UT Catllaràs

Dissabte 25 Juliol 2015
La Pobla de Lillet (55kms , 4000+)

Molt i molt xula aquesta Ultratail del Catllaràs. 55 kms i 4000+ que van donar per molt. Haig de dir en primer lloc que no em pensava que fos tan dura, em sembla que aquest sentiment el tenia molta gent que no coneixíem la zona, amb unes vistes espectaculars , molt de corriol, boscós, amb trams realment únics com el dels gorgs o la pujada amb corda i les escales verticals.
Ara, que em quedo amb el km vertical del Sobrepuny, dels que se't cauen els collons a terra. Quin martiri pujar allò. Masoquisme en estat pur.

I tot, a una hora i quart de casa. Si fins ara el meu cercle d'entrenaments de desnivell es basava en Montserrat i la zona del Cadí-Moixeró, ara això s'amplia amb l'àmplia oferta que ens ofereix la zona del Catllaràs.

En la meva preparació de cara a la UltraPirineu m'havia de buscar alguna ultra d'uns 60 kms per a finals de Juliol, una cursa que em portés a estar 10-11 hores per la muntanya. Existia la possibilitat d'anar a Benasque amb el conseqüent desplaçament o quedar-se a prop de casa i descobrir la del Catllaràs. Així que aquí ens vam quedar.
No són dates molt agraïdes per córrer, però dintre del que cap al Catllaràs vam tenir un molt bon dia i temperatura encara que molta xafogor.

Arribava al Catllaràs descansadet. Portava 2 setmanes de molt poca cosa, entre el que em va costar recuperar-me d'unes 24 hores de futbol sala i la forta calor se't treuen ganes de tot. Però allà estàvem, això sí, no molt mentalitzat ni consciençat del que tenia per davant. Reconec que no li tenia tot el respecte que li hauria d'haver tingut.

La cursa va anar prou bé. Segurament el millor que vaig poder fer va ser sortir amb el catenaccio posat, tancadet a darrera i a esperar, jaja. Una sortida kamikaze m'hagués portat directament a la tomba, així que m'ho vaig prendre molt tranquil, xino xano anar fent, buscant sensacions i veient com reaccionava el cos amb el pas dels quilòmetres. I com a mal menor, acumular fins on fos i si s'havia de plegar, tot això que hauria sumat.

Pujant i pujant

Vaig fer una cursa en progressió, passant pel km.14 el 142è i arribant a meta el 92è. Només vaig tenir una mini crisis, en la qual em vaig dir a prendre pel sac i arriba caminant fins a meta. Igual devien quedar uns 20kms per finalitzar, però al cap de poca estona em vaig demostrar que estava bé, podent córrer i bé en alguns trams.El coco, aquest amic que ens fa tenir aquests alt i baixos ...

Per la zona dels gorgs

La principal motivació doncs que vaig trobar en els últims 15kms va ser el baixar de 10 hores. Pels temps que m'havia calculat abans de la cursa, sabia que estaria vorejant aquest temps, minut amunt minut avall. No portava GPS i per tant no tenia masses referències del que podia quedar.

Arribant a la Pobla ho donava per perdut, ja que pel meu rellotge acabaven de ser les 4 de la tarda, per tant , es cumplien 10 hores. Però just encarar la recta de meta i veure el cronòmetre , veig que arribo amb marge, ja que encara faltaven 2 minuts per les 10 hores. Bé, em dóno per satisfet. No és gens fàcil fer coses d'aquestes i de vegades no ens donem compte que en les ultres qualsevol petit contratemps et pot tirar per la borda una il.lusió que ens mou : ser finishers.

A nivell personal el millor és que vaig acabar sense cap molèstia i molt bé de cames, això se'ns dubte és el més positiu de tot.
De la cursa em quedo amb quasi tot : el recorregut i el seu marcatge, el tracte dels voluntaris pre, durant i post cursa, el banyet post-cursa a la piscina, realment tot excepcional. Ah, i com deia al principi, amb l'amic Sobrepuny, que no dubto que algun dia el tornaré a visitar.

Propera parada : Trail del Moixeró, el 16 d'Agost, 38'5 kms i 2850+ . Serà una petita prèvia de cara a la UltraPirineu.