Seguidors

dijous, 23 de desembre de 2021

24 Hores Can Dragó : 11-12 Desembre 2021

Sempre hi haurà un abans i un després del 28 de setembre de 2021. Sortia del fisio, portava 17 dies sense sortir a córrer però ja veia quasi la llum per tornar-hi. I com que les inscripcions anaven a bon ritme, em vaig decidir inscriure a les 24 hores en pista de Can Dragó.

Tenia clar que algun any les volia provar i aprofitant la falta d'objectius a nivell de curses durant aquest 2021, m'hi vaig decidir inscriure. Em quedaven 10 setmanes i havia de començar molt progressiu a entrenar degut a la tendinitis aquilea. Venia d'uns mesos anteriors fent bàsicament bicicleta de carretera , preparant unes sortides que vaig fer per Pirineus i Alps francesos. El tema córrer estava bastant deixat de banda.

A més a partir de l'agost vaig deixar els entrenaments assessorats i em vaig començar a moure de nou al meu aire. Ho acostumo a fer quan no tinc masses objectius en ment. Volia seguir entrenant al meu aire, sí que una mica planificat, però més al que em vingués de gust. Ja durant aquestes 10 setmanes de preparació vaig focalitzar molt el córrer durant la setmana, els caco's llargs en algun dia de festa, un entrenament de 25km en pista i poquetes sortides ja en bicicleta.  

Preparació feta, durant la setmana de la prova no negaré que et passen moltes coses pel cap. Pensava molt en les 6 hores en pista fetes el 2011 també a Can Dragó. Van ser tot just 62km però recordo haver acabat demacrat i patint com mai la 5ª i 6ª hores. I això ho tenia al cap, com reaccionaran les cames? Pensava en quina tàctica adoptar, què prendre, agafa això, allò, ... bastants dubtes. El dia D acabo prenent cap a Can Dragó uns 10 sandwitxs de pernil dolç i nocilla, un braç de patata, croissants i pastes de xocolata, isotonic, recuperador, hidrats en pols per beure, i barretes per acabar d'omplir. 

Arribem d'hora amb el Xavier a les pistes de Can Dragó. Agafar lloc, recollir dorsal, anar a prendre cafè, preparar les coses, briefing, ... Són totes les tasques fins que es dóna la sortida a les 12 en punt del dissabte 11 de desembre. Em col.loco tranquilament per la part final. M'ho prenc amb molta calma, no vulguis demostrar res perquè ets un simple mindundi penso. I més encara, en aquest món de l'ultrafons. Vaig una mica amb la idea del que que havia "entrenat" 2 setmanes abans en una pista d'atletisme, correr 30-40 minuts, caminar 1-2 voltes tot aprofitant per menjar i beure, tornar-hi, ... I així fins arribar a aquell punt on ja trenques amb tot i vas a lo que sigui. Em volia obligar sobretot a anar prenent líquid o sòlid amb freqüència. 

Les 6 primeres hores són les més que se'm fan més pesades. Arrancar de zero, agafar el ritme, veure com va reaccionant el cos, ... La gent aquí veig que corre que se les pela, però no em surto del meu guió. Això és molt llarg i sóc conscient que això és una prova de resistència i regularitat. Les 6 hores inicials les cubreixo amb 56,6 km. De moment aguanto, ho porto prou bé. Recullo beguda/menjar, camino per aprofitar el temps, corro i anar fent el bucle aquest. Però queden 18 hores per davant, mare meva on m'he fotut! En serio, és molt bèstia això.

Ja us dic, vaig sense cap idea ni referència al cap, almenys fins ara. Quan arribi a les 12 hores (com el que diu que va a buscar el pa i torna a casa) a veure on estic i a què puc aspirar. El meu únic objectiu ara mateix és anar fent via i arribar a la fita dels 100km. Òbviament aquestes següents 6 hores són més lentes, tot i que crec que ja he anat avançant bastants llocs a la general. Les pantalles tampoc funcionen massa bé. Millor dit estones llargues sense funcionar, i només tinc la referència del GPS, un Coros que em marca la distància exacta sense variacions. 

A les 20h ens ve a veure l'Enric, li havia picat la curiositat i va estar un parell d'hores per la pista veient l'ambient. Quan el veig, jo estava corrent, així que per no parar li dic que en 2-3 voltes ho faré. Aprofito aquestes 2-3 voltes per apretar una miqueta (a veure, el concepte apretar és molt relatiu, però de fer la volta a 2'50-55 a fer-la en 2'40 hi va un món). Arranco de nou i abans de que marxi, torno a parar una estoneta més. Hi ha un altre món fora la pista encara que no ho sembli i la gent fa coses :-). I nosaltres allà encara quan encara devien quedar unes 14 hores per acabar. 

Dec passar els 100km en unes 11 hores 25 minuts aproximadament. I faig 48km durant les segones 6 hores. Per tant, 104,5 km en 12 hores. Segueixo bastant sencer dins el concepte general de fer unes 24hores. #seguim

I ara què, et preguntes? Porto 12 hores donant tombs a una pista d'atletisme. És doncs mitjanit i encara queda un món per davant. El que si està clar és que ja he superat la meitat de la prova i no he tingut cap contratemps a nivell muscular, de llagues, el menjar i la beguda em va entrant, ... Creuo dits doncs.

És curiós però amb el Xavier no hem coincidit gent, cadascú porta el seu ritme, la seva tàctica,  ... Però no és fins que porto 108km que el veig caminar. Jo ja porto una bona estona corrent i quan arribo a la seva alçada em poso a caminar al seu costat. Comentem la jugada. No tinc cap objectiu en ment, llavors ell em planteja el repte de que amb les quasi 12 hores que queden, mirar d'arribar als 180km. Havent passat les 12 hores en 104,5 km , això implica 38km cada 6 hores. Sembla factible, això ho dic ara que ho escric, però en aquell moment no se'm passava pel cap. Sempre pensava , i si em passa això, i si ... Sabia que caminant podria fer uns 30 pocs km en 6 hores, així que per poc que corri a estones, els 38 els hauria d'assolir.

Ell va pse pse segons em comenta, arribar a 180km, però no el noto massa convençut, o almenys això recordo. Ja es coneix, n'ha fet ja vàries i en unes es va marcar 202,9km, poca broma. Ho veig una marca molt bèstia. 

Torno a arrancar i vaig donant voltes a la idea que ell m'havia comentat. Son 19km cada 3 hores, uns 6,6km cada hora. Càbales que vas fent per passar l'estona. Vaig doncs amb això al cap. Estem en un moment ja que quan et poses a caminar, després per tornar a correr/trotar/el que sigui costa un món. Però quan ha passat aquest "costa un món", el cos es va posant a lloc i ho has d'aprofitar. Em marcava una idea inicial que era mirar de correr 30-40' cada hora, amb lo qual podria fer uns 6-7km i la resta aprofitar-ho per caminar, cosa que serien un parell de km més. Sembla fàcil vist desde fora, però quan portes 12 hores donant tombs és una odissea... Durant les hores 13,14 i 15 i 16 faig molta via i guanyo molta de coixí per arribar als 180km. També torno a veure a la pantalla de resultats que milloro moltes posicions i em situo dels 25 primers. 

Al final passo les 18 hores amb 152,3 km, amb molt de marge sobre els 142km que havia calculat. És per tant molt factible arribar als 180km, ja que me'n queden només 28.

Puc dir que passo la part principal de la nit molt bé, la pista està més buida, no se sent quasi res. No tinc cap mena de problema, gens de son, de panxa segueixo bé, ... Vaig prenent algun cafè, caldo i m'entra de conya. Així doncs, arribo a les 6 del matí amb ganes. Els 200? No us enganyaré que en algun moment hi penso, però poquet. Allà si si alguna cosa tens és temps per pensar. Però ho analitzes i et dius que 48km implica fer 8km cada hora. Res excepcional que no hagués fet fins ara, però en serio, cada cop costa més.

En les últimes 6 hores tinc altibaxos. Una muntanya russa. 

Feta la 19ª hora havia guanyat 1km de marge d'aquests 8 que havia de fer cada hora. Però ho perdo a la següent. I així el mateix en les hores 21 i 22. Puc dir que arribo a les 2 últimes hores amb opcions. Arrodonint, són 184km en 22 hores. 

Però la 23a hora és la pitjor de totes. Em deixo anar bastant, penso que és massa sacrifici per arribar als 200km i que no paga la pena. Haig de fer uns 16km en 2 hores i sincerament poques ganes de correr tinc. Caminant sé que faré més de 190km, cosa que ja considero una molt bona marca per un debut. Faig poc més de 6km en aquesta hora i arribo a la última hora pensant que tot el que sumi serà curriculum :-).

Virtualment estic fora per arribar als 200km. El Xavier havia plegat cap a la 13ª hora i desde fora em comença a apretar , un desgast mental m'aplica a cada volta. Comença corrent molt molt suau i mica en mica aniràs veient em diu. No deixa de ser cert, i pel que queda, però costa bastant ja i no pots més. Segur? No ho sé, però és el que penso en aquell moment. Sé que no arribaré als 200 perquè implica fer els km a una mitja que m'era literalment impossible, però mica en mica em poso les piles i m'activo de nou. Jo no sé què ho fa, però és cert. I ja quan vas sentit l'speaker dient que s'acosta l'hora , veus la quantitat de gent que hi ha animant, ... No sé, són moments que mola viure'ls. 

Els últims minuts posen la pell de gallina i és inevitable treure forces d'on no n'hi ha. Poc a poc vaig accelerant el ritme, com la gran majoria de gent. Converteixo les 3 darreres voltes en les més ràpides de les 455 que vaig donar i els últims km no tenen res a veure amb els que em van precedir a la 23ª hora.

Em dona a temps a passar per meta entre el passadís humà i encara amb alguns segons per arribar a les 24 hores aprofito per fer uns 100 i poc metres més. Així doncs, 455 voltes i 144 metres per un total doncs de 199,298 km.


Les primeres 24 hores en pista. La cursa més llarga en hores que havia fet, va ser la UltraPirineu al 2015, 110km amb uns 6500+ . Res a veure amb això, a nivell muscular bastant cardat. Aixì sí, si em diuen fes 26 hores les faig, però en el moment que acaba la cursa, quan pares, descanses i proves de reanudar la marxa per anar cap a casa, és quan te n'adones de la cardamenta que portes a sobre. També saps que amb 2-3 dies passa, com així va ser. 

El pensament de tornar a fer unes 24 hores ... Vaja, és semblant al de la 1ª marató. Quan acabes dius que mai més, al dia següent ja penses que, bé, potser s'hauria de tornar a provar i millorar per aquí i per allà, ... Com un auto-fueteig. No saps perquè però és així. No hi ha remei. I que duri! Ens veiem a les 24 hores de 2022?

dimarts, 10 de novembre de 2020

Mitja marató polígon Vilafranca

Ahir, dia 9 de Novembre de 2020, vaig anar al polígon on acostumo a entrenar en pla disposat a córrer una mitja Marató. 

Ja que estem sense curses per culpa de la maleïda pandèmia, vaig decidir per voluntat pròpia enfrontar-me en solitari a aquesta distància. 

El dilluns anterior, el dia 2 de Novembre, vaig rodar 70' sobre 4'10/km i com que les sensacions van ser bones, vaig dir-me que havia d'aprofitar un dia i fer una Mitja marató per fer un sub 1h30m. 

Tot i haver fet quasi 4 hores de bici de carretera i uns 1500+ el dia anterior, i tenir les cames un pèl carregades, em vaig acostar al polígon disposat a donar voltes. És un circuit de 2,4km quan l'aprofites al màxim, tot i que es pot escurçar a gust del consumidor i evitar la petita pujada que té. 

Després d'un escalfament i uns exercicis de mobilitat, arrancava buscant el 4'10/km de mitja. Fet un km inicial un pèl per sobre,ràpidament em vaig anar col.locant a ritme. Les primeres 5 voltes foren aprofitant la màxima longitud del circuit, o sigui 2,4km per volta amb una mica de pujada, amb el petit desgast que això comporta a cada volta.  

A continuació vaig fer 3 voltes ja evitant la majoria de la pujada (aquestes voltes feien 2km cadascuna). Situat ja en 18km, quedaven 3km per mossegar les dents. Òbviament ja costava més però vaig intentar augmentar un pelet el ritme per acabar fent 2km finals uns segons més ràpid. 

Parava el crono quan el GPS em marcava 21,26km. Més o menys vaig veure que en les últimes mitges maratons que havia fet, la distància de GPS es situava entre els 21,1 i els 21,27, així que vaig posar-me aquesta distància de 21,26km com a punt final. El temps final va ser de 1 hora 28 minuts 40 segons. 

De les 38 mitges maratons que he disputat, el resultat d'aquesta estaria en la 13ª posició. De les 38, tinc 17 per sota de 1h30m. Vist doncs el rendiment d'ahir, és per estar força satisfet per haver-la fet en solitari, en un circuit repetitiu, sense referències ni tampoc cap mena de treball específic ... En quan estaria en una mitja marató amb gent? 1-2-' menys? Ho desconec. 

Ara ja sé que tinc aquest punt de partida i no descarto tornar-ho a intentar un altre dia i ser un pèl més agoserat, mirant d'esgarrapar 2-3 segons per km. 




I res, seguiré fent cosetes. Abans d'acabar l'any em plantejo un parell de coses més a fer a nivell individual. Una podria ser una ruta d'uns 60km i no més de 2000+, i l'altre seria una marató d'asfalt en el mateix circuit d'ahir. Si es donen les condicions i la situació de la pandèmia ho permet, endavant.

dilluns, 27 de juliol de 2020

VGAP 5/5

5ª Etapa VGAP : 24/07/2020 St.Pere Sacarrera - La Granada, 46,1km 830+
7 hores 22 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: Turó del Gall- Santjust - L'Aguilera

Última etapa de la VGAP. A priori era la més curta, al voltant d'uns 38km.
Com no, el Sr Escofet ens torna a portar al punt d'inici de l'etapa, on ho vam deixar el dia anterior. El primer vèrtex del dia, el Turó del Gall, el teníem a poc menys de 2km, en una pujada fàcil per camí i una part final molt més vertical per una trialera. Un cop dalt, el vèrtex va ser molt senzill de trobar, i això que anàvem mentalitzats que hauríem de sortejar molts esbarzers per arribar-hi. El corriol estava net, cosa que va fer que fos molt fàcil accedir-hi.
Turó del Gall
A partir d'aquí, quedava descobrir una ruta nova fins al vèrtex de Santjust, situat prop de Sant Llorenç d'Hortons. Per optimitzar la ruta, era millor primer passar pel Santjust i després fer el de l'Aguilera, que no pas al revés, però aquest tram Turó del Gall-Santjust no s'havia explorat i anàvem només amb la referència de seguir la ruta del wikiloc. El recorregut marcava passar per la urbanització de Can Bou, però ja vam veure que sobre el terreny ens manava baixar per un torrent per després remuntar-lo. A simple vista, allò era inviable. Vam desistir i ja teníem clar que s'havia d'allargar el quilometratge per arribar al vèrtex. Així doncs, el regal extra ens va portar uns quants km de més ( en vermell el que hauria de ser, en verd el que va ser).
Però vaja, no quedava més remei que arribar al vèrtex. No va ser gens dificil de trobar, però el cop psicològic d'haver de fer tan de tomb, creuar 2 vegades l'urbanització de Can Canals per anar i tornar, la calor, ... tot sumava ja.
Santjust
Trobat el vèrtex, quedava trobar un bar. Els 2 que teníem més a prop estaven tancats. Ja és mala sort que 1 dels 2 ho estigués per baixa mèdica. Ens quedava una altra opció, ja de tornada i desviant-se una miqueta del recorregut : enmig de la urbanització de Can Canals. Ho vam intentar i vam tenir sort. Hidratació ràpida i avall, que encara devien quedar uns 20km per acabar. Tocava desfer una bona part del camí i mentalitzar-se d'arribar a Torrelavit.
Un cop a Lavit, nova parada abans d'atacar la darrera pujada cap al vèrtex de l'Aguilera. Sorprenent aquest per la seva alçada. Foto i avall.

L'Aguilera
8 km i VGAP enllestida. Comencem a baixar camí del Pla. Hi ha ganes d'arribar, queda poc i tot ja es veu molt a prop. I novament divisem un cotxe, una silueta, que es creua en el nostre camí just arribar a la ctra del Pla a Torrelavit. Punt de control de l'organització. El Sr Varias fent control de material i escoltant-nos cap a meta.Passem pel Pla i ja sembla tot de cara per completar la VGAP. El Roger m'obsequia amb un tomb extra pels voltants del Pla i per fi ataquem correctament direcció la Granada. Arribem a Santa Fe i comencem el circuit de la crono, aquest cop però caminant i en solitari. 
La Granada, per fi, 46km després. La que havia de ser l'etapa més curta en quilometratge, es va convertir en just el contrari. Coses que passen. 

En resum : 217km , 5100+ i unes 34 hores de joc real per fer aquesta VGAP en 5 etapes seguides. Es diu ràpid, potser no li donem prou valor a aquestes coses. Molt bona experiència viscuda junt amb el Roger, conèixer més de les nostres contrades i aconseguir realitzar aquest petit repte que ens vam proposar. 
Arribada a La Granada

diumenge, 26 de juliol de 2020

VGAP 4/5

4ª Etapa VGAP : 23/07/2020 Base Heliport Torrelles - St.Pere Sacarrera, 45,1km 1360+
7 hores 13 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: Clapí Vell - Clivilleres - Pujol d'Orpinell

Encarem l'etapa reina de la VGAP, la més "alpina", amb 3 vèrtexs per sobre dels 700 metres d'alçada.
Com no podia ser menys, el Sr Escofet ens porta molt amablement al punt de sortida, allà on ho havíem deixat el dia anterior.
Pujada per pista, sostinguda cara al Clapí Vell. Lloc conegut ja del 7 Cims, primer cim que es fa durant la marxa. 
Clapí Vell
Baixada ràpida fins les Dous, punt on aprofitem per fer una mini parada per refrescar-nos una mica. Fins a Font-Rubí queden uns 10km, amb bastanta pujada i caloreta. Passat Can Coral ens endinsem ja pel bosc per fer una baixada llarga i pronunciada que ens fa perdre bastant alçada, cosa que implica que l'haurem d'anar recuperant. Següent objectiu : el punt que creua la ctra de la Llacuna. Seria arribar allà i saber que queden uns 3km per Font-Rubí. Es va pujant constantment, en alguns moments alleugerits per les ombres i la petita brisa que va venint.
Creuem la ctra, veiem una Masia i una font, perfecte, bon punt per refrescar-se. Hi ha uns gossos, en principi no fan res, però ... Decidim vorejar la masia i tornar a agafar el camí per evitar-los, mai se sap.
Font-Rubí cada cop queda més a prop, és un punt important de l'etapa on tenim avituallament on hi ha ma mare esperant-nos.
avituallament Font-Rubí
Pa amb tomaquet, truita, fuet, sindria, vichy, aigua, cafe, no falta res. Portàvem 21km. Fem una bona parada observant tot el que hem fet durant aquests dies. "Si fa 2 dies esstàvem fent aquelles muntanyes d'allà davant", "mira el Castellot, el tenim allà". No deixa de ser curiós quan t'ho pares a pensar.
Bé, reemprenem la marxa camí del vèrtex de Clivilleres. El tenim a uns 7km, però no es fan durs. Ja veníem d'haver fet quasi tot el desnivell positiu i poc ens quedava per fer. Arribats al turó, costa una mica trobar el corriol d'entrada cap al vèrtex. Finalment, hi accedim. Un altre a la butxaca.
Clivilleres
Enfilem cap a St Joan de Mediona, baixadeta d'uns 4km per pista i un tram per corriol amb bastanta pedra on s'ha d'anar en compte. Un cop a St Joan, parada al bar del camp de futbol, refresc, contemplar com la gent es banya a la piscina i cap a dalt, en busca del següent vèrtex : Pujol d'Orpinell. La part inicial es fa còmode per pista fins que arriba una paret que em fa suar el que no està escrit. Superat això, catifa vermella fins el vèrtex, tot i que també està una mica amagat.
Pujol d'Orpinell
Després d'això, 1,5km de baixada i a dinar a les Pinedes de l'Armengol. Bé, aquesta era la idea, perquè a l'hora de la veritat estava tot tancat. Gran decepció. Eren vora les 3, a ple sol, amb el que decidim descansar 15', carregar aigua en una font i tirar els 5km que queden fins a un punt de recollida a prop de St Pere Sacarrera. Avisem a l'Enric que a les 16h serem allà.
I quasi ho clavem. Després de caminar i trotar durant aquests 5km, donem l'etapa per acabada. Eren les 16h i 5 minuts i arribem on es troba l'Enric. Tornem a casa, amb gana, però amb la feina feta. Després d'haver fet 45km i 1360+, ens quedaria una etapa final per sota de 40km per cantar l'alirón.
Queda divendres!

dissabte, 25 de juliol de 2020

VGAP 3/5

3ª Etapa VGAP : 22/07/2020 Castellet - Base Heliport Torrelles, 42,1km 640+
6 hores 13 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: El Serral - Turó de St Pau - Olivella - Castellot.

Tornem a Castellet de bon matí. Aquest cop ens hi acompanya el Sr. Escofet.
Es comença amb 8km plans fins al Serral, al costat dels Monjos. Cap complicació, de fet queda just darrera de l'antic Hostal Penedès.
El Serral

Desde aquell punt, ens anem acostant cap a Vilafranca, per la zona Esportiva i pujar a la muntanya de Sant Pau per trobar el segon vèrtex del dia que hi ha just a l'esplanada del restaurant El Cim.
Turó Sant Pau
D'aquí, camí a Pacs per camins rurals per arribar a Vilobí i fer una parada per esmorzar. Aquestes parades són bàsiques, més o menys a mitja etapa per poder recuperar forces pel que queda per davant.
Sortim a pel tercer vèrtex del dia, Olivella, que està molt a prop dels pèlags de Vilobí.
Olivella
D'aquí,uns 10km fins als peus del Castellot. Carreteres interiors i caminets per conèixer més barriades de la nostra comarca. No es fan tan dur com podia semblar, i tot que el cel es va ennuvolant per moments, la xafogor és gran. Arribem a les Cases Noves de la Riera i carreguem aigua a la font que hi ha. Estem just als peus de la pujada al Castellot. Pujada recta, per feina que solventem força bé. En arribar dalt, trobem el pas barrat per unes obres. No ens podem acostar al vèrtex.
Castellot
Passem informació de la nostra situació a l'organització. Ens queden quasi 8km per acabar l'etapa, una carretera interior prop de Torrelles. Però d'aquell punt ens quedarien encara 4km a peu fins a Torrelles, ja fora de ruta, per anar a dinar i que algú ens vingués a recollir.

La baixada inicial del Castellot és ràpida per pista, uns 3km que passen volant. Però després queda una bona estona de mareig, tenia la sensació que estava al cul del món, enmig del no res, i anaves fent voltes i voltes a una riera, en continua pujada. Com sempre, ja són hores de plena calor i tens ganes d'acabar i penses amb la beguda fresca que t'espera. 
I com si fos d'una aparació caiguda del cel, divisem una petita carretera, un cotxe, una silueta. Casun tot, el sr Varias allà esperant-nos en el punt que teníem pensat com a final d'etapa. Molt gran!

VGAP 2/5

2ª Etapa VGAP : 21/07/2020 ctra Olesa - Begues - Castellet, 41,2km 1000+
6 hores 49 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: La Mola - Penya del Papiol - Puig de l'Àliga - Les Tortes.

Situats en el punt on ho vam deixar el dia anterior, comencem la pujada a la Mola. Vells records em van venir al cap del meu abandonament en la UTBCN del 2016, quan la baixava precisament per aquest costat camí de la retirada.
Aquest cop la situació era ben diferent, es va pujar d'hora i la calor encara no apretava. Pujada sense masses desnivells i en un entorn completament aïllat del món, de l'estrés i totes aquestes coses. Només natura.

Puig de la Mola
Baixada una mica tècnica al principi i després ja més sostinguda per agafar ja direcció cap a l'Arboçar. Camins desconeguts, tot i que la zona és molt propera per on transcorre el circuit negre de les Gunyoles. Compartim en gran part del dia el GR 92.3 i també tram de la Molins-Vilafranca. Pugem el Papiolet per la part més fàcil i nou vèrtex a la vista Bé, en aquest cas no hi queda res.
Penya del Papiol
Decidim fer la baixada de 2km i desviar-nos uns 800 metres per anar a esmorzar a St.Miquel d'Olèrdola, ja que a partir de llavors a priori només tenim 2 fonts on poder agafar aigua. Així que ens hidratem bé, la calor ja apreta de debò, i el que queda per davant no és broma. 
Uns 2,5 km fins al castell d'Olèrdola, que es fa bastant fàcil, i de nou font per refrescar-se una mica. A partir d'aquell punt, 4 km en pujada fins al Puig de l'Àliga, passant per Daltmar. Aquí sabia que hi havia una altra font, però en el moment d'arribar, comprovem que no funciona i per tant decepció, s'haurà de tirar amb el que queda.
Puig de l'Àliga
A partir del vèrtex del Puig de l'Àliga,coneixia bona part de la baixada. Una zona on el sol pica bastant i un dels punts més crítics de la jornada. Sí que en algunes zones un pèl més ombrívoles et revifes amb algun cop d'aire fresc que et ve, però el camí fins les Tortes es preveu dur. 
Arribats al Pantà de Foix, comença la pujada més forta del dia. Una bona suada en un tram molt vertical, racionalitzant l'aigua i desconeixent el que queda per arribar el vèrtex. Després comença a planejar fins que arribem a una urbanització. Segons el GPS no ha de quedar massa, divisem el dipòsit objectiu que ens havia comentat el Xavi i entrem al vèrtex vorejant la tanca. Aconseguit, però amb la sensació d'estar al límit en quan a hidratació.
Les Tortes
Va,baixada i arribem a Castellet, 4km resten i a dinar. Queda aigua però aquella sensació de beure aigua calenta amb la calor que cau no em motiva massa. La solana cau amb ganes a aquella hora però la recompensa final no té preu. Dinarot a Castellet i etapa finalitzada.
Dinem, ens ve a recollir la meva mare i a descansar que demà hi tornem de nou.

VGAP

VGAP ( vèrtexs geodèsics Alt Penedès) : ruta circular que uneix els vèrtexs geodèsics de primer ordre de la comarca de l'Alt Penedès.
Ruta dissenyada i feta en el terreny per Xavier Varias.
recorregut VGAP

1ª Etapa VGAP : 20/07/2020 La Granada - ctra Olesa - Begues , 42km 1270+
6 hores 30 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: La Serra - La Guàrdia - Turó de les Mentides - Puig d'Agulles i Montau.

Començàvem aquesta aventura amb el Roger Vives desde el centre de la Granada en direcció al primer vèrtex, el de La Serra, situat a escassos 3km. Molt senzill de trobar, enmig d'una vinya.
La Serra
Vam enfilar direcció Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, per endintrar-se en un bosc i fer una petita pujada per trobar el segon, el de La Guàrdia. 2/19
La Guàrdia
D'allà, baixada fins a Sant Pau d'Ordal per després anar a buscar creuar la N-340 i ja endinsar-se en zona més boscosa en busca del següent vèrtex. Una zona que ja hi he passat alguna vegada, en alguna sortida d'entrenament i també en la Molins-Vilafranca.
Sabia on es trobava el vèrtex, el que passa que per arribar-hi va costar Déu i ajuda. Són corriols poc transitats, poc clars,ple de branques, esbarzers, i t'has de fer fort per arribar-hi. Realment, si no saps que allà hi ha un vèrtex ni t'hi acostes. Unes bones esgarrinxades em vaig emportar com a premi, però al final allà estava.
Turó de les Mentides
L'Ordal estava a tocar, així que després d'aquesta guerra ens mereixíem una parada, esmorzar i agafar forces pel que quedava. Així doncs, avituallament a l'Ordal. La veritat que el dia acompanyava, ja que tot i la calor, hi havia bastants núvols i això feia que la sensació de calor no fos tanta.
Un cop carregades les bateries, enfilem la pujada al quart vèrtex del dia. També el coneixia, tot i que les vegades que hi havia pujat ho havia fet per una altra vessant.
La pujada no té cap mena de dificultat, tot per pista ample i al final un tram pavimentat per arribar a la bola i el vèrtex.
Puig d'Agulles
Ara 10km de baixada fins a Olesa i allà decidir si atacar el Montau i deixar-lo enllestit o per contra, parar a Olesa i continuar l'endemà.
Tram que es fa rapidet, sobretot si et deixes anar en les baixades, on guanyes molt de temps. Ens cauen 3 gotes de camí a Olesa però la cosa no va a més. Anem bé i arribant a Olesa trobem una font. Carreguem aigua i decidim continuar. Millor fer els 5km de pujada del Montau, els 3 de baixada i acabar la 1a etapa just quan es creua la ctra d'Olesa a Begues. Avisem al Xavi perquè sàpiga que farem això i així tingui una idea sobre l'hora d'arribada.
La pujada al Montau es va fent força bé, però la seva part final és molt més vertical i en aquell moment la calor era considerable.
Montau
I avall que fa baixada, uns 3km més on ens espera el Xavi per donar com a finiquitada la primera etapa, completant uns 42km i 1267+.