 5' recuperació i 15' a 3'58''. Divendres és on vaig començar a notar una mica que les cames fluixejaven una mica.

I com que no sabem dir que no a res, diumenge cursa de muntanya, la Botifarunner, 20,6kms amb 935 metres de desnivell positiu. Volia conèixer-la, però està clar que no era el dia més adequat per fer-la, tot just després d'una marató.

Vaig aparcar per un dia l'asfalt i m'hi vaig embarcar, inscripció que ja tenia feta de fa temps, just en el mateix moment de l'obertura perquè s'esgoten les places en poques hores. Haig de dir que ahir ja no les tenia totes i no estava massa per la labor de fer aquesta cursa, a poques setmanes de la marató i si li volia trobar quelcom positiu podria ser l'acumular kms.

Ens reunim una bona colla de coneguts a la sortida: Xavier, Rubio, Sergi, Joan Torrents, una colla de Fondistes Penedès, entre ells el Bodi, i molts més coneguts.

Surto amb el Joan, està fort, preparant la seva 1a marató, BCN, i anirem junts tot i que al meu interior sé que no el podré seguir com així va ser.
Tirem els 2 primers kms en terreny favorable i cap problema però a que el camí mira cap amunt ja em dóno compte que m'he fotut en terreny pantanós. Començo a pensar moltes coses i totes negatives i no trobo cap manera de motivar-me per contrarrestar-ho. Que si què collons faig jo allà agonitzant una setmana després d'una marató, que si encara em queden 17kms i ja vaig arrastrant-me, que si les cames em pesen 100kgs cada una, ... En fi, una agonia constant quasi tots els 20kms, disfrutar poc, la veritat.

S'ha de reconèixer que és molt més distret que l'asfalt i que els paisatges valen la pena, ara bé, això d'avançar metres tan a poc a poc em frustrava una mica, falta de costum. No recordo ni quan va ser l'última cursa de muntanya que havia fet.

Vaig sol tota la cursa un cop em quedo sol i miro de no agobiar-me més del compte, poso el mode "arribar a meta com sigui" i vaig fent. A meitat de cursa m'atrapa el Xavier i segueix tirant. Uns segons més tard m'atrapa el Rubio i sense anar junts sí que anirem avançant-nos d'aquí fins a meta. L'únic terreny on em defensava millor eren els trams de pista amb lleugera baixada o pujada, allà és on tot i estar petat podia treure una mica el que porto acumulat. Ara bé, en baixades tècniques feia riure tot i que també anava amb una mica de cautela ja que més d'un ensurt al turmell vaig patir i en pujades m'agobiava ràpid, pujar 82 kg cap amunt té el seu què també.

En arribar al 15,4 començo a veure la llum, havia acabat el pitjor. Bàsicament el que queda és baixar i en trams on es pot córrer aprofito per avançar a alguns corredors que m'havien arrancat el dorsal just abans en trams de més risc.
Enfilem els darrers metres pels carrers de la Llacuna per acabar a la Plaça on hi ha l'arribada, gran marc per un final de cursa amb l'olor de fons de les butifarres.

Al final 2 hores 10 minuts per la muntanya i com a mal menor, més kms acumulats a les cames, tot i que avui sí que tinc carregats quàdriceps i bessons. Vaig patir més ahir que en les 2 maratons del 2012 juntes, sembla mentida!

Ens retrobem a meta amb el Sergi, setè amb 1h44m; Joan, 1h59m; el Xavier, 2h8m i l'Antonio que fa 2h11m. Al cap i a la fi, kms cremats i bona matinal entre amics, que és el que compte amb l'escusa que després ens esperava un entrepà de butifarra amb la cerveseta de rigor.

Proper diumenge: Mitja de Calella
Queden 4 setmanes per la marató de BCN i diumenge anirem a la mitja marató de Calella a fer el 1er test. La idea és fer 4 kms previs a 4'20-4'25'' i empalmar amb la mitja marató a 4'15'', ritme de sub 3 hores en marató. No se'm passa pel cap de moment jugar-me la marató a aquest ritme, segurament a BCN seré un pèl més conservador, però fer aquesta tirada em podrà anar bé per provar-me i agafar confiança de nou després del mal tràngol d'ahir per la muntanya.

Salut!

dilluns, 20 de febrer del 2012

La 2ª marató del 2012 : Sevilla

Sevilla tiene un color espesiá! Doncs sí, excel.lent marató, tracte exquisit al corredor, clima excepcional, circuit ràpid, ambient als carrers boníssim i sortida i arribada en un Estadi que imposa. Més no es pot demanar en una marató i si a sobre et surt rodada encara et queda millor regust. 3 hores 17 minuts 2 segons assaborint els 42195 metres pels carrers de Sevilla. Completo la meva 6ª Marató i la 2ª del 2012. A partir d'ara teniu una petita crònica, aquest cop no m'enrollo tant com a Gran Canària.

Estadi Olímpic de la Cartuja 1 hora abans de la marató

Fem les fotos de rigor 45' abans de començar. Havíem quedat amb el Joan Josep Sánchez, un altre Fondistes Penedès i que anava a per la seva 11ª marató de la temporada, quina bogeria Juanito! Vaia crack!

Així que fetes les pertinents fotos de record, tornem a la zona habilitada pels corredors a preparar-nos de cara a la marató. Es respira de tot, nervis per uns, tranquilitat per altres, però sobretot, moltes ganes de passar-ho bé. Una marató és algo especial.
Tornem a la pista per col.locar-nos en la zona de sortida, concretament ocupant la posició habilitada entre 3 i 3hores 30minuts. No és cap calaix, simplement una zona orientativa de referències de temps. Calentem res, molt poc, no hi havien masses ganes tampoc i amb el que quedava per davant tampoc feia massa falta.
A les 9'30 es dóna la sortida i abans de deixar l'estadi ja em separo del Xavier, diferents tàctiques portaríem. Jo agafaria ritme d'inici i volia passar la 1ª Mitja en 1h40m, ell volia anar per sensacions i trobar-se un cop passats uns kms. Així que res, ja ens trobaríem en cursa si algú atrapava l'altre o a meta, al cap i a la fi una marató és una prova molt dura i cadascú ha de triar la tàctica que consideri més adequada pel seu bé.
El 1er km és lent, vaja, lentíssim. La sortida de l'estadi es fa a pas de tortuga, camino fins a 3 cops abans d'abandonar l'estadi. És per això que un cop trobo el cartell del km.1 veig que estic en 6'05'', tiempazo. El GPS ja se m'ha desfassat durant la sortida de l'estadi, els metres ja no quadren ni en pintura. Decideixo que només el faré servir de crono per saber el temps de cursa i també per saber a quin ritme em moc a cada km però no pas per saber la mitja global de cursa ja que no quadrava massa i em podia portar a engany.

Caos a la sortida de l'Estadi

Penso, mira, has perdut 1'20'' només al 1er km respecte al ritme de 4'44 per passar la mitja en 1h40m, ja tinc motivació, anar esgarrapant segons a cada km fins la mitja marató i passar-la en el temps que tenia pensat.
Així que vaig fent, a ritme molt còmode entre 4'30'' i 4'40'' i van passant els kms. A cada km em dedico a calcular mentalment quants segons em queden per retallar. Almenys això em manté distret per dir-ho d'alguna manera mentre passava cada km.
Poca història tinc a explicar, la veritat, vaig sol, intento posar-me en algun grupet però un cop hi sóc en surto ràpid perquè veig que aniré més lent del que em pensava. Així que vaig fent a la meva bola, al meu ritme i endavant. Per moments em ve al cap "quina matada això de fer una marató, i encara me'n queden 10 més per fer ...". Sí, ho penso, no ho negaré, sobretot em ve al cap durant els primers 21 kms de la marató, que és quan veus el que et queda per davant. És que una marató dóna molt en què pensar ...

Arribo a la mitja i quasi clavo el temps, 1h39m41s, he recuperat tot el perdut al 1er km i encara m'han sobrat alguns segons. I penso, ara què faig? Vaig bé, tot en ordre, però decideixo anar fent al mateix ritme per mirar de ser sub3h20m en aquesta marató. Ja que hi estem posats penso que queda millor fent 3h19m que no pas 3h21m, una tonteria? Potser sí, però alguna motivació havia de buscar-me per petita que sigui.
En aquest punt m'enganxo uns kms amb 4 portuguesos però tampoc hi duro massa, ara no recordo si ells tiren més i jo decideixo no seguir-los o per contra els deixo a ells. Ni ho recordo, em falla molt la memòria per segons quines coses.
Després de coronar el punt més alt de la marató sobre el km 24,5, ve una baixadeta i a la dreta veig el Sanchez Pizjuan, desde fora em va semblar vell i lleig, però almenys m'hi vaig distreure un moment mirant-lo. Aquí m'animo una mica, hi havia bastanta claca en aquest punt del km.25 i a sobre sento una dona que crida "vinga aquests del Penedès". Està clar que la samarreta de Fondistes Penedès crida l'atenció de les masses!
Arribat al km.26 diria que és quan em prenc el 1er gel. Vaja, ho intento, perquè me'n foto una mica a la boca i el tiro quasi tot. No m'entren els gels normalment, però és que ahir li vaig fer fàstic. Així que res, fora. Res de gels, decideixo fer la resta de cursa sense prendre'm cap gel més per veure què passa. En tenia un altre per prendre'm cap al 35 però em dic que no, que faré la marató sense gels, només a base d'aigua i talls de taronja.
Al km.29 passem pel costat del Benito Villamarin, també me'l quedo mirant una estona mentre vaig corrent, com si anés de turisme. Collons, estic al 29 i a partir d'aquí ve lo bo i jo tan tranquil.
Ve una llarga avinguda i ja es comencen a percebre els 1ers símptomes de destrossa en alguns corredors, el mur comença a fer acte de presència. Em segueixo movent als ritmes entre 4'35 i 4'40, suficient per anar avançant gent a poc a poc, l'autèntica marató ha començat! Jo és que vaig fresc fresc però sempre amb la cautela aquella de a veure què pot passar ... No crec que passi res però sempre tens allà una veu que et va recordant que vigilis.
Recordo que al voltant del km.32 un de l'organització que anava en bici ens va animant i que inclús em diu "ánimos Catalunya" i ve a dir que ànims, que això estava fet i que ja li agradaria estar en el nostre lloc ara mateix. Ho agraeixo i molt, crits d'ànim així et dónen un plus d'energia. Em trobava tan bé que li dic "eso está hecho", agoserat? Potser sí. En realitat quedaven 10 kms, uns 50 minuts tirant llarg, però quan portes 2h30m a l'esquena 50 minuts et semblen una broma. I això que quedaven els pitjors ...
Alhora també em venen al cap unes paraules que m'havien dit aquell mateix matí "sobretot disfruta la marató" i això faig, disfrutar és poder dominar aquests darrers kms, que no et dominin, fer-te'ls teus i assaborir-los al màxim. Fins al km.36 segueixo igual però ja em va passant pel cap fer un canvi de ritme i acabar per la porta gran la marató. Em veia ja que baixava de les 3h20m, però òstia, estava allà i tenia les ganes de provar-me. Sense augmentar el ritme segueixo avançant corredors, la marató va fent de les seves a molts corredors, és increïble veure el panorama d'aquests darrers kms, l'esforç i la superació humana portada gairebé al límit.
Així que arribats al km.36 canvio el ritme i decideixo fer-me 6 kms d'homenatge a mi mateix, a disfrutar-los encara més. Realment em dóno compte que de cames vaig perfecte, marco el 36 en 4'25'', el 37 en 4'31'', el 38 en 4'18'', el 39 en 4'32'' . Ni mur ni el hombre del mazo ni res de res. Ara ja la sensació és de volar a mesura que vas avançant i avançant atletes mentre al fons ja comences a divisar l'Estadi Olímpic de la Cartuja novament. 3hores i pocs minuts després tornem a estar allà, ja començo a imaginar-me l'entrada a l'estadi i la volta d'honor. Sí, l'emoció i el formigueig em comença a fer acte de presència, ja he dit sempre que això és una cosa que ve de sèrie en les maratons, s'ha de viure.
Faig del 40 al 41 en 4'23'' i ja queda poquet per entrar a l'estadi mentre el públic que hi ha fora l'estadi dóna els seus últims crits d'ànim a cada un de nosaltres.
I accelero una mica més encara mentre fem entrada a l'estadi, primer pels passadissos interiors i posteriorment entrant a la pista, on començo a sentir el Viva la Vida de Coldplay i penso en aquests 3/4 de volta que em queda fer. Faig el km més ràpid de la marató en 4'11'' i em queden res, 195 metres per assaborir la consecució de la 6ª Marató, la 2ª d'aquest repte que ens vam marcar amb el Xavier. Feia goig la grada durant la recta d'arribada, se't fotia la pell de gallina.
Últim esforç doncs per arribar en 3h17m02s, fent la 2a mitja en 1h37m21s i amb la sensació de que havia acabat molt bé físicament, sense patir gens. Havia pujat una mica el nivell respecte Gran Canària i efectivament, m'havia plantejat Sevilla com un entreno llarg amb la mirada posada en la marató de BCN, on vull buscar MMP. A hores d'ara ni em plantejo el sub 3hores, em sembla una aberració, però mai se sap ....
M'hidrato una mica i veig arribar al Xavier al cap de poc. 3h21m clavades, pujant el nivell mica en mica i tornant a ser el que va ser. Se'ns dubte que a la Corunya o Empúries les 3h14m que té de marca seran una broma.
Recollim la medalla i aprofitem per fer una petita sessió amb els fisios. Tornem per agafar la bossa amb aliments que donen al corredor i tornada a l'hotel, caminant uns 4kms de propina per si no en teníem prou. Sort que vam acabar frescos i ens ho podíem permetre ...

La medalla de maratonià

En resum, marató molt bonica, amb molta atenció al corredor i que recomano totalment. N'haurien de prendre moltes maratons que només busquen la $$$ al preu que sigui. M'emporto un gran record de Sevilla, pel tracte rebut, pel circuit idoni per fer bon temps, pel bon ambient als carrers durant la marató, ....
No em vull oblidar de mencionar la cursa de l'AbueloRunner. Abuelo, un placer haber coincidido de nuevo y felicidades por conseguir tu objetivo de las 3h30m, aunque hicieras 3h31m lo clavaste, eres un crack y tirando fotos ya no te digo. Mis felicitaciones.

I ara: Botifarunner
Diumenge aniré a la Llacuna a fer aquesta cursa de muntanya de 20 kms amb uns 935 metres de desnivell positiu. Tenia ganes de fer-la, l'any passat hi vaig ser present veient-la i tenia molt bona pinta tot plegat.
Xino xano la farem, res de competir, me la prendré com una bona manera de disfrutar la muntanya i sortir per un dia de l'asfalt.

Salut!

diumenge, 19 de febrer del 2012

Marató Sevilla

Petita entrada desde l'AVE per comentar que aquesta és una marató molt guapa, que val la pena. He aconseguit el que m'havia proposat, pujar una mica el nivell respecte Gran Canària i rondar les 3h20m. Al final 3h17m03s, segon amunt segon avall.
Boníssimes sensacions, sense patir gens i anant de menys a més. D'aquí un mes Barcelona, que vist lo vist, crec que me la jugaré a fer marca.

Salut!

divendres, 17 de febrer del 2012

Hores prèvies als 42195 de Sevilla

Ja tenim a sobre la 2ª Marató del Repte, Sevilla. I és que el temps passa volant ... Esperem que aquest cop no tinguem cap incovenient durant el viatge, amb la 1ª Marató ja en vam tenir prou no? Aquest cop anirem amb l'AVE, BCN Sants - Sevilla, temps estimat unes 5 hores. Sortideta demà dissabte ben d'hora per mirar d'estar a temps a la pasta party i assaborir al màxim el dia abans. Una marató sempre és especial i el "gusanillo" previ sempre surt.

Previsions? Després de complir l'expedient a Gran Canària, a Sevilla la idea és exigir-me una miqueta més. Tampoc massa, perquè lo primordial és fer-la sense desgastar-me molt, bàsicament encarar-la com un entreno llarg. En ment tinc rondar les 3h20m, minut amunt minut avall. Un ritme mig de 4'44'' equivaldria a fer 3h20m, perfectament assumible veient els ritmes en els que em moc últimament. Però no deixa de ser una marató i el respecte que li tens sempre hi és. I tampoc m'hi preocuparé massa. Que les cames xuten, endavant. Que no tiren, doncs res, a cumplir l'expedient i fora.
He seguit entrenant desde Gran Canària, sense molèsties i cumplint el que tenia marcat, i això també crec que ha d'ajudar. A més a més Sevilla és un circuit d'una sola volta, fet que psicològicament crec que sempre és millor i estarem uns 5500 atletes, amb lo qual serà més fàcil córrer en algun grupet que et porti a bon ritme. Vaja, que no tindrem la solitud de Gran Canària.

La setmana anterior a una marató es fa molt atípica. Surts a córrer poquet, com a màxim 3 dies i amb poca intensitat. Ja va bé, així tens "mono" per diumenge de fer kms, però la setmana es fa molt estranya.
Les previsions meteorològiques pinten idònies, res de pluja i vent i temperatura a priori agradable. Vaja, tot de cara doncs. I com deia, pocs km aquesta setmana, distribuïts de la següent manera :

- Dilluns : rodatge suau per estirar cames després dels 25kms del dia anterior. Al final em surten 49' a 4'38''. Aquest cop vaig anar a córrer sol.

- Dimecres: 20' de calentament i un 2 x 2000. Poca cosa, només per estirar una mica les cames. Els 2000 van sortir amb 8' i 7'40''.

- Dijous: 40' a 4'42''. Sortideta suau per estirar cames i al final 4 sortidetes de 100 metres.

Ara només queden els 20' de rigor de dissabte per Sevilla i diumenge a per la 2ª Marató d'aquest interessant repte que ens hem marcat, Sevilla tiene un color especial. Ho comprovarem aquest cap de setmana.

Salut!

diumenge, 12 de febrer del 2012

Amb Sevilla a l'horitzó

Setmana prèvia a la tirada llarga de Sevilla, setmana que ha fet patxoca a nivell d'entrenos. És curiós, el 2012 me l'havia plantejat com un any per fer les 12 maratons i poc més, i ara veig que estic entrenant més que mai, jo que pensava que aquest any me'l prendria bastant més tranquil ... Però vaja, de moment m'ho puc permetre, més endavant ja anirem veient com van les cames.

Anem als entrenaments d'aquesta setmana:

Dilluns feia 22' de calentament a 4'40'' per després fer 8 pujades de 90'', uns 400 metres en quasi totes, menys la última on vaig arribar a 450 metres. Tornada a casa fent 15' molt suaus. Entreno compartit amb el Xavier.

Dimarts de nou "al trapo" amb el Xavier. Feia una mica de vent, també s'ha de dir però que res comparable amb el vent que havia fet durant tot el dia. Per davant teníem un 3 x 10' que sempre fa respecte, hi ha entrenos que abans de començar et dius "buff, avui em costarà, fa mandra, ..." .
Fem 18' de calentament una mica per sota de 5' el km, per continuar amb el 3 x 10' , recuperant 5'. Plantejo fer els primers 10' a 4'10'', els segons a 4' i els darrers a lo que surti. Alhora de la veritat ho clavem: 4'10'' en els primers 10', 3'59'' en els segons 10' i 3'49'' en els últims 10'. Realment acabes satisfet, ni vent ni fred ni òsties.

Dimecres rodatge. La gent d'altres clubs de la Vila demanen a crits córrer algun dia amb mi, així que no m'hi puc negar, i faig mans i mànigues per contentar a tothom. En aquest cas 70' amb la Maria, entrenadora del CAV. Després d'uns kms inicials suaus per enganyar-me, quan dic suaus parlo de 4'35'', passem a ritmes més ràpids i acabem fent els últims 5 a ritme mig de 4'01''. Total uns 16,6 kms. Ja només falta que millori la meva super tècnica de carrera inexistent i seré imparable, jaja. Bon entreno i gran companyia.

Dijous fartleck mexicà. Aquest ja l'he fet moltes vegades, consisteix en fer forts els minuts parells i suaus els impars, començant amb 10' i acabant amb 2'. Així doncs, 15' de calentament a 4'55'' i anem a lo serio. Al principi costava, penses en els entrenos que arrastres i et venen mals per tot arreu. Així fem els primers 10' en 4'02 de mitja. A partir d'aquí t'oblides de tot i inconscientment anem pujant el ritme per fer els 8' a 3'44, els 6' a 3'39, els 4' a 3'40 i els últims 2' a 3'26.
Acabem amb 10' de refredament i cap a casa. En total uns 16'6 kms.

Divendres i dissabte festa.

Diumenge tirada matinal de 25 kms amb el Xavier. Hem fet la ruta desde casa meva anant fins La Granada, carretera de la Carrerada fins arribar a Guardiola i tornada fins a casa de nou. Hi han hagut 15kms inicials on hem anat a ritmes entre 4'50'' i 4'32'', sense massa exigència. I uns últims 10 a ritmes entre 4'05'' i 4'15'', acabant just el 25 en 3'55''. Dónen gust aquestes tiradetes, han estat 1h52m a ritme mig de 4'29''.

Tanco la setmana amb 85kms i amb la sensació d'haver fet molts bons entrenos. Sevilla està al caure, la 2ª Marató del repte ens espera.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Setmana tranquileta

Després d'afrontar 3 setmanes seguides de competició, deixant enrera 2 MMP en 10kms i la marató de Gran Canària, tenim la vista posada ja en la tirada llarga de Sevilla del 19 de Febrer. El temps passa volant!!!

Parlen de que és una marató molt planera i ràpida però potser un pèl lletja a nivell de circuit. Bé, això és el que he pogut llegir, tampoc tinc més informació. El que sigui serà. Finalment hi anirem amb AVE, després de tot el que va passar amb Spanair ens vam afanyar a buscar una alternativa i aquest cop anirem amb tren.
Quines pretensions tinc de cara a Sevilla? Quan encara queden 2 setmanes, la intenció és mirar de pujar una mica el pistó i provar de doblar la 1h40m, o sigui, unes 3h20m en meta, minut amunt minut avall, encara que és una cosa que encara n'hem de parlar.

Aquesta setmana he seguit entrenant amb normalitat, noto que segueixo millorant, estic amb més confiança, a part els resultats en les curses i el recuperar molt bé físicament fa que augmenti la motivació per afrontar tot el que queda per davant, que no és poc. I el fet que compartim molts entrenos amb el Xavier també ajuda, perquè els dos busquem el mateix objectiu, les 12 maratons i si es pot seguir millorant doncs millor, tot i que aquesta setmana no hauguem coincidit en cap entreno.

Precisament aquesta setmana queda completada amb el següent:

Dilluns: 13 kms en 60', a 4'40'' ens va sortir. Rodatge amb el Xavier i el Pere Costa, amb qui solem córrer els dilluns.

Dimarts: havia d'entrenar amb el Xavier però a última hora no va poder venir. Vaig sortir amb el Sergi i ja sabia que seria com tirar-me d'un precipici, ja que està un altre nivell i a sobre no es perdona res entrenant. Jo volia fer un 2 x 15' a 4' el km aproximadament, segon amunt segon avall però vaig acabar fent 5' de calentament, 10' a 4'20'', llavors vam fer 12' a 3'51'' i aquí ja ens vam separar, on vaig fer 3' més a 3'52'', 1km de recuperació a 5' el km i novament 15' més a 3'59'', per acabar amb 10' suaus. Bon entreno, tot i que vaig acabar una mica tiesu.

Dimecres: 46' suaus en solitari a 4'34''. Tot i la fina pluja que queia, no em vaig poder estar de sortir a correr i fer el que tenia en planejat.

Dijous: les previsions meteorològiques no pintaven molt bé. Alhora de la veritat, feia fred sí, però crec que he passat dies pitjors. 15' de calentament a 4'55'' per empalmar amb uns 20 x (210 metres ràpid - 210 metres lents). La idea inicial era fer 45'' rapids-45'' lents, però per no estar pendents del crono tota l'estona, poso el lap a 210 metres i a cada "beep" del crono sabia que havia de canviar de ritme. Així m'oblidava d'anar apretant el botó Lap cada 45''.
Estava mentalitzat per fer l'entreno de pe a pa i així ho vaig fer, fent els canvis forts a ritmes entre 3'18' i 3'38'' i inclús regalant-me l'últim canvi de ritme de 420 metres seguits. Al final acabo content, sobretot perquè havia concatenat cursa de 10 + 4 entrenos seguits i em trobava bé, sense cap problema físic.

Divendres: descans de córrer i partidet de futbol7 a la nit. Buah, quina rasca que fotia a les 11 de la nit. És que em foto en unes embarcades de vegades! Però bé, vam disfrutar una miqueta i lo més positiu és que el dolor que tant tenia al peu després de jugar a futbol ja no el tinc. Això no vol dir que ara m'hi posi a jugar cada setmana ... tampoc ens passem.

Diumenge: a priori havia de fer sortideta per Sant Sadurní per muntanya però alhora de la veritat he acabat fent 18kms per asfalt per Vilafranca, en solitari, sortint a un ritme mig de 4'30''. Tot i fer 4kms inicials entre 5'05'' i -4'42'', a partir del 5è he augmentat el ritme rodant ja molts kms entre 4'20''-4'30''. He acabat molt satisfet, fent l'ultim km a 4'10'' i amb ganes de seguir però m'he dit prou, ja n'hi havia suficient per avui.

Tanco la setmana amb 68 kms i molt content per les sensacions tingudes i per tot en general.

Salut i bona setmana!