Barranco Camp (3900m) - Karanga Camp (3990m) - Barafu Camp (4673m), 8.7km i 1100+.
Dues jornades dures per davant per fer el cim tan buscat. Però pas a pas, no servia de massa mirar la vista massa endavant. Pole pole.
Sortírem de Barranco Camp avisats que el primer tram era un pèl tècnic i complicat. Una paret coneguda com el Barranco Wall, que era el pas més complicat i vertical de la ruta. Sempre va bé que t'avisin per estar una mica a l'aguait, però ja vam veure a l'hora de la veritat que tampoc era cap cosa extra. Això sí, feia cosa veure els porters passant per allà, carregats i com si res.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3pKCHglq1Q7haUNJK29ttEKSrLz94X8USRz8gcMjrY8AeAhRwV7Zezg4g3ZQOpEo8liVgpy-F1BX5U0geNTLtHpbKpMLEfkMbnGUlg-vTtPonxEgaFWuPNa30aS9XCIn4VtXmBhiDcs4/s320/IMG_3961.JPG) |
els porters pujant Barranco Wall |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYM0rj_UG0VV43ISZO-9GGY4dIzGsQof5OxDR7IEDQyLh1AESzK0poYRE2-Wh5uVXuitZJ984COjOYw_D1jRO3UA4Trb1xk1G597Pl5J1m2Awh0YSG8uHGmHCxaVNBtn6QjkkJCgUdQurN/s320/IMG_3968.JPG) |
pujant Barranco Wall |
Passada aquesta pujada, l'estampa valia la pena.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbgVxoMmKhiOM3hPP2v_r9ye49JVXOttP-QWBNAUrcvldMEWpY17AIfqkFOIjx_3SLZG3_Mm6AuHT0s5EV7a3xsHxQA5m1r4IAUCWPR-xpc6XzhCCoKvmpZuRFtqnb9dpKChEJXLX5Le4/s320/IMG_3971.JPG) |
als peus del Kili |
Després un petit tram per arribar a Karanga Camp. Temps gris, fred, paisatge àrid, i fem paradeta per dinar i agafar forces per l'últim tram de pujada fins a Barafu Camp.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSsNtLIPlVmtcMlZ7GNpjwqTcwwzBr3FymDmtN6PDzTZhgz80v7YCDZJJVt6_Fgpxpz70mwYOrnxcNSIKgSZ4BpeXdq_fh6O4vFqZdFVO5-6g9xbQ8Pvm9vNfc2EqFivBoyAm2QzatHDfE/s320/IMG_3979.JPG) |
Karanga Camp |
Fins a Barafu ens esperen uns 3km i uns 600+ de desnivell. El paisatge ja és àrid, molt sec i els porters aprofiten per carregar aigua a Karanga, ja que a Barafu no hi ha lloc per agafar aigua.
Arribada a Barafu, el paisatge era sec, feia bastant fred i si ja tenies poca cosa a fer en els altres camps, en aquest encara menys.
Ja no havia begut tant pel camí. Sopàvem d'hora com sempre, tampoc entrava massa cosa, i a dormir ben d'hora, devien ser sobre les 19 hores, ja que a les 23 hores tocava diabar per començar l'ascensió a l'Uhuru Peak. L'endemà podia ser el gran dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada