2 d'Abril, Marxa entre l'Alt Camp i la Conca. 55,8 kms , 2250+

5ª Marxa del Calendari. Aquest cop el destí fou el Pla de Santa Maria, a prop de casa per descubrir aquesta ruta pels camins de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, que organtiza el centre Excursionat de la Xiruca Foradada.
Desplaçament proper, 35 escassos minuts per plantar-se a aquesta petita població i emprendre la Marxa. 200 escassos marxadors decidits a completar els quasi 56kms i 4500 metres de desnivell acumulat, un recorregut on semblava que la primera part era la més dura i que a partir de l'avituallament del km.30 es podria fer més via.

 

Ens ho prenem amb molta calma, com a Cardona. De fet pensem que ja va bé que comenci cara amunt, perquè de ganes de córrer gens. La inteció doncs era caminar i caminar i el córrer ja ho deixaríem per la segona part de la Marxa, que semblava menys exigent.

Els avituallaments com sempre, la joia de la corona. Crec que vaig a aquestes marxes per menjar! Ja només arribar al primer avituallament a Cabra del Camp cauen un parell de donuts i alguna llaminadura que ens emportem. Comencem bé.

Tinc un problema últimament, no recordo massa els llocs de pas, deu ser l'edat. Al segon avituallament sí que recordo l'entrepà que em foto, ostia era pernil o formatge? Si és que ...
Emprenem de nou la marxa i ara mateix tinc un buit mental fins al control 3, us ho juro.
El quart control sí que el recordo, era el km.30 i en aquell punt va ser quan ens vam dir cap avall després que un voluntari ens fes una classe de geografia dient-nos per on ens quedava passar. Vam córrer una mica fins a Barberà de la Conca, uns 8kms que van passar rapidets. Allà, paradeta, seure una mica i l'entrepà de dues salsitxes picantetes que va sentar de meravella. Tan recompesat vaig quedar que per marxar d'allà i reemprendre la marxa va costar lo seu. Així que del cinquè al sisè control poc de córrer, en alguna baixadeta puntual i poc més.

Arribats a Miramar torno a mirar els donuts amb uns ulls ... Però amb la xixa que queia penso que deixa-ho en dues galetes , 3 llaminadures i quan arribem a meta ja farem les paus. Aquest últim tram el tornem a córrer, encara que de tant en tant fem alguna paradeta caminant. Apretava el sol en aquell moment però ja ho teníem fet. Una marxa més a la butxaca, 9 hores 26 minuts diria, el mateix temps que a Cardona però aquest cop acabant molt sencer i poc cansat. La petita pretemporada que he pogut fer desde la marxa dels Castells m'ha ajudat i de les molèsties a l'isquio ahir ni rastre, encara que per contra apareixien unes petites cosetes al genoll que "ai", em recordaven la tendinitis que vaig tenir al 2014. Esperem que no vagin a més, perquè aquest mes d'Abril se las trae que dirien.
Una gran marxa i una zona més que hem descobert. Cada marxa té el seu encant i les seves particularitats. I totes en comú tenen que els voluntaris i l'organització són de 10, almenys fins ara.

Ara a mirar endavant. Ja hem passat la primera marxa del mes d'Abril. Me les prenc com un entrenament a molt baixa intensitat, però s'ha de reconèixer que són kms i kms i que això porta desgast vagis al ritme que vagis.
Afegim 21 punts més, que sumats als 20 de Cardona i als 14 dels Castells ja en fan 55. Això sense comptar els 24 de Prades, que per molt que me'ls donguessin, no vaig fer la marxa i intentaré que no comptin per arribar als 279 que es necessiten.

Ara passem pàgina i ja estem pensant en la propera, aquest cap de setmana que ve toca la Marxa de les Carenes, de Pont de Suert a Tremp: 54kms més i uns 5100 acumulats. És una bona embarcada, comença dissabte a les 5 del matí, però fem això perquè ens agrada, així que no és cap obligació.


Ah, que m'oblidava. Després de la dutxa va caure un entrepà d'hamburguesa. Crec que dissabte hi vaig sortir perdent :-).
Salut i kms!