La 4ª : A Corunya , 3h 34m 41s

Amb el Xavier minuts abans de la sortida

La 4ª del 2012 va caure, A Corunya, marató feta amb molta cautela i anant de menys a més, per un total de 3h34m41s.
La marató de A Corunya constava de 3 voltes de 14kms al mateix circuit, psicològicament repetir tantes vegades s'havia de fer dur. Bé, tampoc va ser tan complicat com pensava, si ja he fet 6 hores en pista, això m'havia d'espantar? Jo crec que no.

María Pita dissabte per la tarda

El circuit tenia un tram que anava passeig amunt direcció torre de Hercules, per fer mitja cua i anar novament pel passeig fins a l'alçada de l'Estadi de Riazor, tornar de nou endarrera i fer un petit tram pel centre de A Corunya, per llavors fer el tram més dur i solitari en direcció al port, la zona més lletja i pesada del recorregut. L'arribada se'ns dubte era molt bonica i emotiva a la Plaça María Pita. En general es pot dir que no estava malament el circuit, tot i que això de fer 3 voltes segurament a molta gent li va anar minvant la moral progressivament.

Amb el Joan Sánchez, que feia la 14ª marató de la temporada!!!

El clima imprevisible, com sol ser cap al Nord. Vàrem tastar de tot: començàrem la cursa amb sol, al cap de poc ens va caure una forta tromba d'aigua que ens deixava xops uns kms i després cel ennuvolat, sol, ... Això sí, el vent en alguns trams ens feia anar literament parats, quina manera de lluitar per guanyar uns metres! Hi havia 2-3 punts a cada volta que es feien duríssims amb el vent en contra.

En quan a la cursa, no buscava cap marca en especial, simplement finalitzar-la, tenir bones sensacions i mirar de disfrutar, allunyant-me del duríssim final que vaig tenir a la marató de BCN. Vaig fer tota la marató sencera amb el Xavi, ens vam reservar molt a la 1ª Mitja, fent-la en 1h50m20s. A partir de llavors, el Xavi va canviar de ritme i jo em vaig posar a rebuf, a seguir-lo.
Ara passes tu, ara passo jo, però sobretot ell marcava més el ritme que jo. Jo anava més justet però sabia que podia aguantar a aquell ritme.

Els últims 4kms sí que veia que ja em costava, ho veia fet. Ella agafava uns metres, jo els recuperava per no desenganxar-me però li vaig dir al Xavi que marxés, el veia bé i jo més apurat. Però em va esperar. La motivació que quedava era saber si baixaríem de 3h35m , ja posats sempre fa més gràcia ... Passat el cartell de l'últim km, vaig mirar de canviar el ritme, l'últim arreón, posant-me davant el Xavi i mirant d'assegurar el sub 3h35 entre el passadís de públic. Cada cop hi ha més gent i comencem els últims 195 metres entrant direcció Plaça de Maria Pita. L'arribada valia la pena, per moltes maratons que hagis fet, creuar la línia de meta sempre és motiu de satisfacció i aquell marc de la Plaça Maria Pita la veritat és que era forç emotiu.
Creuem la meta a la vegada, baixem de 3h35m (2ª mitja en 1h44m21s) i ben contents, la 4ª Marató ja és una realitat, 1/3 del repte ja és al sac. Ah, fem el km més ràpid just al final, bona senyal, hem acabat força sencers sabent el desgast que comporta una marató.

Arribada a María Pita

En resum puc dir que estic força content, vaig disfrutar i segurament m'ha servit per agafar de nou aire, ja que després de la marató de BCN estava una mica saturat i això de les 12 maratons se'm començava a fer una muntanya. Desde BCN només havia fet 90' de córrer, desconectant molt i agafant forces.

Ara ho tinc clar, d'aquí en endavant a córrer les maratons a ritmes de 1h45-1h50 la 1ª Mitja i a mirar de progressar, si és possible, en la 2ª part. El principal objectiu és seguir vius en aquest repte que ens hem marcat i que tanta il.lusió fa conforme anem consumint maratons: Gran Canària, Sevilla, Barcelona i A Corunya ja són història. La pròxima serà Empúries, 29 d'Abril, això no para. S'acosta la temuda triada : Marató d'Empúries, 7 Cims i Marató de Blaye, tot en 3 setmanes consecutives.

Salut!