Cursa La Talaia

Divendres vaig fer uns 15 quilòmetres per Sant Sadurní amb el Xavi Varias però no em vaig notar gens bé, cansat i sense massa motivació, a part de la calor que fotia. Tampoc estava per masses trots despres dels 50kms de diumenge passat, aixi que els 15kms van ser quasi un suplici.
I avui de nou m'he enfrascat en la Cursa de La Talaia de Vilanova, cursa que pel que deien els entesos era dureta. Jo com que sóc novell en això dels desnivells no en tenia ni idea, a mi m'ha semblat molt dura! :-)

Me l'he pres amb relativa calma, sóc conscient que desde que vaig fer la Marató de BCN he baixat molt el meu nivell d'entrenaments, així que anava amb la idea de sumar kms i desnivell sense tenir en compte el temps, bàsicament també perquè desconec el meu comportament en muntanya.


El recorregut tenia 3-4 pujades molt dures i més per un moble com jo, i això que m'he aprimat últimament... La qüestió en les pujades era no mirar cap amunt, que sino em desanimava i passar pel km 10'5, al Pic de l'àliga, lo millor possible ja que després en teoria el terreny feia baixada, però clar, de tant en tant et trobaves un "repetxillu" que t'anava castigant cada cop més.
Però estic content en general, he anat a intentar disfrutar i més o menys ho he complert. Ara bé, la calor que feia i que estem tenint aquests dies era un gran handicap en contra. Cada avituallament que em trobava a partir del km10, paradeta, veure aigua amb tranquilitat, menjar algo de fruita i apa, tornem-hi. Era bàsic hidratar-se el màxim possible.


Al final, 2 hores 30 minuts per fer uns 22'5 kms. La setmana que ve no hi ha res programat, faré alguna sortideta per Vilafranca i depèn de la calor que faci igual m'animo a fer una tiradeta llarga dissabte o diumenge. És el que té no tenir cap pla preparat. En part s'agraeix però d'altra banda també ho trobo a faltar perquè és la manera d'exigir-me.