Post-Sevilla + Botifarunner

Setmana on he començat a notar una mica el pes dels kms a les cames, sobretot divendres i diumenge a la Botifarunner. Si després de Gran Canària estava fresc com una rosa aquesta setmana no he pogut dir el mateix. Els entrenos acumulats i les 2 maratons a les esquenes m'han passat una mica de factura, a part que tampoc m'he cuidat massa com tocaria.
Dimarts sortideta de 41' a 4'40'', dimecres 45' a 4'30'' i divendres: 20 ' a 4'32'', 15' a 4'02'', 5' recuperació i 15' a 3'58''. Divendres és on vaig començar a notar una mica que les cames fluixejaven una mica.

I com que no sabem dir que no a res, diumenge cursa de muntanya, la Botifarunner, 20,6kms amb 935 metres de desnivell positiu. Volia conèixer-la, però està clar que no era el dia més adequat per fer-la, tot just després d'una marató.

Vaig aparcar per un dia l'asfalt i m'hi vaig embarcar, inscripció que ja tenia feta de fa temps, just en el mateix moment de l'obertura perquè s'esgoten les places en poques hores. Haig de dir que ahir ja no les tenia totes i no estava massa per la labor de fer aquesta cursa, a poques setmanes de la marató i si li volia trobar quelcom positiu podria ser l'acumular kms.

Ens reunim una bona colla de coneguts a la sortida: Xavier, Rubio, Sergi, Joan Torrents, una colla de Fondistes Penedès, entre ells el Bodi, i molts més coneguts.

Surto amb el Joan, està fort, preparant la seva 1a marató, BCN, i anirem junts tot i que al meu interior sé que no el podré seguir com així va ser.
Tirem els 2 primers kms en terreny favorable i cap problema però a que el camí mira cap amunt ja em dóno compte que m'he fotut en terreny pantanós. Començo a pensar moltes coses i totes negatives i no trobo cap manera de motivar-me per contrarrestar-ho. Que si què collons faig jo allà agonitzant una setmana després d'una marató, que si encara em queden 17kms i ja vaig arrastrant-me, que si les cames em pesen 100kgs cada una, ... En fi, una agonia constant quasi tots els 20kms, disfrutar poc, la veritat.

S'ha de reconèixer que és molt més distret que l'asfalt i que els paisatges valen la pena, ara bé, això d'avançar metres tan a poc a poc em frustrava una mica, falta de costum. No recordo ni quan va ser l'última cursa de muntanya que havia fet.

Vaig sol tota la cursa un cop em quedo sol i miro de no agobiar-me més del compte, poso el mode "arribar a meta com sigui" i vaig fent. A meitat de cursa m'atrapa el Xavier i segueix tirant. Uns segons més tard m'atrapa el Rubio i sense anar junts sí que anirem avançant-nos d'aquí fins a meta. L'únic terreny on em defensava millor eren els trams de pista amb lleugera baixada o pujada, allà és on tot i estar petat podia treure una mica el que porto acumulat. Ara bé, en baixades tècniques feia riure tot i que també anava amb una mica de cautela ja que més d'un ensurt al turmell vaig patir i en pujades m'agobiava ràpid, pujar 82 kg cap amunt té el seu què també.

En arribar al 15,4 començo a veure la llum, havia acabat el pitjor. Bàsicament el que queda és baixar i en trams on es pot córrer aprofito per avançar a alguns corredors que m'havien arrancat el dorsal just abans en trams de més risc.
Enfilem els darrers metres pels carrers de la Llacuna per acabar a la Plaça on hi ha l'arribada, gran marc per un final de cursa amb l'olor de fons de les butifarres.

Al final 2 hores 10 minuts per la muntanya i com a mal menor, més kms acumulats a les cames, tot i que avui sí que tinc carregats quàdriceps i bessons. Vaig patir més ahir que en les 2 maratons del 2012 juntes, sembla mentida!

Ens retrobem a meta amb el Sergi, setè amb 1h44m; Joan, 1h59m; el Xavier, 2h8m i l'Antonio que fa 2h11m. Al cap i a la fi, kms cremats i bona matinal entre amics, que és el que compte amb l'escusa que després ens esperava un entrepà de butifarra amb la cerveseta de rigor.

Proper diumenge: Mitja de Calella
Queden 4 setmanes per la marató de BCN i diumenge anirem a la mitja marató de Calella a fer el 1er test. La idea és fer 4 kms previs a 4'20-4'25'' i empalmar amb la mitja marató a 4'15'', ritme de sub 3 hores en marató. No se'm passa pel cap de moment jugar-me la marató a aquest ritme, segurament a BCN seré un pèl més conservador, però fer aquesta tirada em podrà anar bé per provar-me i agafar confiança de nou després del mal tràngol d'ahir per la muntanya.

Salut!