Comentava la setmana passada que la idea era seguir durant la Mitja a la llebre per rondar els 1h35'. Doncs bé, he sortit molt endarrera, massa, i la llebre quasi no l'he vist. He començat alegre, amb ganes,ja tenia una motivació extra que era agafar la llebre. Començo a rodar sobre 4:22, 4:25, 4:18 sempre rondant aquests parcials, depenent de si trobava alguna pujadeta o no. Sempre positiu i anar avançant gent, psicològicament també era important. Anem cap al passeig i fem una tirada per allà per tornar cap a la sortida al canal olímpic on esperaven els 10km. Abans però, cap al 8, pujada per un pont a l'alçada de la C-31, ara el passes bé, però més tard ...
Res, enfilo ja els 10 primers i passo per l'arribada amb 44'16 i permeteu-me dir que bastant sobrat. La meva marca de 10 és 43'53'' de fa un mes i poc , a la Mercè, però ara mateix estic bastant per sota d'aques temps. Per cert, sensació extranya al veure que la gent esprintava perquè ja acabava els 10 mentre jo seguia al meu ritme constant en busca dels 21kms. Segueixo endavant, penso que ja només en queden 11 i 97 metres, oi?
Tornem cap al passeig mentre et creues amb tota la marabunta que encara havien d'arribar als 10 kms. Em creuo amb la meva germana, i em saluda, vinga Frans diu, gràcies em dic i penso "tu ja acabes i jo torno a començar i a sobre més cansat". Reset.
Passo 3 kms que noto que afluixo, no sé si inconscientment o què, perquè faig del 12 al 14 entre 4:28 i 4:30. Dic, a veure si ho pagaré? Igual m'he fet massa el valent. Però després d'això em refaig i torno a rodar uns segons per sota, agafant de nou el ritme que havia portat durant la majoria del recorregut. Aquest kms amunt i avall pel passeig han estat bastant aburrits, perquè et creues amb la resta de la gent, però bé, m'anirà bé per preparar el coco per futurs reptes.
Encarem ja la resta, 4 kms, per dintre vaig pensant el temps que em queda a cada km que passo. Si faig uns 4:20 i em queden 4 kms, em queden tants minuts de córrer. Buff, ara ja comences a patir i desitges com sigui arribar. Pel km.19 atrapo la llebre, crec que anava una mica més ràpid perquè no em quadrava el temps que portava jo i el de la llebre. En fi, queda el pont un altre cop per pujar i penso: collons, ja el podrien treure. Però allà està, quiet i esperant a la gent. Buff, vinga va, un petit esforç i fa baixada(lo de baixada és un dir). El passo i ja no queda quasi res. Nota futbolística: em dóna temps de veure en una cantonada parat l'autocar de l'Ascó de 3a divisió, després veig que han perdut al camp del Castelldefels 3-0. Apa, bon viatge de tornada. Tanco nota, perquè veieu que encara em queda futbol a les venes. Així doncs encaro els 2 últims kms i no veig el cartell de 20, miro el rellotge i veig que posa 20, així que apreto i faig el meu km més ràpid de la Mitja en 4:05. L'arribada és un fet, al final 1h32'33'', MMP, jeje, com m'agrada dir això un novato com jo. De fet, tenia un 1h37'23'' a Vilanova l'any passat i ja està.Ara estic molt millor preparat, d'això se'ns dubte. Em queden 7 setmanes per la marató de Castelló, i de pensar en 42 kilòmetres m'asusto una mica, `però bé, encara queda temps per pensar-hi.
A seguir entrenant i ja en parlarem més endavant. Toquen 2 setmanes més de sessions dures i després ja encararem la Behobia-San Sebastian.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Cursa del Cava, realment sorprès
Bona cursa la disputada a les nostres contrades del Penedès. 13 kms amb bon clima, bon ambient i un paissatge típic de la comarca.
La idea incial era baixar de la hora, fer un 58 o 59 minuts. Alhora de la veritat surto i ja veig que el 1er Km el faig a 4'06. Collons, em dic, vols dir que aguantaràs a aquest ritme? Segueixo tirant, 2on km igual, 4'06. Vinga, que ja només en queden 11, qui no es consola és perquè no vol. Camí de la Granada el terreny picava un tros cap amunt, tot i aixi 3er km a 4'24. A la Granada em pensava que era pla, i el tomb que fas pel poble va picant la majoria de nou cap amunt, quina sorpresa, no massa grata la veritat, però completem el quart kilòmetre a 4'22. Buff, pensava, no aguantaràs, frena frena! Però no, algo dintre teu et fa donar el que tens i no conformar-te, agafa't que ara ve baixada. Sense baixar el ritme però conservant per lo que vindria després, he anat fent el descens d'uns 3 km omplint la reserva pels tobogans de després. Sense donar-ho tot però mantenint el ritme. Així doncs, arribem al quilòmetre 7,8 on ara venia lo de debò.
Primera pujada, just abans del Sol i Vi, solventada amb èxit, agafant-se a l'asfalt i amb alegria, amunt. Baixadeta per estirar cames i a pujar cap al Sol i Vi, ascens d'uns 800 metres. Al contrari del que em pensava, a les pujades era quan em sentia més fort. Sí,superada. Ja només en queden 2!
De nou petit descens i encarem uns 400 més cap amunt. Ja sabia que aquí havia d'apretar, ja que després era baixada fins entrar a Sant Sadurní i podia baixar a bon ritme però recuperant. Anava en temps de fer 55 o 56 minuts, ni jo mateix m'ho creia. Avancem doncs i ens endinsem en el descens d'uns 2 kms, vamos!
Entrem a Sant Sadurní i el terreny torna a picar amunt i ho remata la pendent final de 200 metres, on ho he donat tot i m'he sorprès a mi mateix adelantant a uns quants corredors. 100 metres més en baixada i arribada. Temps final de la cursa 55'42, tot i que el real ha estat de 55'30. Gran sorpresa i alegria per mi, els entrenaments tot i estar enfocats cap a una marató, estan donant els seus fruits.
Aquesta setmana torno als 4 entrenaments forts tot i que diumenge faré la Mitja Marató de Castelldefels. Allà la intenció és seguir la llebre de 1h35m i si em veig bé, apretar una mica per rebaixar els 1h37m que tinc de Vilanova l'any passat.
Pocs moments abans de començar la cursa amb companys de feina
La idea incial era baixar de la hora, fer un 58 o 59 minuts. Alhora de la veritat surto i ja veig que el 1er Km el faig a 4'06. Collons, em dic, vols dir que aguantaràs a aquest ritme? Segueixo tirant, 2on km igual, 4'06. Vinga, que ja només en queden 11, qui no es consola és perquè no vol. Camí de la Granada el terreny picava un tros cap amunt, tot i aixi 3er km a 4'24. A la Granada em pensava que era pla, i el tomb que fas pel poble va picant la majoria de nou cap amunt, quina sorpresa, no massa grata la veritat, però completem el quart kilòmetre a 4'22. Buff, pensava, no aguantaràs, frena frena! Però no, algo dintre teu et fa donar el que tens i no conformar-te, agafa't que ara ve baixada. Sense baixar el ritme però conservant per lo que vindria després, he anat fent el descens d'uns 3 km omplint la reserva pels tobogans de després. Sense donar-ho tot però mantenint el ritme. Així doncs, arribem al quilòmetre 7,8 on ara venia lo de debò.
Primera pujada, just abans del Sol i Vi, solventada amb èxit, agafant-se a l'asfalt i amb alegria, amunt. Baixadeta per estirar cames i a pujar cap al Sol i Vi, ascens d'uns 800 metres. Al contrari del que em pensava, a les pujades era quan em sentia més fort. Sí,superada. Ja només en queden 2!
De nou petit descens i encarem uns 400 més cap amunt. Ja sabia que aquí havia d'apretar, ja que després era baixada fins entrar a Sant Sadurní i podia baixar a bon ritme però recuperant. Anava en temps de fer 55 o 56 minuts, ni jo mateix m'ho creia. Avancem doncs i ens endinsem en el descens d'uns 2 kms, vamos!
Entrem a Sant Sadurní i el terreny torna a picar amunt i ho remata la pendent final de 200 metres, on ho he donat tot i m'he sorprès a mi mateix adelantant a uns quants corredors. 100 metres més en baixada i arribada. Temps final de la cursa 55'42, tot i que el real ha estat de 55'30. Gran sorpresa i alegria per mi, els entrenaments tot i estar enfocats cap a una marató, estan donant els seus fruits.
Aquesta setmana torno als 4 entrenaments forts tot i que diumenge faré la Mitja Marató de Castelldefels. Allà la intenció és seguir la llebre de 1h35m i si em veig bé, apretar una mica per rebaixar els 1h37m que tinc de Vilanova l'any passat.
Pocs moments abans de començar la cursa amb companys de feina
diumenge, 10 d’octubre del 2010
5a setmana completada
Comentava la setmana passada que no havia tingut bones sensacions el diumenge amb la tirada llarga. Avui ha estat el contrari, 26 kms fets de dalt a baix, d'una tacada, en 2 hores 11 minuts, a una mitja de 5'03'' el quilòmetre. Matí ennuvolat, com a tot el país, i en els quals he tingut uns 6-7 kms amb pluja, això sí, bastant fineta. M'he trobat bé, però segueixo tenint respecte a com puc reaccionar a partir del quilòmetre 30 d'una marató.
Ha estat la guinda a una de la setmanes més dures que porto fins ara. 72 kms en total en 5 dies d'entrenament combinant 2 rodatges, un de 60' i el d'avui de 130', sèries variades i pujades.
La setmana que ve em mereixo un premi i faré un dia més de descans.Serà una setmana suau per fer diumenge descansat la Cursa del Cava. La intenció és fer uns kms abans de la cursa i després els 13 kms exprimint-me al màxim de les meves possibilitats.
Ha estat la guinda a una de la setmanes més dures que porto fins ara. 72 kms en total en 5 dies d'entrenament combinant 2 rodatges, un de 60' i el d'avui de 130', sèries variades i pujades.
La setmana que ve em mereixo un premi i faré un dia més de descans.Serà una setmana suau per fer diumenge descansat la Cursa del Cava. La intenció és fer uns kms abans de la cursa i després els 13 kms exprimint-me al màxim de les meves possibilitats.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Segueix la preparació
Us deixava fa 2 setmanes amb la cursa de la Mercè, sembla mentida com passa el temps i quasi ni te'n dones compte. Durant aquest dies he seguit els entrenaments, 5 per setmana, una combinació de sèries a més bon ritme amb tirades llargues, amb la culminació al diumenge d'una bona tira de quilòmetres. Diumenge passat,26 de setembre, van ser 24 kms. Avui, 3 d'octubre, han estat 21. Se m'han fet més durs avui, suposo que en part pel cansanci acumulat, una llaga al peu que em fa la guitza, no haver descansat massa bé, ... tot suma i com que no tenia bones sensacions ho he deixat en 21 en comptes dels 24 que tenia de fer. Però bé, s'ha de patir per després poder arribar en condicions i que no em pugui retreure res del treball fet.
El que si que em passa pel cap de vegades és el pensar "Val la pena això? Quina necessita tinc de fotre'm aquestes pallisses?" Mai hagués pensat que faria sortides de 21, 24 kms i que em plantegés fer una marató. És el que té aquest "mundillu", tothom ho comenta, que un cop hi entres és molt dificil sortir-ne. Però m'alegro de que un cop deixat el futbol hagi buscat una alternativa que em mantingui la motivació i pugui descobrir el meu límit i capacitat de patiment.
Ara em queda una setmana dura de treball abans no arribi la cursa del Cava el 17 d'octubre, que se'ns dubte s'agraïrà.
Abans de despedir-me, us recomano seguir el blog del Xavier Vàrias. El tio va sortir la setmana passada de casa seva, Sant Sadurní, en direcció a Santiago, a peu. Uns 1200 kms en quasi un mes d'aventura. Avui ha arribat a Tudela, sembla que de moment li va tot bé. Segur que aconseguirà el seu objectiu amb solvència.
El que si que em passa pel cap de vegades és el pensar "Val la pena això? Quina necessita tinc de fotre'm aquestes pallisses?" Mai hagués pensat que faria sortides de 21, 24 kms i que em plantegés fer una marató. És el que té aquest "mundillu", tothom ho comenta, que un cop hi entres és molt dificil sortir-ne. Però m'alegro de que un cop deixat el futbol hagi buscat una alternativa que em mantingui la motivació i pugui descobrir el meu límit i capacitat de patiment.
Ara em queda una setmana dura de treball abans no arribi la cursa del Cava el 17 d'octubre, que se'ns dubte s'agraïrà.
Abans de despedir-me, us recomano seguir el blog del Xavier Vàrias. El tio va sortir la setmana passada de casa seva, Sant Sadurní, en direcció a Santiago, a peu. Uns 1200 kms en quasi un mes d'aventura. Avui ha arribat a Tudela, sembla que de moment li va tot bé. Segur que aconseguirà el seu objectiu amb solvència.
diumenge, 19 de setembre del 2010
Crònica de la cursa de la Mercè
Quan fa 2 setmanes i mitja que he començat els entrenaments de cara a la Marató de Castelló, tot just avui, 19 de setembre, tenia la 1a cursa, els 10kms de la Mercè a BCN. Per començar i temptejar el tererny no ha estat malament. La veritat és que anava mentalitzat de que no baixaria dels 44'10'' que tenia de la Jean Bouin de l'any passat, ni tampoc ho pretenia, però quan m'he posat a córrer he vist que podia anar aguantant el ritme de 4'25 el km i m'he llançat a intentar-lo rebaixar. He anat en temps durant tot el recorregut i en arribar al km8 ja se m'ha passat pel cap intentar rebaixar el meu temps. Quedava baixar el Paral.lel i pujar-lo de nou. He decidit baixar-lo al mateix ritme que anava per intentar guardar forces i deixar algo per la pujada. I així ha estat, he apretat les dents a la pujada i de fet l'últim km ha estat el més ràpid de la cursa. He mirat de seguir les recomanacions del bon amic Xavi Vàrias que m'aconsellava apretar al final i donar-ho tot. He arribat esgotat però ha valgut la pena.
Crec sincerament que tinc marge per millorar en proves de 10 i en mitges maratons, bé, normal perquè acabo de començar. Tot i així, ara estic centrat en l'entrenament especific de cara a la Marató i un cop acabi ja m'ho plantejaré. Ara toquen 4 setmanes d'entrenaments de molts kms i pel dia 17 tornarem a competir en els 13 kms de la cursa Pais Cava entre Vilafranca i Sant Sadurní. Abans de la cursa però, segurament faci 8 kms més per aixi poder completar 21 kms aquest dia.
Fins aviat!
Crec sincerament que tinc marge per millorar en proves de 10 i en mitges maratons, bé, normal perquè acabo de començar. Tot i així, ara estic centrat en l'entrenament especific de cara a la Marató i un cop acabi ja m'ho plantejaré. Ara toquen 4 setmanes d'entrenaments de molts kms i pel dia 17 tornarem a competir en els 13 kms de la cursa Pais Cava entre Vilafranca i Sant Sadurní. Abans de la cursa però, segurament faci 8 kms més per aixi poder completar 21 kms aquest dia.
Fins aviat!
dimarts, 24 d’agost del 2010
Crònica del meu primer Camino
Ja sóc de tornada després de completar el Camino desde l'aeroport d'Astúries fins a Santiago. El primer que puc dir és que ha estat una gran experiència, sincerament no m'ho esperava. Coneixes a molta gent, fas moltes amistats i realment veus que la gent que t'envolta durant tots aquells dies és molt hospitalària.
Dia 1: Aeroport Astúries - Soto de Luiña, 26,6 kms. Només agafar la motxilla de l'aeroport d'Astúries ja vam començar a caminar ja que l'etapa passava molt a prop, just per Santiago del Monte. No va estar malament l'etapa per començar, 27 kms fins a Soto de Luiña amb molta calor i un tram final amb moltes pujades que per començar es va fer una mica dur. A més, al ser la 1a etapa el cos encara no estava adaptat a fer tants kilòmetres. Per dintre meu vaig pensar "la que m'espera....".
Dia 2: Soto de Luiña - Almuña, 38,12 kms. Ja vam decidir fotre-li més tralla, fer 2 etapes en una. Com que la gent es desperta molt aviat als albergs i realment no dorms massa, vam decidir que tan bon punt estiguéssim una mica desvetllats, ens aixecaríem i emprendríem ruta. Així doncs, 22,62 kms fins a Cadavedo on vam parar a esmorzar i després 15,5 kms més fins a l'alberg d'Almuña, al costat de Luarca. Sempre em quedarà gravat quan vam anar en taxi per sopar a Luarca i li pregunto al taxista "Aquí hay mucha bandera de España colgada en los balcones". El tio va fer un somriure i no em va contestar, suposo que devia pensar "Estos catalanes ..."
Dia 3: Luarca - La Caridad, 32 kms. S'ha de dir que fèiem les etapes a bon ritme i això feia que arribéssim sempre dels primers als albergs. Al final d'aquesta etapa ja vam començar a fer amistat amb el murcià Juan, la familia de maños, uns malagueños pare i fill i d'altres més que vam conèixer.
Dia 4: La Caridad - Ribadeo, 28 kms. Es deixava Astúries per entrar a Galícia, aquesta etapa va ser un escàndol de lo mal senyalitzada que estava al tram final. A priori eren 22 kms i ens en van sortir 28 del tomb que vam arribar a donar, ara bé, pel que vam poder contrastar no vam ser els únics en perdre'ns. L'alberg de Ribadeo era petit, només 12 places, i tot i perdre'ns vam arribar d'hora, sobre les 11 del matí. Ja vam començar a calar a alguns "coixos" que prenien el lloc a la resta de caminadors i que en albergs petits es nota més com prenen el lloc a la resta. Però bé, cap problema, vam anar en una pensió i tan tranquils. Per la tarda vam agafar el bus i vam anar a la platja de las Catedrales, a fer un banyet i a recuperar forces.
Dia 5: Ribadeo - Lourenzá, 26,37 kms. Etapa en la qual ja vam deixar la costa i vam emprendre camí cap a l'interior. En arribar a l'alberg, vem triar una habitació amb només 4 llits pensant que així igual podríem dormir algo millor. Vam tenir tanta mala sort que dels últims en arribar van ser els malagueños, pare i fill, i un madrileny que havien trobat pel camí. El pare i el fill ronquen que no vegis, i patapam, el pare va anar a parar a la nostra habitació amb el madrileny, que no roncava però que dormia amb la ràdio posada. Una altra nit d'escàndol.
Per la tarda vam fer piscina, quan tothom està baldat, nosaltres anem a la piscina i caminem una estona més.
Dia 6: Lourenzá - Vilalba, 44,5kms. Aquí ve l'anada d'olla que vam tenir. A priori, havíem de fer només una etapa de 23 kms, fins a un poble que es diu Abadín. De fet, a les 11 ja erem allà i l'alberg no obria fins la 1 del migdia. Total, que vam fer temps en un bar tot esperant l'hora d'obertura. En tornar a l'alberg, ja vam veure que havia començat a arribar més gent i en obrir la porta l'hosteler, no es va respectar ni l'ordre d'arribada ni res, i més veient alguns que ja coneixíem d'altres dies però que ja teníem calats. Total, que ens va donar el rampell de dir "la següent etapa té 20 kms, els fem o què?" I sí,sí, ens vam tornar a calçar, motxilla a l'esquena i cap a Vilalba. Em sembla que vam volar, no em quedava bateria al GPS però diria que els vam fer en 2hores i 45 minuts, arribant a Vilalba prop de les 4 de la tarda i trobant lloc per molt poc, ja que quasi tothom ja estava col.locat.
Dia 7: Vilalba - Baamonde, 22,08 kms. Vam decidir fer una etapa de "relax", pocs quilòmetres, això sí, rapidets com sempre. Poble petitet com la majoria, amb els serveis justos que pot tenir una població. Per dinar, ho vam fer a una taberna que distava 1,5 kms del poble, va valer la pena anar-hi a peu. Vam descobrir que per la tarda hi havia una festa de la cervesa i hi vam tornar a anar. O sigui que com a minim vam fer 6 kms més, la gent ens prenia per bojos.
Aquella nit vam coneixer un matrimoni còmic i vam compartir conversa amb un segovià pare de família que estava molt content que els seus dos fills l'acompanyessin a ell i la seva dona en aquesta aventura del Camino. Bona gent, encara que lamentablement no els vam veure més.
Dia 8: Baamonde-Sobrado dos Monxes, 41,32 kms. L'etapón del Camino, aquí vam volar. Aquesta potser és l'etapa que vam començar més d'hora, cap a les 6'30 del matí i pel perfil semblava que seria més dura del que realment va ser. L'alberg resulta que era un monestir. Problema? Aquell dia jugava el Barça l'anada de la Supercopa i la nostra intenció era veure'l i dormir en una pensió, però resulta que aquell poble no tenia ni pensions ni hostals ni res, només un hotel però de pretensions econòmiques que no estaven al nostre abast. Així que ens vam tenir que acoblar al règim monacal i tal com ens van avisar, a les 10 de la nit ja erem al llit dormint la mona. Quan em vaig adormir anaven 1-1, l'endemà veig que s'havia perdut 3-1, així que tampoc ens vam perdre massa cosa.
Dia 9: Sobrado dos Monxes - Arzúa, 21,96 kms. Arzúa, el punt de trobada de molts Caminos i per tant on vam trobar ja molta gent nova. L'etapa en sí era curteta però la 1a gran diferència és que en arribar a l'alberg ja hi havia més gent fent cua. Allà ens vam despedir del murcià Juan, el tio es va fotre 60 kms seguits fins a Santiago. Nosaltres no teníem pressa ja que teníem el vol de tornada el dia 20 i encara ens sobraven 5 dies, així que vam decidir quedar-nos a Arzúa. Per la tarda vam tornar a fer piscineta, gelada això sí, i cap a la tarda-vespre tot prenent unes canyes ja vam fer amistat amb dos malaguenys, dos alicantines i un barceloní que el pobre anava super cascat d'ampolles i d'una tendinitis que l'impedia caminar bé del tot. Es va decidir llevar-se més d'hora de lo habitual i fer un tros d'etapa nocturna.
Dia 10: Arzúa - Monte do Gozo, uns 34 kms. Lògicament aquí el ritme ja va ser molt baix i ens vam amoldar al grup. La idea era anar fins a Pedrouzo però finalment vam arribar fins al mega alberg del Monte del Gozo, que dóna capacitat per uns 800 peregrins. No ho recordo exactament, però diria que vam arribar a l'alberg cap allà les 7 de la tarda havent sortit d'Arzúa a les 5'30 del matí. Allà te'n dones compte de lo castigada que arriba la majoria de gent, jo per sort només arrastrava un lleuger esguinç de turmell del 3er dia però que no m'impedia ni caminar bé ni córrer en les baixades.
Dia 11: Monte do Gozo- Santiago, 5 kms. L'arribada triomfal després d'uns dies d'esforç. Sicenrament pensava que m'emocionaria més, potser és que m'esperava patir més per aconseguir-ho, no sé, però em vaig emocionar més veient la felicitat d'altra gent que arribava que per mi mateix.
Un cop a Santiago, vam fer cua per poder entrar a la Catedral, no va haver-hi abraçada al Sant ja que les cues eren immenses(potser un altre any), vam recollir la Compostela i a la nit ho vam celebrar amb una bona festa fins altes hores de la nit.
El dia següent vam emprendre viatge amb cotxe cap a Finisterre.
Diuen que porta bona sort deixar alguna peça de roba amb la qual has fet el Camino.
La idea d'estar 3 dies tancats a Santiago a mi personalment em provocava pànic i volia aprofitar el temps i tenir algo d'activitat, així que vam anar a Finisterre amb dos maños que vam coneixer durant el viatge. Vam fer nit allà amb prèvia mariscada de rigor i al dia següent vam fer una etapa extra, Finisterre-Muxia caminant, uns 35 kms. Allò va ser la guinda al pastís, etapón amb molta calor, primera part fàcil però després d'esmorzar la cosa es va complicar i les senyalitazcions van desaparèixer. De 28 kms teòrics vam passar a 35, però finalment vam arribar a Muxía tot caminant per una de les seves platges.
Dinar ràpid, taxi i tornada de nou a Finisterre, on vam anar a segellar al Far l'últim segell de la credencial. Cotxe i tornada a Santiago, a dormir de nou al Monte do Gozo per última nit. L'endemà ben d'hora ens esperava la tornada a casa.
Ara ja se'm passa pel cap fer-lo sencer, en aquest cas el camí francès, desde de St.Jean Pied de Port. M'ho pensaré fredament i ho analitzaré, ara de moment toca fer repòs i quan passi la Festa Major començaré el meu planning enfocat cap a la 1a Marató que correré al Desembre si tot va bé. No enyoro gens les pretemporades de futbol.
Dia 1: Aeroport Astúries - Soto de Luiña, 26,6 kms. Només agafar la motxilla de l'aeroport d'Astúries ja vam començar a caminar ja que l'etapa passava molt a prop, just per Santiago del Monte. No va estar malament l'etapa per començar, 27 kms fins a Soto de Luiña amb molta calor i un tram final amb moltes pujades que per començar es va fer una mica dur. A més, al ser la 1a etapa el cos encara no estava adaptat a fer tants kilòmetres. Per dintre meu vaig pensar "la que m'espera....".
Dia 2: Soto de Luiña - Almuña, 38,12 kms. Ja vam decidir fotre-li més tralla, fer 2 etapes en una. Com que la gent es desperta molt aviat als albergs i realment no dorms massa, vam decidir que tan bon punt estiguéssim una mica desvetllats, ens aixecaríem i emprendríem ruta. Així doncs, 22,62 kms fins a Cadavedo on vam parar a esmorzar i després 15,5 kms més fins a l'alberg d'Almuña, al costat de Luarca. Sempre em quedarà gravat quan vam anar en taxi per sopar a Luarca i li pregunto al taxista "Aquí hay mucha bandera de España colgada en los balcones". El tio va fer un somriure i no em va contestar, suposo que devia pensar "Estos catalanes ..."
Dia 3: Luarca - La Caridad, 32 kms. S'ha de dir que fèiem les etapes a bon ritme i això feia que arribéssim sempre dels primers als albergs. Al final d'aquesta etapa ja vam començar a fer amistat amb el murcià Juan, la familia de maños, uns malagueños pare i fill i d'altres més que vam conèixer.
Dia 4: La Caridad - Ribadeo, 28 kms. Es deixava Astúries per entrar a Galícia, aquesta etapa va ser un escàndol de lo mal senyalitzada que estava al tram final. A priori eren 22 kms i ens en van sortir 28 del tomb que vam arribar a donar, ara bé, pel que vam poder contrastar no vam ser els únics en perdre'ns. L'alberg de Ribadeo era petit, només 12 places, i tot i perdre'ns vam arribar d'hora, sobre les 11 del matí. Ja vam començar a calar a alguns "coixos" que prenien el lloc a la resta de caminadors i que en albergs petits es nota més com prenen el lloc a la resta. Però bé, cap problema, vam anar en una pensió i tan tranquils. Per la tarda vam agafar el bus i vam anar a la platja de las Catedrales, a fer un banyet i a recuperar forces.
Dia 5: Ribadeo - Lourenzá, 26,37 kms. Etapa en la qual ja vam deixar la costa i vam emprendre camí cap a l'interior. En arribar a l'alberg, vem triar una habitació amb només 4 llits pensant que així igual podríem dormir algo millor. Vam tenir tanta mala sort que dels últims en arribar van ser els malagueños, pare i fill, i un madrileny que havien trobat pel camí. El pare i el fill ronquen que no vegis, i patapam, el pare va anar a parar a la nostra habitació amb el madrileny, que no roncava però que dormia amb la ràdio posada. Una altra nit d'escàndol.
Per la tarda vam fer piscina, quan tothom està baldat, nosaltres anem a la piscina i caminem una estona més.
Dia 6: Lourenzá - Vilalba, 44,5kms. Aquí ve l'anada d'olla que vam tenir. A priori, havíem de fer només una etapa de 23 kms, fins a un poble que es diu Abadín. De fet, a les 11 ja erem allà i l'alberg no obria fins la 1 del migdia. Total, que vam fer temps en un bar tot esperant l'hora d'obertura. En tornar a l'alberg, ja vam veure que havia començat a arribar més gent i en obrir la porta l'hosteler, no es va respectar ni l'ordre d'arribada ni res, i més veient alguns que ja coneixíem d'altres dies però que ja teníem calats. Total, que ens va donar el rampell de dir "la següent etapa té 20 kms, els fem o què?" I sí,sí, ens vam tornar a calçar, motxilla a l'esquena i cap a Vilalba. Em sembla que vam volar, no em quedava bateria al GPS però diria que els vam fer en 2hores i 45 minuts, arribant a Vilalba prop de les 4 de la tarda i trobant lloc per molt poc, ja que quasi tothom ja estava col.locat.
Dia 7: Vilalba - Baamonde, 22,08 kms. Vam decidir fer una etapa de "relax", pocs quilòmetres, això sí, rapidets com sempre. Poble petitet com la majoria, amb els serveis justos que pot tenir una població. Per dinar, ho vam fer a una taberna que distava 1,5 kms del poble, va valer la pena anar-hi a peu. Vam descobrir que per la tarda hi havia una festa de la cervesa i hi vam tornar a anar. O sigui que com a minim vam fer 6 kms més, la gent ens prenia per bojos.
Aquella nit vam coneixer un matrimoni còmic i vam compartir conversa amb un segovià pare de família que estava molt content que els seus dos fills l'acompanyessin a ell i la seva dona en aquesta aventura del Camino. Bona gent, encara que lamentablement no els vam veure més.
Dia 8: Baamonde-Sobrado dos Monxes, 41,32 kms. L'etapón del Camino, aquí vam volar. Aquesta potser és l'etapa que vam començar més d'hora, cap a les 6'30 del matí i pel perfil semblava que seria més dura del que realment va ser. L'alberg resulta que era un monestir. Problema? Aquell dia jugava el Barça l'anada de la Supercopa i la nostra intenció era veure'l i dormir en una pensió, però resulta que aquell poble no tenia ni pensions ni hostals ni res, només un hotel però de pretensions econòmiques que no estaven al nostre abast. Així que ens vam tenir que acoblar al règim monacal i tal com ens van avisar, a les 10 de la nit ja erem al llit dormint la mona. Quan em vaig adormir anaven 1-1, l'endemà veig que s'havia perdut 3-1, així que tampoc ens vam perdre massa cosa.
Dia 9: Sobrado dos Monxes - Arzúa, 21,96 kms. Arzúa, el punt de trobada de molts Caminos i per tant on vam trobar ja molta gent nova. L'etapa en sí era curteta però la 1a gran diferència és que en arribar a l'alberg ja hi havia més gent fent cua. Allà ens vam despedir del murcià Juan, el tio es va fotre 60 kms seguits fins a Santiago. Nosaltres no teníem pressa ja que teníem el vol de tornada el dia 20 i encara ens sobraven 5 dies, així que vam decidir quedar-nos a Arzúa. Per la tarda vam tornar a fer piscineta, gelada això sí, i cap a la tarda-vespre tot prenent unes canyes ja vam fer amistat amb dos malaguenys, dos alicantines i un barceloní que el pobre anava super cascat d'ampolles i d'una tendinitis que l'impedia caminar bé del tot. Es va decidir llevar-se més d'hora de lo habitual i fer un tros d'etapa nocturna.
Dia 10: Arzúa - Monte do Gozo, uns 34 kms. Lògicament aquí el ritme ja va ser molt baix i ens vam amoldar al grup. La idea era anar fins a Pedrouzo però finalment vam arribar fins al mega alberg del Monte del Gozo, que dóna capacitat per uns 800 peregrins. No ho recordo exactament, però diria que vam arribar a l'alberg cap allà les 7 de la tarda havent sortit d'Arzúa a les 5'30 del matí. Allà te'n dones compte de lo castigada que arriba la majoria de gent, jo per sort només arrastrava un lleuger esguinç de turmell del 3er dia però que no m'impedia ni caminar bé ni córrer en les baixades.
Dia 11: Monte do Gozo- Santiago, 5 kms. L'arribada triomfal després d'uns dies d'esforç. Sicenrament pensava que m'emocionaria més, potser és que m'esperava patir més per aconseguir-ho, no sé, però em vaig emocionar més veient la felicitat d'altra gent que arribava que per mi mateix.
Un cop a Santiago, vam fer cua per poder entrar a la Catedral, no va haver-hi abraçada al Sant ja que les cues eren immenses(potser un altre any), vam recollir la Compostela i a la nit ho vam celebrar amb una bona festa fins altes hores de la nit.
El dia següent vam emprendre viatge amb cotxe cap a Finisterre.
Diuen que porta bona sort deixar alguna peça de roba amb la qual has fet el Camino.La idea d'estar 3 dies tancats a Santiago a mi personalment em provocava pànic i volia aprofitar el temps i tenir algo d'activitat, així que vam anar a Finisterre amb dos maños que vam coneixer durant el viatge. Vam fer nit allà amb prèvia mariscada de rigor i al dia següent vam fer una etapa extra, Finisterre-Muxia caminant, uns 35 kms. Allò va ser la guinda al pastís, etapón amb molta calor, primera part fàcil però després d'esmorzar la cosa es va complicar i les senyalitazcions van desaparèixer. De 28 kms teòrics vam passar a 35, però finalment vam arribar a Muxía tot caminant per una de les seves platges.
Dinar ràpid, taxi i tornada de nou a Finisterre, on vam anar a segellar al Far l'últim segell de la credencial. Cotxe i tornada a Santiago, a dormir de nou al Monte do Gozo per última nit. L'endemà ben d'hora ens esperava la tornada a casa.
Ara ja se'm passa pel cap fer-lo sencer, en aquest cas el camí francès, desde de St.Jean Pied de Port. M'ho pensaré fredament i ho analitzaré, ara de moment toca fer repòs i quan passi la Festa Major començaré el meu planning enfocat cap a la 1a Marató que correré al Desembre si tot va bé. No enyoro gens les pretemporades de futbol.
diumenge, 1 d’agost del 2010
Durant aquest mes de juliol he anat sortint alguns dies a correr i a caminar, però la veritat és que la calor que fa et frena bastant. Més que res és sortir per no deixar-me anar i mantenir una mica actiu el cos. El dia 18 vaig disputar la cursa popular del Vendrell, 6'2 kms a 4'29'' per un total de 27'48''. Avui, dia 1 d'agost, n'he disputat una altra al Papiolet, uns 7,82 kms amb un temps de 37'35''. Cursa per asfalt i terra que se m'ha fet molt dura, sobretot a partir de la meitat. Et planteges les curses de vegades com un anar a fer-les tranquilament ja que no estàs molt preparat, pèro un cop et poses a córrer sempre intentes exigir el màxim de les teves condicions.
Ara res, aparcarem el córrer i ens centrarem en el Camino que tinc ja a tocar. El dia 7 marxo cap a l'aeroport d'Astúries i d'allà a començar a caminar fins a Santiago. Uns 330 kms a fer en 12 dies, ja que el 20 tenim la tornada programada cap a casa. Quan acabi el Camino, una o dos setmanetes de descans i a pensar ja en la preparació de la Marató del Desembre a Castelló. A la tornada de Santiago seguirem informant.
Ara res, aparcarem el córrer i ens centrarem en el Camino que tinc ja a tocar. El dia 7 marxo cap a l'aeroport d'Astúries i d'allà a començar a caminar fins a Santiago. Uns 330 kms a fer en 12 dies, ja que el 20 tenim la tornada programada cap a casa. Quan acabi el Camino, una o dos setmanetes de descans i a pensar ja en la preparació de la Marató del Desembre a Castelló. A la tornada de Santiago seguirem informant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)