Mitja Marató Empúries

Ja toca posar alguna coseta després de la Marató de les 3 valls. Pocs entrenos he fet desde llavors, 4 sortidetes mal comptades i poc més.
Per aquest cap de setmana he tret la pols de les bambes d'asfalt i he disputat la Mitja Marató d'Empúries, que tenia inici desde les runes d'Empúries i on estàvem envoltats de romans.
Me l'he pres amb molta calma fins al km.10, tanta calma que he passat pel 10 amb 50' clavats. Ritme molt, molt tranquilet perquè tenia la intenció de fer-la en 1h45 i així rodar una mica més de temps.
Però a partir del 10 no m'he pogut aguantar més i m'he dit"Apreta una mica". Així que he fet un canvi de ritme i llavors he començat a rodar al voltant de 4'15''. Em sentia bé i amb forces i mentre anava adelantat gent encara agafava més ganes. Endavant doncs, continuaré. Em pensava que ho pagaria a la llarga però no, m'he mantingut molt constant en aquests temps excepte els trams on trobaves alguna pujada matadora que et feia baixar una mica el ritme.
Al final he creuat la línia de meta amb 1h36m56s, quan al km.10 portava una projecció de 1h45m. Bons 11 kms finals que m'han servit per activar-me una mica i donar-me compte que al loro que no estamos tan mal.
En acabar he estirat una mica i he anat caminant fins al km35 per acompanyar durants els últims 7kms a un amic que avui disputava la seva 2a marató. M'he posat del 35 fins a meta al seu costat per intentar donar el màxim suport en els kms més dificils. A més a més, s'ha de tenir en compte que aquesta era una marató en la que corrien poc més de 400 atletes i on la presència de públic era molt escassa, així doncs feia falta un bon treball psicològic per fer-la. Al final ha completat la marató amb èxit i hem arribat sencers a l'arribada.
També vull felicitar al Xavi Vàrias perquè després de 2 anys ha tornat a fer una marató. Anant de menys a més i recollint cadàvers durant la 2a mitja per acabar amb uns bons 3h34. Felicitats! M'heu fet entrar el "gusanillo" de la marató durant aquests dos dies però avui no era el dia, la setmana que ve toca 7 cims i havia de fer bondat.
Tanco aquesta setmana amb uns 67 kms. Durant aquesta setmana espero fer un parell de sortidetes, una de recuperació demà dilluns i si la feina ho permet, una altra el dimecres. Per diumenge s'haurà de matinar per disputar els 7 cims. I dimarts aniversari, l'edat de Crist, espero que els 33 no em passin factura el diumenge. Salut!

Marató de muntanya 3 valls

Sabia d'ella però no tenia planejat fer-la. És una marató de muntanya gratuïta, d'autosuficiència i sense estar senyalitzada i això d'anar amb mapes i mirar-los cada 2x3 em feia molt de respecte. Per això no la vaig contemplar.
Però el Rafa Molina (Maier) em va dir que l'aniria a fer i ja em va deixar amb el dubte, fins que em deixo enganyar i m'inscric, apa, a fer un bon entreno penso. Volia anar a fer una sortideta per coneixer el Montmell de cara als 7 cims, però mirat d'altra banda, faria 42 kms per muntanya i seguiria fent algo de volum. Així doncs, el divendres em poso a imprimir els mapes i a marcar referències de cara a la cursa. Ja hi som.

Amb en Maier

Arribo a Torrelavit al voltant de les 7 i 10 del matí, el Rafa ja està allà, puntualitat absoluta.
Pel que vaig veient, hi ha molt poca gent però de molt de nivell, la majoria ja la van fer l'any passat i vulguis o no ja es coneixen bastant el recorregut. Uns 40 corredors estavem a punt per sortir, igual que a la marató de Barcelona :-).
Només sortir ja veiem que aquí van a saco. Potser es queden 5-6 persones al darrera nostre i en 2 kms ja veiem que anem sols. Només teníem un corredor de blau a uns 100 metres, un de patidors.net, del grup dels organitzadors i pensem que l'hem d'anar mantenint a la vista perquè ens pot ajudar a marcar el camí. Anem a la marxeta, trot suau de bon inici.
En 3kms ja veiem que si n'hem de fer 42 i mirant d'interpretar el mapa, això pot ser un caos. Veiem que el corredor de blau no porta mapa però sí que fa uns gestos de tant en tant, com si es traiés alguna cosa i la consultés bastant sovint. Era un GPS, portava la ruta marcada, així que decidim acostar-nos a ell i fer la ruta junt amb ell, gràcies Ricard.
La 1a fita era al km.9. Durant el recorregut hi havien 4 fites i elles contenien un codi i una pregunta enigma, que si la responies bé, a l'arribada et bonificava temps. A cada fita també hi havien unes garrafes d'aigua pels corredors.
Arribem doncs en 53', fins ara un terreny trenca-cames constant sense cap metre pla, puja baixa per bons caminets.

Amb el Ricard de www.patidors.net

Ens encarem cap a la 2a fita situada a Sant Quintí de Mediona, al km.17. La cosa va picant amunt, suau però constant, bones sensacions i anem fent a la marxeta, quasi sempre corrent excepte quan venia alguna pujada dura. El dia acompanyava, no feia massa calor i això s'agraiex! (quina diferència de temperatura fa una setmana a la Talaia). A la 1h45' arribem doncs a la fita 2, just al peu de començar la pujada a Clivilleres.

La resposta al enigma és abductor.

La pujada a Clivilleres és per bon camí i són uns 4 kms de desnivell constant, tot i això es pot anar caminant a bon ritme fins a dalt de tot i inclús et trobes algun petit "descansillu" per trotar de nou. Res a veure amb la Talaia, on per avançar uns metres paties un tou.
Clivilleres arriba fins al 750 metres d'alçada. Aquí mentre anem pujant aprofito per menjar una barreta energètica per tal d'omplir una mica el dipòsit. Entre les moltes coses que em queden per aprendre, una d'elles és saber quan menjar i què és lo que em convé.

Pujant Clivilleres

Coronem Clivilleres aproximadament al km.21 i comencem la baixada que ens portarà fins St.Joan de Mediona.Per cert, magnífiques vistes des de dalt de tot, quina sensació de tranquilitat i bonança, res a veure amb el dia a dia laboral de cada un de nosaltres.
El descens és pronunciat, amb trams molt tècnics i d'altres on és simplement deixar-se anar.

Tram de baixada de Clivilleres

Arribem a Mediona, trobem la 3a fita, aproximadament al km.25 i portem unes 3h en ruta. Aquí em menjo un donut que portava i carrego aigua que trobem a la fita. El Ricard ens comenta que ara el terreny ja és de baixada però que de tant en tant ens anirem trobant pujadetes que aniran picant. I així és, les cames comencen a notar els kms fets i vulguis o no això es nota. Vaig fent bastant bé, amb petites molèsties a un bessó i un isquio, però res fora de lo previsible.
A Sant Pere de Riudebitlles es trobava la fita 4, al km.39. Hi arribem en 5 hores exactes. Això està quasi fet. Una mica de tram asfaltat i tornarem a ser al punt de partida de Torrelavit.
Ho aconseguim en unes 5 hores 22 minuts aproximadament.

En resum, molt bona experiència, agraïr sobretot l'ajuda del Ricard i al Maier per haver-me enganyat en aquesta nova experiència. Amb 50 tacos i en la forma que es troba, impressionant.
Marató molt casolana però que val la pena per fer un bon entreno i sumar kms de cara als 7 cims.
Us deixo aquí l'enllaç dels patidors : http://www.patidors.net/mm3valls/

Tanco la setmana amb 63 kms, concentrats la majoria a la Marató. Per temes de feina no puc rodar massa entre setmana i ara és quan toca aprofitar més els caps de setmana. A veure si aquesta setmana puc fer un parell de bones sortides per continuar preparant amb un mínim de condicions els 7cims.

Cursa La Talaia

Divendres vaig fer uns 15 quilòmetres per Sant Sadurní amb el Xavi Varias però no em vaig notar gens bé, cansat i sense massa motivació, a part de la calor que fotia. Tampoc estava per masses trots despres dels 50kms de diumenge passat, aixi que els 15kms van ser quasi un suplici.
I avui de nou m'he enfrascat en la Cursa de La Talaia de Vilanova, cursa que pel que deien els entesos era dureta. Jo com que sóc novell en això dels desnivells no en tenia ni idea, a mi m'ha semblat molt dura! :-)

Me l'he pres amb relativa calma, sóc conscient que desde que vaig fer la Marató de BCN he baixat molt el meu nivell d'entrenaments, així que anava amb la idea de sumar kms i desnivell sense tenir en compte el temps, bàsicament també perquè desconec el meu comportament en muntanya.


El recorregut tenia 3-4 pujades molt dures i més per un moble com jo, i això que m'he aprimat últimament... La qüestió en les pujades era no mirar cap amunt, que sino em desanimava i passar pel km 10'5, al Pic de l'àliga, lo millor possible ja que després en teoria el terreny feia baixada, però clar, de tant en tant et trobaves un "repetxillu" que t'anava castigant cada cop més.
Però estic content en general, he anat a intentar disfrutar i més o menys ho he complert. Ara bé, la calor que feia i que estem tenint aquests dies era un gran handicap en contra. Cada avituallament que em trobava a partir del km10, paradeta, veure aigua amb tranquilitat, menjar algo de fruita i apa, tornem-hi. Era bàsic hidratar-se el màxim possible.


Al final, 2 hores 30 minuts per fer uns 22'5 kms. La setmana que ve no hi ha res programat, faré alguna sortideta per Vilafranca i depèn de la calor que faci igual m'animo a fer una tiradeta llarga dissabte o diumenge. És el que té no tenir cap pla preparat. En part s'agraeix però d'altra banda també ho trobo a faltar perquè és la manera d'exigir-me.

Molins - Montserrat

Tocava matinar, ja que a les 7 es donava la sortida de la Molins-Montserrat. Uns 48 kms i un terreny per descubrir, jo que porto poc temps en això i que bàsicament l'he dedicat a l'asfalt, no sabia ben bé lo que em trobaria per davant. Era un meló per obrir.
Anava acompanyat del Jordi Agustí, que també farà els 7 cims i que alhora s'està preparant per la Zegama. La idea era caminar durant les pujades, tan fa si eren suaus com dures, i anar al trot suau durant alguns plans i sobretot en baixades.
Un cop recollida la samarreta tècnica de regal i agafats la pulsera i la tarja identificativa per cada control, és dóna la sortida. Sortim de molt endarrera i veiem com alguns ja comencen a córrer desde el tret de sortida. Com hi van alguns! Nosaltres ja teníem decidit que sortiríem caminat uns 3kms de bon principi i mica en mica aníriem augmentant la marxa. Així doncs, calma i calentant les cames i de pas conversant amb alguns marxadors.
Els primers 12kms són els més senzills, bon terreny i amb desnivell favorable. I és on ens trobem l'esmorzar en el C-3, un bon entrepà de butifarra per omplir la panxa. L'agafem i seguim la marxa tot menjant pel camí, això sí, caminant, res de córrer fins que la butifarra no estigui ben posada a l'estómac. A partir d'aquest C-3 és quan comença a fer pujada, però això sí, seguim per bons camins i es pot anar fent via.
Transcorreguda la meitat de la marxa , 24 kms, les forces estan bé i a partir d'ara ja toca anar descomptant. M'ho estic passant bé, no et trobes quasi cap metre pla i tot és pujar o baixar, res a veure amb les curses d'asfalt.
En aquesta segona part és on es concentra bàsicament la majoria del desnivell, amb un terreny ja més muntanyós, camins estrets, boscs, fortes pendents tan amunt com avall i on els kms es fan molt més llargs. Però també disfrutes molt amb uns paisatges que no veus a l'asfalt.
Arribem a un nou avituallament-punt de control, en aquest cas recordo el del 32, que és on ens dóna per mirar el perfil que quedava, sense cap dubte la part més dura. Fins al 36-37 calculem que serà pujada i pujada i que a partir d'allà tindriem baixadeta fins a Monistrol. I efectivament, kms durs els que ens esperen però anem bé, fent via.

Desnivell de la marxa

A partir del 37 anirem baixant progressivament fins a Monistrol i inclús recordo que ens equivoquem de camí, regalant uns 600 metres que a aquelles alçades comencen a fer mal. A mà esquerra vas mirant sense voler fins on has d'arribar, Montserrat, i et cagues en tot, fins allà haig de pujar? Fa molta impressió, respecte, però també molta il.lusió ja que després d'uns 43 kms estàs allà per acabar allò. Seguim trotant en els trams de baixada on el terreny ho permet, algun isquio comença a queixar-se, però res greu.
Abans d'arribar a Monistrol parem en un altre control i ja no sé ni què menjar, em foto un parell de donuts, una rajola de xocolata i unes quantes llaminadures, combinació perfecte,jeje. I a sobre em pregunten si volia un bikini, només faltava això, però refuso la invitació.
En fi, tornem a la marxa i al cap de poc entrem a Monistrol, seguim les indicacions i comencen els últims 4 kms, ale, cap a dalt. En fem 1 i arribem al darrer control abans de l'arribada, el C-09. Agafo 4 llaminadures més i fora. Vas cansat però només són 3 kms els que queden, només? Pujant com pots, quasi no avances, això es pot fer etern. Li diuen el camí dels tres quarts.

El Jordi s'ho coneix de la Matagalls i sap més o menys el que queda. Rebo un sms, no el miro i després me n'arrepentiré, segur. Així que seguim pujant, queda poc per arribar dalt i pel camí ens anem trobant molts caminadors que van en sentit contrari al nostre. Alguns ens animen, s'agraeix, la veritat, i ens diuen que ja queda molt poc. Cumplides les 7 hores em quedo sense bateria al gps, calculo que en uns 15 minuts serem dalt i queda fer un darrer esforç, estem arribant a la zona de les escales. La rematada final. Això ja és el cop final, l'últim entrebanc fins coronar Montserrat. Patint però sense aminorar la marxa ho aconseguim.
Som dalt, sí, cap als porxos i objectiu complert. Casun l'olla, als porxos no hi ha res, molta gent,sí, però i l'arribada on és? Llavors recordo que tenia un sms per llegir, penso qui pot ser i correcte, el Xavi, que ens avisava de que l'arribada estava direcció parking. Així que fem mitja volta i tornem al trot, ara sí, cap al fi del trajecte. Eren les 2 i quart de la tarda, després d'unes 7 hores i 15 minuts haviem completat la Molins-Montserrat, 48 kms que en realitat per nosaltres van ser quasi 50.

Després d'això porto tota la setmana de descans. Demà divendres faré uns kms d'activació per veure com estic i diumenge aniré a fer els 22kms de la Talaia a Vilanova. I la caloreta que va apretant...

Tornada progressiva a l'activitat

Després de la cursa d'Olivella, dilluns tocava rodatge suau. I tant suau que va ser de les agulletes que arrastrava del dia anterior que vaig fer uns escassos 9kms per asfalt a 5'12''.
Dimecres nou rodatge d'uns 11 kms també bastant suaus, però ja estava molt millor de cames. Tot i això, molta calma durant els 57' de carrera contínua també per asfalt. Ambdós dies vaig anar-hi acompanyat pel Pere Costa, jugador del FC Vilafranca. Sempre es fa mes amè fer kms acompanyat i petant la xerrada i comentant anècdotes del dia a dia.
El divendres teníem preparada una sortida llarga amb el Xavi Varias just després de treballar, cap al voltant de les 15'30 hores. Ell s'està preparant per la Marató d'Empúries i a mi em convenia fer una tirada llargueta per començar a entrar en calor de nou després de 3 setmanes amb poca activitat. Va ser una sortida per camins i buscant també alguns desnivells, bé, més que buscar-los en els vam anar trobant camí de Daltmar.


Vaig acabar bastant rebentat després dels 31kms i les 3hores 3minuts de tute constant. Una mica carregat d'isquios i bessons però la sortideta va estar bé per conèixer nous camins que tens a prop de casa i que mica en mica vaig aprenent. Segurament que abans del 7cims repeteixi i m'arribi fins a Castellet, pero ja combinant més el caminar i el córrer amb més calma.

Per avui diumenge tenia plantejat fer uns kms pel camí del Fondo de la Seguera i fer la pujada al Castell per treballar una mica cames, però al llevar-me i veure que plovia he desistit. Ja miraré de fer-ho aquesta setmana, sobretot la part de la pujada que la desconec.

En resum doncs, setmana completada amb 51 kms i diumenge que ve a fer la marxa Molins-Montserrat junt amb el Jordi Agustí. El plantejament serà igual que qualsevol etapa del Camino que vam fer aquest estiu, correr suau en el pla i baixades i caminar ràpid durant les pujades. Veurem què tal va.

Per cert, dimarts s'obren les inscripcions pels 7 Cims, m'apuntaré ràpid no fos cas que ens quedem sense plaça. D'aquesta manera ja tindrem totes les inscripcions fetes per les curses que hi ha durant aquest Abril i Maig.
Salut!

Cursa de muntanya d'Olivella

Crònica curta que avui són pocs quilòmetres :-) i no tinc ganes d'escriure, últimament estic molt gos, necessitava posar-me en mode OFF d'entrenaments, curses i blog i així ho he fet desde el dia que vaig acabar la marató. I avui m'he tornat a posar les bambes de nou per anar a fer la cursa de muntanya d'Olivella. De fet hi he anat perquè estava inscrit de fa temps ja que em feia molta mandra. Així que a les 8 i poc agafem el cotxe i anem cap a Olivella.

M'he trobat amb en Rafael Molina, ex-porter del Vilafranca.

No sabia massa de la cursa, però pel que havia vist al perfil i pel que m'havien explicat es tractaven d'uns 5-6 kms en baixada i després 5-6 de pujada per acabar baixant 1km fins a l'arribada.
En fi, que ens diposem a sortit a les 10 del matí, just una hora més tard que ho feien els caminadors. Em col.loco pel mig del grup, sense masses pretensions i a veure-les venir. La sortida és una forta baixada i inconscienment t'acceleres. El terreny és nou per mi, acostumat a l'asfalt, a qui puges, baixes, passes un riu, esquives pèlags d'aigua, ... hi ha molt poc de pla. Res a veure vaja, un trenca-cames constant.
Faig els 6 primers kms i anem fent sense aquell punt que suposo que he perdut pel descans i la inactivitat d'aquests dies. Res fora de lo normal.

Aquí tenim el Jordi Agustí i el mateix Rafael Molina.

La segona part del recorregut doncs res, 4 pujades i fora, :-). Terreny que anava picant cap amunt i que de tant en tant et deixava uns trams molt més exigents. Dos sobretot que se m'han fet molt durs, un del 8 al 9 i un altra cap al final, aproximadament al km.11. Ja a dalt, baixada fins a l'arribada sense forçar mentre veia que alguns corredors feien l'últim esforç donant-ho tot. Feina feta i uns quilòmetres d'entrenament sumats.
Al final posició 57 amb 57'32''.

A partir de demà, mode ON activat novament. Ens hem de tornar a posar les piles de cara al dia 3 d'abril, on ja estem inscrits per la marxa Molins-Montserrat de 48 kms. Després tenim 22kms a la Talaia, la Mitja d'Empúries, els 58kms dels 7 Cims, buff! quin calendari m'espera, pitjor que el del Barça.

Marató de Barcelona 2011

3h 26m 49s , 2a Marató a la butxaca.
Debut maratonià a casa, debut que portava temps esperant i que tenia marcat amb una creu ben gran al calendari. Tot i que l'estrena maratoniana es va produïr a Castelló, fer la 1a a Barcelona em feia especial il.lusió.
Arribo d'hora, al voltant de les 7h15 tot esperant que arribi la fotògraf que tenia contractada per l'ocasió, la meva germana Anna. Mentrestant passo l'estona olorant l'ambient previ, saludem al cinquentari Bodi, el debutant Xavi Miret i d'altres que trobem mentre passa l'estona. Me'n dono compte de la quantitat d'estrangers que faran la marató, bona senyal, dóna idea de la recuperació que està experimentant aquesta marató, que amb 15.000 atletes ja es col.loca entre les millor d'Europa.
Cap a les 7h50 començo a preparar-me: una mica de vaselina als mogrons i a les ingles, el cinturó amb els gels i el dorsal i anem tirant amb calma cap al calaix de sortida com qui va a dintre la gàbia dels lleons. Faig un parell de voltes i torno a anar amb l'Anna, perquè sincerament prefereixo no gastar massa forces, ja tindré temps per calentar durant els 42195 metres. En aquells moments veig entrar el Bodi amb el Xavi Miret, fem una foto per immortalitzar el moment i anem endavant a buscar un bon lloc per la sortida. Son instants de molta alegria, no massa conscients del que ens espera per endavant. El Xavi debutava en marató i es decideix a anar junt amb mi a buscar les 3h30; el Bodi buscarà en la seva 50ena marató baixar de les 4 hores, buff, 50 maratons, això són paraules majors. Ho veig molt molt lluny i més amb el desgast que comporta preparar i correr una marató en condicions. Quin mèrit tan gran!
Sortida emotiva, com la majoria, no ho negarem i enfilem l'aventura amb esperança i molt motivats. Objectiu marcat, rodar vora les 3h30 i sobretot arribar amb millors condicions que en el debut. Diuen que la cursa té un perfil molt favorable pel corredor, el dia acompanya, ... es donen bons condicionants.
Els primers 4 kms els faig bastant per sota del temps marcat, rodant entre 5' i 5'06 mentre entrem en calor i ens anem col.locant. Poc esforç i sense preocupar-se per perdre temps mentre passem pel voltant del Camp Nou i la Masia. Tanquem els 5 primers kms amb 25:14.
Del 5 al 10 la cosa canvia, aquí ja em deixo portar pel terreny favorable. A l'alçada de l'Illa diviso a les dues Annes, la meva mare i la meva germana, pel que em deien s'han emocionat molt veient el pas dels corredors cosa que no s'esperaven, sobretot la meva mare. Continuo la marxa i si tot va bé les tornaré a veure pel Passeig de Gràcia. Tornem per la Travessera de les Corts camí del Camp Nou, fem Av.Madrid, Berlin i arribem al km.10 per Rocafort. Marco uns 23:45 i contiuem frescs, només faltaria! Però ja tenim 1/4 de marató quasi fet, comencem a descomptar.
Seguim baixant Rocafort per girar a Av.Roma i agafar després Tarragona per arribar a Pl.Espanya. Molta gent en aquest punt, et fa posar la pell de gallina. Sents molts crits d'ànim i em fa gràcia quan escoltes que diuen "Ja queda poc". Sí que queda poc sí, de fet estem tocant la meta i estem tan lluny d'ella alhora, perquè no podem anar directe a l'arribada?
Toca enfilar Gran Via fins a l'alçada de Passeig de Gràcia, són 2-3 kms còmodes que ens portaran fins els peus de Pl.Catalunya on farem el gir a l'esquerra per pujar Pg.Gràcia passant per la Pedrera. Torno a veure a les Annes i ja em despedeixo d'elles fins més endavant. Del 10 al 15 marquem 24:17 i seguim amb bones sensacions.
Ara se'ns dubte toca el tram més pesat de la Marató, tot i que passem pel km.16 per la Sagrada Familia, ens anem allunyant del centre via València i Meridiana on puges i baixes i per tant veus els corredors tornar quan tu encara has de fer l'anada, això vulguis o no et desgasta una mica.
Just al tornar per la Meridiana està el pas per la Mitja Marató, on marco 1h43m12s, 1 minut per sobre del que tenia pensat però tampoc em preocupa, no anava malament ni res, segurament havia perdut massa temps als 5 primers kms. "Només" queden 21 kms més, ja podem començar el compte enrera,oi? Doncs no, malauradament una marató no és això, a partir del 30 és quan comença l'autèntica prova, on es comencen a veure les cares d'esgotament de la gent i on es tira del que es pot.
Fins al 25 doncs, a l'alçada del Fòrum, poques novetats. Es passa pel pont de Calatrava i via Rambla Prim arribem fins al Fòrum. Seguim amb bones sensacions i uns 24:09 en aquests últims 5kms. En aquest punt, ara veig a la classificació que ocupava la posició 3971, havent sortit a l'inici desde la 4625. Així doncs, he guanyat unes 700 posicions en 25kms. Però res amb el que ens espera ara.
Del 25 al 30 és un tram dedicant exclusivament a pujar Diagonal fins la torre Agbar i tornar fins al Forum. La quantitat de gent que hi ha al fer el gir a la Torre Agbar és d'admirar, pell de gallina de nou i quan vas ja "cascadet" de kms encara més. Torno a veure a ma germana i em dóna ànims de nou, com disfruta ella amb això, algun dia la correrà també, n'estic convençut. Fet el gir, baixem de nou fins al Forum i aconseguim el km.30, fents els ultims 5 en 24:13. 2h26m a les cames i encara queden 12 kms, ara és quan ja entra en joc "el coco" i el no defallir. Per cert, al voltant del km.28 perdo contacte amb el Xavi Miret, amb qui ens tornarem a veure a l'arribada. Al voltant del 30 també veig el Xavi Vàrias entre la gent, segurament se li feia la boca aigua de no poder córrer, però tranquil, Empúries està a tocar, allà s'invertiran els papers.
Venen els kms claus pel Litoral, els kms per saber el meu futur a la Marató. Aquí és on puc començar a perdre-ho tot o per contra agafaré la moral suficient com per acabar-la amb molta dignitat. És el terreny on t'aguantes a l'asfalt o l'asfalt podrà amb tu, on se't posa una paret al davant i et veus incapaç de tirar-la al terra. Però no, puc dir que ni mur ni res de res. Del 30 al 35 va ser el tram on em vaig donar compte que la cosa anava bé i que tenia marge. Començo a avançar gent i gent, on veus les cares d'esgotament, les rampes, on el caminar s'ha convertit en la manera de fer metres per molts. Jo al contrari, rodo entre 4'42 i 4'49, just el tram on a Castelló vaig començar a caure, em veia bé i amb energia. És ara on penso que en aquesta 2a Marató he entrenat menys (per la simple qüestió aritmètica de setmanes entre marató i marató) però augmentant les tirades llargues i pel que veig això està donant els seus fruits.

Som al 35, porto 2hores 50 minuts a les cames i cada cop queda menys. Resta segurament el tram més emotiu, d'on me n'han parlat molt i on ara puc corroborar que val la pena viure-ho. Es passa per l'Arc de triomf al voltant del 36 i quan es fa el gir cap a Rda. Sant Pere torno a sentir el crit de ma germana. Li faig un senyal de que vaig bé i enfilo la Ronda camí de Plaça Catalunya. Arribats a Pl. Catalunya gentada de nou i de nou un crit especial entre el soroll, el de la meva mare que disfrutava com el qui més. Quasi no em dóna ni temps de saludar-la, ja no distingeixes massa cosa quan portes 37kms. Però si, faig un gir de coll i la reconec entre la massa de gent. Ara és quan et sents un heroi i veus que l'èxit el tens a tocar. Veus les cares de la gent aplaudint i animant i te'n dones compte del que estàs fent no és de gent normal, que cadascun dels 15000 atletes estan fets d'una altra pasta i que si t'ho proposes, pots.
Baixem per Portal de l'Àngel i anem a parar a la Catedral, on miro d'agafar un tall de plàtan i aigua, ho intento una,dos,tres vegades fins que al final ho aconsegueixo. Creuem l'Ajuntament i la Generalitat i aquí és quan sé que ja ho tinc fet però per contra noto que vaig amb la reserva. Són 3kms els que queden. Baixem La Rambla, passem per Colom i allà ja et ve al cap el poc que queda però que costarà tant d'aconseguir. A penes 2,5 kms però picant amunt, que sumat a la tralla que portes a les cames se't fan molt i molt durs.
Fem un tros del Paral.lel per agafar el desviament més endavant cap a la Rda. St. Pau. Passo el 40 i de cop veig una cara coneguda en la distància mentre em vaig col.locant cap a l'esquerra per dir-li el que pugui en el moment de creuar-nos. Era l'Yves amb el seu petit Aitor. Crec recordar que xoquem la mà i li dic que ja ho tinc fet mentre faig un petit somriure que maquilla el meu estat.

( Gràcies a l'Yves per aquestes fotos )

Aquí encara em dóna temps de saludar a la seva dona, la Judith ( http://elmondejuju.blogspot.com/ , per si voleu aprendre a cuinar), que estava desde la finestra de casa. Molt bona gent, bons amics.
I seguim la marxa, acabant la Rda.Sant Pau i agafar Sepúlveda per divisar l'arribada. Sepúlveda es fa dur tot i saber que ja acabes. Les forces ja van molt justes però la recompensa està al final del carrer, on agafes Pl .Espanya entre l'enorme quantitat de gent que crida i crida. Això ja està, comences a pensar en tot i just en fer el gir a l'esquerra per agafar l'Avinguda Maria Cristina sento les veus de les Annes de nou i les torno a saludar, tenia la 2a Marató a tocar i era moment de disfrutar d'aquella entrada triomfal, 200 metres que assaboreges tan com pots. Et sents un privilegiat, no sé, has de viure-ho i sentir-ho. Tot i no ser la 1a, te'n dónes compte que per aconseguir allò va la pena tant d'esforç, facis el temps que facis, és un moment màgic, especial i més en una entorn com aquell de BCN, diuen que dels millors finals que pot tenir una Marató.
Van ser 3 hores 26 minuts i 49 segons d'aventura, tan temps com quasi porto per escriure una petita crònica i que tan em costa fer, no se'm dóna massa bé això de fer cròniques, reconec que m'agraden molt més els números. Vaig rebaixar quasi 4 minuts el temps de la 1a marató i puc dir que hores d'ara estic molt més sencer. Avançar 1100 posicions desde el km.25 diu molt de la progressió i practicament vaig mantindre els ritmes en la 1a i 2a Mitges (1:43:12 per 1:43:37). Gran experiència i espero convertir-la en cita anual. Vaja, espero no, segur que sino em passa res estrany serà cita obligada.

I ara què?
De moment uns dies de relax total. El pròxim objectiu que em marco és pel 8 de maig, la Marxa de Resistència dels 7cims, 58 kms. Fins aquella data, optaré per fer un parell de curses de Muntaya (Olivella el 20 de Març i la Talaia el 10 d'abril) i em prengui el 1 de maig per fer la Mitja Marató d'Empúries amb molta calma.