Ha plogut bastant desde
l´última entrada. Una mescla entre deixadesa, poc a explicar i falta
d'objectius clars m'ha portat a arribar a aquest punt. Bé,intentaré portar-lo més al dia i no deixar-lo morir tant de
temps.
Us deixava amb els Bombers ara farà 2 mesos i escaig. D'ençà
he fet 1 marxa de 58kms amb +2500 desnivell, els 7 Cims; una mitja d'asfalt,
Tossa de Mar i la Kumunpaca a Sant Sadurní d'Anoia.
Als 7 Cims hi participava per 3ª vegada i la progressió és
clara. 8h40m el 1er any, 7h49m al 2012 i 7h29m aquest 2013. El millor de tot és que vaig arribar molt sencer i amb la sensació de
tenir marge clar de millora. En muntanya no em conec prou i sempre vaig amb
molta cautela per no patir un gran pet a mesura que passin els
quilòmetres.
La setmana següent als 7 Cims vaig córrer la Mitja de Tossa.
Realment va ser una bona emboscada, ja que sí, el circuit era molt bonic, peròdur de nassos. Se'ns dubte la mitja marató més complicada
que he corregut mai, amb l'afegit d'una forta calor que a mi personalment em va deixar molt tocat. Al final 1h 34 minuts i cap a casa,
jeje.
Fa poc, coincidint amb la disputa de la VCUF (Volta Cerdanya
Ultra Fons) vam anar la Maria i un servidor a fer un tramd'aquesta cursa. El recorregut que vam fer fou Alp-Cap de
Comella - Alp, uns 26kms amb +1300 de desnivell. Tot confiant trobar corredors
durant la ruta iaixí fer-la més amena, la nostra sorpresa fou quan ens vam
enterar que s'havia suspès la prova just arribar a Alp i que per tant tot el
tram que nosaltres
estàvem fent ja no es disputaria. La previsió de fortes
pluges i tempesta elèctrica ho va precipitar. Nosaltres no ens vam mullar pas,
només vam veure lanostra ruta interrompuda 5' per un fort xàfec però coincidí
que ens trobàvem al telecabina Alp 2500 i estàvem sota cobert.
I el 16 de Juny vaig córrer la Kumunpaca, uns 21kms amb uns
+700 positius. No tenia en ment fer res però a última hora em vaig animar per
fer-la amb el Sergi, tot i que vam acordar fer-la molt i molt suau. A l'hora de
la veritat així va ser, calma xixa sumant uns bons kms per les cames però sense
cremar-se, que afegits als 14kms del dia abans pel Puig de l'Àliga em
van anar força bé.
I ara què? Aquest segon semestre té pinta de presenetar-se més distret
que no pas el primer. Existeix la possibilitat de fer el debut en una Ultra de
muntanya el 10 d'Agost a la Vall d'Aran. Serien 66kms amb +4000 de desnivell. Em faria gràcia
provar-ho, no ho nego, i crec que el meu futur més proper tirarà cap a les
ultres de muntanya, però no ésuna prioritat per aquest any. Si es fa bé, sino tan panxos.
De cara a la marató de Donostia suposo que un parell de
mitges maratons cauran pel camí i vulguis o no , quan ja divises un objectiu,
augmenta l'alicient i la motivació.
En cap cas m'he obsessionat en baixar de 3 hores, sé que és
molt difícil i tinc les meves limitacions, així que em conformo en seguira-la
preparant, arribar al dia idisfrutar-la surti el que surti. Però bé, de moment estem a
1 de juliol i encara queda molt per davant.