Trail de Xerta

Després de molt de temps , tornem a fer una petita entrada per comentar els últims aconteixements.

Va caure el trail de Xerta, 70kms i +4000, una jornada que passaré a recordar com el meu bateig en proves de llarga distància en muntanya. No havia passat mai de 58kms, el que dóna de sí els 7 Cims, però haig de dir que comparar 7 Cims amb el Trail de Xerta és com comparar peres amb taronges. 7 Cims s'adapta més a un perfil de corredor asfalteru, amb molt de tram per córrer bé mentre que Xerta no té res a veure, pedra, pedra i més pedra. No havia vist mai tanta pedra junta, :-).

No arribava en les millors condicions, poca bondat entrenant, mandra, deixades, i una petita contractura a l'isquio esquerra i tenir els bessons molt carregats no eren un bon presagi de cara a aguantar 70kms i tot el tute que m'esperava.  Però vaja, de vegades quedem sorpresos de la resistència del cos humà i a Xerta
no en va ser una excepció.
Sempre acompanyat pel Josep Saumell, vam fer tota l'etapa plegats, era el pacte, a no ser que algú dels dos no pugués continuar pel motiu que fos. Ell ja l'havia fet, me n'havia parlat molt i molt bé i em va mig enganyar, tot sigui dit. Però li agraeixo, va valer molt la pena i repetiria. Bé, això segurament no ho vaig dir just en
el segon + 1 de finalitzar la cursa, jeje. Ens passa sempre "mai més faré una marató" i al dia següent ja estàs buscant on fer la propera.

El trail, tal com diuen ells la cursa de dissabte, espectacular. Un asfaltero com jo ha de reconèixer que anava una mica perdut, a l'aventura, conscient que allà la gent era d'un perfil una mica diferent al que estic acosumat a trobar-me en una marató d'asfalt, que tenia i tinc moltes limitacions en muntanya, ...
M'ho vaig prendre com una excursió de moltes hores. De fet ve a ser això, no? Córrer suau quan es pot i caminar i caminar llargues estones. I entremig menjar i menjar com el que més.

Haig de dir que per ser la primera no va estar malament, els paisatges espectaculars, el tracte rebut per part de tots els voluntaris un 10 o més, la companyonia amb la resta de corredors excel.lent, ... Llàstima a nivell personal de no haver arribat en bones condicions i estar a cada passa que feia amb el dubte de com em respondria el cos. De fet, vaig tenir uns moments de crisis cap al km.30-35 on veia bastant fotut poder continuar ( els bessons se m'estaven carregant molt), però va ser arribar a un avituallament , menjar, beure i fer uns estiraments i tot aquell dolor que m'apretava va anar desapareixent i no em va molestar més en la segona meitat de la cursa.

Per estrany que sigui, ens va venir un "subidón" coronant el tercer pepino del dia. És el que dóna tants i tants kms, que tens moments de tot. Allà dalt vam conèixer al Jordi, a qui no vam deixar ja fins arribar a meta. Va ser de gran ajuda i ens va guiar perfectament, marcant el ritme, constant i com deia ell "sin prisa pero sin pausa". Mica en mica ja anàvem veient que allò ho teníem mig a la butxaca i que el pitjor ja havia passat. Les ganes d'arribar augmentaven, el plat de macarrons ja s'olorava. 

I arribàvem de nou a Xerta, encara de dia, 12 hores i 31 minuts després d'haver sortit, molt contents, i amb les cames força bé pel que podia haver estat.
Era el meu debut i jo crec que em podia donar un aprovat, anava amb molts dubtes, a aprendre i veure com funcionava tot allò. Segurament, d'haver estat bé, hagués pogut retallar molt més, i què? M'ho vaig passar de conya, em vaig fotre les botes menjant, gaudint d'uns meravellosos paratges desconeguts per mi. Què més podia demanar?

Content doncs per mi i pel Josep, que va rebaixar hora i mitja el temps de l'any passat.

Punt i apart, ara ja la vista està posada en la VCT de la Cerdanya. M'estic acabant de recuperar d'aquesta petita contractura que m'està fent una mica la guitza i no em deixa entrenar amb absoluta normalitat. Suposo que aquesta setmana acabaré de fer net i em permetrà mirar amb ganes tot el que em queda per davant.

A hores d'ara, tinc la inscripció confirmada a :

- 7 Cims el 4 de maig  , 58,6 kms i +2300
- La VCT el 7 de Juny  , 87 kms i +4400
- Ultrapirineu el 20 de setembre , 103 kms i +6300
- Marató de Donosti el 30 de novembre.

O sigui que toca posar-se les piles de nou per encara amb les màximes garanties possibles tot el que em queda pel davant.