Aquets dies sense maratons pel mig he aprofitat els caps de setmana per acompanyar a la Maria
en varis campionatson havia d’assistir.
Aprofitant l’escusa de que té el braç trencat,
m’he posat el barret de taxista i ens hem recorregut dues zones d’Espanya ben
diferents, una espècie de turisme barrejat amb atletisme.
La 1ª visita va ser cap al Nord, el destí era Avilés, el
campionat d’Espanya Júnior en pista. Abans però, pel camí
paradeta turística fent uns pintxos a Bilbao,i pel cantàbric vistitant una zona tan
bonica com Santillana del Mar, Santander i alguna caleta de la costa cantàbrica aprofitant
el bon temps que feia.
Ara bé, el plat estrella va ser la visita al Parc Natural de
Cabárceno, un parc naturalitzat per l'home on hi ha molta varietat d'animals que viuen en
semi-llibertat, en un ambient el més natural possible i on l'únic que se'ls vigila
és en el tema de l'alimentació.
Són més de 20kms de carreteres en un espai immens on vas
fent parades per veure desde elefants, girafes, lleons, rinoceronts, tigres, ossos
... Un espai impressionant. Se'ns dubte em quedo amb els osssos, els més
simpàtics i graciosos de veure.
Ja a Avilés, gran ambient a la pista i proves molt
interessants de veure, amb molts atletes cremant els últims cartutxos per aconseguir la
mínima pel campionat del mon júnior que es farà a Barcelona aquest mes de Juliol.
Feia goig de veure.
La 2ª visita, el campionat d’Espanya cadet en pista
que es feia a Castellón de la Plana. Promeses encara més joves que Deu ni do com
gamben. Nanos amb un futur per davant prometedor, no tots clar, molts d'ells es perdran,
però segur que algun d'aquests estarà lluitant un dia per un campionat d'Espanya absolut.
4 curses centraven l'atenció nostra. Bé, de la Maria
especialment, que com a responsable de fons de la Fed.Espanyola en categoria
cadet/juvenil havia de prendre nota dels 1500 obstacles masculí i femení, i dels
3000 metresmasculí i femení.
A Castelló vam aprofitar per fer una bona paella per la zona
del Grao, les arrels valencianes les tinc per segons què. La paella és una
cosa d'aquestes.
Són sortidetes que van bé per fer turisme i atlèticament parlant conèixer una mica més d'aquest món i de
pas saber de futurs talents que de ben segur algun arribarà algun dia
a l'èlit a nivell nacional.
A nivell personal poca activitat desde que vaig acabar la
marató de Bilbao, tot i que ara progressivament aniré entrant de nou per preparar, en la
mesura que la calor em deixi, la Marató de Río Boedo que tenim en ple mes d'Agost. Serà la
8ª , buffff, això ja fa millor pinta, queda molt lluny ja el debut a Gran Canària.
A partir d'ara comença una nova etapa, canvio la manera
d'entrenar i em tutelarà una bona coneixedora d'aquest món, la Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada