17 d'Abril : Marxa de les Ermites, 46kms 1500+

No serà una marxa que passi a la història i també per falta de temps, no em penso allargar massa en aquesta crònica. 

Iniciàrem la marxa molt tranquil.lament el Xavier i un servidor. No semblava una marxa excessivament difícil pel desnivell del que constava però acumulava una mica de cansament del dia anterior on vaig estar seguint en directe la Trailwalker a ple sol. Això i el fet de dormir poques hores aquest cap de setmana posaven les coses un pèl més difícils. Així que anar fent i ja es veuria.

La primera meitat de la marxa la vam fer com ja veníem fent en la majoria, al tran tran per dir alguna cosa. Acumulàrem bona part del desnivell entre els corriols de pujada, i els bastants trams de pista, a diferència de la setmana passada a Tremp, on de pista res de res. La veritat és que cadascuna d'aquestes marxes té el seu què : una tenia el Castell de Cardona controlant-nos en tot moment, una altra transcorria per castells, a Tremp amb les muntanyes nevades acompanyant-nos en tot moment i aquesta per ermites.
El temps anava passant i com qui no vol la cosa vam arribar a Sant Llorenç Savall, més o menys a la meitat del recorregut. Portàvem unes 3 hores 45 minuts.

A la segona meitat de la marxa vaig canviar de ritme. Un cop vaig haver menjat una mica i vaig carregar líquid, vaig decidir tirar amb una mica més d'exigència. No devia quedar molt de desnivell positiu i era un terreny amb molta pista on es podia fer via i em venia de gust ja que em trobava bé.

Al final 6 hores 11 minuts. Una marxa amb un marcatge justet, sobretot en els últims kms on en molts llocs vaig dubtar si seguir endavant o no ja que les cintes estaven molt i molt separades. Crec que és una cosa bàsica la senyalització i s'hauria de tenir més cura en aquest aspecte.

En quan als avituallaments per mi aquesta marxa perfecte. Amb el que hi havia no necessitava més. Un parell amb pa amb tomàquet i formatge i embotit, uns altres amb croissants, galetes, llaminadures, ... Segurament el d'arribada era més pobre, però bé, personalment aquest dia no em feia falta. Menció especial com sempre a tots els voluntaris : de 10, 11 o el que se li vulgui posar, no va faltar de res.
Vaig marxar pitant a un dinar familiar i com no posem el toc gastronòmic d'aquesta entrada:

17 puntets més pel Campionat. I ara res, desconnexió de marxes. A priori no tornaré fins a Dips, el 21 de Maig, encara que segons com estigui igual afronto Navàs la setmana anterior. Però ara mateix no hi pararé més a pensar en tot això.

Setmana i mitja i UTBCN, 102 kms i uns 4000+. Primer objectiu de l'any, ser finisher i aconseguir 5 punts més de cara a la UTMB. En fa molta ilusió afrontar-la. Està clar que el nivell de l'any passat no el tinc, però pel que he anat veient en aquestes marxes, crec que estic preparat i amb el cap mentalitzat com per tornar-me a enfrontar a una cosa així. Passa a passa, km a km, control a control. No hi ha més i sobretot ganes per fer-ho, que per això fem tot això : perquè ens agrada.

Ja us ho explicaré.