Seguidors

dilluns, 30 de gener del 2012

37'54", nova MMP als 10kms de Vila

Sí, ho he aconseguit, baixar de 38' en 10kms en una setmana post-marató. Sitges la tenia creuada, desconec el perquè, i tot i fer MMP sabia que no ho havia fet bé, que l'havia cagat i que tenia algo més a demostrar-me en 10kms.
Ahir sí, ahir crec que ho vaig bordar de principi a fi, amb una tàctica més lògica i ajustada a les meves condicions, amb la inestimable companyia en cursa del Xavier que tot i xupar roda quasi tota la cursa, jaja, i fotre'm l'atxassu faltant 1,5 kms, m'ha servit de gran ajuda.

Primer haig de dir que sent setmana post-marató estava en perfectes condicions ja desde dilluns mateix, no notava res de dolor enlloc, pràcticament com si no l'hagués fet. Vaig quedar sorprès de no patir cap mena de seqüela, serà perquè realment ja per mi fer una marató en 3h28m és un tràmit? No sé, no ho penso mai això abans d'afrontar-ne una, li tinc molt de respecte, massa, i penso que és molt llarga com per pensar que no et pot passar res.

Anem a la cursa. Ens hem ajuntat el Sergi, el Xavier i jo per afrontar aquests 10kms, a casa, sempre fa il.lusió córrer al teu poble. En la ment, baixar de 38'53'' i fer-ho millor que a Sitges, acabar més satisfet bàsicament.

Ens col.loquem quasi davant de tot, el Sergi encara s'hi col.loca més, nosaltres no, perquè sincerament no tenim ritme ni cames per estar més endavant. Tot i això, segueixo sense entendre molta gent que es posa tan endavant quan no reuneix les condicions, però aquest és un tema que ja he comentat en algun altre post i que no sembla que tingui solució. Anem a la cursa en sí.

Durant la setmana parlant i parlant decideixo que sortiré a ritme aproximat de 3'50'', a intentar ser constant i si podia cremar-ho tot als darrers metres. Res de com vaig fer a Sitges, cremar-me al 1er km i patir molt a partir del 5. El Xavi diu que també sortirà amb mi i compartirem cursa, curta però agònica, que per mi aquestes són a l'sprint.

El circuit és bonic, modificat respecte a l'últim any. I sí, és pla, però el carrer Amàlia Soler va picant amunt i el carrer del Comerç també. Ara, no té grans desnivells que et penalitzin i els metres finals que van desde l'Ajuntament fins a meta són molt bons perquè acaben avall i et motiva més.

A la 1ª volta anem el Xavi i jo buscant grupet sota el que amagar-nos i que ens marqui el ritme que volem. El trobem i la veritat és que anem còmodes. Personalment em trobo bé, no pateixo i disfruto, per dintre penso que avui pot ser el dia tot i que queda bastant. Anem en ritmes entre 3'45'' i 3'50''.

Acabem la 1a volta en 18'57'' i el més important, sense anar cremat i disfrutant, noto que a les cames tinc forces encara i que no defalliré.
El sisè km tenia la impressió que l'havia fet massa ràpid i aquesta sensació la tenia perquè ens vam deixar portar per dos que teníem davant. A l'hora de la veritat no va ser tant, però sí que vaig notar ja a partir del 6 que aquí començava una mica el patiment.
Els metres costen més de passar i vas tenint la sensació que vas més lent. El Xavi crec que és a l'alçada de carrer del Comerç, vora el km.7, que em diu que també li costa i que si vull que ho intenti però jo ja anava tocadet també i si aguantava aquell ritme ja faria prou. El 7 i el 8 doncs són els pitjors kms de cursa però a la vegada són els que em mantenen allà i sé que quan els passi ho tindré a prop.
A l'alçada del 8 el Xavi es posa al davant i augmenta una mica el ritme, m'anima a seguir-lo mentre jo li dic que ja tinc MMP, que tiri. El tio em diu que res, que el segueixi, quasi m'hi obliga, així que no puc fallar. Ho faig un bon tros, tot i que al fer el gir per agafar la Parellada començo a perdre algun metre. Passo el km.9 i m'hauré deixat 3 segons respecte ell. Però penso, tens una bona referència, l'has de seguir com sigui.

Se m'escapa una miqueta més acabant la Parellada i durant el tram que va per la Pl.Constitució , Plaça de l'Oli i cap a Santa Maria, però just arribar a l'Ajuntament foto el canvi de ritme que tenia guardat. No era massa conscient encara del temps que podia fer, fins que acabant carrer Sant Joan i agafant de nou Rbla.Nostra Senyora miro el meu crono i el de meta i veig que ho tinc, que si ho segueixo donant tot baixaré de 38'. I encara dóno algo més, augmento una mica més el ritme i entro en 37'54'', a 5 segons del Xavier que es marca uns 37'49''. M'he marcat el km més ràpid per acabar, crec que una de les millors curses de 10 que he corregut mai. Ja no ho dic pel temps sino per la manera de córrer i afrontar-la, sabent guardar forces i regulant-me bastant.

Per cert, el Sergi 35'25'', entre els millors, segueix progressant. Està a un altre nivell!

Voldria agraïr també tots els crits d'ànims dels més coneguts així com de tots els Fondistes que es trobaven durant tot el trajecte col.laborant en l'organització de la cursa. Són uns 10kms que ja tenen molt bona pinta, amb un circuit planer i molt bonic, sobretot pels que som de Vilafranca i hem mamat sempre tots aquests carrers.

Us deixo aquí la resta d'entrenaments de la setmana :

Dimarts: en solitari vaig fer 40' a 4'55'' per comprovar que tot estava en ordre 2 dies després de fer la marató. Realment estava sorprès, ni una molèstia ni res. Si ho comparo amb fa 1 any ...

Dimecres: junt amb el Xavier de nou vam fer 15' de calentament, 10kms a 4'11'' i 6' suaus. Li tenia respecte a aquest entreno però la veritat és que ens va sortir de perles, inclús més ràpid del que a priori teníem planejat. Sense anar ofegat en cap moment vaig aguantar molt bé.

Dijous: 25' de calentament amb el Xavier i el Sergi. Després el Sergi va fer el seu entreno que li tocava i el Xavier i jo vam anar per fer les repeticions de 500 m ràpids - 500 m lents. En vam fer 8 i força bé, tot i patir una mica al final.

Dissabte: 22' per la tarda a 4'25'', hagués estat corrent molta més estona però no tocava.

I Sevilla en l'horitzó
Queden 3 setmanes per la 2ª Marató, Sevilla. I com no podia ser menys, nous entrebancs, en aquest cas Spanair. Ja sabem tots el què ha passat, així que hem hagut de canviar de plans i al final viatjarem en AVE.
Però ve, ja arribarà, ara toca seguir fent kms fins el 19-F.

Salut i bona setmana!

dimecres, 25 de gener del 2012

La 1ª del Repte, Gran Canària 22-01-2012

Ja em pensava jo que això de 12 maratons seria un bon repte, el que no sabia és que ja al 1er viatge el repte fos haver de buscar un vol a corre pressa. Algú ens volia mal de bon inici ???
Resulta que el vol que teníem programat per dissabte s'havia passat a diumenge i no en teníem constància. Que si vueling, que si edreams, ... i com que no en treuríem aigua clara en aquell moment i tots se'n rentaven les mans, busquem una solució, volar 1 hora més tard de lo programat amb un altre vol. Al cap i a la fi era fàcil, pagant Sant Pere canta. O compres o et quedes a terra sense marató, així de trist. Doncs a comprar. El tema del vol però queda pendent de denunciar i a veure si en podem treure alguna cosa.
Vale, comprem i mira, havíem de sortir a les 10 i ho farem a les 11, aixo sí, havent-nos rascat la butxaca de bon matí. Però aquí no acaba la broma, ja que ens anuncien que estan fent tasques de manteniment de l'avió i es retrassarà la sortida. Bravo! Ja en portem dos: sense vol i el que comprem es retrassa. 2 de 2 , el repte comença bé!
Uns 45 minuts després embarquem, fila 22 seient D pel Xavi, a partir d'ara Delta Varias, fila 22 seient C per mi, Charlie Fos, almenys així ens van anomenar en el moment d'embarcar l'hostessa que validava els bitllets i DNI.
Podrem volar, això sí, 1 hora més tard. Perillava la pasta party de Gran canària? No sé, estava a l'aire, com nosaltres en breu.
Vol tranquil, sense saber com posar les cames, ja sabem com són tots aquests vols que diuen que són de "low cost",però al cap i a la fi arribem al cap de 3 hores a l'aeroport de Gran Canària.
Sembla que tot torna a anar rodat. Ara toca recollir la maleta facturada. Això pim pam, cinta 31 segons posa a la pantalla, anem cap allà, l'agafem i fora. El Xavi s'espera i jo mentre vaig a preguntar el bus que hem d'agafar per anar cap a Las Palmas. "Tu tienes pinta de maratoniano" em diu el d'Informació. "Er 60 tenéis que coger, sale a menos diez". Torno a on és Delta Varias amb la informació privilegiada sota el braç i veig que la cosa segueix igual, la cinta ni es mou i a sobre la gent que l'espera no ens sona de res, collons, aquí passa algo pensem. Per acabar-ho d'adobar, mirem a la pantalla i no posa Barcelona sino Oslo!!!. Casun tot, ja podíem esperar ja. No sé que ens podran portar d'Oslo, però la nostra maleta segur que no. Vinga, faig una carrereta a 3'30'' el km fins la pantalla principal i veig que posa que BCN és la cinta 35. La mare que els va ... "Xavi, la 35", va cap allà i pam, maleta rodant per la cinta quasi en solitari. Mirem el rellotge i queden 5 minuts perquè l'autobus surti, ja podíem esperar ja. Ara sí que comencem a córrer amb la maleta i motxiles a l'esquena, preguntar i preguntar fins que al final trobem la cua de l'autobús, tenim lloc, menys mal. Si haguéssim perdut aquest autobús ens hauríem d'haver esperat 30 minuts més i segurament perdre la pasta party, que era gratis i amb el dispendi econòmic de bon matí que portàvem ...
Viatge amb bus d'uns 20 minuts tranquilet i arribem al Parque de San Telmo, d'allà caminem 5 minuts fins l'arc d'arribada, passant abans pel km.42. Aquests paios ja ho tenien tot muntat i molts carrers tallats amb un dia d'antelació. Tot i que hi havia una cursa infantil a la tarda de dissabte, ho tenien ja tot preparat per les curses de l'endemà i a sobre tallant carrers a punta pala. Sense miraments els tios.

Arribem a la fira del corredor, recollim ràpidament el dorsal i anem a menjar la pasta. Al cap i la fi era un simple plat de pasta, pa, un iogurt i aigua, però com que era gratis ja teníem el dinar fet.

Acabem de dinar, fem un tomb per la resta de stands de la fira i decidim anar cap a l'hotel. Esperem al guagua que mai va passar, sort d'un taxista que ens avisa. Una més, però ja no ve d'aquí tampoc. Tot eren tàctiques per desestabilitzar-nos al màxim, estic convençut!
Solució, agafem un taxi. I com no, se'ns ocurreix dir-li "muchas calles cortadas eh por el maratón". Buah, vaia rajada va fotre el tio, es va quedar a gust, que se vayan a correr a Maspalomas, allí al desierto, que allí sí que tienen espacio para correr. Y que suban corriendo desde allí si quieren. Buff, paguem i baixem ràpid perquè no ens vegi la pinta de corredors que tenim, amb xandal i les bosses a mà de la fira del corredor, és que vaia dia portàvem.
Amb l'hotel hem de reconèixer que cap problema, almenys tenien constància de la reserva, sino és que n'hi ha per tirar-se al mar, que el teníem res, a 100 metres.

Passem la tarda per l'hotel, anem a fer un trot de 20' pel passeig de la Playa de las Canteras, concretament entre els km.31-33. Un anar i tornar còmode i precisament al km.32 veiem el mur, una paret pintada de colors que cridava l'atenció, ja era curiós que estigués al km.32 ...
Acabat el trot, tornem a l'hotel. Simplement era per estirar cames, que el dia havia estat dur i amb molts sobresalts.

Sopar de pasta i cap a l'habitació a mirar de dormir una mica. Això és complicat el dia abans d'una marató, ja en pots portar 5, 50 o cap , que el cuquet sempre va per dins. És una cosa que va lligada a la marató, no s'hi pot fer res i perdurarà sempre dins, almenys en el meu cas. Bona nit!

M'estic enrollant com una persiana i encara no ha començat la marató, la cosa avui va per llarg, així que entro ràpid en detall.

Va, som diumenge matí, ja hem esmorzat el típic pastís de carbo-hidrats i som a la sortida, ens posem el dorsal, preparem tots els estris, que si gorra, que si ulleres, que si vaselina, que si els gels, ... i fem les fotos de record. Avui toca debut amb Fondistes Penedès en una marató.

Després d'un breu calentament pels carrers del voltant, tornem a la sortida quan queden uns escassos 10 minuts. Ens col.loquem al calaix 3, el que teníem assignat en el dorsal. Ara ja només queda esperar a les 9, mentre molta gent del calaix 4 veiem que va prenent posició inclús davant nostre. Pensem "passeu passeu que després la brigada de neteja anirà fent feina", què gran Delta Varias amb aquests comentaris. Escombra i recollidor! Argot maratonià que utilitzem.

A les 9 en punt comencen a la vegada la Mitja i la Marató. Sense cap mena de pressa comencem a córrer, molts estrangers entre la gent, i els primers 2 kms que van bastant per sobre de 5' el km. Però ràpidament anirem agafant el ritme idoni sense cap mena de problema i ens anem col.locant en ritmes per sota de 5' el km, bàsicament havíem de seguir un 4'58'' el km.

Els primers avituallaments són una mica de caos, em ve al cap el del km.5 on haig de parar-me i tot per agafar aigua mentre veig que Delta Varias veig que es distància uns metres. Hi havia masses corredors pel poc espai d'avituallament. Crec que és una cosa que haurien de millorar de cara al futur, l'avituallament dels 1ers kms. I res, agafo l'ampolla i vaig progressant per donar caça a Delta Varias.

I anem consumint kms i entrant en calor. Calor? Jo crec que no massa, devíem estar al voltant de 20º, però en cap moment vaig tenir la sensació de patir molta calor. Em deien que en algun tram algun termòmetre indicava 24º, jo ni me'n vaig donar compte ni vaig tenir aquesta sensació.

Ja cap al km.8 entrem al passeig de la Playa de las Canteras, lloc amb força animació de públic i amb bones vistes al mar. Són 3 kms de passeig on per sort no feia massa vent, que era el principal obstacle que ens podíem trobar allà. Un cop acabat el passeig, girem a l'esquerra i anirem fent via de nou cap a la zona d'arribada. Portàvem una hora de cursa i tot anava rodat. 12kms fets, "només" en quedaven 30 per davant.

Fins el km.17 és terreny assequible, tot i que no sé perquè però aquesta 1a Mitja se m'està fent llarga. És una sensació que teníem els dos tot i que anem bé de cames. Així que a seguir corrent entre la gent, que cada cop n'hi ha més conforme ens acostem al km.17.

Al 17 passem molt a prop de meta i entrem en un tram pantanós quan veig el cartell del km.18. Carrerons amb pujadetes que ara no fan mal, però que ho parlo amb Delta Varias i arribem a la mateixa conclusió: a la 2a volta faran destrossa a les cames. Són carrerons més estrets puja i baixa, vaja un tram duret.
Després de la marató ho comentàvem, els últims 4kms haurien de ser lo màxim planers possibles per estimular al corredor, com a Donostia per exemple. Aquí era al revés.
Osti, no vull deixar de comentar el canvi de ritme que em fot Delta Varias a la catifa del km.18 per passar just davant meu i puntuar per davant en la nostra particular lluita per les metes volants, jaja. Diria que me les va guanyar quasi totes, ho pagaria després als kms finals?

Acabat aquest tram més duret, enfilem meta i passem la mitja marató en 1h45m14s, pel que sembla el GPS que porto va bastant desfassat ja uns bons metres, ja que els nostres càlculs eren de fer 1h44m tal com anàvem. En aquest punt comença l'autèntica marató, toca començar la 2a volta i a partir d'ara pocs corredors trobarem durant el recorregut. Si erem uns 500 maratonians en total i calculo que devíem anar una mica per davant de la meitat, pocs en veuríem doncs d'aquí en endavant. Però tampoc ens hem d'exclamar, si hem fet la Marató de Río Boedo la resta és superable.

De la Mitja fins al 29 torna a ser un tram una mica monòton excepte algun lloc on hi ha animació i un speaker va dient els números de dorsal dels que passem per allà. Ja començo a tirar una mica de menjar, que si un tros de plàtan, taronja i el pertinent gel que em prenc una mica més endavant. Em va faltar menjar una mica més de pastís per esmorzar, em notava amb gana.

Cap al km 29 tornem a enfilar pel passeig de la Playa de las Canteras, zona amb molta gent animant de nou i on un altre speaker va anunciant els noms de tots els maratonians que van passant. Collons, sembla una tonteria però fa gràcia, te n'alegres, et sents un privilegiat corrent per allà el mig quan sents el teu nom pels altaveus. Em trobo perfecte, realment cap problema fins ara. Que duri!
Mentre correm pel passeig sento algú que diu "Vilafranca", devia ser que va reconèixer la camiseta de Fondistes Penedès potser? Perquè em giro però no el vaig conèixer pas. Seguim endavant corrent pel passeig.

I arribem al km.32, encara al passeig, zona que ens queda molt a prop l'hotel. Em ve al cap una persona, bé, de fet la tenia molt present durant tota la ruta. N'havíem parlat una mica d'aquest punt, el 32 i sobre com hi arribaria, si molt cansat o no. Afortunadament em segueixo notant fresc i penso en positiu, 1 hora com a molt i seré a meta. Ara sí que comença l'autèntica compte enrera. Sembla mentira, portes 32 kms a les cames, te'n queden 10 i el que et passa pel cap és pensar que en només 1 hora seràs finisher novament.

Vaig bé doncs i veig que Delta Varias comença a pagar una mica l'esforç. És normal, li falta aquell punt de competició, està tornant a ser el que era, i mica en mica va agafant el nivell que tenia. Parlo amb ell i comentem la situació. Arriba un moment en la marató que cadascú ha de fer el seu camí i uns dies tiraré jo, altres ell, depèn també de la motivació que puguem tenir cadascú. En aquesta, volia baixar de 3h30m per varis motius i així doncs ens separem per retrobar-nos al cap d'una hora.

No em fa mal res, em trobo bé, amb molta reserva al dipòsit i a partir del km.33 canvio una mica de ritme uns kms. Passo de rodar de 4'50''-4'55'' a fer-ho durant 5kms al voltant de 4'25"-4'38'' i la brigada de neteja comença a fer la seva feina, jo escombro i el Xavi per darrera recollirà. Estem sonats, sí, però és una manera de fotre'ns uns riures mentre fem una marató. Ens fotem un fart de riure que no us ho podeu imaginar i encara en queden 11 per fer!!!

No noto molèsties, tenia un bessó que m'havia preocupat una mica durant la setmana, però no em molesta pas, s'està comportant. Tot sobre rodes.
Ara ja es tracta d'un compte enrera, a cada km calculo els minuts que em queden i em vaig animant a mi mateix

Al km.38 atrapo la 3a noia i la deixo enrera. Recordo que li dono ànims, jaja, com si jo anés sobrat. Vaig ja justet de forces però tot i això aprofito aquest tram favorable per fer-lo a bon ritme, encara per sota de 4'40''. La gent t'anima i això és energia extra que et tira endavant. A més ja ho veus fet, són els kms on valores molt tot el que estàs fent i ho notes amb les cares de molta gent que et dóna el seu suport, valoren molt l'esforç d'un maratonià.

Els últims 3kms es fan molt pesats, a més és el tram més dur del circuit com deia ja en el pas de la 1ª volta. Terreny trenca cames, pujadetes que et deixen tieso de veritat quan ja portes 39kms a sobre. Però bé, la marató està quasi feta, sé que baixaré de 3h30m, ara és qüestió d'arribar, simplement. Així doncs aquests últims 3kms intento assaborir-los al màxim, qualsevol crit d'ànim, aplaudiment, ... t'entra i et dóna ales, és increïble. Mires d'acabar-ho de disfrutar i quan divises al fons l'arribada és un moment màgic, especial. La satisfacció d'acabar-la i l'emoció em va per dins, moltes coses et passen pel cap durant aquells metres que queden.

Abans de creuar la línia de meta, li dedico la 1ª d'aquest Repte per sobre de tot al meu avi que ens va deixar fa 1 mes, al meu tiet Joan que ha patit un ictus fa poc i a la meva mare, perquè s'ho mereix i sé que està patint força amb tot això que ha passat últimament. Sembla que s'ha juntat tot en poc temps i el mínim que podia fer era dedicar aquesta 1ª Marató a tots ells. Així que aquí la teniu, per vosaltres va.

Al final em surten 3h28m08s , 1h45m14s a la 1a Mitja i 1h42m54s a la 2ª, uns 42,7kms al GPS i pel que vaig poder sentir i llegir en premsa, hi ha hagut moltes queixes a l'organització sobre la mesura del circuit, sembla que se'ls en va anar una mica de les mans, alguns comenten que si 500 metres de més, altres 1km, .. A mi sincerament no em preocupa perquè no buscava marca, em conformava en baixar de 3h30m, però si m'hagués preparat a consciència aquesta marató i em trobo això, em faria molta ràbia. 500 metres al ritme que ens movíem són 2'-2'30'', poca broma.
En resum , primera marató del Repte completada i 5ª a nivell particular, anem augmentant doncs l'historial maratonià poquet a poquet.

Delta Varias arriba en 3h32m i ja tenim els dos la 1ª del 2012 a la butxaca, objectiu complert. Ens quedem una estona a pocs metres de la línia d'arribada, comentant la jugada, sentats i hidratant-nos. Després prenem la cervesa de rigor que ens ofereixen, tot i que a mi no m'acaba d'entrar i em mig marejo per un moment, res greu però. I desfilem cap al pavelló del Gran Canària a buscar la motxilla, res, 100 metres a peu. Oh!!! Sorpresa!!! Ens trobem amb dos piscines de plàstic amb aigua i gel, crioterapia, i 60 camilles per massatge. No tenim pressa i pensem que per la poca gent que hi ha, s'ha d'aprofitar. Així que posem les cames 10 minuts en aigua molt molt freda per després passar a un merescut massatge. Quin luxe! Super recomfortant. Acabem amb uns bons estiraments i feina feta.

Vull destacar per sobre de tot el treball de tots els voluntaris que es trobaven per tot el circuit, donant ànims, ajudant en el que fos, ... I també per tots els serveis que van donar als corredors en acabar la prova, en aquest aspecte chapeau, no ens van faltar de res. Altres coses no tan bones serien alguns avituallaments escassos per la gentada que hi havia i la medició del circuit, pero bé, en general va estar prou bé.

Diumenge tarda ens el prenem de repòs: dutxa, dinar, sessió de PC a l'hotel, passejada de nou per Las Canteras, cervesetes, alguna tapa i sobretot molts riures. Sopem pizza i tornem a l'hotel, concretament al PC de nou per inscriure'ns a la Botifarunner, cursa de muntanya que es fa el 26 de febrer. Les inscripcions duren molt poques hores i per això ens vam donar pressa.

Dilluns al matí en aixecar-me noto que de cames estic perfecte, zero agulletes, la veritat és que no notava res. Qui m'havia de dir que el dia abans havia fet una marató. La grúa doncs no va tenir que fer acte de presència a l'habitació, bona senyal.
I a tope de ganes i molt molt content i il.lusionat per tot aquest 2012 que tot just ha començat. M'han passat moltes coses durant aquest últim mes, algunes negatives i d'altres molt positives, i em quedo sempre amb lo positiu, mirant endanvant.

Tornem a casa sense incidències, només faltaria, que ja en vam tenir prou amb l'anada. Gran Canària ja és història, la 1ª aconseguida.

A per la pròxima : Sevilla
En l'horitzó ja divisem Sevilla, que diuen que Sevilla tiene un color especial.
Ara 3 setmanes més on miraré de seguir entrenant i el 19 de Febrer arribarà Sevilla. Bé, abans tenim aquest diumenge els 10kms de Vilafranca. Encara m'ho haig de pensar una mica sobre què fer, però ara mateix ni em preocupa. Quan arribi diumenge ja m'ho plantejaré, encara que m'ho puc imaginar cap on aniran els trets ...

Salut i gràcies a tots pels missatges de suport rebuts, ja sigui via blog, sms, whatasapp, mail, ... S'agraeixen i molt, no us podeu pas imaginar!

diumenge, 22 de gener del 2012

Breu resum de la marató de Gran Canària

Bé, breu entrada que faig desde l'hotel per dir-vos que hem acabat amb èxit la 1a marató. El Xavi i jo hem passat la 1a mitja en 1h45m14s , al km 33 ens hem separat i al final he fet 3h28m i el Xavi 3h32m.
En acabar sessió de crioterapia, massatge i com a nous, quin luxe poder disposar d'aquests serveis. La veritat que molt bé tots els voluntaris que col.laboren en aquesta Marató, lo millor se'ns dubte. El circuit tenia els últims 4kms durs, amb pujades que quan portes 38kms a les cames et maten.

La 1a ja és història, ara toca Sevilla el 19F.

Quan torni ja faré una crònica més extensa de la cursa i del previ de la cursa, perquè una mica més i ens quedem a BCN.

Salutacions.

dimecres, 18 de gener del 2012

Prèvia Marató Gran Canària 1 / 12

Presentació de les 12 maratons
A principis de 2011, una ment que no para de barrinar coses, Xavier Varias, va deixar anar "2012, 12 maratons en 12 mesos". La 1ª reacció meva en sentir-ho va ser "Ves a prendre pel sac, sonat". Encara no havia fet ni la 2a Marató a nivell personal, la de BCN, i ja teníem aquesta proposta sobre la taula. Era una cosa que veia molt llunyana una marató, n'havia fet una, tenia poca experiència i em semblava una aberració plantejar-se fer-ne 12 en un any.
En vam estar parlant molt i molt l'Antonio Rubio, el Xavier i jo, que si era una bajanada, que si jo passo de fer-ho, que si això ens hipoteca tot l'any i no podrem entrenar ni preparar res, ...
Però xerrant xerrant ens vam anar engrescant com qui no vol la cosa, cadascú donava la seva opinió, pros, contres, i vam decidir al final que sí, que serien 12 maratons d'asfalt, les de muntanya no les comptaríem. Tampoc és que de moment fem massa muntanya, en un futur és un dels meus objectius, però com que ells dos tenien el cap anar a fer la Zegama, doncs això, vam decidir que només asfalt.

D'acord, 12 maratons d'asfalt, ara toca començar a rascar i buscar l'adequada per cada mes. En això som uns malalts i ja ens veieu dia sí i dia també buscant informació i dates de les maratons que s'estan disputant al 2011 i que més o menys per data ens podran servir pel 2012. Una premisa important també va ser la de decidir no anar a l'estranger, suposaria massa despesa econòmica, tot i que la veritat sigui dita, córrer a Berlin se'ns va passar pel cap, ens ho imaginàvem i havia de ser la bomba. Nova York és una altra que estava per allà i sempre la somies, però el problema de la marca a acreditar ens ho impedia. Així que res, descartades, ja cauran un altre any amb més tranquilitat.

I bé, comença la recerca. Trobem pel 22 de Gener Gran Canària i pel 19 de Febrer Sevilla, perfecte. Ens assegurem la data de la 1ª i comprem els vols a mig juliol ja tan per les Canàries com per Sevilla, a preus bastant econòmics comparat amb lo que hi ha ara. Assegurades aquestes dues, al 25 de Març teníem claríssim que faríem Barcelona, la de casa. Aquesta és sagrada i per tant marcada amb una X.
Anem a l'Abril, aquí comencem a especular, que si Madrid, que si a veure Empúries si canvia de data i se'n va a la última setmana d'Abril. Pel camí neix la marató de La Corunya també. Per un moment pensem en empalmar Madrid, Corunya i Empúries seguides, però eliminem Madrid després de pensar-ho una mica. Així, queda Empúries pel 29 d'Abril i segurament doblarem amb la Corunya al 15 d'Abril.
Maig en té vàries, dues amb poca gent: Aguilar de Campoo i Bilbao, i per altre lloc Vitòria. Vitòria no ens quadra perquè coincideix amb els 7Cims, així que tenim al tauler dues opcions, o Aguilar de Campoo o Bilbao. Encara no ho tenim clar, però una d'aquestes dues haurem de fer. O el 20 a Aguilar de Campoo o el 27 a Bilbao.
Juny en té una, Toral de Vados (León). Veiem que el Ricky Abad la va fer durant el seu repte de 500 maratons seguides i ens informem al seu blog de les característiques. Buah, igual 200 persones i solitària, però és el que hi ha. Té números, més que res perquè no hi ha res més al Juny. Tocarà fer una bona excursió si s'acaba confirmant que es torna a fer aquest any.
Juliol està desert al territori espanyol, així que serà un mes de descans de maratons.
Agost? Aquí ve el gran descubriment, la Marató de Rio Boedo, un poblet de 100 habitants prop de Palencia, concretament a Báscones de Ojeda. Comencem a llegir blogs de gent que l'ha fet, corren només unes 50 persones i quedem meravellats, una cosa totalment diferent: marató casolana i gratuïta, sense xip, en ple agost i amb dinar de germanor després de córrer. La anem a fer a l'Agost del 2011 per veure què tal i en sortim encantats. Tot el que deia la gent en les seves cròniques era veritat, no exageraven pas. Tracte exquisit per part de la família que ho organitza. Per tant, al 2012 la repetim.
Pel Setembre ens trobem igual que al Juliol, no n'hi han. Però zaszca, fa pocs dies veiem que Saragossa vol tornar a fer-la al Setembre després de 3 anys al Novembre. Així que quan s'acabi fent oficial, al Setembre cap a Saragossa.
Octubre està destinat a fer la del Mediterrani, a Castelldefels. Particularment no m'agrada gens aquesta marató però és a prop de casa, econòmica i s'ha de tirar per aquest cantó.
Novembre el tenim destinat a València, per dates és la que ens anava millor i com que no l'he fet mai i de pas hi tinc família, doncs endavant.
I per acabar l'any, al Desembre, tenim dues opcions sobre la taula, o córrer a Málaga el 6 de desembre o esperar a que Castelló tregui la data oficial.
Així doncs, aquesta hauria de ser una mica la fulla de ruta a seguir.

Perfilat el calendari, què en penso?
El 2011 ha estat el meu 1er any sencer com a corredor popular. He anat acumulant molts entrenos, curses de 10, mitges maratons, 3 maratons d'asfalt i una de muntanya, caminades de resistència, unes 6 hores en pista, ... Tota aquesta suma de kms m'ha ajudat a millorar moltíssim i canviar una mica la visió que tenia de les maratons. Ara mateix no veig tan descabellat això de fer 12 maratons, tot i que entenc que la gent que no està acostumada a fer curses tan llargues pugui pensar que estic mig boig.
Fer 12 maratons està clar que t'hipoteca molt la temporada, però veurem com vaig reaccionant a elles. Tinc un parell d'elles marcades amb majúscules, on, depenent de com em trobi físicament, intentaré provar alguna coseta. És fàcil deduir-ho, cauen en dos mesos senars ...


Gran Canària
I aquí estem, amb moltes ganes d'arrancar això. Dissabte volem ja cap a Gran Canària on començarem la nostra aventura.

Haig de dir que l'Antonio ha patit una lesió de la qual s'està recuperant i de moment no podrà començar el repte amb nosaltres, però esperem que ens acompanyi en futures maratons si tot va com ha d'anar, que així serà, segur. Com més serem més riurem.

A Gran Canària serem 3844 corredors, molts estrangers pel que sembla, distribuïts de la següent manera : 1055 en 10kms, 2224 en Mitja i 565 en Marató. No està gens malament per una marató que va veure perillar la seva celebració i que enguany celebra la seva 3ª Edició.
Els maratonians completarem 2 voltes a un circuit de 21,097 kms, circuit totalment homologat per la Federació Espanyola d'Atletisme i la sortida serà a les 9 del matí hora insular.

El plantejament per encarar aquesta 1a marató i vaja, la majoria d'elles, serà conservador. Tot i acabar l'any rodats fent Marató de Donosti i 6 hores (el Xavier Marató de Donosti i 24 hores), les vacanes de Nadal pel mig i alguns dies de parada obligatòria fan més difícil el tornar a arrencar de nou. Així doncs, l'objectiu és finalitzar-la entre les 3h30m i les 3h40m. Doblar la 1h45 per començar ho firmo ara mateix.

Dissabte volem, tornem dilluns a la tarda. Esperem que amb la 1a a la butxaca.

Ah, per acabar el post d'avui una frase que em fa molta gràcia i que no recordo on la vam llegir:
"En en el maraton te da todo pol culo menos el viento q da de cara". Quanta raó.

dilluns, 16 de gener del 2012

10kms de Sitges , MMP però ...

Bona matinal la viscuda a Sitges, dia bonic, una mica de fresqueta a l'arribar però res que no es pugués superar. Es corria la tradicional Mitja però a més a més aquest any es donava l'opció de correr només 10kms, prova per la qual em vaig decantar fa uns dies. Alguns coneguts que he anat trobant em preguntaven que com és que només feia 10kms i sí, la Marató està a la vista i preferia correr 10kms fortets i mirar de fer marca que no córrer 21kms al tran tran només per rodar, ja ho he fet alguna vegada i se'm fa soporífer, si almenys fos gratis ...
Com deia, molts coneguts que hem anat saludant moments previs a la sortida, hi havia de tot: molts preparant la marató de BCN, algun triatleta i presentació amb alguns Fondistes que he anat trobant, alguns ja coneguts i d'altres que he tingut ocasió de conèixer abans d'arrencar.
La sortida l'he pogut fer desde el calaix de davant de tot, desconec quins criteris i marques han validat, però el fet de sortir amb els bons sempre és una avantatge i més quan hi ha unes 4500 persones per darrera. Amb mi ha sortit el Sergi, que tot i no tenir cap marca i haver de sortir a priori del calaix 4, l'últim, s'ha pogut colar per fotre canya desde allà davant.
Avui anava a lo que anava, fer marca, que d'això n'estava convençut però desconeixia el marge. No sé córrer ni estic preparat per fer curses tan curtes i em perdo una mica, la veritat. He fet el 1er km en 3'34'' per tot el passeig, això ja ho tenia pensat d'inici, fer un 1er km fortet i agafar una mica de marge.

El 2on i 3er en 3'41'' i 3'48'', ja al ritme que tenia pensat, però llavors ja veia que patiria i molt. He començat a recordar tot aquell tram que quedava per venir, on l'any passat em vaig enfonsar a la Mitja. Buff, quan hem agafat la carretera que va a Sant Pere de Ribes no és que m'hagi vingut avall però sí que he vist que anava cansat i que estava pagant el sortir tan fort. La pujada m'ha seguit desgastant i tot i que al fer el gir m'he dit "va, ara intenta accelerar", he vist que no estava per masses trotes. I això que només quedaven 4 kms!
A partir d'aquí i tot que al 7 encara he rodat a 3'50'', he pensat més en assegurar-me la marca i cremar-me el menys possible si és que era possible, rollo Sergey Bubka, marca cm a cm, jaja. Se m'ha fet molt llarg el final i molts corredors m'anaven passant, la majoria de la Mitja diria. M'he mantingut en 3'55'' i he passat per l'alfombra oficial dels 10kms en 38'53''. Encara quedaven 578 metres per trobar-nos amb l'arc d'arribada i he baixat descaradament el ritme, la feina estava feta i no volia cremar-me més. Acabo en posició 22 als 10kms i nova MMP però haig de dir que esperava fregar els 38' però que no me'n vaig trist ni content, m'ha deixat que ni fu ni fa. Bé, una cosa és esperar i l'altre saber si realment estic preparat per fer-ho. He començat fort per lo que és el meu nivell, ho reconec, però és el que tenia planejat avui. Segurament ara, vist lo vist, canviaria de tàctica, però ja està fet, de tot se n'aprèn. No em preocupa ni un minut, a l'horitzó tinc la marató de Gran Canària i aquest és el gran objectiu del mes de Gener, acabar-la i no patir massa.
Ah, i el Sergi una màquina, 35'23'', 7è. Però clar, s'ha d'explicar tot. Concentració en plan okupa a casa meva el dia abans, que si sortim a rodar 20' per desgastar-me, que si spaghettis maratonians que diu ell que ni Ferran Adrià faria, que si se'm fot tot el pastís de carbohidrats que et porta a la glòria i a mi em deixa sense, que si cafè de nivell, que si el deixo colar al calaix dels bons a la cursa i no protesto perquè el fotin al final de tot i apa, només li faltava l'alfombra vermella per córrer. Mare meva, tot mamat! Quan jo vaig començar tots aquests luxes no els tenia. Ah, i a sobre entrenos personalitzats.
Ara, també haig de dir una cosa, quan passis de 21 kms m'avises i ens veiem a l'asfalt o on sigui, :-). Enhorabona, t'ho estàs currant i encara em ric quan a Polònia deies de sortir a córrer a les 7 del matí i te'n foties de mi. Ara si ho dius ja m'ho creuré. A seguir entrenant i a guanyar curses aviat. Espero però que recordis qui et va iniciar en això, jeje.

D'aquí pocs dies prèvia de la marató de Gran Canària, això ho tenim a sobre ja i allà esperem estar el Xavi i jo per completar la 1a de 12.

Salut!

divendres, 13 de gener del 2012

Prèvia 10 kms de Sitges

Arriba el 1er test que m'he plantejat de 10kms, els de Sitges. Fa molt que no faig uns 10 en unes mínimes condicions, l'últim va ser el febrer passat a Vilafranca en plena preparació de la marató de BCN, i desde llavors ha plogut molt.
Tot i no ser la distància on més disfruti, això d'anar a tope de pulsacions desde el principi em provoca molt d'estrés, crec que puc fer-li una mica "d'arreglillo" als 39'11'' que tinc, perquè vulguem o no, això de la marquitis és una motivació extra que tenim tots, o no?
A més, a Sitges hi tinc un mal record de l'any passat a la Mitja Marató i em vull treure aquesta espina. Eren 3 setmanes despres de la Marato que havia fet a Castelló, volia aprofitar l'estat de forma que portava i anava amb l'intenció de fer marca, recordo que llavors estava sobre la 1h32. Em vaig refiar molt, vaig menospreciar la Mitja, quasi ni vaig esmorzar, en resum, enfonsada durant la 2a part del recorregut de les que fan història.

Pel que veig han canviat el circuit. Els de la Mitja faran dos voltes i els de 10 una. Això vol dir que quan passem per meta haurem fet 10,578 kms però sembla que als 10 hi ha catifa per homologar temps. Una cosa una mica rara ...
Ja tinc dorsal assignat i si ho he entès bé surto del 1er calaix. Imagino que m'hauran agafat el temps de 10 de Vilafranca o d'alguna mitja recent, ho desconec, però millor, serà més senzill agafar ritme desde el principi. Al contrari que a la Vallecana, aquí sortiré ben endavant. Som 4500 inscrits entre 10 i Mitja, que no està gens malament. Ah, i serà el debut amb la samarreta verda de Fondistes Penedès!

En quan als entreno d'aquesta setmana tenim:

- Dilluns : rodatge molt suau de 58' a 5'27'', xerrant i comentant anècdotes recents amb el Xavi i el Pere Costa.

- Dimarts : entreno amb el Xavi, dels que fa mandra quan comences però que quan l'acabes et sents més que satisfet. Uns 15' de calentament al trote per enllaçar amb 20 repeticions de 1' ràpid i 1' lent, o sigui en total 40'. Decidim fer el circuit que dóna el tomb a Vilafranca per no fer-ho monòton i ens dóna igual que puguem trobar baixades o pujades, lo important són els canvis de ritme de 1'. Els ritmes surten tots per sota de 4' el km excepte les dues 1eres que les prenem com a escalfament. La més ràpida surt a 3'09'', la última. En la majoria d'elles ens movem entre 3'10'' i 3'30''. Bones sensacions en general i disfrutant molt.

- Dijous : 15' de calentament i 30' en progressió, de nou entreno amb el Xavi. Primers 10 a 4'07'', segons 10 a 4'02'' i els ultims 8' a 3'52''. No anava bé o almenys això et penses, comences a barrinar el cap i decideixes parar als 8'. Ara hi penso i em dic "per 2 minuts ho vas deixar?" En fi, hi ha dies i dies. Tampoc va estar tan malament, van resultar uns 7kms a 4'01'' de mitja.

Avui segurament cauran uns 40'-50' de recuperació més unes sortidetes finals i a reposar fins diumenge, on espero trobar-me amb alguns bloggers i demés coneguts.

Apa , salut!

diumenge, 8 de gener del 2012

Inscrit als 10 kms de Sitges

Avui he decidit inscriure'm a última hora als 10kms de Sitges, lado oscuro que dirien alguns. Una mica de mono, el veure molts coneguts inscrits i perquè no, que penso que estic per baixar de 39', tot això ha derivat en que ho intentaré. Després de la tirada d'avui per la CDLA de 23kms per preparar una mica la Marató i tenir bones sensacions, he decidit fer el pas. Si fos una marató que hagués preparat a consciència i la tingués entre cella i cella per fer marca, ni m'hauria plantejat anar a Sitges, però no us enganyaré, em veig bé per fer una marató en 3h40-3h45 i no crec que em suposi cap problema fer els 10 de Sitges una setmana abans.

Com deia, avui hem fet un entreno per la CDLA l'Eli, el Xavi, el Jordi Solé i jo mateix. Quan fem entrenos llargs, per molt que m'acusin alguns :-) , mirem sempre de començar molt molt suau i anar progressant mica en mica. Els 2 primers kms per sobre de 6' i a partir d'aqui i fins el gir als 10kms hem anat fent els 4 junts al voltant de 5'20'' el km. Ritme molt còmode.
Al fer el gir al 10, l'Eli i el Xavi s'han destacat una miqueta per davant mentre que el Jordi i jo hem anat fent, ja a ritme més ràpid, movent-nos entre 4'45 i 5' el km.
Una mica abans d'arribar al 19, ens hem tornat a juntar els 4. Al 19, el Xavi i jo hem tirat endarrera perquè volíem fer al voltant de 23 kms. Hem rodat els últims 4 kms entre 4'30 i 4'17.
En resum, bon entreno pel Jordi que s'està preparant a consciència per arribar a la Mitja de BCN a tope i avui ha sumat una bona base de temps i kms a les cames. L'Eli també ha sumat tot i que tampoc no hi està massa acostumada, ja que no sol fer distàncies superiors a 10, i el Xavi doncs res, com jo, a activar cames de cara a Gran Canària.
Avui també em quedo amb l'ambientàs que hi havia durant tot el recorregut, gran quantitat de runners preparant els seus entrenos de cara a imminents objectius i molts ciclistes amb BTT. És increïble com a crescut tot plegat, però alhora s'ha de dir que fa goig que la gent faci esport abans que entrar en altra mena de vicis perillosos.

Ahir dissabte també vaig fer alguna cosa. L'Eli es va treure un entreno de la màniga i vam fer 7'5kms a 5' el km i després havíem de fer un 2000, 1500 i 1000 recuperant 3'. El 2000 el vam fer en 7'58'', els 1500 en 6' i els 1000 en 3'44''.

Amb la tonteria aquesta setmana m'han sortit 71 kms en 5 dies. Em sembla que serà un 2012 molt divertit i ple d'emocions ...

Salut!

divendres, 6 de gener del 2012

Reis 2012

Han passat els Reis i últimament sempre deixen caure alguna coseta relacionada amb el running. M'han fet soci de Fondistes Penedès, dels enciams com li diuen alguns bons amics de la competència, jaja. Ja feia temps que la idea em rondava pel cap i finalment m'hi he llançat aprofitant que passaven els Reis Mags. El fet de conèixer alguns atletes del club també ha ajudat bastant.

La meva nova indumentària per les curses

Ja aniré veient mica en mica com es mou tot i el tarannà que se segueix. La meva manera de fer no canviarà massa, per no dir gens, però sí que et pot donar oportunitat a conèixer molta més gent d'aquest mundillu i compartir experiències amb el temps. La seva web és : www.fondistespenedes.cat .

També m'han deixat unes noves pantorrilleres Compressport. Aquí els Reis s'han passat una mica perquè més cridaneres no poden ser. Desde que les faig servir haig de dir que em van molt bé i em trobo més segur a les zones dels bessons.

Pel que fa a les Maratons, aquesta setmana s'ha confirmat també la Marató de l'Agost, Río Boedo, prop de Palència, on repetirem experiència.
De moment queden dues setmanes per la 1a, la Marató de Gran Canària. El cuquet ja va per dins, hi ha ganes de començar i entrar a la roda de maratons. Una marató que pinta força bé tot i que va estar a un pas de no celebrar-se aquest any. Finalment es va tirar endavant i les xifres demostren que els corredors som uns "malalts", 3000 atletes ara mateix distribuïts en les 3 proves : 10 , Mitja i Marató. Pot estar molt bé per començar l'any i aquest repte que ens espera.

Pel que fa als entrenos que porto aquesta setmana :

- Dilluns: la veritat és que surto una mica a veure-les venir, la intenció era rodar una mica i decideixo anar progressant fins completar 10kms en 45'. En acabar 2 kms de refredament fins a arribar vora a casa i allà ho completo amb 4 sortidetes de 100 metres. Com sempre acabem fent estiraments i combino amb algun isomètric.

- Dimarts: entreno junt amb l'Eli i el Xavi. Calentem 20' a 5'38'', amb molta calma i empalmem 5' rapids, 5' lents, 5' rapids, 5' lents i 5' rapids. Els ràpids els fem a 4'07'', 3'53'' i 3'32'' l'últim. Buff, acabo traient el fetge però satisfet

- Dimecres: decideixo sortir a rodar entre 50'-60', còmode, sense estressar-me ni mirar massa el crono. Una volta per Vilafranca per estirar cames. Al final faig 11 kms a 4'46''.

Per diumenge queda pendent la tirada de 22-24 kms de diumenge a la CDLA. Avui o demà hauria de fer alguna coseta, però fa una mandra !

Apa, salut!

dilluns, 2 de gener del 2012

SanSi Vallecana

Acomiadàvem l'any aquest cop desde Madrid amb la mítica San Silvestre Vallecana on molta gent, més aficionada o no, vol fer-ho amb uns kms a les cames. Riuades de gent a les afores del Bernabéu i un cop estàs allà comença a entrar en acció l'efecte dorsal.

Amb la samarreta dorsal

Un servidor podia acreditar marca i sortir de bastant endavant per evitar-se el "meollo" de gent, però com que pensava que no estava per córrer massa, encara tenia alguna petita molèstia de les 6hores, i el fet que volia prendre-m'ho amb molta calma, al final vaig col.locar-me junt amb l'Eli al grup de més de 60', quasi al final de tot. Era el 1er grup on els que no acreditàvem marca ens podíem col.locar. Ens vam arrepentir una mica de no haver acreditat marca perquè quan estàs allà posat sempre t'agafa el mono, però el mal ja estava fet. No hi havia remei.

El Sergi i la Maria no acreditaven marca però com que tenien "enchufe" es van col.locar per la zona de davant, amb els bons i ens van deixar tirats, :-). Tot i que portaven tota la setmana dient que sortirien amb nosaltres desde darrera, al final zas, efecte dorsal i lado oscuro a la vista. És comprensible, un perquè s'està entrenant molt i jo mateix li vaig dir que per poc que pugués es posés pel davant a tirar i demostrés tot el que porta dins i l'altre perquè si has estat corredora de nivell i t'has de posar a córrer entre "coixos" et desanimaries i molt. Van deixar el pabelló alt, se'ns dubte.

A les 17'15 entràvem al calaix, just al davant nostre teníem una pancarta que aguantaven voluntaris de l'organització i que no permetien que cap de nosaltres d'aquest grup saltés al grup de davant, que era el de menys de 60'. Hi ha havien molts calaixos, que si 38', que si 40', 42', ... Així doncs, ens vam quedar quasi al davant del grup de > 60' i allà a esperar. Estàs allà i se m'ocurreix mirar les bambes de la gent, a veure quants xips grocs veia per allà, és una bona senyal per donar-te compte de la gent que sol correr normalment. Em sembla que a part dels nostres no en vaig veure masses més. Tot xips blancs , senyal de que molta gent que hi havia per allà no és assidua a això de les curses però que un cop o dos l'any no fa mal.

La sortida estava programada amb vàries onades com ja he dit. Nosaltres estàvem a la 4ª i a mesura que anava sortint la gent de les 1eres onades vam entendre que tíndriem algo de sort. La 3ª onada estava programada per les 17'45 i la 4ª, la nostra, a les 18hores, amb lo qual, sortint al davant com sortíem, tíndriem espai per poder córrer uns quants kms.

Un cop surt la 3ª onada, la organització ens va poc a poc acostant a la línia de sortida, deixant enrera el Santiago Bernabéu que tanta estona havíem tingut just al costat. Ens col.loquem a la línia de sortida, tot just esperant les 18 hores, estem en 3ª-4ª fila, bon lloc, veiem la nova alcadessa Ana Botella entre moltres altres autoritats, dic autoritats per ser suau i correcte, i ens van passant vídeos per la pantalla gegant mentre esperem el moment de la sortida. No hem calentat ni res, ha estat impossible. Així que res, a l'aventura i a no fer-se mal.

Després de la "cuenta atrás", arranquem, crono a 0 , 400 metres de pujadeta per començar que serveixen per posar les pulsacions a puesto. Podem córrer bé, en el fons hem tingut sort, sortim endarrera però al davant d'un grup, això et dóna marge per tirar una estoneta. Ara bé, som conscients que tard o d'hora això s'acabarà, perquè atraparem a gent de les onades prèvies i es farà molt més difícil córrer.

L'Eli marca el ritme, anirem a lo que marqui ella i jo simplement l'aniré seguint. Ella pot estar en ritme de 41', així que ja em va bé i coi, que no hi ha res en joc,jeje, tot el que havia de fer al 2011 ja estava enllestit, al final era qüestió d'assaborir el moment i disfrutar una mica.

El circuit és realment bonic i ple de gent animant. A més a més, el sortir quasi de nit ho fa més espectacular i la iluminació dels carrers també ajuda a crear una atmosfera més nadalenca. Lògicament veus de tot : banderes d'Espanya, gent corrent amb samarretes del Madrid, Atlético, ... però clar, estàs a la capital, és el que hi ha. O lo tomas o lo dejas.

El recorregut té molt de descens, no ens enganyarem. Fins a Vallecas és tot baixada o pla, ajuda a fer marques, així que anem fent via durant els 5 primers kms, els que realment vam poder córrer. Passem el 5 en 20'25 i això que ja hem anat avançant a molta gent que havia sortit abans, fent molts zigs zags, canvis de ritme, ... M'agrada, la veritat, és algo diferent i com que em vaig trobant bé i sense exprimir-me, em diverteixo avançant, frenant, accelerant, sense estar pendent del crono.

Però arriba un moment que cada cop costa més i ja es fa una odissea avançar. La riuada de corredors és impressionant i tot i que encara guanyem llocs, el ritme ja baixa perquè passes molta estona tancat entre els corredors sense poder sortir. Així que ens ho prenem amb més calma, anar fent fins a l'arribada tot i que a la mínima que es pugui fem l'esforç per seguir avançant. La darrera pujada mata a molta gent, molts caminen i no tenen forces per arribar corrent fins al final.

Arribem en 45' clavats. Sansi Vallecana acabada i bona experiència tot i la gentada que hi havia. Posició 3449 de 31486 finalitzats i sense cansar-me massa, jeje. Se'm fa curta, porque será? Acostumat a mitges, maratons i 6hores això em sembla una broma de mal gust, jaja. Però ha anat bé per activar una mica les cames per acomiadar l'any.

Parcials que dóna l'organització

Perfil de la cursa

Ens retrobem al punt on havíem quedat amb el Sergi i la Maria, que portaven estona esperant. Ells quasi van arribar a meta quan nosaltres sortíem! Massa ràpid van anar, 35'50 el Sergi i 38'11 per la Maria, on hi ha classe poques coses més es poden dir. Enhorabona als dos. Una perla que comença com el Sergi i una altra, la Maria, que torna a competir mica en mica, això sí, a nivell nostre, el popular.

En resum, circuit bonic, bonic, les coses com siguin, passes llocs emblemàtics com la Puerta de Alcalá, Cibeles, Neptuno, Atocha, ... L'ambient és espectacular i de festa total. Totalment recomanable aquesta Sansi per fer-la un cop a la vida.

Després a celebrar una mica el cap d'any pel centre, prop de la Puerta del Sol, tapeo impressionant per sopar, tot improvitzat, bromes, punyals, catxondeo i molt de riure.

Acabem una mica abans de les 12, comprem raïm amb uns xinos i ens apropem a la Puerta del Sol. Ja era impossible entrar, així que ens col.loquem a un carreró amb vistes a la Plaça tot esperant sentir les campanades. A l'hora de la veritat no en sentim ni una, així que quan vam veure que la gent obria el cava, comencem a menjar el raïm. Any nou, un 2012 per davant. Veurem què tal va. L'únic que sé és que rodejat de bona gent el temps passa volant, que perdurin aquestes escapades amb l'escusa de fer una cursa!

Propera parada : Gran Canària , la 1ª de 12.
Comença l'aventura d'aquí 20 dies. Tinc 3 setmanes, vaja, estrictament serien 2, per posar una mica a to les cames i que tornin a saber què és això de fer kms. Que per molt que pensis que estàs entrenat, quan pares uns dies costa de nou assimilar els kms. Així que ens posarem una mica les piles de nou.
Només una idea al cap, acabar la marató i si pot ser amb el mínim desgast possible, el temps final és el de menys.

diumenge, 1 de gener del 2012

2012 , coses que em passen pel cap ...

Ja som al 2012, he acabat l'any amb la Vallecana però desconec com, ja que aquest post ja el tinc fet del dia 30 i es publica automàticament l'1 de gener.
Deixem enrera un 2011 a nivell de runner boníssim, amb molta progressió i encarem un 2012 que es preveu de molt volum.

El principal repte del 2012 són les 12 maratons. Al final ho tirem endavant després de meditar-ho durant un temps. Això no vol dir que en fem una per mes, ja que al juliol i setembre aquí no se'n fan, sino que hi haurà mesos en què haurem de doblar. I com que volem evitar anar a l'estranger, la cosa de moment queda així:

Maratons confirmades i que tenim pensat fer :
22 Gener - Gran Canària
19 Febrer - Sevilla
25 Març - Barcelona
15 Abril - La Corunya
29 Abril - Empúries
27 Maig - Bilbao
18 Novembre - València

Maratons per confirmar data que farem si es mantenen al mateix mes:
Juny - Toral de Vados (León)
Agost - Río Boedo (Báscones de Ojeda)

A partir d'aquí en quedarien 3 per fer. Haurem de jugar amb les dates a mesura que es vagin confirmant Mediterrani, Costa Daurada, Saragossa, Castelló, Ourense i Màlaga (6 de desembre).

A banda de l'asfalt, vull fer el debut a la Botifarunner, repetir als 7 cims i provar també l'Olla de Núria. I si tinc vacances a finals de juliol m'agradaria escapar-me a Chamonix i fer la ruta circular del Mont Blanc. Vaja, unes vacances actives. Però bé, calma, ja anirem veient com es mou tot.

I per acabar l'any què millor que repetir les 6 hores en pista, em va agradar l'experiència i tinc ganes de millorar resistència i sobretot treure'm les males sensacions que vaig tenir durant les dues últimes hores.

És només un petit tastet del que podria ser el 2012.

Salut i kms per tothom!