Marató de Bilbao

Una mica tard però aquí va una petita crònica de la 7ª marató del 2012, la de Bilbao ( 3 de juny del 2012).
Nova prova de foc superada. Bilbao també va caure, es va patir, però haig de dir que no tant com a la 6ª. Superar aquell nivell de patiment no sé si hi tornaré a arribar mai. Blaye em va fer reflexionar,reaccionar una mica, i saber que d'aquella manera no podia anar enlloc. Per molta tralla que porti, m'havia abandonat i no era plan seguir aquella línia de deixadesa que estava portant, no posava tot el que estava al meu abast per arribar en les millors condicions a cada marató.
Tenia 3 setmanes per Bilbao i havia de fer quelcom més. La motivació de preparar una marató no existeix, desde fa temps, les fas per simple inèrcia i volia trencar aquesta tendència.
I per un cop que m'hi poso una mica, resulta que les circumstàncies amb les que arribava a Bilbao no eren les més idònies, arrossegant una faringitis que m'havia deixat 2 dies ko i que el dia de la cursa encara la tenia a sobre. Lògicament, el dubte d'aguantar 42195 metres hi era.
Per postres, nova odissea de viatge, una més per explicar als nostre néts. El que havien de ser 6 hores de tren es van convertir en una aventura de tren, Ave i bus.No vam poder arribar a Saragossa ja que el tren es va avariar. 1 hora ben bona esperant a dins l'Alvia amb què viatjàvem per acabar fent transbordament en un Ave fins a Saragossa. Escèna còmica la que vam viure i una mica 3er mundista, perquè no dir-ho.

Un cop arribats a Saragossa, tocava agafar bus fins a Bilbao, unes 3 hores i quart de carretera ens esperaven. Sort que vaig dormir la majoria del viatge i no m'enterava de res. Quasi millor donades les condicions.
Amb una hora i mitja de retard sobre l'horari previst arribem a Bilbao. Després de reclamar amb èxit el preu del bitllet, ens dirigim a la pensió, deixem les coses i tornem a sortir per recollir el dorsal. Ni fira de corredor ni res, una simple oficina on se'ns lliurava el dorsal i la bossa del corredor, que contenia una ampolla de vi, una samarreta tècnica i dos parells de mitjons.

Després d'això toquen 20' de trot suau ria amunt ria avall, un hàbit que havia perdut en les últimes maratons i que volia recuperar per aquesta. Va anar bé, ja que portava desde dimarts sense fer res i necessitava notar les cames.Acabem passant la tarda fent uns pintxos per després encarar el platot de pasta que ens van servir. Poc més, bona nit i tapa't, l'endemà toca la 7ª.

La marató era una incògnita, era el dia i per 1er cop se'm va passar pel cap que molt possiblement no podria acabar-la. Per sort la temuda calor de dissabte havia desaparegut i queia un petit xirimiri mentre ens acostàvem a la sortida. 4 i el tato, així podríem catalogar aquesta marató. Ni 200 maratonians a la sortida, que si ajuntem els pocs que feien la Mitja Marató i la marató per relleus, no crec ni que fossim 300. Però com ja he dit altres vegades, d'aquestes ja en portem unes quantes i el cap el tenim més que preparat.
Al cap i a la fi, el que compta són les cames i el coco.

Va deixar de ploure just vam fer cap a la zona de sortida. Un cop preparats, deixem la bossa dintre un bus ( sense marcar les bosses, erem  tan pocs que ni feia falta) i una mica d'espera a que es dongués la sortida. Estàvem quasi al darrera de tot, però quan és un grup tan reduït és tan poc espai el que hi ha entre cap i cua de grup ...

El circuit de la marató era lleig de collons, que voleu que us digui, a mi personalment em va decepcionar moltíssim. Et treuen de Bilbao i et fan anar per les zones més solitàries i tristes que hi podien haver. Férem els primers kms sempre junts el Xavier i jo, concretament aniríem plegats fins el km.23.
Molta història no tenia la marató, cremar kms i assolir la Mitja Marató entre 1h50m i 1h55m. Passen els kms i tenia la impressió que em trobava una mica millor que a Blaye, això és el que pensava i li comento al Xavier. Passem la Mitja en 1h50m i uns pocs segons de propina, mentre el Xavier em comentà que cap al 23 intentaria fer un canvi de ritme. Jo desisteixo de la idea, anavem rodant a uns 5'09 de mitja i preferia no arriscar, ja que entre el meu estat físic sota mínims i la faringitis que arrastrava, no era plan de fer-se el valent.
Així que res, cap al 23 ens separem i el Xavier comença a tirar una mica més i es va allunyant poc a poc. El recorregut ens portava fins al passeig marítim de Getxo i allà s'havia de tornar de nou fins a Bilbao. Segueixo corrent en solitari i insconcientment uns pocs segons més rapid , sobre 5'-5'05'' una estoneta. No estic per tirar cohets però una mica millor que a França sí que m'hi veig.
Va! penso, intenta arribar al 30 així i llavors ja ho veuràs diferent el que quedi per davant. Arribats a Getxo ve un tram de passeig que se'm comença a atravessar. A sobre anava esquivant gent que feia turisme i te'n donaves compte de la solitud d'aquesta marató, passaves com una autèntica ànima en pena per allà sense cap mena de reconeixement. Es fa el gir sobre el km.27,8 i ja "només" quedaven 14 kms de tornada fins a Bilbao. 1/3 de la marató per davant encara i la cosa ja justeja, penso interiorment.
És sobre el km.29-30 quan ja em dóno compte definitivament que patiré bastant. No és el mateix trobar-se bé fins el 36-37 i patir 5 kms, que tenir que afrontar 12 kms tocat. Tot i això penso que "no estamos tan mal", al cap i a la fi consistia en acabar-la i punt, anar de vacances i recuperar forces per les últimes 5. I en això estava, res més al cap.
Fins ara sempre havia dit que caminar en una marató era com veure'm derrotat. Doncs a Bilbao em van derrotar si es pot dir així. Pensava,què importa si faig 3h40 que 3h45? Arriba un moment que ja em dóna igual. Vull acabar-la en les millors condicions possibles.
Així que em vaig parar en 3 avituallaments , em vaig hidratar tranquilament mentre caminava i un cop acabat de refrescar-me engegava a córrer de nou. Bé, enteneu el concepte córrer quan ho fas sobre els 5'30''.
Sóc al 34, doncs vinga va, 10' més i paradeta a beure aigua i aquarius. I així anar fent.
I la veritat és que no em va anar del tot malament, sobretot quan ja veig el km.39 i intueixo de nou l'entrada a Bilbao. 3kms de res i la 7ª a la butxaca.Què queden? Uns 16-17 minuts? A dintre Bilbao ja no paro més, em poso a l'alçada d'un noi que debuta en marató i que porta un amic seu al costat en bici i compartim uns metres fins que el deixo una mica endarrera.
Intueixo a l'esquerra el Guggenheim i ja veig que això està al caure. Poca cosa destacable s'ha vist de Bilbao, tampoc sé si té massa glamour, crec que gens, però coi, ni que fos passar pel costat de San Mamés!!! Que alguna cosa de futbolero encara em queda si rebusco una mica.
En fi, que arribant al 42 , queda un gir a la dreta i encarar la recta d'arribada, sempre bonica i vulguis o no emotiva, ja que després de 42 kms estàs més sensible que mai. 3h45m45s i respiro, em trec un pes de sobre acabant aquesta 7ª marató del 2012, la 11ª particular.
Em retrobo amb el Xavier, que finalitza amb 3h37m i acaba aquest tram de maratons molt més fort que jo, se'ns dubte.
Deia això del pes de sobre perquè porto molta tralla al damunt, les maratons se'm fan molt llargues actualement, les cames no donen per més de 29-30 kms i a partir d'allà ja pateixo. Poques forces em resten i ja era hora de poder parar una mica d'aquesta bogeria de maratons. S'han d'omplir dipòsits a partir d'ara per tal d'afrontar les últimes 5 amb ganes de devorar kms.
Gran Canària, Sevilla, BCN, Corunya, Empúries, Blaye i Bilbao, tot això entre el 22 de Gener i el 3 de Juny, 7 maratons en 4 mesos i pocs dies. El temps ha passat volant i hem viscut de tot, però se'ns dubte molt de positiu, molt que he après.
Això ja no té volta enrera, em feia especial il.lusió fer això de les 12 maratons junt al Xavier, que és qui em va incitar a entrar en el món del córrer a nivell popular. I en "ello estamos".
A l'horitzó ens espera la marató del Rio Boedo el 19 d'Agost. Després vindran Saragossa, Castelldefels, València i per finalitzar el repte Castelló al desembre. No hi havia pensat fins fa poc, però Castelló va ser el punt de partida com a maratonià el desembre de 2010 i podria ser el mateix lloc de la culminació d'aquest repte. Esperem ser-hi.