Seguidors

dilluns, 9 de desembre del 2013

Mitja de l'Espirall: nova MMP

Nova marca en mitja, rebaixant en 22 segons l'anterior registre que tenia precisament també a l'Espirall , al 2011. Vaig parar el crono en 1 hora 24 minuts i 16 segons.

No anava amb masses espectactives, la veritat sigui dita. Desde la marató de Donostia m'havia deixat anar i fins a última hora no vaig decidir a inscriure'm a la mitja marató, segurament pel fet que es corria al costat de casa i entre gent coneguda.

I aquesta última setmana havia estat gossa gossa, havia costat molt sortir un parell de dies a rodar una mica i per postres vam aprofitar divendres i dissabte per fer una sortideta de cap de setmana a Andorra. Allà férem el primer tastet amb raquetes de neu, just el dia abans de la mitja marató i tot això les cames segurament ho van notar una miqueta. Però vaja, l'objectiu principal ja el tenia assolit i si venia un resultat positiu a la mitja ja era un afegit.


I ves per on que al final va sortir millor del que em pensava, fent quasi una mitja calcada que fa 2 anys. Primer tram fins a Guardiola ( vora el km 12,5) on l'essencial era reservar forces a les pujades per després a la tornada intentar donar el que quedava. Vaig sortir a ritme de 4 el km , passant els 10 primers kms en 40'24 (4'02 el km) i fent els restants 11,097 en 43'53 ( 3'57 el km).

Al final doncs, com deia al principi del post, 1h24m16s i a tocar la 1h23. Crec que ho podria aconseguir si allargués els entrenaments fins a Sitges o segurament la mitja marató de BCN, lloc idoni pel seu recorregut, però ara mateix no estic massa per la labor.

Ara mateix el cos em demana sortir de la rutina quasi diària de córrer. Seguiré corrent i mirant de fer altres activitats, segur, però més per lliure i per mantindre una mica la forma. Això no treu que pel 2014 ja barrini vàries opcions, una d'elles embrutar més les bambes de pols i fang , s'han de buscar noves motivacions.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Ja puc dir que sóc sub3 hores en marató : Donostia 2013!

Espectacular. Sense paraules.
Donostia va tornar a ser talismà en un cap de setmana per emmarcar. Vaig aconseguir baixar de les 3 hores en una marató feta de menys a més, amb cap i gaudint novament dels 42195 metres. Ho trobava a faltar! Aquí teniu una crònica de la cursa:
 
Es donava la sortida sota un cel ennuvolat que amenaçava pluja i una temperatura fresqueta, uns 5-6 graus. Per mi era idoni, les condicions climatològiques preferides i a sobre l'absència de vent era una bona senyal. Vaja, els ingredients els tenia, la cosa comenánt pintant bé.
Vaig sortir amb màniga llarga , més que res per la por a una pluja que em pugués deixar gelat. No va ser el cas, però algun xirimiri suau sí que va caure tot i que va ser bastant imperceptible.
Es donà la sortida i ho férem el Xavier i jo junts, la intenció era fer bona part de la cursa plegats. El Sergi vindria per darrera una mica més lent, era la seva 1ª marató i s'ho volia prendre amb més filosofia.
La primera volta era curta, 6kms. Un tomb breu cap al casc antic i tornada de nou a Anoeta. Un escalfament podríem dir, que servia per entrar en "calor". Poc a poc anàvem agafant el ritme desitjat, tot i que vam tenir uns certs moments d'incertesa, ja que algun cartell del quilometratge no ens quadrava. Però vaja, tot en ordre.
Rodàvem sempre una mica allunyats de la llebre de 3 hores i sense cap mena de preocupació. Una marató és massa llarga com per posar-se nerviós al principi. Les sensacions eren bones, tot i que clar, no havíem fet quasi res. Així doncs , els primers 6 kms els completàvem amb 26'13.
Començava la 1ª volta llarga, 18kms. M'anava hidratant , ara bé, tenia un problema, m'estava pixant, just desde la sortida que tenia aquest problema.
I això que dos cops abans de començar, mentre escalfava, ja havia orinat, però era conscient que no aguantaria tota la cursa sense tornar a fer-ho. Així que aprofitant una zona amb menys gent vaig parar i buidada al canto, va durar força estona i vaig perdre el contacte amb el grup que anàvem.
El Xavier seguia a ritme i ja vam quedar que quan jo l'atrapés llavors ja pixaria ell per així mantindre el ritme de cursa.
Un cop plegats, enfilàvem la tornada per la Concha i ja estàvem a pocs kms de completar la mitja marató. En aquell punt vam veure de nou la Maria, que em va preguntar com anava i li vaig fer una mica pse pse, així així. En una marató passes moments bons i dolents i aquell potser era un moment d'impàs que no sé, igual no em va enganxar en bon moment. Però vaja, passàvem la mitja més ràpid del que teníem previst, sobre 1:30:07 i amb la llebre de 3 hores quasi a la vista. Estava anant 1'-1'30"
més ràpid del que tenia previst i em feia respecte, però sabia també que l'ajuda del Xavier al costat seria clau i em serviria de molt per motivar-me.
Així doncs, passada la mitja quedaven 3 kms per arribar de nou a Anoeta i començar la 3ª i definitiva volta. Un cop arribats de nou a Anoeta, enfilàvem la sortida de l'estadi. Se't fotia la pell de gallina, molta gent i animant amb ganes. És brutal l'afició del país vasc. He fet 2 cops la Behobia-SS i igual, la gent volcada. Chapeau per ells! Bé, tornem a cursa.
Començava la 3ª i definitiva volta. Estàvem al km.24, personalment havia superat un petit, molt petit sotrac i enfilava amb optimisme els 18kms finals. Teníem la llebre de les sub3 hores a tir i era qüestió de poc temps atrapar-la.
 
 
Les sensacions eren boníssimes i més encara quan arribant al km.26 ens unim al grup de sub3 hores i com a premi veia de lluny a la Maria entre la gent. Allà em dóna un “subidón”, li comento  que anava bé, molt bé. Fou un període en els quals els kms se’m van fer curts. De fet no vaig ni veure el cartell del 27 i més tard el del 29. Vaja, que la cosa pintava bé just quan arribava al punt crucial de la marató.                                                                                                   
El Xavier anava sobrat però  es mantenia al meu costat. Ell m’havia comentat en xerrades pre-marató que la idea era acompanyar-me i que conforme arribéssim als kms finals ja evaluaria. Tenia cames de sobres per baixar de 3hores , a mi ja m’estava bé que estigués donant-me suport però també era conscient i així li vaig dir, que aprofités el moment i baixés d’una vegada de les 3 hores, que la seva marca de marató estava desfassada i aquell era el moment per posar-la al dia.
Així doncs, entre petites paraules que ens anàvem creuant, em va deixar caure que cap al 33-34 canviaria de ritme.
Passàrem de nou el tram de la Concha , sempre ple de gent i on se’t fotia la pell de gallina de nou. La gent cridant i cridant, animant a cada corredor que passava per allà. Emocionant!                                                                                                                                                                                                         
11kms per l’arribada, uns 47’ només, després de quasi 2 hores i quart començava a pensar que el sub3 hores eren possibles. Em sentia fort i amb energia suficient inclús per donar una mica més.                                                                                                                                                                    I així fou, que al voltant del km 33,5, just quan el Xavier canviava el ritme, jo també em llençava a la piscina. Desconeixia si hi hauria aigua o no, però és el que em va dir el cor en aquell moment, endavant! Ell es va escapar, no pretenia pas seguir-lo, però sí que em veia prou bé com per anar esgarrapant uns segons a cada quilòmetre i intentava rodar per sota de 4'15''. Quedava molt poc , portava moltes hores d’entrenament a les cames, moltes hores invertides  i sabia que no podia fallar,
no era el moment. S’havia de ser fort i saber patir, ja que fins aquell punt res de res pel que fa a patiment.
I dit i fet vaig fer quasi uns 6kms sobre 4'08''. Com vaig disfrutar!!! Pensava ja que el sub3 hores podia ser una realitat sino passava una catàstrofe, però en marató mai se sap. Estava acumulant uns segons més de coixí i això m'anava donant cada cop més moral.
Sobre el km.38,5 i deixant ja quasi el passeig de la Concha la gent es seguia volcant, era impressionant. És potser un dels punts més emotius que et pots trobar durant la marató. Vaja, per mi n'hi ha 3: aquest que us comento, just l'arribada a l'exterior de l'estadi d'Anoeta quan es fa el gir per començar la volta exterior i l'entrada a estadi + arribada. Els 3 són per assaborir-los al màxim.
Tornem al 39, fou passar pel cartell i calcular el que em quedava. Em vaig dir "tens 15 minuts per fer 3,195 kms". Vaja, que ho tenia a la butxaca.
Aquests 3kms finals ja em van costar més, vaig afluixar un pèl el ritme, igual rodava 4-5 segons més lent, les cames començaven a notar l'esforç dels kms acumulats.
Però em vaig dir "ara o mai", igual mai més tens ocasió de baixar de 3hores i aquest era el moment.
Cada cop tenia més a prop Anoeta , km.40, tornava a calcular i seguia perfectament on time. Petita pujadeta que se'm va fer quasi el Tourmalet i tornem-hi avall. L'últim avituallament ni el vaig fer, no volia perdre ni un segon ni cap gram d'energia, ja no em feia falta aigua ni isotònic.
 
 
I arribant a Anoeta, gir a la dreta i a començar els ultims 1195 metres. Sento la veu per darrera de la llebre de 3hores però miro el rellotge i calculo que s'ha avançat una mica, em sobrava temps i em veia entrant sobre les 2h59 i pocs segons. Estava a punt de completar la marató més ràpida de la meva vida i novament faria marca personal a Donostia. Brutal! Moltes coses em passaven pel cap mentre m'anava acostant a la porta d'entrada a l'estadi.
Quedaven uns 350 metres, quasi la volta sencera a la pista d'atletisme i una barreja de sentiments em van abordar: alegria, emoció, satisfacció pel que en breu aconseguiria.
Pensava en el dia que em vaig proposar tornar a fer una marató per intentar MMP, en tot aquest any 2013 que ha estat bàsicament hipotecat a aquesta marató, en les hores i hores d'entrenament i la duresa que porta preparar una marató, el dia de la Mitja de Mollerussa on vaig fotre un pet descomunal i em deixava una mica tocat, en els dies que la mandra em superava, ... I sobretot pensava amb amb la meva parella, la Maria, que segurament hauria patit no només diumenge sino durant molts moments de la preparació. Això anava per ella , gràcies!!! Has fet que un tronc com jo baixi de 3 hores en marató, això sí que té mèrit!
Creuava la meta i buaahhh , 2h59m04s. Si encara m'havia sobrat quasi 1 minut! Estava exhultant.
M'havia sortit la marató perfecte, la 1ª mitja en 1'30'07'' i la 2ª en 1'28'57''. No podia demanar més. Volia tornar a fer una marató a consciència, ben preparada i gaudir-la, sense passar-me de ritme i no arribar cadàver. Ho havia aconseguit novament i a Donostia, com fa 2 anys, rebaixant en 9 minuts la meva marca.
 
 
Veig el Xavier al cap de poc, havia finalitzat en 2 hores 57 minuts, una passada de marca! Havia pulveritzat les 3h14 que tenia de fa anys, una marca una mica falsejada per l'estat de forma en que es troba ara. Gran mèrit!
Més tard arribava el Sergi, 3 hores 28 minuts per dir que ja és un maratonià més. Si s'ho proposés té per moltíssim menys, però fa bé, el tio va dir que faria una marató sense agobiar-se massa i aquí la té. Enhorabona també!
No vam pujar al podi, no feia falta, ja ho havíem fet el dissabte. Vam passar un gran cap de setmana!
 
 
I ara què? Una preparació d'una marató comporta molt de desgast físic i psicològic. Tantes setmanes al peu del canó desgasten, 5-6 entrenaments setmanals, dies amb poques ganes, dies que et quedaries a casa i no sortiries a córrer, dies amb molèsties, pluja, vent, calor, fred, ... El cos necessita sortir un temps d'aquesta rutina de dia sí i dia també, que no és cap obligació, però si vols fer bé les coses i obtenir un resultat, al final sí que s'acaba converint quasi en una obligació.
Aquesta setmana està enfocada bàsicament a recuperar , farem 3 trots suaus i veient com estigui m'inscriuré a la Mitja de l'Espirall del dia 8 de desembre. Haver acabat bé la marató em motiva per intentar fer marca novament en Mitja Marató.
Després, passaran els dies i les setmanes i segurament que trobaré a faltar de nou seguir una rutina d'entrenaments. És el que sol passar, quan no ho tens, ho trobes a faltar.

diumenge, 24 de novembre del 2013

Sub 3h a la Marató de Donostia

2h59m04s, en breu una crònica com es mereix aquesta gran marató que té Donostia!

dijous, 14 de novembre del 2013

Ja ho tenim a tocar

Estem a les portes de la marató de Donosti. Aquesta paraula, marató,  ens provoca un formigueig a l’estómac cada cop que hi pensem i que per moltes que n’hagis fet, la propera marató no és mai una més. 

Serà la meva 17ª en 3 anys que porto posat en aquest món, poca broma .Són moltes, cert, però el fet d’haver-ne corregut 12 el 2012 ens porta a aquesta xifra. També hi serà el meu company de les 12 maratons, el Xavier, com a entrenament per les seves 24 hores del desembre . Molta gent pensarà, una marató d’entrenament? Cert, una marató d’entrenament. I farà el debut en la distància, el Sergi, que entre bromes es va picar i va dir que la faria. Tinc curiositat per veure el seu rendiment en aquesta distància , un tio que seria sub 3 hores fàcil i que es presentarà només amb la intenció de gaudir-la i acabar-la.

 A Donosti és on tinc la meva marca personal, 3h8m8s al 2011. Aquell any recordo que arribava amb dubtes arran d’una lesió al tibial que vaig tenir a 3 setmanes vista de la marató. La vaig salvar com vaig poder, no anava gaire esperançat però ves per on va sortir tot rodó i aconseguia rebaixar la meva marca en 18 minuts. Quins records! Encara hi penso i va ser un moment màgic. Un d’aquells dies on surt tot rodat.

 La  meva intenció és tornar a intentar fer marca personal. He seguit una preparació a consciència, tot ben planificat per la meva parella, la Maria, que d’això en sap un tou. Jo sóc el que tinc més dubtes ara mateix, suposo que és una cosa que ens passa a molts els dies previs. Uns dubtes que em van arribar sobretot fa poques setmanes durant  la mitja marató de Mollerussa, on vaig fer un pet important al km.9 i ja llavors fins a meta va ser un petit calvari. Aquella mitja em va deixar una mica tocat, parlo de “coco”, i em va fer plantejar moltes coses i una d’elles va ser el renunciar a les sub 3hores.

 Sí, a principi d’any em plantejava fer un sub 3 hores. Però ara mateix seria molt arriscat per la meva part i el que tinc clar per sobre de tot és que no vull morir a l’asfalt i ser un kamikaze. Així que sortiré una mica més lent i a veure com reaccionem al pas dels kms.  Una marató és molt llarga i sempre és millor anar de menys a més que no pas el contrari. Si vas bé ja recuperaràs i sinó, doncs res, a arribar com es pugui, jeje.

Però bé, per sobre de tot, gaudir-la al màxim, perquè una marató s’ho val.

dimarts, 20 d’agost del 2013

Planificació fins al Novembre

M'he posat les piles de nou desde fa unes setmanes, ara ja definitivament, i això es preveu un no parar fins el proper 24 de novembre. Les ganes hi són, tot i que sóc conscient que seran uns 3 mesos durs per intentar arribar en les millors condicions possibles a l'objectiu que tinc marcat.

Mica en mica anem definint el calendari previ a la marató de Donostia. Pel camí hi trobarem:

- aquest dissabte 24 d'Agost farem un cross de 8 kms a Llívia, aprofitant una mica d'escapada de cap de setmana
- pel 8 de setembre hem d'acabar de mirar si fer la cursa de 14kms o la mitja de Sabadell
- el 28 de setembre anirem de nou a Barbastro a fer la Mitja
- el 20 d'octubre tindrem un test a Mollerussa amb la seva Mitja
- i per acabar, el 3 de novembre a Igualada a fer els 21,097 kms a ritme de marató



Aquesta foto és d'ahir dilluns, al cim del Pedraforca. Un servidor i el Sergi Condis ens hi vam acostar per fer cim per primer cop. No està gens malament la grimpada que té un cop arribats al Coll del Verdet. La baixada per la tartera també va ser prou divertida i més d'un bon ensurt ens vam endur. Al final però, bona matinal per sumar uns bons metres de desnivell a les cames que ens aniran molt bé.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Ens posem al dia

Ha plogut bastant desde l´última entrada. Una mescla entre deixadesa, poc a explicar i falta d'objectius clars m'ha portat a arribar a aquest punt. Bé,intentaré portar-lo més al dia i no deixar-lo morir tant de temps.
Us deixava amb els Bombers ara farà 2 mesos i escaig. D'ençà he fet 1 marxa de 58kms amb +2500 desnivell, els 7 Cims; una mitja d'asfalt, Tossa de Mar i la Kumunpaca a Sant Sadurní d'Anoia.

Als 7 Cims hi participava per 3ª vegada i la progressió és clara. 8h40m el 1er any, 7h49m al 2012 i 7h29m aquest 2013. El millor de tot és que vaig arribar molt sencer i amb la sensació de tenir marge clar de millora. En muntanya no em conec prou i sempre vaig amb molta cautela per no patir un gran pet a mesura que passin els quilòmetres.

La setmana següent als 7 Cims vaig córrer la Mitja de Tossa. Realment va ser una bona emboscada, ja que sí, el circuit era molt bonic, peròdur de nassos. Se'ns dubte la mitja marató més complicada que he corregut mai, amb l'afegit d'una forta calor que a mi personalment em va deixar molt tocat. Al final 1h 34 minuts i cap a casa, jeje.

Fa poc, coincidint amb la disputa de la VCUF (Volta Cerdanya Ultra Fons)  vam anar la Maria i un servidor a fer un tramd'aquesta cursa. El recorregut que vam fer fou Alp-Cap de Comella - Alp, uns 26kms amb +1300 de desnivell. Tot confiant trobar corredors durant la ruta iaixí fer-la més amena, la nostra sorpresa fou quan ens vam enterar que s'havia suspès la prova just arribar a Alp i que per tant tot el tram que nosaltres
estàvem fent ja no es disputaria. La previsió de fortes pluges i tempesta elèctrica ho va precipitar. Nosaltres no ens vam mullar pas, només vam veure lanostra ruta interrompuda 5' per un fort xàfec però coincidí que ens trobàvem al telecabina Alp 2500 i estàvem sota cobert.

I el 16 de Juny vaig córrer la Kumunpaca, uns 21kms amb uns +700 positius. No tenia en ment fer res però a última hora em vaig animar per fer-la amb el Sergi, tot i que vam acordar fer-la molt i molt suau. A l'hora de la veritat així va ser, calma xixa sumant uns bons kms per les cames però sense cremar-se, que afegits als 14kms del dia abans pel Puig de l'Àliga em van anar força bé.

I ara què? Aquest segon semestre té pinta de presenetar-se més distret que no pas el primer. Existeix la possibilitat de fer el debut en una Ultra de muntanya el 10 d'Agost a la Vall d'Aran. Serien 66kms amb +4000 de desnivell. Em faria gràcia provar-ho, no ho nego, i crec que el meu futur més proper tirarà cap a les ultres de muntanya, però no ésuna prioritat per aquest any. Si es fa bé, sino tan panxos.

De cara a la marató de Donostia suposo que un parell de mitges maratons cauran pel camí i vulguis o no , quan ja divises un objectiu, augmenta l'alicient i la motivació.
En cap cas m'he obsessionat en baixar de 3 hores, sé que és molt difícil i tinc les meves limitacions, així que em conformo en seguira-la preparant, arribar al dia idisfrutar-la surti el que surti. Però bé, de moment estem a 1 de juliol i encara queda molt per davant.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Bombers BCN : 38'36''

Debut a la cursa estrella dels 10K : els Bombers de Barcelona. Algun any l'havia de fer i aquest, sense res pel mig, era l'ocasió ideal. Ja quasi no m'enrecordava de tot el que necessitava per una cursa: esmorzar d'hora, preparar la roba, el xip, la pulsera per accedir al calaix, ... 3 mesos han passat desde el dia que vaig córrer els 10K de Sant Antoni, una mena de test per saber d'on partia, que va acabar amb uns 40'12''.
Des de llavors, entrenar i entrenar. Unes setmanes més , d'altres menys, però sempre seguint una línia de treball que em marca la Maria, que a part de ser la meva parella, també m'entrena, fa el que pot amb mi, jaja.. La idea és clara, anar adquirint una bona base de cara a l'objectiu que m'he marcat aquest any : la marató de Donostia. I en això estem, i crec que puc dir que estem anant pel bon camí.

I amb aquestes em presentava a la sortida , amb ganes i convençut de poder marcar un 38 i algo al crono. Bé, sempre i quan em deixessin sortir del calaix, jeje.



Molts corredors, no entraré a valorar si això és una aberració o no, si els carrers donen per tanta gent, si el que es tracta es d'esmunyir la vaca fins on sigui,  ... Al final 27000, sí, amb l'única i l.lusió de córrer i passar-s'ho bé, disfrutar i oblidar-se de tot per uns instants. Bé, just abans de començar emotiu minut de silenci de record per les víctimes de l'atemptat de Boston, tots anem en el mateix barco i coses així no han de passar més, que collons, som gent que només fem esport!

La cursa en sí no va anar del tot malament. Vaig ser molt regular, almenys això diuen els parcials cada 2,5 kms ( 9'40-9'38-9'41-9'38). El recorregut ja el coneixia , en part per la marató de BCN i també per haver fet la Cursa de Sant Antoni. Bàsicament era pujar el Paral.lel, baixar Gran Via, pujar Ronda Sant Pere fins Urquinaona i tirar avall per Via Laietana.

A partir del km.7 ja vaig començar a patir una mica. El tram de Ronda Sant Pere puc dir que va ser on vaig passar-ho pitjor, però arribats a Via Laietana, baixada fins a meta tot i que ja anava una mica tocat.

Al final 38'36'', força content i en meta exhaust.




Marca prou digna per mi en un 10k homologat com cal i esperançat perquè veig que mica en mica em vaig posant al meu millor nivell.

La propera serà els 7 Cims, una bona marxa de resistència de 58kms amb +2500 que ja veurem com l'afrontem. Entrenada gens, la veritat. Confio en el meu motoret diesel i anar fent via.

dilluns, 11 de març del 2013

Posem-nos al dia

Poca activitat al blog perquè la veritat és que no hi ha massa per explicar.
Vaig a fer 4 cèntims de la situació fins el dia d'avui.
El dia 2 de març, el dia de les nevades, em vaig acostar junt amb el Xavier a fer una duatló de muntanya a Igualada. En principi eren uns 6kms a peu, 18 amb BTT i 3 més a peu. A l'hora de la veritat el tram de BTT va veure reduït el seu kilometratge perquè la neu havia deixat molts camins intransitables.



 L'experiència va estar molt bé i la vam gaudir força, una manera de canviar una mica el xip i fer alguna cosa diferent.

D'altra banda el diumenge 10 de Març tenia els 10kms de Cambrils, un test per veure en quina situació estava. Al final no hi ha va haver test, un cap de setmana amb un fort refredat i malestar em va fer quedar a casa i desistir de fer els 10 kms.

Mentrestant vaig entrenant el que puc, està sent un 1er trimestre molt relaxat sense quasi bé competir. No tinc masses objectius al cap a curt termini i això fa que costi més tot plegat, encara que vaig seguint una rutina d'entrenaments.
Òbviament no faré la marató de BCN aquesta setmana, ja em vaig dir fa temps que fer-la per fer no, que per això ja n'havia fetes moltes el 2012.

En principi fins el 5 de maig no tornaré a competir, serà als 7 Cims, 58kms que tinc la impressió que aquest any se'm faran molt llargs. Potser abans faig els Bombers de BCN o els de Lleida, ,i tot i que la motivació per fer curses de 10kms no és la mateixa que puc tenir quan faig una Mitja o una Marató, vull mirar de fer almenys uns altres 10kms.

Ah, ja tinc triada la Marató pel 2n semestre d'any, serà a Donostia el 24 de novembre.Allà serà on intentaré buscar de nou una millora al meu millor temps en marató, precisament aconseguit a Donostia al 2011. Esperem que torni a ser talismà.

divendres, 25 de gener del 2013

Primer contacte amb els 10kms : Sant Antoni

Debut als 10kms de Sant Antoni que em deixa ben clar on estic : 40'12''. Em vaig marcar aquesta cursa, homologada 100%, per veure on es trobava el meu punt de partida i ara ja sé on és. Entre les 12 maratons del 2012 i que només porto 2 setmanes d'ençà que he tornat a l'activitat,poc més podia esperar.
Em va agradar la cursa, circuit ideal, bona temperatura, sense vent, vaja, condicions idònies per qui es disposés a fer bona marca. Potser picava una miqueta la pujadeta que es feia per una part del Paral.lel i Sepúlveda, però la baixada que hi havia en molts trams del recorregut ho compensava.


Personalment, ja dic, no aspirava a res, buscar el meu límit o fregar-lo i anar fent. Passava els 1ers 5 kms en 19'50, i tot i que em feia gràcia fer sub40 ni que fos per un segon, era ben conscient que tot em començava a pesar i que quedava el pitjor tram de la cursa per fer. I així va ser, al km.6 em va venir un pensament de desconnexió i deixar-me portar. Se m'estava fent molt llarga la cursa, sembla mentida eh? Acostumat a fer tantes maratons. Però no tenia res a veure, aquests ritmes explosius fa molt que no els treballo i això es paga.
Però vaig seguir com vaig poder, mantenint la dignitat, per acabar fent uns segons 5kms en 20'22. Ni del 8 al 10, amb terreny favorable, em vaig veure capaç d'intentar recuperar els 15 segons que em separaven del sub40, ja m'era igual, no volia arribar al patiment extrem.
Així que al final 40'12'' per debutar al 2013 i ara només queda millorar, tinc molts mesos per endavant.

El 2012 el vaig tancar amb uns 668kms en curses degut en gran part a les 12 maratons. Aquest any baixaré escandalosament aquest quilometratge i anirà dedicat exclusivament a arribar el màxim de bé possible a la marató de finals d'any que m'he marcat com a objectiu. Aquesta serà Donostia, al 24 de novembre. És una marató amb molta qualitat de marques, amb un nombre de corredors crec que idoni per córrer, en un circuit ideal, amb el públic basc que anima i molt, una terra sempre encantadora i perquè no dir-ho, on ja vaig fer
la marca de 3 hores 8 minuts que tinc avui en dia en marató ... El principal handicap? La climatologia del Nord, però vaja, un dia de mal temps me'l puc trobar a qualsevol lloc.Creuarem els dits el dia que arribi.
Tinc molts pardals que em ronden pel cap, però aquest 2013 me'l prenc molt relaxat de kms. Crec que faig bé després de l'abusiu 2012.
 
De moment diumenge a veure els 10kms de Vilafranca desde fora, aquest any toca col.laborar amb l'organització : Fondistes Penedès.
Serà se'ns dubte una gran festa, amb les 1600 inscripcions exhaurides i una manera de viure una gran matinal a la nostra vila.

Per cert, la propera cursa on participaré no serà fins als 10kms de Cambrils el 3 de març, així que imagino que estaré un temps una mica out del blog.

dimecres, 9 de gener del 2013

El 2013 per endavant

Primer de tot felicitar l'any nou a tots els que em seguiu habitualment. Espero que les coses en aquest 2013 us vagin molt bé i que tots els vostres desitjos es cumpleixin. Jo em conformo amb salut, feina i seguir tenint una dona com la Maria al meu costat, amb això en tinc més que suficient.

Bé, he tornat a l'activitat, que ja anava sent hora. Ha estat practicament un mes de repòs total que he aprofitat per fer alguna escapadeta esporàdica amb bici i poc més. Un mes que ha passat volant i que ha servit per desconectar una mica d'un 2012 carregat de kms i maratons.

Vinc amb aires renovats i amb noves il.lusions, deixant de banda les maratons d'asfalt i centrant-me més en altres aspectes. Això sí, la fulla de ruta marcada pel 2013 és molt menys exigent a nivell de kms. De moment tinc dos objectius marcats , un a cada semestre de l'any :

- La cursa dels Bombers de 10kms a l'Abril
- Una marató ben preparada a finals d'any , que podria ser Donostia, València o Castelló

Tant als 10kms com a la marató vull mirar d'aconseguir marca personal. Baixar de 38' en 10kms en una cursa homologada seria el primer pas.
Tinc 37'54'' a Vilafranca del 2012 però sempre he pensat que aquesta cursa és una mica més curta i li falten metres, per això busco curses homologades per estaments federatius per sortir de dubtes.
En quan a la marató de l'hivern, perquè no somiar en baixar de les 3 hores o almenys intentar-ho. Queda molt lluny però se'ns dubte aquest any ho atacaré a consciència.

Per començar a escalfar motors, el 20 de gener aniré a fer els 10kms de Sant Antoni a BCN, serà més que res una aproximació per veure en quin estat em trobo . Sempre me n'han parlat bé d'aquesta cursa i ara és un bon moment per descubrir-la. Objectiu cap, trobar el nivell de patiment just i sense preocupar-me massa del crono.

Botifarunner al febrer és una altra que entra al meu calendari. Al març veurem, no contemplo la marató de BCN aquest any. No m'atrau ara mateix la idea de fer una marató només pel sol fet de fer-la, sense cap mena d'aspiració. Ara que per altra banda em tira el que és la marató de casa i que em faria gràcia disputar-la sempre. Veurem.

Maig és data pels 7 Cims, marxa de 58kms a la qual no vull faltar. I poc més puc dir, que ja anirem veient el què surt i com funciono.
De moment a entrenar el que es pugui, la resta ja anirà venint.