Behobia-SS, la Cursa

La veritat és que no sé com començar per narrar lo viscut ahir en aquesta cursa. M'havien explicat algunes coses de la Behobia-SS però viure-ho va ser únic. Alucinant ambient durant tota la cursa, un públic entregat a tots els corredors, desafiant la pluja i el vent, amb els nens a peu de carretera animant, sense paraules. No volia començar d'altra manera que felicitant a tota la gent que fa aquesta cursa tan gran.
Bé, vaig a fer una mica de resum del cap de setmana. Arribada a Donosti el dissabte cap a les 2 de la tarda, deixem les bosses a la pensió i de pet a la Fira del Corredor a buscar el dorsal abans no es compliqui el tema. Amb el dorsal recollit, és hora de menjar. Fàcil, a fer uns pinchos i unes canyes. Quin vici i quina bona preparació per l'endemà ... Després fem una mica de passeig per Donosti, la Concha, aprofitant al gran dia que feia, tot i que ja ens havien avisat que l'endemà ens esperava pluja. Cafetó i torno cap a la Fira del Corredor a comprar algun record. L'ambient va en augment conforme s'acosta l'hora. Tornem a la pensió i decidim intentar menjar algo de pasta, impossible, tot ocupat. Així que recurs fàcil, més pinchos i alguna canyeta més. Ah, i després Barça, gran partit, 3 punts més i a dormir una estoneta.
Ben d'hora ens posem de peu, esmorzem una miqueta i anem a agafar l'Euskotren amb destí Behobia. Buff, quin viatge, uns 35 minuts apretats com a sardines, ni en hora punta en un metro havia anat mai tan apretat com ahir. No sabia ni com posar-me. Baixem per fi i ara toca el bus, 5 minuts més i som a la sortida.
Devien ser les 9'40 quan arribem a la sortida, cel ennuvolat, no massa fred i la gent que va arribant. La meva sortida estava programada a les 11'09, aixi que em començo a canviar i vaig a deixar la bossa al camió que ens la portarà cap a Donosti. El temps d'espera el passem disfrutant de l'ambient previ, veiem molts catalans, impressionant, i també moltes mostres de solidaritat amb el poble saharauí. Calentem una mica, no massa i cap a la sortida. El moment del tret inicial del nostre grup, sense paraules. Apa, a començar a correr i comença a ploure.
La meva idea inicial era intentar fer-la en hora i mitja, aixi que havia d'anar a 4'30'' per aconseguir-ho, tot i que no hi volia pensar massa, volia disfrutar d'allò. L'inici decidim fer-lo amb calma, passem els 2 primers kms amb 4:59 i 4:47 i penso que serà dificil ja que hi havia molta gent i pel que semblava no hi havia ni un metre pla. Però mira per on, comencem a incrementar una mica el ritme sense donar-te'n compte. 4:29, 4:32 i 4:27 per passar el 5 amb 23:08.Arribem al km.6 fent un 4:25 i comencem els 2kms de l'alt de Gaintxurizketa. Quina gentada! Tiro amunt i començo a adelantar a gent i gent durant la pujada. Em pensava que duia un motoret, en serio, em notava super bé. Corono i comença el terreny ple de tobogans. Ja no paro, veig que vaig bé i m'animo. Faig els segons 5 amb 22:35 i encadeno uns kms entre 4:04 i 4:24, tot i la pluja que augmenta i a cops el vent de cara. Faig del 10 al 15 en 21:39. Així doncs, arribo al 16 on m'esperava el km de pujada a Mirakruz. Últim esforç i ja quasi hi serem. Aquesta rampa es fa dura però la passo força bé i quan arribo a dalt hi torno. Queden 3 kms i ara ja no val defallir encara que plogui, faci vent o el que sigui. Faig els últims 3kms en 4:04, 4:11 i l'últim km en 3:40(tot i que el fore405 em marcava 900 metres). Buah! Arribada impressionant, lo de la gent no té nom, cada cop plovia més i la gent allà omplint els carrers. Sense paraules. Arribo amb 1h28m39s, 4'27'' de mitja, totalment inesperat i lo millor és que arribo fort i amb boníssimes sensacions.


Vaig disfrutar com un gos. Sino falla res, ja penso en tornar-hi l'any que ve, val la pena fer una cursa en una marc tan encantador com el País Basc.
Ara em toca de nou apretar durant aquesta setmana i acumular més kms. La Marató s'acosta i s'ha de fer l'últim esforç per aconseguir superar aquest repte que em vaig marcar.

(Per cert, voldria deixar una modesta mostra de record pel corredor que va morir ahir per una parada cardio-respiratòria quan enfilava els últims 300 metres de cursa. Descansa en Pau.)