Seguidors

dissabte, 25 de juliol del 2020

VGAP 3/5

3ª Etapa VGAP : 22/07/2020 Castellet - Base Heliport Torrelles, 42,1km 640+
6 hores 13 minuts sense comptar parades.
Vèrtexs del dia: El Serral - Turó de St Pau - Olivella - Castellot.

Tornem a Castellet de bon matí. Aquest cop ens hi acompanya el Sr. Escofet.
Es comença amb 8km plans fins al Serral, al costat dels Monjos. Cap complicació, de fet queda just darrera de l'antic Hostal Penedès.
El Serral

Desde aquell punt, ens anem acostant cap a Vilafranca, per la zona Esportiva i pujar a la muntanya de Sant Pau per trobar el segon vèrtex del dia que hi ha just a l'esplanada del restaurant El Cim.
Turó Sant Pau
D'aquí, camí a Pacs per camins rurals per arribar a Vilobí i fer una parada per esmorzar. Aquestes parades són bàsiques, més o menys a mitja etapa per poder recuperar forces pel que queda per davant.
Sortim a pel tercer vèrtex del dia, Olivella, que està molt a prop dels pèlags de Vilobí.
Olivella
D'aquí,uns 10km fins als peus del Castellot. Carreteres interiors i caminets per conèixer més barriades de la nostra comarca. No es fan tan dur com podia semblar, i tot que el cel es va ennuvolant per moments, la xafogor és gran. Arribem a les Cases Noves de la Riera i carreguem aigua a la font que hi ha. Estem just als peus de la pujada al Castellot. Pujada recta, per feina que solventem força bé. En arribar dalt, trobem el pas barrat per unes obres. No ens podem acostar al vèrtex.
Castellot
Passem informació de la nostra situació a l'organització. Ens queden quasi 8km per acabar l'etapa, una carretera interior prop de Torrelles. Però d'aquell punt ens quedarien encara 4km a peu fins a Torrelles, ja fora de ruta, per anar a dinar i que algú ens vingués a recollir.

La baixada inicial del Castellot és ràpida per pista, uns 3km que passen volant. Però després queda una bona estona de mareig, tenia la sensació que estava al cul del món, enmig del no res, i anaves fent voltes i voltes a una riera, en continua pujada. Com sempre, ja són hores de plena calor i tens ganes d'acabar i penses amb la beguda fresca que t'espera. 
I com si fos d'una aparació caiguda del cel, divisem una petita carretera, un cotxe, una silueta. Casun tot, el sr Varias allà esperant-nos en el punt que teníem pensat com a final d'etapa. Molt gran!