Sempre hi haurà un abans i un després del 28 de setembre de 2021. Sortia del fisio, portava 17 dies sense sortir a córrer però ja veia quasi la llum per tornar-hi. I com que les inscripcions anaven a bon ritme, em vaig decidir inscriure a les 24 hores en pista de Can Dragó.
Tenia clar que algun any les volia provar i aprofitant la falta d'objectius a nivell de curses durant aquest 2021, m'hi vaig decidir inscriure. Em quedaven 10 setmanes i havia de començar molt progressiu a entrenar degut a la tendinitis aquilea. Venia d'uns mesos anteriors fent bàsicament bicicleta de carretera , preparant unes sortides que vaig fer per Pirineus i Alps francesos. El tema córrer estava bastant deixat de banda.
A més a partir de l'agost vaig deixar els entrenaments assessorats i em vaig començar a moure de nou al meu aire. Ho acostumo a fer quan no tinc masses objectius en ment. Volia seguir entrenant al meu aire, sí que una mica planificat, però més al que em vingués de gust. Ja durant aquestes 10 setmanes de preparació vaig focalitzar molt el córrer durant la setmana, els caco's llargs en algun dia de festa, un entrenament de 25km en pista i poquetes sortides ja en bicicleta.
Preparació feta, durant la setmana de la prova no negaré que et passen moltes coses pel cap. Pensava molt en les 6 hores en pista fetes el 2011 també a Can Dragó. Van ser tot just 62km però recordo haver acabat demacrat i patint com mai la 5ª i 6ª hores. I això ho tenia al cap, com reaccionaran les cames? Pensava en quina tàctica adoptar, què prendre, agafa això, allò, ... bastants dubtes. El dia D acabo prenent cap a Can Dragó uns 10 sandwitxs de pernil dolç i nocilla, un braç de patata, croissants i pastes de xocolata, isotonic, recuperador, hidrats en pols per beure, i barretes per acabar d'omplir.
Arribem d'hora amb el Xavier a les pistes de Can Dragó. Agafar lloc, recollir dorsal, anar a prendre cafè, preparar les coses, briefing, ... Són totes les tasques fins que es dóna la sortida a les 12 en punt del dissabte 11 de desembre. Em col.loco tranquilament per la part final. M'ho prenc amb molta calma, no vulguis demostrar res perquè ets un simple mindundi penso. I més encara, en aquest món de l'ultrafons. Vaig una mica amb la idea del que que havia "entrenat" 2 setmanes abans en una pista d'atletisme, correr 30-40 minuts, caminar 1-2 voltes tot aprofitant per menjar i beure, tornar-hi, ... I així fins arribar a aquell punt on ja trenques amb tot i vas a lo que sigui. Em volia obligar sobretot a anar prenent líquid o sòlid amb freqüència.
Les 6 primeres hores són les més que se'm fan més pesades. Arrancar de zero, agafar el ritme, veure com va reaccionant el cos, ... La gent aquí veig que corre que se les pela, però no em surto del meu guió. Això és molt llarg i sóc conscient que això és una prova de resistència i regularitat. Les 6 hores inicials les cubreixo amb 56,6 km. De moment aguanto, ho porto prou bé. Recullo beguda/menjar, camino per aprofitar el temps, corro i anar fent el bucle aquest. Però queden 18 hores per davant, mare meva on m'he fotut! En serio, és molt bèstia això.
Ja us dic, vaig sense cap idea ni referència al cap, almenys fins ara. Quan arribi a les 12 hores (com el que diu que va a buscar el pa i torna a casa) a veure on estic i a què puc aspirar. El meu únic objectiu ara mateix és anar fent via i arribar a la fita dels 100km. Òbviament aquestes següents 6 hores són més lentes, tot i que crec que ja he anat avançant bastants llocs a la general. Les pantalles tampoc funcionen massa bé. Millor dit estones llargues sense funcionar, i només tinc la referència del GPS, un Coros que em marca la distància exacta sense variacions.
A les 20h ens ve a veure l'Enric, li havia picat la curiositat i va estar un parell d'hores per la pista veient l'ambient. Quan el veig, jo estava corrent, així que per no parar li dic que en 2-3 voltes ho faré. Aprofito aquestes 2-3 voltes per apretar una miqueta (a veure, el concepte apretar és molt relatiu, però de fer la volta a 2'50-55 a fer-la en 2'40 hi va un món). Arranco de nou i abans de que marxi, torno a parar una estoneta més. Hi ha un altre món fora la pista encara que no ho sembli i la gent fa coses :-). I nosaltres allà encara quan encara devien quedar unes 14 hores per acabar.
Dec passar els 100km en unes 11 hores 25 minuts aproximadament. I faig 48km durant les segones 6 hores. Per tant, 104,5 km en 12 hores. Segueixo bastant sencer dins el concepte general de fer unes 24hores. #seguim
I ara què, et preguntes? Porto 12 hores donant tombs a una pista d'atletisme. És doncs mitjanit i encara queda un món per davant. El que si està clar és que ja he superat la meitat de la prova i no he tingut cap contratemps a nivell muscular, de llagues, el menjar i la beguda em va entrant, ... Creuo dits doncs.
És curiós però amb el Xavier no hem coincidit gent, cadascú porta el seu ritme, la seva tàctica, ... Però no és fins que porto 108km que el veig caminar. Jo ja porto una bona estona corrent i quan arribo a la seva alçada em poso a caminar al seu costat. Comentem la jugada. No tinc cap objectiu en ment, llavors ell em planteja el repte de que amb les quasi 12 hores que queden, mirar d'arribar als 180km. Havent passat les 12 hores en 104,5 km , això implica 38km cada 6 hores. Sembla factible, això ho dic ara que ho escric, però en aquell moment no se'm passava pel cap. Sempre pensava , i si em passa això, i si ... Sabia que caminant podria fer uns 30 pocs km en 6 hores, així que per poc que corri a estones, els 38 els hauria d'assolir.
Ell va pse pse segons em comenta, arribar a 180km, però no el noto massa convençut, o almenys això recordo. Ja es coneix, n'ha fet ja vàries i en unes es va marcar 202,9km, poca broma. Ho veig una marca molt bèstia.
Torno a arrancar i vaig donant voltes a la idea que ell m'havia comentat. Son 19km cada 3 hores, uns 6,6km cada hora. Càbales que vas fent per passar l'estona. Vaig doncs amb això al cap. Estem en un moment ja que quan et poses a caminar, després per tornar a correr/trotar/el que sigui costa un món. Però quan ha passat aquest "costa un món", el cos es va posant a lloc i ho has d'aprofitar. Em marcava una idea inicial que era mirar de correr 30-40' cada hora, amb lo qual podria fer uns 6-7km i la resta aprofitar-ho per caminar, cosa que serien un parell de km més. Sembla fàcil vist desde fora, però quan portes 12 hores donant tombs és una odissea... Durant les hores 13,14 i 15 i 16 faig molta via i guanyo molta de coixí per arribar als 180km. També torno a veure a la pantalla de resultats que milloro moltes posicions i em situo dels 25 primers.
Al final passo les 18 hores amb 152,3 km, amb molt de marge sobre els 142km que havia calculat. És per tant molt factible arribar als 180km, ja que me'n queden només 28.
Puc dir que passo la part principal de la nit molt bé, la pista està més buida, no se sent quasi res. No tinc cap mena de problema, gens de son, de panxa segueixo bé, ... Vaig prenent algun cafè, caldo i m'entra de conya. Així doncs, arribo a les 6 del matí amb ganes. Els 200? No us enganyaré que en algun moment hi penso, però poquet. Allà si si alguna cosa tens és temps per pensar. Però ho analitzes i et dius que 48km implica fer 8km cada hora. Res excepcional que no hagués fet fins ara, però en serio, cada cop costa més.
En les últimes 6 hores tinc altibaxos. Una muntanya russa.
Feta la 19ª hora havia guanyat 1km de marge d'aquests 8 que havia de fer cada hora. Però ho perdo a la següent. I així el mateix en les hores 21 i 22. Puc dir que arribo a les 2 últimes hores amb opcions. Arrodonint, són 184km en 22 hores.Però la 23a hora és la pitjor de totes. Em deixo anar bastant, penso que és massa sacrifici per arribar als 200km i que no paga la pena. Haig de fer uns 16km en 2 hores i sincerament poques ganes de correr tinc. Caminant sé que faré més de 190km, cosa que ja considero una molt bona marca per un debut. Faig poc més de 6km en aquesta hora i arribo a la última hora pensant que tot el que sumi serà curriculum :-).
Virtualment estic fora per arribar als 200km. El Xavier havia plegat cap a la 13ª hora i desde fora em comença a apretar , un desgast mental m'aplica a cada volta. Comença corrent molt molt suau i mica en mica aniràs veient em diu. No deixa de ser cert, i pel que queda, però costa bastant ja i no pots més. Segur? No ho sé, però és el que penso en aquell moment. Sé que no arribaré als 200 perquè implica fer els km a una mitja que m'era literalment impossible, però mica en mica em poso les piles i m'activo de nou. Jo no sé què ho fa, però és cert. I ja quan vas sentit l'speaker dient que s'acosta l'hora , veus la quantitat de gent que hi ha animant, ... No sé, són moments que mola viure'ls.
Els últims minuts posen la pell de gallina i és inevitable treure forces d'on no n'hi ha. Poc a poc vaig accelerant el ritme, com la gran majoria de gent. Converteixo les 3 darreres voltes en les més ràpides de les 455 que vaig donar i els últims km no tenen res a veure amb els que em van precedir a la 23ª hora.
Les primeres 24 hores en pista. La cursa més llarga en hores que havia fet, va ser la UltraPirineu al 2015, 110km amb uns 6500+ . Res a veure amb això, a nivell muscular bastant cardat. Aixì sí, si em diuen fes 26 hores les faig, però en el moment que acaba la cursa, quan pares, descanses i proves de reanudar la marxa per anar cap a casa, és quan te n'adones de la cardamenta que portes a sobre. També saps que amb 2-3 dies passa, com així va ser.
El pensament de tornar a fer unes 24 hores ... Vaja, és semblant al de la 1ª marató. Quan acabes dius que mai més, al dia següent ja penses que, bé, potser s'hauria de tornar a provar i millorar per aquí i per allà, ... Com un auto-fueteig. No saps perquè però és així. No hi ha remei. I que duri! Ens veiem a les 24 hores de 2022?
