Ja ben d'hora, a tres quarts de vuit ha sonat el despertador.Buff, quina mandra pensava. A més, veient el cel ennuvolat i el terra mullat de la pluja caiguda durant la nit encara m'em feia més. Però bé, cap amunt que s'ha d'anar per feina. Una petita dutxa, una mica d'esmorzar, bossa preparada, mirar 4 notícies per Internet (m'encanta llegir Villarato i aquestes coses als diaris de Madrid, alguns periodistes només tenen memòria parcial, quina vergonya!) i cap al lloc de trobada on havia quedat amb el Xavi Vàrias, que segur que avui es mossegava les ungles per no poder correr a l'espera de saber la lesió que té. Ens desplacem cap a Vilanova i a les 9 i poc ja erem allà. Tan bon punt arribats, he anat a recollir el dorsal i hem matat el temps veient l'ambient previ a una mitja marató. 1421 inscrits deien per megafonia.
He fet una mica d'escalfament previ amb uns bons estiraments per no començar de zero la cursa. Sempre és millor i el cos ho agraeix abans que arrencar de zero.
La meva idea inicial era anar a 5 minuts el quilòmetre, anar fent i intentar apretar els últims kms si em trobava bé. He començat lent els 4-5 primers quilòmetres, a 4'40-4'45 però em veia bé i he anat augmentant el ritme per rodar a uns 4'30. La veritat és que els quilòmetes em passaven ràpid, em notava baix de pulsacions i les cames responien força bé. Els 10 primers els he fet al voltant de 47 minuts.
La 2a part tenia la seva part més dura del km.13 al 18 i allà és on he mirat de dossificar-me en les pujades i aprofitar les baixadetes per deixar-te portar. Curiosament he fet el meu millor quilòmetre en el 16, amb 4'23, encara que de vegades penso que els quilòmetres no són del tot exactes.
A partir del 18, s'entrava de nou a Vilanova i el final ja es veia més a prop. M'havia proposat apretar aquests últims 3 quilòmetres, però si sumes la fatiga de cames que ja es començava a notar i que eren en constant pujada, he decidit mantenir-me al ritme que anava. Al final 1h37m24s, molt millor del que em pensava inicialment.
Voldria agraïr al Xavi el seu suport donat en diferents punts del recorregut i també per guiar-me totes aquestes setmanes sobre els entrenaments que m'ha planificat i que he intentat seguir amb molt de sacrifici. Em queda molt per aprendre en el tema de curses i quan em retiri del futbol vull seguir aprenent i millorant.
Així doncs, gran experiència i repte conseguit. La setmana que ve a la Mitja de Vilafranca serà diferent, m'ho prendré amb més calma.
1 comentari:
Deixa de donar agraïments i cedeix-me les cames! que estic que m'emparro per les parets!!!! jajaja. La veritat que m'ho vaig passar bé perseguint-vos pel circuit a tu, i als altres 2.
Ens veiem diumenge a l'Espirall!
Publica un comentari a l'entrada