Torno a fer una entrada un temps després. Costa, costa mantindre això en activitat però amb el temps te'n dones compte que és una bona eina per rememorar i recordar temps passats.
Després de la UltraPirineu me'n vaig anar a fer la marató de Frankfurt. Just 3-4 setmanes després, però la vaig afrontar amb reserva i anar fent per fer 3 hores 19 minuts que van saber a glòria.
Tornant de Frankfurt paradeta i poca cosa, mandra a tornar a fer alguna cosa. Lògic i normal després d'un 2015 molt sacrificat però amb una gran recompensa a tot el temps invertit. Un amb això se sent gratificat.
Em vaig posar les piles per arribar en forma a la Mitja de l'Espirall. Crec que estava bé, no super, però si que arribava amb ganes de fer marca. Però ja en cursa i sobre el km 11, l'isquio al final va dir prou i patapam, rotureta i cap a casa. Desde llavors i mentre no em recuperava, juntant les festes de Nadal i una mica de deixadesa, desconexió. De tant en tant alguna sortideta amb bici, rodillo, o caminar.
Ara ja anem agafant de nou el ritme, tot i que no acabo de girar rodó del tot, malgrat que em diuen i s'ha pogut comprovar mitjançant una eco que la rotura està curada. La ment està posada en la UTBCN del 30 d'Abril, primer objectiu d'aquest 2016. No és una ultra d'alta muntanya, però és una que tenim al costat de casa i que vull aprofitar per conèixer el terreny que envolta la zona de Begues.
L'altre pepino de l'any serà la Ultra Sierra Nevada al Juliol, amb la pujada al mític Veleta, però això queda molt llunyà encara.
Intentaré anar comentant la jugada de tant en tant i deixar plasmades les meves sensacions.
2 comentaris:
Vas a Veleta? Malta? ;-)
Seria La Valleta
Publica un comentari a l'entrada