Marató de la Cerdanya

La marató de la Cerdanya(VCUF) era el següent objectiu en vistes a la preparació per la UltraPirineu del setembre.
A mode de resum, les 5 setmanes posteriors a la Transvulcània han deixat el següent quilometratge:

- setmana 1 : 8 kums de run i 32 de BTT
- setmana 2 : 30 kms de run i 102 de BTT
- setmana 3 : 67 kms de run i 53 de BTT
- setmana 4 : 67 kms de run i 55 de BTT
- setmana 5 : 76 kms de run incloent la marató de la Cerdanya

A la Cerdanya anava amb ganes però sabent que el meu estat de forma no era pas el mateix que havia tingut mes - mes i mig endarrera. Tot i això, la meva mentalitat ha canviat una mica i la intenció era sortir a donar-ho tot com diu l'Octavio. Això de sortir desde el darrera de tot i anar fent ha passat a la història.

Així que tot a punt per arrancar. La Tour de Carol - Puigcerdà, 43 kms i uns 1900+ pel camí, amb dos pujades ben definides, una fins a Fontanera i la segona, la més temuda, la de Malniu.

Veig nivell per allà, sobretot en la categoria femenina. Nuria Picas, Emma Roca, Fernanda Maciel, Judit Franc, molta pota junta. I en la categoria masculina sobresortia Gerard Morales.
Es donava la sortida a les 7'30 d'un matí humidet però agradable, les previsions eren bones tot i les pluges dels dies anteriors.
Vam córrer 1,5kms per pla només sortir, per ja enfilar la primera pujada del recorregut. Ja desde l'inici de la pujada vaig notar que no anava fresc de cames, les notava com bloquejades, em costava molt més esforç del necessari avançar. El fet d'haver acabat una preparació de tantes setmanes com la Transvulcània, desconectar mentalment i tornar a arrancar, amb lo que això costa, podia ser una cosa. Perquè el que és cansat cansat no podia estar-ho massa, ja que la setmana en sí havia estat bastant suau.

Però alguna cosa no em quadrava, devia estar entre els 25 primers i tenia a la vista la Fernanda Maciel. Pensava que estrany "si la tens allà davant" i així uns quants kms fins a l'avituallament de Fontaneda, al km 11,8. Allà la vaig atrapar i coincidint amb 2kms de pista em vaig posar a darrera seu a 4'15/km. Em vaig dir aprofita ara, que mai sabràs si podràs tornar a tenir aquesta oportunitat de córrer al costat d'una de les bones.
Després la vaig seguir tenint a vista fins que la vaig deixar marxar, jaja. A l'arribada em vaig enterar que només començar s'havia fotut un cop de cap contra una branca i que anava mig així així durant la cursa.

Fins a Meranges, km.20, hi havia un tram farregós, corriols plens d'aigua, fang i molt incòmodes per transitar. Se'm va fer molt pesat, sobretot per la quanitat de fangacumulat. Però bé, per contra els paisatges eren espectaculars, valia la pena veure tot allò.

Arribat a Meranges venia el pepino de la jornada. Vaig carregar aigua, em prenia un gel i cap a dalt. 3kms fins al refugi de Malniu amb 600+. L'any passat ja la vaig patir a les meves carns en la cursa de 88kms, quan ja en portava 67. Ahir la diferència era que només en portava 20. Però la pujada era la mateixa , dura dura, sobretot el primer quilòmetre i mig, que era una autèntica paret. 46' vaig tardar en arribar dalt, 46' per fer 3kms, poca broma.
Però aquí no acabava la broma ja que encara quedava 1,5kms i 160+ per arribar a l'estany de Malniu, el punt més alt de la cursa a 2283 metres. Tot i no anar super, em defensava prou bé pujant. Això era quasi el km.25 i bàsicament tot el que quedava era de baixada fins a Puigcerdà.

El primer tram de baixada era una mica emprenyador, entre les pedrotes, els tolls d'aigua i el fang costava agafar ritme, vaja, per mi era impossible i com que no sóc mister agilitat era un parar i arrancar. Un cop superat això, ja vaig anar a parar a la baixada que recordava de l'any passat, bàsicament pel mig de prats i per pistes fins arribar a l'avituallament del km.30. Quedaven 12-13 kms per arribar a Puigcerdà.

D'aquests , la primera meitat més tècnics i els últims 6-7 kms la majoria per asfalt buscant l'arribada a Puigcerdà. Llàstima de no poder haver tirat aquí perquè era un terreny que em beneficiava, però les cames no donaven més de sí. Era agafar un ritme constant i anar fent, sense parar.

Al final 5 hores 9 minuts exactes, que donades les condicions tampoc està tan malament i 37è en la classificació masculina. Sempre et queda aquell regust de pensar "i si això", "i si allò", sempre busquem més, però estic satisfet perquè tot i no trobar-me fi del tot, vaig acabar content i sabent que havia defensat una bona marató, sense deixar-me anar en cap moment. Crec que a nivell mental he millorat molt i això en aquestes curses de tantes hores és una premisa bàsica. Però em  queda però molta feina per davant, s'ha d'intentar seguir aprenent i millorant.

Això sí, una més a la saca, una nova experiència viscuda i ara a pensar en la següent, que serà el 25 de Juliol a la Pobla de Lillet. Ultratrail del Catllaràs, 55kms i 4000+. La meitat de quilometratge que la UltraPirineu, un mínim de 9-10 hores perdut per la muntanya i fer allò que més ens agrada.